dimarts, 6 de desembre de 2011

ELS FANALETS DE REIS...



Aquestes diades de Nadal son dies de molta feina per el comerç
sense anomenar que son dies que es treballa en festiu i tot
ho recordo be de quan en tocava a mi
treballava en una papereria que amb el temps es va convertir en papereria de regal i deunido
però sens dubte el que mai oblidaré es les vigílies de reis
aquí tenim el costum d'anar a esperar els reis amb fanalets, no-se si es una practica habitual per tot arreu
alguns nens se'ls fan ells mateixos i fins i tot hi han tallers i concursos
d'altres els venien a comprar a la *meva* botiga, no gaires mes llocs de la ciutat en tenien tants i tan macos
els penjàvem per tot arreu, semblava una gran fira de colors
n'hi havien de xinesos, amb personatges com en donald, d'animals i fins i tot alguns de disseny
però sens dubte el mes important era que tinguessin llum
recordo que nosaltres els hi fèiem un muntatge amb un portabombetes i una pila perquè no se'ls hi cremes i lluís tota l'estona
sovint el dia 5 canviaves el teu temps de dinar i de descans per les manualitats aquestes i us asseguro que no et sabia gens de greu..et senties plenament recompensada quan aquella mainada mirava amb els ulls de l'inocencia i de la emoció el seu fanalet il·luminat...el que guiaria al seu rei preferit fins a casa seva



10 comentaris:

  1. Doncs desconeixia aquesta tradició del fanalet i l'he trobat molt maca :-)

    A l'igual que ens expliques la il·lusió dels mes petits per aquests fanalets que havien de guiar els Reis fins a les seves llars, del text es veu també la teva pròpia il·lusió en ser una de les persones que preparava aquests petits llums de paper... és emocionant llegir com expliques que els de la *teva" botiga eren els més variats i els més bonics!! :-)

    Què maco ha de ser poder treballar en una papereria (mmmmm papers, llibretes, llapis de colors... són la meva perdició!! hehe) i, a més, en aquestes dates poder viure així l'esperit nadalenc! ;-))

    Agafo un d'aquests caves de xocolata hehehe ;-)

    ResponElimina
  2. Es veritat, ja ni me'n recordava però de petits anavem tots amb el nostre fanalet, però aquí s¡ha perdut aquesta tradició.

    ResponElimina
  3. Una tradició que desconeixia però que m'ha semblat ben maca. La il·lusió d'un nen o nena esperant els Reis és una de les coses més boniques de les Festes de Nadal.

    ResponElimina
  4. La meva mare, que és de comarca gironina, m'ho explicava. Ho trobo una tradició molt maca i tendra. Els ulls dels nens, són un espectacle !

    ResponElimina
  5. Nosaltres í que haviem fet fanalets per esperar els reis. El meu pare també ens feia aquest invent del portabombetes i així podein bellugar-lo tant com vulguessim sense perill de cremar-nos.
    Era una tradició molt maca. Feia anys que no hi pensava

    ResponElimina
  6. doncs nosaltres cada any fem un fanalet, amb cartró, i el pintem. posem una espelma al mig i anem a esperar els reis. cada any acaba cremant-se, però també forma part de la tradició ;)

    ResponElimina
  7. No ho havia sentit mai això del fanalet, sembla xulo! Aqui Barcelona, ho veig difícil, de petita, per que anava a la cavalcada de Barcelona com deia la meva àvia i després amb el meu nebot, a la del barri, per que t'has de protegir dels caramels que llencen dels camions!

    Mmmmmmmm, una ampolla de cava de xocolata! Si no són comptades, en puc agafar dues?

    ResponElimina
  8. En el meu petit poble, per ser més precís hauría de dir colònia tèxtil, feiem un altre variant de fanalet. Agafavem vermelló, crec que també se'l coneix per espígol, i en feiem torxes, que un cop enceses, entre les flames i els espetecs feia mitja por. Evidenment només les portaven els més grans.

    ResponElimina
  9. Jo sí que ho havia fet, i encara ara ho deuen fer al meu poble. Potser és una tradició gironina, ja que jo sóc de per allà.

    Com molt bé diuen per dalt, jo també el feia amb espelmes i també sempre se m'acabava cremant, però formava part de la tradició. Un dels millors records que tinc de la cavalcada dels Reis és que un dels Reis digués el meu nom. Avantatges de créixer en un poble que llavors no tenia més de 5000 habitants: ens coneixem entre tots. ^^

    ResponElimina
  10. helenic, com es diu el teu poble?

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!