L’ÀVIA I L’ESPERIT NADALENC

Va sent hora de posar el pessebre, adornar la casa i plantificar les llumetes a l'arbre. Tot i que a casa són de fer cagar el Tió, com mana la tradició, aquest viu a l’aixopluc d’un avet de plàstic carregat de peluixos nadalencs i bombetes de colors. Es mira a l’àvia asseguda a la seva butaca. Ella és qui li va inculcar l’esperit nadalenc, aquest que ara sembla haver-se pres unes vacances. Que lluny queden aquells dies quan la iaia quasi vivia a la cuina entre les seves olles de caldo, els seus pollastres rostits i els canelons de Sant Esteve...

No va conèixer la seva mare, és la iaia qui ha fet aquest paper. Una dona forta amb empenta, que de cop i volta un dia per l'altre va perdre tota la força acumulada amb els anys i es va quedar absorta, entre els seus pensaments. Fa un any que no bada boca, tant és el que l’hi digui o deixi de dir, ella sempre té la mirada perduda en un punt indefinit.

Pensa que no val la pena muntar tot el sarau per uns pocs dies. Ja no hi ha canalla a la casa, tots són grans. L’àvia, a qui tanta il·lusió l’hi feia els guarniments nadalencs, quasi que no hi és, no s’adonarà de res i poder serà un trasbals tant de moviment. Nega amb el cap. No, aquest any no guarnirà la casa per Nadal, això ja pertany a una època passada.
S'acomiada de l’àvia fent-li un petó al front.

— Ara vinc, princesa, no tardo res. Vaig a comprar per fer una mica d’escudella, que el dinar sí que el farem igual que sempre. La gana és l’únic que no has perdut.
 La dona no belluga ni una pestanya i a ella se l’hi encongeix el cort.
 —On ets àvia? Torna amb nosaltres —, voldria cridar-li, però no ho fa. Surt de casa sense fer soroll.

Tarda més del que s’havia pensat, la carnisseria era plena de gom a gom. Va cap a la cuina a deixar les bosses abans de passar pel menjador a dir-li a l’àvia que ha tornat. No hi ha pressa. Col·loca les coses al seu lloc i es canvia de sabates, per estar més còmoda abans d’anar a veure-la. Una fresa de paper rebregat la treu dels seus pensaments. Haurà vingut el seu germà? S’estranya, no l’hi ha dit pas. Al menjador s’hi troba a l’àvia davant una gran caixa de cartó, don va treien figuretes embolicades amb diaris. És el pessebre familiar.
—Nena, nena! — Crida la dona. — Que no et recordes que sempre posem el pessebre per la Puríssima? — Les seves mans van treien una figureta rere l’altre, amb molta cura —Va noieta, que aquest any fem tard! Encara tinc molta feina a la cuina i tu sembles un estaquirot, aquí palplantada.
Les llàgrimes l’hi neguen els ulls. Sembla que l’àvia ha sortit del seu aïllament. Quant durarà? Tant si val. Ara és aquí i s'ha d'aprofitar.
—Ja t’ajudo iaia. I després ens posen a fer l’escudella. Et sembla bé?
—Com vols que en sembli, ximpleta? No és el que fem cada any? Doncs vinga som-hi!
L’hi fa un petó a l’àvia. L’esperit nadalenc deu haver tornat de les seves vacances. Ja és aquí. I amb ell ha portat la iaia. Benvinguts siguin tots dos.

 ... ... ...



I aquí us deixo  uns bombons que ens endolceixin una mica més el Nadal.
 

Comentaris

  1. trist, molt bonic però... Agafo un bombonet

    ResponElimina
  2. Que bonic!!! bruixeta, fa plorar, (o és que jo sóc moltbleda) però és molt bonic!

    ResponElimina
  3. Si que és bonic i emocionant. Molt nadalenc. :-)

    ResponElimina
  4. La iaia fa mal contacte i sembla que només s’activa per Nadal, s’haurà de revisar l’endoll.

    ResponElimina
  5. Una iaia entranyable com gairebé totes i per Nadal encara més...Ai, ai, he llegit un arbre de plàstic? No, no l'arbre natural, que sempre es pot reciclar!!!

    ResponElimina
  6. que bonic que arribi l'esperit nadalenc junt amb aquesta àvia tan simpàtica.....

    ResponElimina
  7. És una història preciosa, que fa emocionar... un conte que m'agradaria moltíssim que fos realitat i que alguna d'aquestes avies tan maques i que tan han treballat tota la seva vida i que ara "és com si no hi fossin" pogués "despertar" per aquests dies... i ser feliç i fer feliços els demés! :-)

    A mida que anava llegint se'm feia un nus a la gola... Gràcies, Bruixeta, per haver-nos portat l'esperit del Nadal :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars