Calendari d'advent

Avui és Nadal

2011-12-25T00:22:00.001+01:00

El calendari d’advent ha arribat al final, avui és Nadal. Avui és el dia que vèiem tant lluny quan el primer dia del mes obríem la primera finestra. Ha estat un calendari d’advent especial, amb molta gent implicada, gent que ha dedicat un bocí del seu temps a pensar un post , escriure’l, comentar.... Gràcies a tots per l’esforç, per les ganes i per l’alegria!

He estat tot el mes donant voltes a quin post havia de fer, m’he passat dies buscant alguna manera original, divertida o espectacular per acabar el calendari. Necessitava trobar alguna cosa per estar a l’alçada del que heu anat escrivint, de les històries que heu compartit, dels records, de les imatges,dels jocs. He buscat i remirat , provat mil i un sistemes i m’ha estat impossible. Per molt que intenti, per molt que busqui, per molt que provi és impossible contenir 24 dies en un sol post ;perquè no són 24 posts. Son una manera d’entendre i de viure aquestes festes. Cadascú de vosaltres ha aportat la seva visió; única i particular... la seva manera d’entendre i de viure i sobretot les seves ganes de compartir. Qui diu que aquestes festes són tot consumisme? Només cal que reobriu lesfinestres, d’una a una , sense pressa i veureu tot el que hi ha. Fixeu-vos , pareu atenció... veureu que tothom , un dia o altre, un moment o altre ha deixat un comentari recordant els seus Nadals. La majoria són dolços, com la xocolata, i estic segura que s’escrivien amb un mig somriure i certa nostàlgia.

M’ha estat doncs impossible trobar un post a l’alçada, un post que aglutinés tots aquests records i els guardés en una caixeta ben bonica per regalar, perquè regalar un record, un sentiment , una sensació és el que heu estat compartint tots aquests dies, amb els vostres posts, però també amb els vostres comentaris.Tot el que puc fer és guardar tots aquests post en un caixeta, virtual aquesta,i esperar que el Calendari d’advent quedi com un petit record i que quan arribi l’any vinent i s’acosti Nadal torneu a tenir ganes de compartir amb nosaltres aquesta experiència.

Ja només em queda desitjar-vos un BON NADAL i donar-vos les gràcies, a cadascun de vosaltres (Alba, Assumpta, Barce, Carme, El porquet, Joana, Jpmerch, Kweilan, Mariona, MBosch, McAbeu, Rosa i Sargantana). També a tots els que heu passat per aquí al llarg d’aquestes dies. Bones festes a tots i que tots els vostres desitjos es facin realitat.

Ei, no us pensàveu pas que m’oblidaria de la xocolata!

Posa un desig al cel

2011-12-24T01:40:00.013+01:00

M’encanta rebre postals, especialment de Nadal. Postals de totes mides, escrites amb bona lletra, amb dibuixos, amb fotografies o amb un simple Bon Nadal. Les posem al moble del menjador i allà ens acompanyen totes les festes, recordant-nos que hi ha gent que pensa en nosaltres i es reserva una estoneta per enviar-nos una felicitació. Però d’uns anys cap aquí aquesta tradició s’està perdent i em sap greu. És una tradició molt bonica.

Tot i així, s’ha encetat un nou costum, les postals de Nadal electròniques. No parlo d’un vídeo reenviat o d’una d’aquestes postals de Nadal que corren pel món i que només cal copiar, no. Parlo de vertaderes obres d’art que hi ha gent que fa per poder enviar als altres. Amics que fan l’esforç de fer un Power ben bonic amb fotos pròpies i te l’envien, altres que busquen aquella imatge que explica què volen dir o saben trobar les paraules justes i adequades per desitjar-te un Bon Nadal o una bona entrada d’any. Aquestes postals també m'agraden, sap greu no poder-les lluir i posar-les a un lloc ben visible de casa perquè acompanyin a la resta i guarda-les quan s’acaben les festes dins la caixa amb totes les postals i cartes que he anat rebent al llarg dels anys.

Acabo d’adonar-me que el que m’agrada de les postals de Nadal, no són les postals en si, sinó els bons desitjos que hi ha al darrera, l’esforç de la gent que les ha fet, el moment que t’han dedicat, que han pensat en tu i que han decidit que val la pena una estoneta del seu temps per enviar-te un bon desig.

Si heu estat bon nens i heu arribat fins aquí podeu prendre un bombó

Però aquí no s'acaba aquest post. Heu agafat el bombonet? Veieu quina forma té? És que dins d'un estel us hem deixat un bon desig. El podeu veure aquí posant aquest codi: 410916

Si hi heu anat, és que heu estat els més bons de la catosfera i podeu agafar-ne un altre!

Encreuat de Nadal - 04

2011-12-23T00:01:00.000+01:00

Acceptant el convit de participar en aquest CALENDARI d'ADVENT 2011, ho faig amb un dels jocs que us proposo de tant en tant al XAREL-10. Concretament he preparat una sèrie de Mots Encreuats Temàtics Nadalencs dedicats a quatre temes ben concrets de la nostra rica tradició del temps de Nadal. I aquí tenim el quart i últim...

EL DINAR DE NADAL

"... al voltant de la taula del dinar de Nadal hom procurava d'aplegar-hi els parents més pròxims, i com més millor. Els qui tenien familiars que vivien a dispesa o en casa d'amo, avui els convidaven, puix que resultava ingrat de tenir algun parent que hagués de menjar en casa forastera i separat del nucli i l'escalf familiars. Hom passava per damunt de desavinences i d'antipaties, per evitar que algun parent hagués de menjar entre gent estranya, com un bord..."
"La nota típica del dinar tradicional barceloní era l'escudella feta obligadament amb pasta ben grossa i ben gruixuda ... Hom la feia amb l'olla de les quatre ordres mendicants, dita també de les quatre carns ... Aquesta olla magna només solia fer-se tres cops a l'any: per Nadal, pel sopar de dimecres de Carnestoltes ... i pel dia del sant del cap de casa. Val a dir que cap d'aquestes dues últimes olles no era tan grassa ni tan abundant com la de Nadal, per a la qual no es planyia res."

(Textos extrets del "Costumari Català de Joan Amades")

Fem doncs una bona escudella barrejada i ompliu el següent encreuat amb 20 dels ingredients de l'Escudella i Carn d'olla segons la recepta inclosa dins el Corpus de la Cuina Catalana.
Per facilitar-vos la feina, us regalo els espais (quadres negres), els articles, les preposicions i dos dels ingredients amagats:

Si heu trobat algun dels 20 ingredients de l'Escudella i Carn d'Olla
podeu agafar un bombó.

Agafeu-ne només un per cada ingredient encertat, que estan comptats!!

Un conte nadalenc.

2011-12-22T00:01:00.013+01:00

Quan se’m va proposar fer una entrada per aquest calendari d’Advent em vaig posar contenta. Més encara quan em van dir que el tema era el conte de Dickens El grillo del hogar (1845). Només amb el títol tot el que t’envolta s’impregna del sabor nadalenc. Potser perquè els Contes de Nadal de l’autor anglès van associats a regals, a arbres engalanats amb boles brillants, a llums de colors que fan pampallugues...

Però quan vaig llegir a la xarxa tot el que s’escriu d’aquesta breu novel·la, aquella il·lusió primera es va esvair. La majoria eren crítiques negatives. Que si avui en dia ja no podia interessar als joves una història així, que era un conte que havia quedat desfasat... I llavors per uns moments em vaig quedar com una perfecta il·lusa. Què estava fent? Què pretenia recomanar?

Es tracta d’una història antiga que té com a centre un grill màgic que canta o no segons les sensacions que es desprenen dels personatges siguin positives o no. Un grill que fa notar la seua veu quan la felicitat regna a la casa i que calla quan la mentida o la desconfiança amenacen la pau d’aquella llar.

Vaig pensar que la narració sembla una mica sosa però rellegint les anades i vingudes de la senyora Peerybingle o del seu marit John o del Caleb i la seua filla... vaig tornar a sentir que és també una història plena de senzillesa i una història plena de màgia. Un conte on la felicitat i l’alegria per les petites coses s’escapa de totes les planes i vénen a quedar-se dins les nostres ànimes.

Ja no hi ha històries com aquesta. És veritat. Són fruit del seu temps i de la visió de la societat del Sr. Dickens. Però El grillo del hogar és un clàssic i els temes que allà veiem són universals. Perquè qui pot dir que l’alegria, la veritat o l’amor estan passats de moda?

Bon Nadal!

L'arbre de Nadal

2011-12-21T00:01:00.195+01:00

Una de les coses que cada any esperava amb més ganes les setmanes abans del Nadal, era quan tota la family anàvem a buscar l'arbre de Nadal. A casa mai hem comprat cap avet, però sempre hem tingut un arbre de Nadal natural. Cada any tots cinc, els meus pares, els meus dos germans i jo, un cap de setmana abans de Nadal, ens vestíem de muntanya i anàvem cap el bosc. Allà, un cop arribàvem a un terreny familiar, voltàvem i voltàvem fins a trobar el ginebró més bonic i amb la forma més maca, ja que l'escollit seria el nostre arbre de Nadal. Un ginebró no és com un avet que creix dret i recte; al ser un arbust, fàcilment es torça i queda mal girbat. Pel que costa una mica trobar-ne un amb bona planta. Però cada any el trobàvem els cinc plegats. I no us penseu que ens conformàvem amb el primer que vèiem. Fins que tots no ens posàvem d'acord, no hi havia tracte i seguíem buscant. Ara aquest m'agrada a mi, però a vosaltres us sembla massa baix. Aquest és maco però està un mica tort...-però Cati, si hi posem un petit tronc al mig ni es veurà i quedarà ben dret-..que no, aquest no. Aqueeeeet vols? Però si és enorme, no sé pas com el duríem...

Anar a buscar l'arbre era riure pels descosits, tenir petites batalletes on cadascú defensava que el que ell havia trobat era el millor candidat. Eiiii...veniu aquí, correu, ja l'he trobat, aquest és preciós. Vaaaa, quina decepció, era millor el que hem vist abans. I un cop ens decidíem, veure el meu pare tallant el tronc amb una serra manual (no elèctrica!) i veure com esbufegava no tenia pèrdua. A vegades fins i tot l'ajudàvem a aguantar el tronc de l'arbre, perquè no se li mogués i pogués tallar més fàcilment. Quan ho fèiem ens queixàvem perquè ens punxàvem. Sí, els ginebrons tenen unes fulles semblant a les d'un avet, però punxagudes. Pel que si les toques et punxes. Un cop tallat, el meu pare se'l carregava a l'esquena (nosaltres fèiem d'ajudants -d'aquells que distreuen més que no pas ajuden-) i tornàvem caminant cap a casa. Arribàvem baldats i amb les mans ben enganxoses per la resina del tronc de l'arbre.

Els ginebrons no són tan simètrics com els avets, ni tenen una forma tan "perfecta", i a més punxen; però tot i això, els trobo molt bonics i no els canviaria per cap altre. És el nostre arbre de Nadal. Al meu poble tothom fa servir el ginebró com a arbre de Nadal, perquè allà creix molt bé i n'hi ha molts. Pel que inevitablement quan penso en arbre de Nadal, veig un ginebró.

A casa cada any seguim tenint un arbre de Nadal que és un ginebró. Els meus pares segueixen anant-lo a buscar junts. Nosaltres tres (els meus germans i jo) els darrers anys ja no hi anem, perquè ja fem més la nostra i pugem directament al poble per celebrar el Nadal. Ara bé, cada cop que miro l'arbre per veure com és el d'aquest any, em venen al cap els records de l'aventura que significava anar-lo a buscar, com rèiem i que bé que ens ho passàvem.

I com que heu estat tan bons minyons i heu llegit fins aquí baix.....AQUÍ TENIU UNA XOCOLATINA! N'he posat una de xocolata negra, una de llet i una de blanca perquè cadascú triï la que més li agradi.

Dolces festes!

Coses Típiques

2011-12-20T00:00:00.000+01:00

A part de la Fira de Santa Llúcia i altres arreu de Catalunya i el món i els aparadors de Nadal, hi ha altres coses que ara sovintegen per totes les cases i els carrers.

1er.- El boix grèvol: És aquella planta de fulles punxegudes i boletes(el fruit) vermelles. Fan molt bonic, però, té una pega, és una espècie protegida i no es pot collir així com així com qui cull espàrrecs, per això prefereixo fer-li fotos i segons l'any, poden tenir boletes o estar colgats per la neu, si és que volem un nadal nòrdic o més tropical. Sembla ser que proporciona protecció contra la mala sort i aportava prosperitat. Protecció, segur, si en portes a la ma i algú et vol fer mal, brandant la branca del grèvol et protegeix i l'altre s'endú una bona punxada.

Dins el vessant plantívol, el galzeran, el vesc i les ponseties, són altres elements decoratius de nadal.

2on.- La neu: Molts cops, volem aquesta imatge per Nadal, però això, només ho tenen uns quants i no tots els anys. No sé per que quan veiem aquestes imatges i sempre en les postals de Nadal, queda molt nadalenc, tots fem que elsnostres pessebres tinguin neu. Però... És un lloc típic de neu, Betlem o Galilea, sempre m'ha fet gràcia aquest nom o Jerusalem? Em sembla que tenen tanta neu com aquí Barcelona. És més, si neva a segons quins llocs... passa el que passa, que ja ho va explicar la Rosa en el seu post de la gran nevada. Si, jo aquí, trencant mites, però sóc la prime que vol neu!

3er.- Els Llums: Els ajuntaments o els botiguers, guarneixen els carrers amb llums, fa més festa si hi ha llums de colors pels carrers. En els darrers anys, estan guanyant les de baix consum i preferiblement en colors més blaus i freds, queda alguna il·luminació d'aquelles, que eren tot coloraines, vermells, blaus, verds, grocs, amb motius com espelmes, pares noëls, fulles de grèvol o qualsevol altre motiu. Ens pot agradar més o menys, però són prou correctes.

La cosa, es desmadra en els balcons i jardins de les cases particulars. Van a zones i a escales, si en una escala, hi ha algú que posa llumetes de colors, segur, que algun altre veí, també les posarà i més, per no ser menys, si un ha posat un pare noël lladre, l'altre en posarà tota una ristra com si fossin alls i així tenir tota la banda. Aquí proliferen tots els colors i a més en intermitència constant. Molts posen també l'arbre al balcó, per ensenyar-lo a tot el veïnat, no són gens ni mica egoistes i volen compartir amb tots el seu arbre, és nadal, moment de ser tots amics i de compartir.

4art.- El Tió: Amb això, ja entrem de ple a les festes sense aturador. Per fi, els pares i mares de tot Catalunya, podran deixar de menjar mandarines i kiwis i fruits secs després de sopar o amagar-les altre cop a la nevera o a l'armari de la fruita. L'il·lusió amb que es fa, fa que no es pugui veure res més que el que caga. Qualsevol cosa serveix per donar llenya al tió i pobrets, nens que "no tenen" joguines, encara en tindran més.

5è.- El vers de Nadal: I el més interessant de dir el vers, era l'aguinaldo, aquells vint duros que et donava cada parent major d'edat, que era una pasta. Ara dit aixì, vint duros venen a ser uns setenta cèntims d'euro. Aquí, l'Àlex, ja pillava força més i s'ho guardava per comprar-nos regals a nosaltres, papes, tiet, tieta i iaies, pels sants i aniversaris. A mi, el vers de nadal, m'el feien aprendre a l'escola i com un secret, que em costava molt, no dir-lo fins el dia després d'haver dinat.

Després d'aquest dia, pels petits venen uns dies sense gaire cosa, el cap d'any, no és festa per anar ensenyant fotos, qui més qui menys ha tingut vint anys i ha fet una mica de tot i aquestes fotos, millor a casa, que les misèries es queden a casa! Pels petits, venen uns dies de festa tot esperant els reis, i cal entretenir-se, el fantàstic Salón de la Infancia y la Juventud que feien a la fira a Montjuic, on estaves més estona fent cua que cap altra cosa.

6è.- La carta als reis: Tocava escriure la carta als reis, mirant el catàleg de joguines del Corte Inglés i tots els anuncis que feien a la tele, en blanc i negre. Havia els fixes, que sempre demanava i mai m'ho portaven, a saber, la bicicleta, els patins i alguna altra animalada, que per demanar no em quedava. Vestits de la Nancy, el microscopi, el joc de química i moltes altres coses. No només demanava per mi, sinó que també demanava pels meus pares i els meus avis. Calia anar a donar-la als reis. Els reis que jo anava eren els de veritat, tota la resta eren patges i carters reials, però els titulars eren aquests, per això la meva mare i la meva tieta ens deien que havia més gent i calia fer més cua. Quina por!, quan et demanava el rei si t'havies portat bé i no havies fet enfadar als pares i als mestres. Més por, que no pas quan després t'anaves a confessar i el capellà et demanava si havies fet alguna cosa mal feta. Els reis, era autèntic, per que a més tot ho veuen i tenen coloms que vigilen i si no et portes bé et porten carbó i es poden emportar totes les joguines.

7è.- El dia de reis: Alegria i decepció. La bicicleta mai me la van portar els reis. Els reis a casa, menjaven torró, bevien conyac i els camells, pa sec i aigua per beure. Llevar-se d'hora ben d'hora, que ja ho diu en Guardiola, veure que t'han portat els reis, despertar els pares, obrir els regals, jugar una mica, esmorzar i començar la tourné per casa de tots els parents a recollir les joguines i tornar a dinar a casa, per poder jugar a la tarda. A mi, em portaven poques coses que calgués montar, al meu germà, si que els garatges i altres coses així calia muntatge.

8è.- L'últim, però no el menys important, El Menjar: Menjar que ens sortirà per les orelles. No sé, per que el margalló és molt típic, igual que la pinya, fan nadal. Les neules, els torrons i una copeta de cava fresquet. ja us podeu servir!

I si heu arribat fins aquí, que ja és tenir paciència! I no us heu acabat els torrons i les neules i encara us queda un foradet, podeu agafar la xocolatina, que aquest calendari d'advent, ja li queden poques finestres.

El miracle de la mandarina podrida

2011-12-19T00:01:00.253+01:00

Era un tió de bosc, fet per mans expertes i pageses, i a ciutat potser s'hi trobava estrany. Per evitar-li l'enyor rural, una semana exacta abans de la Nit de Nadal el treiem del seu cau i el mimàvem qui-sap-lo.

Essent fort i rude era un tió agraït amb el fred així que el posàvem a la terrassa tota la setmana. Aquells set dies, mon germà i jo, el cuidàvem com un rei, que era realment el que esdevenia el tió durant tota aquella setmana. En el fons, però, el volíem cebar tant com poguéssim per tal que la Nit de Nadal cagués sense aturador.

La dieta del tió durant aquells dies havia d'estar fonamentada en productes típics de l'època hivernal i que tinguessin força fibra (per acumular contingut...). Així que res millor que unes bones mandarines!

Així que, amb il·lusió infantil, cada nit, en processó de feligresa passió tionaire, els dos germans anàvem a la terrassa a deixar-li un bon grapat de mandarines per tal de que el tió, que era d'hàbits nocturns, s'alimentés durant tota la nit (i acumulés força fibra...).

L'endemà al matí les corredisses eren dignes dels més ràpids velocistes olímpics, polsant pel passadís com a eixalabrats, des de l'habitació on dormíem plegats, que estava a l'altra punta del pis, fins al menjador. Allà sortíem a la terrassa per a comprovar si el tió havia tingut un bon àpat durant la nit.

Dia rere dia el gormand s'ho acabava tot! No deixava ni una engruna de totes les mandarines que li havíem posat la nit abans. Allà on havíem col·locat les set o vuit mandarines només s'hi tornaven a veure les rajoles brunes de la terrassa.

Però un dia en sortir a la terrassa varem descobrir, absolutament sorpresos, que el tió havia deixat una mandarina sobre les rajoles brunes de la terrassa. Varem prendre aquella mandarina amb els ulls fora d'òrbita, preguntant-nos el motiu d'aquella sobtada manca de gana del tió, i cridàvem "papaaaa! mamaaaa!" per a veure si ells, amb la seva experiència de pares, ens podien resoldre el misteri d'aquella preocupant desgana (a veure si no el tindríem prou cebat...).

Amb paciència de pares varen agafar la mandarina, se la varen mirar per tots els cantons i oh! descobriren que aquella mandarina estava podrida! No havíem estat prou curosos a l'hora de triar les mandarines la nit anterior i se'ns n'havia colat una de podrida!

Llavors, a mi, se'm varen trencar tots els esquemes mentals (com si el fet que un tió mengés mandarines ell solet i dies després cagués joguines i xocolatines com un esperitat no fos trencador...) i cavil·lava com s'ho havia pogut fer aquell tió, en la fosca nit, per a descobrir la traïdora mandarina en mal estat i deixar-la allà sobre les rajoles de la terrassa, mostrant la seva disconformitat amb l'estat d'aquella peça de fruita.

I vinga a barrinar i a pensar com s'ho feia aquell tió llepafils... era inexplicable! Així que, per la meva ment infantil, curulla de sensacions nadalenques, i creient que llavors tot era possible en aquelles dates, només vaig encertar a pensar que allò era màgic! Un petit miracle avançat a la Nit de Nadal... el miracle de la mandarina podrida!

Però no patiu, malgrat l'eventual manca de gana del tió, la Nit de Nadal va esdevenir, com sempre, màgia pura per a mi, amb una caguera fenomenal d'aquell tió de bosc, i la tradicional bufada d'espelmes del pastís d'aniversari del més menut de la família... aquell que uns anys després l'anomenen el porquet de Sant Antoni!

I ja per acomiadar-me us deixo amb una de les xocolatines que el tió no s'oblidava mai de cagar, any rere any, i que jo esperava (i em cruspia) amb més delit! Les pilotetes de futbol de xocolata!

Val, ho reconec, d'alguna manera havia de trobar la relació que em donés peu a fer la falqueta culer... i és que el Barça s'ha proclamat, un altre cop, Campió del Món! Visca el Barça!!!!

Les figures del pessebre

2011-12-18T00:00:00.000+01:00

Als nens, a tots en general i als meus néts en particular, els agrada molt cantar, i ara al cotxe portem un disc de nadales que els agrada repetir i repetir. Hi ha una cançó que també els agrada molt i en aquest disc no hi és. Fa poc vaig trobar un conte que la il·lustrava. Amb uns dibuixos molt bonics. Em va agradar i el vaig comprar per cantar-la amb ells, tot mirant els dibuixos. Però només hi havia dibuixada la primera estrofa. I em vaig proposar acabar-lo a la meva manera.

El temps Sant és arribat

i amb el fred, la neu i gebre,

les figures del pessebre,

una a una van tornant:

Si l'heu cantada sencera, ja podeu agafar un trosset de xocolata!

N'HE TROBAT UN VÍDEO:

El senyor Francisco

2011-12-17T00:01:00.063+01:00

Envoltat pels seus nets, el iaio encetava la cerimònia de les estrenes. Fent servir un nino de guinyol, anava, un per un, des del més gran al més menut, donant-los una moneda de vint-i-cinc pessetes i improvisant un conte alhora, un de diferent per a cadascú.

Aquells huit contes que tots el xiquets escoltàvem embadalits cada Nadal, sens dubte, eren els contes més bonics que mai havíem sentit.

Han passat molts anys. No sé on pararà aquell nino, però sé que d'alguna manera, el senyor Francisco —que és com el iaio li deia—, sempre en torna, ni que siga en la memòria, el dia de Nadal.

Encreuat de Nadal - 03

2011-12-16T00:01:00.000+01:00

LES NADALES

"A la mitjanit del dia 24 de desembre hi ha el costum de cantar Nadales davant del pessebre, acompanyant-se de diversos instruments populars com la simbomba, la pandereta, la picarola, el cèrcol i els ferrets. Hom considera que aquesta tradició és una continuació de les cançons que s'interpretaven dins de l'església en un ambient de gatzara. En sortir del temple la representació del quadre del naixement i traslladar-se al de la llar en la forma de pessebre, les cançons es van desplaçar amb ell. Però abans d'entrar a la casa, les Nadales corrien pel carrer; havia estat molt estès el costum de formar colles de jovent que aquesta nit anaven pels carrers cantant cançons de Nadal acompanyant-se dels instruments populars més inversemblants. Hi havia llocs on aquest pintoresc conjunt musical, a més, passava de casa en casa captant i el que recollien s'ho gastaven en menjar i beguda."

(Text extret de "Festes i costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades")

Us proposo que recordeu alguna de les cançons de Nadal que tots hem cantat i que ompliu el següent encreuat amb els títols de 14 Nadales Tradicionals. Per facilitar-vos la feina, us regalo els espais (quadres negres), els articles, les preposicions i una de les Nadales:

Si heu trobat alguna de les 14 Nadales Tradicionals podeu agafar un bombó.

Agafeu-ne només un per cada cançó encertada, que estan comptats!!

L'avi Joan i els pastorets, (conte de Nadal)

2011-12-15T00:01:00.011+01:00

Vaig escriure aquest conte fa uns quatre o cinc anys. Originàriament era en castellà, doncs el vaig fer per posar a un msn.group on entrava i on hi havia gent de diverses parts de l’Estat i també de Sudamèrica. El desembre de 2008 el vaig traduir al català i el vaig posar al meu blog. Potser alguns dels més veterans ja l'heu llegit (tres anys, catosfèricament parlant, és molt!) però segur que molts d’altres no. Li tinc un carinyu especial. L’avi es diu Joan, nom del meu pare, i el nét es diu Roger, com un dels meus nebots... El que no us diré és si hi ha més coses reals en aquest conte... llegiu-lo i ja em direu si us ho creieu o no...

L'AVI JOAN I ELS PASTORETS:

Vull explicar-vos la història de com, quan era petit, em vaig convertir en figureta de pessebre. Llavors, quan ho vaig explicar, ningú no em va creure i suposo que ara vosaltres tampoc em prendreu seriosament, però, ¿sabeu una cosa? Doncs que, en el fons, m'és igual.

Jo tenia 8 anys i el que vaig viure va ser tan increïble que volia cridar-ho als quatre vents, que tothom ho sabés... però els adults, tan intel·ligents ells, em donaven copets a l'esquena i deien "quina imaginació té aquest nen!".

A força d'insistir, l'únic que vaig aconseguir va ser sentir com una nit els meus pares parlaven, molt preocupats, de les meves "obsessions". Així va ser com, d'un dia per l'altre, vaig decidir callar. Tothom va pensar que ja m'havia avorrit de tant explicar la mateixa fantasia i, en poques setmanes, ja se'n havien oblidat. Jo no. Aquells records mai marxaran de la meva ment... ni del meu cor.

La setmana passada va venir en Roger, el més petit dels meus néts, té set anys. Va aparèixer tot content, disposat a ajudar-me a muntar el Pessebre... (aquest xiquet és el que més s'assembla a mi, gaudeix molt amb totes aquestes coses)

Vàrem treure les capses de l'armari, les bosses de plàstic amb les muntanyes de suro, vam posar la vella roba de sac damunt la taula... Érem dos bons amics treballant plegats.

Ell va suggerir posar la cova més a l'esquerra, perquè quedés diferent del que vàrem fer l'any passat, i anava desembolicant, una per una, amb tota delicadesa, les diferents figuretes que havia guardat onze mesos enrere: la Verge, l'àngel, un pastor...

Llavors vaig decidir explicar-li la història al meu nét:
- Roger, descansem una estoneta? vols berenar?
- D'acord, col·loquem aquesta muntanya i berenem.

Vaig preparar dues tasses de llet amb Cola-cao –jo no puc abusar-ne, però un dia és un dia– i unes llesques de pa amb tomàquet, pernil i formatge.
- Fillet, què et puc explicar una cosa?
- És clar avi, és una història?
- És una cosa que em va passar a mi, fa molts anys, quan tenia aproximadament la teva edat.
- D'acord, explica-m'ho –va dir en Roger, empassant-se ràpidament un tros de pa per no parlar amb la boca plena.
- El que et diré és cert... però si tu creus que és un conte... doncs... no passa res, d'acord? –vaig somriure.
- Ai, avi, que misteriós...

- Fa molts anys, els meus pares, les meves germanes i jo vivíem a la casa del poble...
- On anem l'estiu, oi?
- Exactament. Doncs bé, allí, per Nadal, també posàvem el nostre Pessebre. Les meves germanes grans ho volien fer tot i a mi gairebé no m'hi deixaven col·laborar. Un any, quan ja l'havien muntat, jo, mig enfadat, em vaig aixecar del llit mentre dormien, decidit a moure totes les figuretes i posar-les al meu gust.
- He, he... jo li vaig fer això mateix una vegada a la Núria –em va interrompre en Roger– però segueix, segueix, avi.

- Bé doncs... resulta que em vaig acostar poc a poc a la taula on era el Pessebre... portava una espelma que ho omplia tot d'ombres. Al apropar la meva mà per començar a moure pastors, vaig sentir una veu suau que deia "vigila!"
- Qui era?
- Un pastor, Roger, un pastor del Naixement
- Què...?
- Ja m'ho pensava que no em creuries –vaig dir.
- Bé, tu continua –el nen tenia la tassa de llet a la ma i la boca entreoberta. Els ulls li brillaven.

- Vaig acostar l'espelma a les figuretes i vaig veure que es movien i que parlaven entre elles. Em vaig quedar mig paralitzat, sense saber què fer. Uns segons més tard vaig poder murmurar "però, què passa aquí?".
Un pastoret que portava un petit xai als braços em va dir: "no ho saps? no has vist l'àngel?" El cor m'anava tan fort que pensava que em passaria alguna cosa.

- Mare meva! –va exclamar en Roger, aquesta vegada sense preocupar-se per empassar, amb la boca plena.
- El pastor seguia parlant: "Estàvem asseguts al costat del foc quan se'ns ha aparegut un àngel... Ens hem espantat molt! Però ell ens ha dit ràpidament que no tinguéssim por, que venia a anunciar-nos una gran notícia, que a la ciutat de David ha nascut el Salvador, el Messies... que trobaríem el nen faixat amb bolquers en una menjadora! Quan l'àngel ha deixat de parlar n'han arribat uns altres i tots junts entonaven uns càntics meravellosos que deien Glòria a Déu que està en el Cel i a la terra Pau als homes a qui el Senyor estima"...
Jo escoltava al pastoret mig embadalit. Ell seguia parlant: "Els àngels han marxat fa poc i ara estàvem pensant que el millor seria apropar-nos a Betlem, a veure què es això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber"

En Roger em mirava però ja no responia res, així que vaig continuar amb l'explicació.

- Jo em sentia emocionat i molt feliç, com flotant, així que no se'm va ocórrer altre cosa que dir-li al pastoret: "deixeu-me anar amb vosaltres, si us plau, si us plau". Un pastor alt i fort que estava al seu costat em va respondre: "vine" i, a l'instant, vaig sentir com un vertigen, com si una força em xuclés endavant, vaig tancar els ulls molt fort i, al obrir-los, estava al Pessebre! era de la mida de les figuretes! Roger, jo era un d'ells! Era allí!

Em van donar una manta bruta i apedaçada però molt calentona i m'hi vaig abrigar bé... es que anava amb pijama i sabatilles!
Vàrem caminar una estona fins que arribàrem al nostre destí:
Allí estava! Tot tal i com havia dit l'àngel!... Vàrem veure a Maria i a Josep, i al petit Jesús a la menjadora... Jo ho vaig veure! Jo hi era!...
I vaig plorar i riure de l'emoció en aquell moment. El meu cor em ballava feliç al pit i vaig sentir que m'inundava la sensació de pau més gran, més bonica e indescriptible que ningú es pugui imaginar.

Vaig mirar al meu amic pastoret i li vaig dir a cau d'orella: "Gràcies per deixar-me venir" i li vaig tornar la manta...
De cop i volta tornava a ser a la saleta de casa, amb la meva mida habitual i amb l'espelma gairebé consumida. Les figuretes, immòbils, eren totes davant el portal.
Vaig mirar el Naixement, vaig fer un petó al Nen i vaig tornar al llit.

Al dia següent em van despertar els crits de la meva germana: "qui ha posat tots els pastors junts aquí al davant? segur que ha estat en Joan!"
Em vaig aixecar d'un salt, corrent i cridant: "han estat ells mateixos!, ho han fet sols!" La meva germana no em feia ni cas i els tornava a posar tots tal i com els havia deixat el dia abans.

A partir d'aquell moment, vaig intentar explicar tot el que havia viscut, a la família, als amics... Ningú no em va creure. Tots se'n reien i asseguraven que ho havia somiat... i jo insistia i insistia... llavors es quan parlaven de la meva gran imaginació... i jo anant repetint el que m'havia succeït durant un munt de dies; fins que vaig comprovar que els meus pares començaven a preocupar-se. Llavors no ho vaig explicar mai més. Fins avui, Roger, que t'ho he explicat a tu.

- Avi, tu estàs segur que no ho vas somiar?
- Seguríssim.
- Llavors, jo et crec. T'ho prometo.

El meu nét es va apropar i em va fer una gran abraçada.

Per això ara us ho he explicat a vosaltres, perquè, si em voleu creure, bé, i si no, no m'importa. El que em val és que en Roger m'ha cregut. Potser qualsevol nit ell també pugui anar a Betlem, amb els pastors, a adorar el Nen.

*****************************

I, ja que els pastors d'aquesta història van fer cas del missatge d'un àngel, vosaltres, si heu llegit tot aquest conte tan llarg, podeu menjar un bombonet amb un angelet de xocolata!

SANTA LLÚCIA ENS CONSERVI LA VISTA

2011-12-14T00:00:00.000+01:00

No vaig pensar en el dia que triava per l'entrada ni tampoc de que aniria l'entrada, i vet aquí que la casualitat ha volgut que es trobessin tots dos. La festa de la santa i la fira en el dia que faig l'entrada. Bé, de fet, Santa Llúcia va ser ahir, Santa Llúcia va ser santa i màrtir, com molts, i és la patrona de les modistes, que van a la catedral a posar un ciri a la santa, que era una nena, per que sa mare l'havia promés a un senyor pagà i en no voler-s'hi casar, la va denunciar per cristiana, que estava mal vist, i llavors la van torturar i treure els ulls, si en voleu saber més i més ben explicat, sobre aquesta santa aquí teniu més. La Fira de Santa Llúcia, és la fira de nadal de Barcelona, la posen a la Plaça de la Catedral, segur, segur que es fa, des de'l 1786, dos cronistes importants en parlen de la mateixa data, en aquest enllaç teniu la història i aquestes coses del costumari.

De petita, el meu pare ens portava a comprar l'arbre de nadal, la molsa anàvem nosaltres a collir-la, el suro ja el teniem i sempre queia alguna figureta més, però ja en teniem moltesi totes diferents en estil i mida, així que el pessebre de casa, sempre ha sigut una mica un desori, el pescador més gran que no pas el pont, uns reis més grans que les casetes de suro que ja eren del meu pare, figuretes de fang, barrejades amb figuretes de plàstic, palmeres, arbrets de farigola, un riu d'aigua i durant uns quants anys fins i tot estany amb peixos de carn i espines. Amb el veí, el Quim, feiem concursos de qui feia el pessebre més gran, el seu acostumava a ser més gran que el nostre, per que tenien més espai, però el nostre tenia aigua de veritat i peixos, així que quedàvem empatats. Tant en Quim papa Xavi, com el meu pare, eren els qui feien el disseny i nosaltres ens limitàvem a fer de manobres i a posar les figuretes. Cada lloc tenia el seu llum adient i no es veia cap fil elèctric, cosa que no passava en els altres pessebres que jo veia a casa d'altres. també ens deixàvem molsa si ens faltava, a un o altre. Les figures de casa meva, caminaven soles cada nit.

Doncs, si, jo també he anat a la fira de Santa de Llúcia, com perdre-s'ho? Paradetes, gent i vaig fer fotos. Som un poble amb unes tradicions molt nostrades i escatològiques, el català sempre pensa en el cagar i en fotre cop de bastó, el cagar, està clar. Fem cagar el Tió a cop de bastó i hi ha un ball que és el ball de bastons.

De parades de tiós i tions, hi havia unes quantes, amb mides i vestimentes per tots els gustos, bé de tots els gustos no, la barretina, la senyera o del Barça. A ningú no se li farà estrany, que després de rebre tanta llenya, aquests pobres "tionets" facin una pinta un mica de psicòpates i tinguin els ulls una mica girats.

Continuant amb l'escatologia nostrada, hi ha les parades de caganers, en Doraemon, en Bob "esponja", Astèrix, Obèlix, en Pau Gasol, en Mic, pobric! entre tots els típics, que de vegades ja cansen. No em demaneu, preus, que no en sé, no pensava comprar cap d'aquestes coses, que per cagar-la, ja la cago jo prou bé tota soleta!

Parades de guarnimets, i si la Fira de Santa Llúcia, té una cosa, és que no és minimalista, és barroca i carregada, tothom exposa tot el gènere que té, no sigui que la gent no pregunti. Alguns firaires, són molt agradables i no els fa mandra ensenyar i cantar-te les excel·lències del seu producte, hi ha d'altres, que sembla que la gent els fa nosa i després es queixen que no venen. Campanetes, pinyes, mitjons, cistellets de vimet decorats i tots els elements nadalencs.

Alguns sembla que tinguin les figuretes en un camp de concentració, darrere d'un filat a l'estil de la peli La Gran Evasión.

I per fi, arriba, la part de la fira que més m'agrada. La de les paradetes de penjolls, arrecades, braçalets, figures de fusta, barretes d'encens, joguines de fusta, bufandes, mocadors, llibretes enquadernades a ma, àlbums de fotos, bolsos i totes aquestes coses que són la meva perdició. Vaig trobar aquesta parada de flors, tot són flors i fulles, arrecades, penjolls, passadors pel cabell, braçalets, una passada!

Ho emboliquen, que fa angunia desfer el paquet, tan bonic, només la presentació ja s'ho val. Per que no ha fan sempre així, que bé que quedaria!

Un saltamartí que salta, i molt, pel tió dels petits, encara que a mi també m'agrada! No sé si els ho donaré!

I ara........repicar de tambors prrrrrrrrrr! Toca la xocolatina, avui, una campaneta.
Però, com que sé que tots plegats som uns golafres, he estat guardant-les totes i podeu agafar les que vulgueu

Concert de Nadal, ulls brillants

2011-12-13T00:01:00.020+01:00

I l’Alfons marca un levare de quatre temps i el concert ja ha començat. I l’església s’omple amb l’harmonia religiosa de Saint-Saëns i el seu Ave Verum i el seu Oratorio de Noël; obres que dúiem assajant des de principis d’octubre. I el so tètric de l’orgue es combina amb el de l’orquestra i més endavant entra la coral. I no és per tirar-me floretes però sona bé.

I l’església està a petar. I hi ha gent dreta i no s’hi cap. I la majoria de persones ens escolta amb interès fins que, a mesura que avança la cosa, comença a pensar en si han apagat el piu vermell de la tele i en si demà plourà perquè al cel hi ha uns nuvolots negres molt lletjos i en si els donuts d’ara ja no valen res... Però tot i així el públic ens escolta i li agrada la música i s’ho passa bé.

I quan interpretem l’últim acord del Finale tothom ens aplaudeix amb ganes. Perquè és Nadal i perquè han passat una bona estona. I entre alguns caps hi veig cares. I en algunes cares hi veig ulls (i quina por si no fos així). I veig que alguns d’aquests ulls brillen. Ulls que brillen! I m’agrada que brillin. I com m'agrada que brillin...

UN COP DE BASTÓ

2011-12-12T00:00:00.001+01:00

A casa som molta colla, i costa reunir-nos tots. Però per nadal es una de les dates que sempre hi som tots. Fem cagar el tió el dia 25, ja sé que molts ho feu el 24, però cada casa té la seva tradició, i des de que tots estem aparellats hem descobert que hi ha moltes versions de la cançó del tió.

A Vic, o sigui, d'on som la gran majoria (tots els germans i la mare) cantem:
tió, tió
caga torró
si no cagués torró
et donarem un cop de bastó

Versió bastant simple i curteta.
La primera versió nova que va arribar a casa va ser la de la cunyada de Berga, que fa així:

tió, tió
caga torró
d'avellana i de pinyó
no caguis arengades que són salades
caga torrons que són mes bons

Versió més extensa i fa que puguis picar més estona.
Ja fa uns anyets va arribar encara una altra versió, la del cunyat d'Andorra:

tió caga torró,
si no cagues un bon munt
garrotades al damunt

I fins aquí les versions familiars, que de fet, les cantem totes, per no despreciar a ningú, i així fem cagar el tió un munt de vegades.

Que per cert, ja tenim el tió a casa des de fa uns quants dies, i les peques ja es cuiden de donar-li menjar cada nit. Quina feinada!! i quina emoció!!

I pel que he vist, hi ha tradició d'una xocolatina no? aquí la teniu, bombonets en forma d'arbre, ho he trobat molt mono.

Els meus pares

2011-12-11T00:00:00.000+01:00

El Nadal i la seva preparació sempre s'ha relacionat amb la família. Per això no us estranyarà que pensar en l’Advent o la preparació delNadal em faci recordar els meus pares, que ja fa anys que no hisón. Tant diferents, ells dos, i tan complementaris. Van saber fer, fins a l’últim moment, del Nadal una festa de tota la gran família. Sovint dubto si jo sabré fer-ho tan bé com ells. De moment la meva germana gran els hi ha agafat el relleu.

Quan ja tots els germans érem casats i afillats, ens instal·laven a casa els meus pares... tota la setmana de Nadal a Cap d’any. I érem (depenent de les èpoques) entre 15 i 20 a tots els àpats de tota la setmana. Una feinada que encara ara em costa d’entendre com la meva mare podia assumir-la. Clar que tots ajudàvem, però ella s’emportava la feina grossa.

La meva mare, sempre ens havia portat a la missa del gall, de petits. De grans ens demanava que l'hi acompanyéssim. El meu pare, que sempre era imprevisible, a vegades venia i a vegades no. Noés que no fos creient. Era uncreient molt especial. Deia que ell no necessitava intermediaris entre Déu i ell i que prou bé que s’entenien directament. També deia, en veu baixa, que tenia la seva amiga la Mare de Déu del Sol del Pont, la patrona del seu poble amb qui parlar per qualsevol cosa que li volgués explicar o demanar. I també era una mica mandrós i fredolic i sovint s’estimava més quedar-se a casa: sol i tranquil!

Però no us penseu pas que no col·laborava a fer ambient de Nadal. Col·laborava de la manera més llaminera i amb la més gran complicitat familiar: xocolata desfeta per tothom a la tornada de lamissa del gall. No vull pas dir que la fes ell, això no.... ell i la cuina de casa no es coneixien gaire. Però ell la recordava, la demanava, la reclamava i mostrava tan gran entusiasme en menjar-se-la, que enfeia venir ganes fins i tot als no tan llaminers i a tots els que deien que no tenien gens de gana i que encara estaven tips del sopar. Tothom s'hi acabava afegint!

Història d'un Nadal

2011-12-10T00:01:00.000+01:00

La meva història de Nadal es remunta als anys 60. En aquella època als pobles només s'escoltava música per les festes anyals, en el cas d’ Hostalric que és on van passar el fets, les anomenades festes eren tres: Nadal, Pasqua i la Festa Major que és celebra la primera setmana de juliol. Tenir ràdio era prohibitiu per la gran majoria de persones, només en tenien les persones benestants del poble.

L'any 62, la vigília de Nadal, ens vam aixecar amb un dia núvol i molt fred, no teníem previsions meteorològiques que en anunciessin amb antelació el temps que faria. El meu avi, que era entès amb meteorologia, deia què per la forma que estava el cel, gris i llis, tenia totes les perspectives de nevar. La canalla, jo tenia 10 anys, estàvem molt esverats i contens ja que possiblement veuríem neu. A la una de la nit sortint de Missa del Gall, en aquella època gairebé tothom hi anava, queien uns flocs blancs i grossos i els carrers gairebé eren blancs. Me'n vaig anar a dormit molt cofoia i esperant l'endemà per poder sortir al carrer i poder jugar amb la neu amb tot els amics, però el que aquella edat no pensàvem eren amb les dificultats que la nevada portaria.

Al l'aixecar-me el matí ens havíem quedat sense llum, incomunicats i no hi havia pa. La meva mare desesperada de com ens ho faríem per fer el dinar de Nadal, per veure-nos-hi només teníem espelmes. Com era d’esperar volia sortir de casa per trepitjar neu i amb el permís del meu pare – i el no consentiment de la meva mare- vaig poder fer-ho. Abans he de dir que, la famosa nevada del Nadal del 62, va deixar un gruix de neus de gairebé un metre. Els carres principals ja hi havien fet passeres, però nosaltres ens posàvem pels llocs on hi havien els gruixos més grossos. La veritat, ens ho vam d'allò més passar bé, però desprès em va passar el que ma mare m'havia predestinat. El fred em va atacar amb fúria, em van començar a fer mal els peus de tal manera que fins i tot plorava. Per no anar a casa a escalfar-me i que ma mare em digues " ja t'ho havia dit que no sortissis, ja t'està bé" vaig anar a la xemeneia de casa dels avis, la iaia em va posar els peus amb dues aigües entre tèbia i calenta per fer-me passar el mal, mira per on! ma mare ens va enxampar i em vaig haver d'escoltar la maleïda frase que no volia sentir.

Per acabar-ho d’adobar ens vam assabentar que no hi hauria ball, l'orquestra no podia venir perquè les carreteres estaven tallades. Amb la il•lusió que tothom l'esperava per sentir les novetats de la temporada, doncs bé, res de res. A les vuit del vespre sense llum ni ball , a dormir com les gallines.

BONES FESTES

Encreuat de Nadal - 02

2011-12-09T00:01:00.001+01:00

ELS PASTORETS

"Igual que altres celebracions de la resta de l'any, el Nadal té la seva representació dramàtico-popular, que en aquest cas pren dues formes, una de culta, El Cant de la Sibil·la, i una altra de popular, Els Pastorets. Secularment els pastors baixaven per assistir a la Missa del Gall i cantaven en l'església; més tard, van passar a representar escenes dialogades i, finalment, la representació va sortir del temple i va passar a l'escenari. Els Pastorets venen a ser una mena de retaule on es conjuguen els costums hebreus de l'època de l'Evangeli amb els costums catalans per tal d'oferir al públic un quadre prou proper del naixement de Jesús i tota l'atmosfera que l'envolta. La lluita entre el Bé i el Mal, representada per l'enfrontament entre l'Àngel i el Dimoni, dóna a la simple escenificació religiosa una emoció addicional que fa la delícia dels infants."

(Text extret de "Festes i costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades")

Actualment una de les versions més representades és l'obra "Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús" escrita per Josep Maria Folch i Torres, i és justament d'aquest text d'on n'he tret els 28 personatges que haureu d'esbrinar per omplir el següent encreuat.

Per facilitar-vos la feina, us regalo els espais (quadres negres), els articles, les preposicions i un parell dels personatges que s'hi amaguen:

Si heu trobat algun dels 28 personatges dels Pastorets podeu agafar un bombó.

Agafeu-ne només un per cada personatge encertat, que estan comptats!!

Fer postals de Nadal a casa (II)

2011-12-08T00:01:00.010+01:00

L'any passat em va donar per fer unes postals expressament per poder-ne fer una entrada al Blog-calendari d'Advent. Aquest any serà al revés, aprofitaré que he fet unes postals per la Parròquia, per ensenyar-vos-les i, de passada, explicar com es fan.

Són una mica més treballades que les del Nadal passat, però el resultat és molt bonic. Quedaran així:

Materials:
- Cartolines verdes, vermelles i blanques.
- Cola (jo he fet servir les ampolletes de Pritt, Cola Universal, de 90 gr.)
- Retolador que resisteixi si es mulla (jo he fet servir els calibrats de Staedler Pigment Liner, tant el de 0.2 com el de 0.4 van molt bé i no són gens cars)
- Aquarel·les (les meves són unes capsetes que estan moooooolt bé de preu, de Jovi, que porten 24 pastilletes rodonetes, són escolars crec, n'hi ha de sobres)
- Pinzells (he fet servir uns que són de la marca Romani, que siguin finets, de l'1 i del 3, per exemple)
- Làmines de paper adhesiu brillant (he utilitzat unes de la marca INETA)
- Estisores.

- Llapis.
- Regles.

Tots els materials els venen a l'Abacus (ostres, hauré d'anar a veure si em donen comissió!) però és que la veritat és que tot el que he dit està força bé de preu. Els retoladors és important que resisteixin l'aigua perquè si hem de treballar amb aquarel·les només faltaria que, per mullar el dibuix, es quedés tot fet un nyap!

Calculem la mida final que volem que tinguin les postals (pensem que han de cabre dins d'un sobre, així que hem de saber les mides standard. Jo he fet servir sobres Unipapel de 120 x 176 mm) per tant, les postals han de ser una mica més petites.

Si hem comprat les cartolines de la típica mida de fer "murals" a l'escola, tallant-les a 11,5 x 16,2 cm. sortiran SETZE POSTALS per cada cartolina (encara en sobraran unes tiretes que el meu cap ja està pensant en convertir-les en punts de llibre). Prenem les mides amb els regles, marquem amb llapis i tallem les cartolines verdes i vermelles.

No us espanteu! No cal fer-ne tantes!!

Per les cartolines blanques, jo he utilitzat unes que són de mida DIN-A-4. Aquestes les hem de tallar més petites. Serà allí on dibuixarem i pintarem. De cada cartolina en fem SIS postals, i sortiran de mida 10 x 10,5 cm.

En una cartolina blanca dibuixem la silueta de la imatge que voldrem posar a les postals, la retallem i així tindrem una plantilla que farà que tots els dibuixos ens quedin de la mateixa mida.

Llavors, amb retolador, anem repassant cada vegada la plantilla damunt la cartolina blanca (que posem de forma apaïsada) i ens queda la silueta del dibuix, així:

Un cop tenim les siluetes dibuixades, les hem d'omplir, hem de dibuixar l'interior, també amb el mateix retolador. Veiem uns vídeos de com es fa:

Ara ja tenim els dibuixets fets i es tracta de pintar-los amb les aquarel·les. El sistema que he triat el vaig veure fer al blog de la CARME ROSANAS i em va agradar molt, així que vaig intentar inspirar-m'hi una mica. Consisteix en no omplir totalment el dibuix sinó donar unes pinzellades de color deixant una part sense fer... potser ho veurem millor també en uns vídeos:

Ja tenim la part important de les postals feta. Però ens falta acabar de muntar-les i decorar-les.

Esperem que la pintura estigui ben seca, llavors enganxem les cartolines blanques damunt de les verdes o vermelles, però no ho fem de forma centrada sinó que ens apropem molt més al marge esquerre, deixant una bona part de verd o vermell lliure al marge dret. Si cal, un cop aplicada la cola, perquè quedi ben fort, hi posem un llibre al damunt una estona.

Ara agafem les làmines de paper brillant en daurat, platejat o de diversos colors (paper hologràfic és el que posa a l'embolcall) i en tallem unes tiretes de 1,5 cm. o 2 cm., com més ens agradi i les enganxem en vertical al cantó que ens havia quedat buit (això és fàcil, recordem que són papers adhesius) Així:

I ja està!! Ja les tenim!! Espero que us hagin agradat!

I bé, si heu estat bons i heu arribat fins aquí, i donat que una de les postals que hem fet portava campanetes... En podeu agafar unes de xocolata!! ;-)

Records robats

2011-12-07T00:01:00.000+01:00

Com molt bé diu el títol de l'entrada, avui vull compartir amb vosaltres un record "robat". És cert que jo hi surto, però era massa petitona per recordar-ho. De fet, és un record de ma mare (i de mon pare també, tot sigui dit, però de ma mare principalment). Doncs bé, aquí va:

A la meva família, en general, ens agraden les antiguitats. Els meus avis tenien una pensió on el meu pare i les meves tietes hi van créixer, i, més tard, jo hi vaig jugar les vegades comptades que hi vaig anar abans que la venguessin. Pel que m'ha explicat ma mare, no sé com, però les meves tietes van "heredar" una cuineta de fusta, ja vella quan elles eren petites. Total, quan jo era petita, era l'única nena per les dues bandes de la família i les meves tietes van decidir donar-li a ma mare la cuineta per a mi. La cuineta estava feta pols (imagineu-vos, quan la vaig heretar deuria tenir pel cap baix 40 anys, si fa no fa) i ma mare, que és una autèntica artista amb les mans, va decidir arreglar-la. Anant al gra, jo vaig veure com ma mare treballava en la cuineta, com a poc a poc l'anava restaurant. Jo em pensava que seria el meu regal d'aniversari, com que faig els anys una setmana després de Reis. En fi, va arribar la nit de Reis, i la cuineta no estava acabada. El meu germà i jo vam anar a dormir "tranquil·lament" (tranquil·lament és un dir, tots sabem com estan els nens el dia abans de Reis) i pel matí, vam sortir els dos disparats cap al llit dels nostres pares cridant "HAN VINGUT ELS REIS!!! HAN VINGUT ELS REIS!!! VAAAAAA!!! QUE HAN VINGUT ELS REIS!!!" i els quatre vam baixar, despentinats i lleganyosos, cap a obrir els regals.

Suposo que la majoria ja deu haver endevinat què era el regal més voluminós que portava el meu nom: efectivament, la meva súper cuineta nova. Quan la vaig veure allà, acabada i preciosa, no se'm va ocórrer res més que dir-li a ma mare, tota meravellada: "Mira, mama! Els Reis l'han acabada per tu!". Ma mare em va dedicar un somriure cansat i ullerós per la manca de son i em va dir "Ja ho veig, Mariona, quina il·lusió, oi?".

I ja està, aquí us deixo un dels records més preuats que tinc, encara que no sigui del tot meu. Potser us pregunteu per la cuineta. Encara la tinc guardada, amb totes les firetes de quan era petita, esperant que la pròxima generació hi jugui i hi tingui bons records amb ella. ^^

Si heu arribat fins aquí, ja podeu gaudir de la vostre xocolatina i espero que us hagi agradat l'entrada.

ELS FANALETS DE REIS...

2011-12-06T00:01:00.015+01:00

Aquestes diades de Nadal son dies de molta feina per el comerç

sense anomenar que son dies que es treballa en festiu i tot

ho recordo be de quan en tocava a mi

treballava en una papereria que amb el temps es va convertir en papereria de regal i deunido

però sens dubte el que mai oblidaré es les vigílies de reis

aquí tenim el costum d'anar a esperar els reis amb fanalets, no-se si es una practica habitual per tot arreu

alguns nens se'ls fan ells mateixos i fins i tot hi han tallers i concursos

d'altres els venien a comprar a la *meva* botiga, no gaires mes llocs de la ciutat en tenien tants i tan macos

els penjàvem per tot arreu, semblava una gran fira de colors

n'hi havien de xinesos, amb personatges com en donald, d'animals i fins i tot alguns de disseny

però sens dubte el mes important era que tinguessin llum

recordo que nosaltres els hi fèiem un muntatge amb un portabombetes i una pila perquè no se'ls hi cremes i lluís tota l'estona

sovint el dia 5 canviaves el teu temps de dinar i de descans per les manualitats aquestes i us asseguro que no et sabia gens de greu..et senties plenament recompensada quan aquella mainada mirava amb els ulls de l'inocencia i de la emoció el seu fanalet il·luminat...el que guiaria al seu rei preferit fins a casa seva

ENTRENAMENT NADALENC!

2011-12-05T00:00:00.000+01:00

Avui comença el pont o potser ja va començar fa dos dies, no ho sé. S'ha convertit en l'avant-matx, com dirien els d'esports de TV3, del Nadal. Aquests dies de festa serveixen per que entre tots, ens adonem de que el Nadal és a tocar i que ja no hi ha dies per pensar gaire. Demà dia 6 moltes botigues o totes seran obertes, per poder anar a gastar i gastar, el que tenim i el que no tenim.

Ja fa dies que a la tele, fan anuncis de colònies i també de rellotges, que per cert, el de la Nicole Kidman és el mateix de l'any passat.

Els comerciants, quina paraula més bonica, tenen una arma per fer-nos parar davant la seva botiga, i és l'aparador. Amb il·lusió, vaig sortir a fer fotos d'aparadors. Ingenua de mi, pensava que amb la crisi, els nostres botiguers s'haurien esmerat a posar els seus aparadors ben engalanats per ser ells els triats i no pas el veí i que m'he trobat? No han tingut ganes de guarnir les seves botigues i ho han fet amb desgana. No és just! No he pogut fer fotos o no he pogut triar.

Aquí hi ha una mostra dels establiments del meu barri. Aniré comentant les fotos, com qui fa el comentari de text d'una poesia, vers a vers.

1era.

És aquell súper de valencians, dona la sensació que no tenen un dissenyador per això i ho deuen haver fet les caixeres, amb tot el meu respecte per les senyoretes caixeres, però no és la seva feina i sembla la decoració nadalenca de la classe dels Pingüins de P3 de qualsevol escola.

2ona.

Són aquells grans magatzems on tothom queda a la porta, però la versió de barri. Aquests tenen molts aparadors i segur que tenen un equip de professionals per aquestes tasques, ja es nota, no sembla que esmercin recursos en l'aparador, i hi ha més de tot, que no pas el que volen vendre. Quines bones nenes, tan quitetes! Ja els agradaria als pares i als mestres que fossin tan obedients!

L'interior de la botiga, està com sempre per Nadal, un ambient càlid, que no et puguis estar d'entrar-hi, les garlandes posades amb més gust que en el 1er.

La realitat i l'aparador es fusionen sense saber on acaba i comença cada un. Aquí, els maniquís tenen moviment, però la senyora del mig, té la mirada perduda en l'horitzó, massa pensativa i dubitativa per les festes de Nadal, que són gresca i xerinol·la. Un aparador molt intimista i molt barroc.

3er.

I per últim, no per això, amb menys potencial, la botiga dels "xinos". No tenen aparador, i ho tenen tot exposat i apil·lat a la porta. Conviuen els arbres de Nadal, ja nevats, amb les ponseties artificials, també, amb les caixes plàstic organitzadores i els pares noel psicòpates i lladres que pugen pels balcons. Aquests "tios" el primer cop que els vaig veure a França, em van fer molta gràcia, però cada cop els tinc més mània. Que no us influeixi la meva opinió, sobre una tradició que no és nostre.

Espero que per la propera m'ajudin més els astres i sigui més lluït.

I apa, si heu arribat fins aquí, que ja és penitència, podeu agafar l'esquirolet, que és el que avui toca, abans que l'home de neu el foragiti amb l'escombra de bruc.

Les cançons de nadal

2011-12-04T00:00:00.000+01:00

Sempre m’havien explicat que depetita, tan petita que jo ne me’n recordo, les cançons de Nadal em feien plorar. No sé pas què devia sentir, tant petita. Però us confessaré que no m’ha acabat de passar mai del tot. El Nadal, tot ell, i les cançons incloses em produeixen encara ara, una mena d’immensa melangia. A mig camí entre la tristesa i l’emoció.

Sobretot, es veuque era ben automàtic amb dues cançons concretes:

“La nit de Nadal és nit d’alegria,

l’infant de Maria és nat alportal.

Perquè tingui son aquesta nit santa,

sa mare li canta lanon-no-ron-non.

Non non fes fillet que et vetllala mare

Non non fes que el pare te’n fa un bressolet.

Ara, ja fa anys que penso que sempre hi ha hagut una mena de contradicció entre l’esperit del Nadal, l’amor i la bona voluntat i la vida real. I vull pensar que és això que emprodueix tristesa. La tristesa d’una bellesa inassolible (com he dit altres cops parlant d’altres coses). Aquesta contradicció la cantaven molt bé Simon i Garfunkel. L’altra cançó de Nadal que em feia plorar, molt abans que ells la cantessin.

Un somriure de xocolata........

Uns pessebres molt originals

2011-12-03T00:01:00.005+01:00

Ahir, en MAC, ens proposava uns magnífics Mots Encreuats Temàtics dedicats al Pessebre, una tradició que, des de ben petita, he viscut molt a casa, tant a Barcelona, amb els pares i germans, com ja de gran, doncs el seguim fent amb il·lusió procurant que quedi ben bonic.

Ara bé, el Naixement que jo feia és el que típic de figuretes de fang. També n'he vist de plàstic... Suposo que són els que coneixem la majoria. Però avui us volia ensenyar uns Pessebres molt originals que he trobat:

Fet de sorra

De xocolata

De gel

De fusta

Marqueteria

De plastilina

Fet amb clics! (o es diu clicks? mai ho he tingut clar)

Fet amb ous

Amb les figuretes de llana, a ganxet

De patchwork

Fet amb mistos

Dues miniatures:
En un didal i dins la closca d'una avellana

Espero que us hagin agradat! I, clar, ara toca la xocolata... i no pensareu pas menjar-vos el pessebre que us he posat en segon lloc!!... Doncs, si heu estat bons i heu arribat fins aquí, podeu agafar una de les figuretes més típiques, un xaiet de xocolata per a cadascú!

Encreuat de Nadal - 01

2011-12-02T00:01:00.001+01:00

EL PESSEBRE

"Una de les moltes tradicions lligades al cicle nadalenc és el pessebre. El pessebre és una representació plàstica del Misteri de Nadal, que se sol muntar amb figuretes. Hi ha pobles de Catalunya on s'organitzen pessebres vivents, en els quals els diversos personatges són la mateixa gent del poble. Sant Francesc d'Assís va ser el primer a organitzar un pessebre vivent, l'any 1223. A partir d'aquí, el costum de fer aquesta representació es va anar estenent dins de l'àmbit religiós, fins acabar entrant a les cases particulars. Van ser les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a muntar grans pessebres amb figuretes, que atreien força gent. Després, el costum de fer el pessebre es va popularitzar fins a convertir-se en una manifestació inseparable d'aquests dies."
"És costum guarnir el pessebre el dia de Santa Llúcia. Els que són molt devots, però, no ho fan fins a la nit de Nadal després de les dotze, ja que consideren irreverent muntar el quadre del naixement de Jesús abans que hagi succeït. En qualsevol cas, el pessebre se sol mantenir fins a la Candelera -2 de febrer-."

(Textos extrets de "Festes i costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades")

Us proposo doncs que ompliu el següent encreuat amb 20 de les figures que podem trobar en un pessebre tradicional català.
Per facilitar-vos la feina, us regalo els espais (quadres negres), els articles, les preposicions i una de les figures amagades:

Si heu trobat alguna de les 20 figuretes del Pessebre podeu agafar un bombó.

Agafeu-ne només un per cada personatge encertat, que estan comptats!!

La corona d'Advent

2011-12-01T00:00:00.001+01:00

Fa anys que jo treballava en una escola. Allà vaig aprendre aquest ritual d’advent que jo no havia vist mai. Ni a casa ni a les escoles de quan jo era petita, l’havia vist mai. Ara per col·laborar al Calendari d’advent, m’ha vingut a la memòria aquesta tradició: la corona d'Advent.

Allà a l’escola, la penjaven del sostre, en un espai gran, però de pas. Feien seure els nens a sota i cada setmana encenien una espelma. (Elprimer diumenge d’Advent va ser diumenge passat, per això nosaltres ja tenim una espelma encesa.) I aleshores cada setmana feienuna cosa diferent: cantaven una cançó o explicaven un conte o els feien explicar records d’ells del Nadal, o un poema.

Em provoca una mica de recança pensar-hi, perquè una mestra amiga, que sabia del meu vici d’escriure inútilment, sempre em demanava que escrivís algun conte que pogués transmetre valors adequats al Nadal, per explicar-lo sota la corona. Malgrat que jo tenia laintenció de fer-ho, i maino li deia que no... només li deia que el Nadal mai no m’ha inspirat gaire i també “a veure què surt”... finalment mai en vaig arribar a fer cap.

Ara tampoc us explicaré cap conte, però sí les meves experiències o recances en relació amb el Nadal.

Ja en podeu agafar un!

Benvinguts al Calendari d' Advent 2011

2011-11-30T00:01:00.000+01:00

Demàcomença el Calendari d'Advent d'enguany. Alguns de vosaltres ja haureu passatper aquí d'altres anys però per els que és el primer any que hi sou us explicocom funciona. El blog del Calendari d'Advent és un blog que vaig crear al 2007com un divertimento, una manera entretinguda per anar fent via cap alNadal. Aquest mateix blog es va tornar a obrir per Nadal del 2008 però amb méspena que glòria. No sabia massa bé què escriure sense repetir-me i no trobavares d'interessant per explicar. Al 2009 el calendari ja no es va obrir. Al 2010les coses canviem molt, embolico a l'Assumpta com aquell qui no vol la cosa iel blog pren un altre caire : més participatiu, divertit ... amb més alegria,vaja!

Totesaquestes peripècies per arribar on som ara: al Calendari d'advent 2011. Aquest any,després de consultar-ho amb l’Assumpta vaig escriure un post crida al blog aveure si trobàvem blocaires amables i amb ganes de col·laborar i mira per on, n’hansortit uns quants. Així doncs, aquest any som més colla, passem dels 10, i elcalendari tindrà personalitats múltiples cadascuna amb la seva visió del Nadal.Espero que us ho passeu bé i que cada dia passeu per aquí a obrir la finestretai menjar-vos la xocolatina. Si un dia no arribeu a temps, no us preocupeu podeufer un cop d’ull a les finestres que ja tenim obertes anant a la pàgina del2011. Només em queda dir-vos fins demà i

BONADVENT!!!

Compte enrera

2011-11-22T05:49:00.005+01:00

Ja falta menys per l'arribada de Nadal i com els últims anys anirem fent via plegats amb el calendari d'advent. Ens agradaria que fós un calendari participatiu ple de records, històries, idees per decorar, per cuinar , per regalar, cançons, imatges... En resum , que tothom qui tingués ganes de dir i de compartir quelcom relacionat amb el Nadal ens ho fés saber. En aquest moment ja som uns quants que ens hem decidit, si algú més s'anima.... només cal que ens ho faci saber.

En aquest moment ja en som uns quants !

25

2010-12-25T00:01:00.008+01:00

Cliqueu aquí per veure la felicitació.Tingueu paciència, triga una mica

*la presentació dorm entre les 12 de la nit i les 7 del matí. Procureu no fer soroll

El tió

2010-12-24T00:01:00.003+01:00

Segons el meu criteri és la tradició per excel·lència de casa nostra, potser aquesta i el caganer – mira que en som d'escatològics- són les dues tradicions genuïnament catalanes. Si les fan a alguna altra banda ho desconec. Recordo perfectament el tió que teníem a casa era un tronc gros de quasi dos pams de circumferència, net de parafernàlia- no brotava ni barretina, ni somriures, ni potes. Era el tronc buit d'un arbre gran, una alzina surera, amb un parell de forats on s'hi amagaven els regals. Uns quants dies abans el trèiem de la seva hibernació i l'alimentàvem cada matí abans d'anar a escola: taronges, mandarines, patates.... qualsevol cosa que l'hi pogués venir de gust i aigua; calia donar-l'hi aigua perquè no passes set. Quan arribàvem a la tarda d'escola ja s'ho havia menjat tot!. El dia 24 el traslladàvem a la vora del foc, ben tapat amb una manta perquè comences a escalfar-se mentre preparàvem el sopar ( el dia del tió a casa nostre es sopa carn a la brasa amb torrades, mmmm). Un cop tot apunt només cala anar buscar als bastons i cap al dormitori a resar- sempre era la meva àvia que ens acompanyava a dir el pare nostre. Després córrer cap a la cuina i picar i cantar ben fort:

No es veu massa bé però som el meu germà i jo amb el nostre super tió

Caga tió

de "nostro" senyor

si no vols cagar

garrotada va...

i era amb el vaaaaaa quan el pobre tió rebia de valent. Aixecar la manta i trobar-nos les sorpreses que ens esperàvem. Nosaltres anàvem cantant i picant i el tió anava fent , fins que cagava alguna taronja o patata o alguna cosa per l'estil i volia dir que per aquell any la cosa ja anava a menys. A casa nostra, a diferència de la majoria de les cases,era el tió el que cagava les joguines. Els reis eren els encarregats de portar la roba, coses per l'escola i algun petit regalet.

Avui no ho he explicat massa història del tió ni del seus orígens , sinó que m'he embolicat explicant els meus Nadals, per tant un deixo que aneu tranquil·lament aquí per conèixer els orígens i aquí perquè feu cagar el tió virtualment.

Avui estic punyetera per guanyar-vos la xocolata us demanaré una mica de feina: Quina cançó cantàveu per fer cagar el tió?

Llibres de Nadal i per Nadal... ens en parla la Kweilan.

2010-12-23T00:01:00.004+01:00

Nadal és a la cantonada i el Blog-Calendari d’Advent arriba als seus darrers dies amb una nova col•laboració. La KWEILAN, del blog Llibres llegits i per llegir ha acceptat la nostra invitació i ens parla avui del tema que tan bé coneix: els llibres!

Nadal és la suma d’altres nadals. Records i emocions que es van acumulant any rere any davant una taula o davant un arbre ple de paquets embolicats amb papers lluents.

El regal que tinc més present i que sempre es repetia eren els llibres. Molts tenien a veure amb aquesta celebració nadalenca i llegir-los era endinsar-se en un Nadal literari que et feia formar part d’un món diferent i conegut a l’hora.

Nadal és, per tant, època d’estar-se arraulidets als sofà mentre ens traslladem als Nadals de la imaginació d’uns quants autors i autores. Veiem-ne una petita llista.

El primer és El Nadal d’un nen a Gal•les de Dylan Thomas que ens fa viatjar a una època màgica i antiga. També vull recordar els vuit relats de La nit de Nadal de Nikolai Gógol en què els protagonistes han de resoldre una sèrie de situacions complexes i inversemblants, i també divertides.

No pot faltar l’autora de la Pippi Calzaslargas, l’Astrid Lindgren, amb Històries de Nadal que són 10 contes sobre nens i nenes que celebren aquest dia assenyalat.

El clàssic per excel•lència és sens dubte Cuentos de Navidad de Charles Dickens, un recull d’històries de les quals destaca Canción de Navidad. A mi m’agradava especialment El grillo del hogar.

I un dels meus contes preferits era La venedora de mistos de Andersen. Un relat molt dur on es reflectia –igual que als contes de Dickens- la injustícia social on una nena mort de fred davant la indiferència dels vianants, feliços i contents per celebrar la nit de Nadal.

I per acabar un record pel poeta barceloní J.V.Foix Onze nadales i un Cap d’Any que són un recull de poemes que el poeta va enviar als seus amics per commemorar els temps nadalencs entre 1948 i 1958.

I el bombonet d'avui per a tots els que heu llegit el post sencer és... un llibre de xocolata, és clar!! Agafeu, agafeu que aquests també alimenten l'intel·lecte :-)

Dia de la salut

2010-12-22T00:01:00.011+01:00

Tal i com els nens que escriuen la carta als reis esperant que els hi portin tot el que han demanat, els adults compren el nostre dècim de loteria esperant que la fortuna ens somrigui. Jo sóc molt poc de loteries, sempre dic que perquè em toqui he de tenir moltíssima sort perquè compro molt poquet i sovint, quan en compro, oblido mirar quin número ha sortit i el llenço caducat ( sense mirar si m'ha tocat o no, sobretot!) .

La Loteria de Nadal ja fa uns anyets que corre, pràcticament 200, qui ho diria! . El primer sorteig es va fer el 1812 i el preu era 40 rals i el premi; la Grossa eren 8000 pesos forts- que no sé ni que són. Durant aquests anys hi ha algunes curiositats: al 1837 hi van haver dos primers premis i al 1938 es van celebrar dos sorteigs diferents – un a Barcelona i l'altre a Burgos- per culpa de la guerra. No es fins al 1957 que es retransmet per televisió i encara trigarem més de 30 anys a poder veure nenes cantant els números. Al 2002 és canvia la canterella de .... miiiil peseeetas per ....miiiil eeeuros. Els números sempre han estat cantats pels nens, i ara les nenes, de San Ildefonso i en els primers anys no hi havia bombo amb boletes sinó uns paperets.

Cada any hi ha uns números més venuts ; aquest any ha estat el dia que Espanya el mundial de futbol (11710). Si us interessa les estadístiques aquí en podreu trobar moltes: com que la grossa ha caigut 37 vegades a Barcelona, que els números acabats en 7 són els menys afortunats o quin és el numero més petit que ha sortit mai en tota la història de la loteria. Si sou uns experts amb el tema segurament ja en coneixereu les estadístiques i també que són la trompeta i els paraigües. I si sou uns autèntics craks aquí podeu demostrar-ho.

Avui és sobretot però el dia de la salut, la frase més repetida quan no ens toca res ( que acostuma ser sempre) és: no m'ha tocat però tenim salut! Doncs res molta salut, si cau algun euro – per tapar forats, un altre clàssic- millor i una moneda xocolata per vosaltres.

Els reis mags d’orient que porten coses a la gent

2010-12-21T00:01:00.014+01:00

Sí, ja ho sé, no toca... però el calendari s'acaba d'aquí 5 dies i no vull deixar-ne de parlar. Tot i que l'arribada dels reis mags no està prevista fins d'aquí 15 dies, molts de vosaltres ja els teniu col·locats al pessebre i molts d'altres possiblement ja heu fet la carta. A Catalunya els reis, juntament amb el tió, són els personatges simpàtics i agradables que ens porten regals. No sabem com arribaran fins a casa nostra; si en bici, en camell o amb qualsevol altre mitjà de locomoció però sí que sabem que acabaran venint i que ens portaran regals o carbó depenent de si ens hem portat bé o no. Però què en coneixem d'aquests personatges que venen de tant lluny ?

Els reis mag són tres: Melcior, Gaspar i Baltasar o com diem tots quan érem petits: el blanc , el ros i el negre. Aquests savis i mags vam ser guiats per un estel cap a Betlem on van presentar els seus regals a Jesús: or, encens i mirra. Quin rei us agrada més ? Melcior? Gaspar? Baltasar ? O potser el quart rei mag?

Aquesta època hem de ser bons, bé ho hem de ser sempre però ara cal que es noti més, per assegurar-nos que la nostra carta als reis sigui pressa en consideració. Cal anar a la Cavalcada a esperar-los amb el fanalet i cantar ben fort perquè puguin arribar. Ja només ens caldrà anar dormir ben d'hora deixant les sabates a punt i una mica de cava pels reis i aigua pels camells. Si a l'aixecar-nos trobem un regal és que ens hem portat bé; si trobem carbó .... malament, malament. Sempre podem provar sort amb el tortell de reis a veure si podem trobar la figureta i ser coronat rei, a qui li toca la fava caldrà que pagui el tortell.

Avui us deixo amb un vídeo que ens fa un resum de que és això del Nadal, gràcies a en Jordi i a l'Alba i un conte per pares que es trobin amb la pregunta Qui són els reis?

Open publication - Free publishing - More reis

Si heu estat bons i heu arribat fins aquí...

Els canelons de la Carme

2010-12-20T00:01:00.068+01:00

Avui tenim la col·laboració de la Carme de Col·lecció de moments que s'ha deixat embolicar per nostres demandes. Fa un mix de dues de les seves passions: els dibuixos que tant ens agraden i la cuina, gràcies Carme!

Els canelons de Sant esteve, són tradicionals perquè s'acostuma a aprofitar el que ha sobrat del dia de Nadal. La carn d'olla o bé el capó o gall d'indi. En aquests canalons hi posarem la pilota de la carn d'olla i una mica de capó o pollastre.

Canelons de Sant Esteve

Ingredients:

30 làmines de canelons

200g de carns de vedella

200g de botifarra

50g de pilota de l'escudella

200g de carn del gall d'indi o capó de Nadal

100g de formatge ratllat

1 ceba

Sal i oli.

En una cassola amb força aigua, sal i oli, coeu la pasta dels canelons durant ¼ d¡hora aproximadament. Deixeu refredar i escorreu-la. En una altra cassola feu rostir les carns amb oli i la ceba tallada a trossos grossos. Quan sigui una mica rossa la carn hi afegiu un raget de conyac i ho deixeu rostir bé. Afegiu-hi la pilota i el capó uns minuts abans d'acabar el rostit. Tritureu tota la carn amb la ceba i el seu suc. Amb aquesta pasta farciu els canelons, els enrotlleu i els cobriu amb la beixamel. Ratlleu una mica de formatge i espolseu-lo per obre la salsa. Enforneu-ho durant uns minuts fins que quedi els formatge daurat.

Per la beixamel:

1,5l de llet

100g de mantega

100g de farina

1 ceba petita

Sal

En una cassola no gaire fonda, feu-hi fondre la mantega, hi afegiu la ceba molt triturada, ho deixeu ofegar sempre amb foc moderat, ja que la mantega es crema amb molta facilitat. Hi afegiu de seguida la farina, la llet calenta sense parar de remenar amb la vareta perquè la salsa agafi textura i suavitat. Ho amaniu amb sal i nou moscada.

I ara, després d'aquests deliciosos canelons de la Carme, només cal menjar xocolata de postres.

La Marató de TV3 i solució del sudoku d’ahir

2010-12-19T00:01:00.001+01:00

Durant tots aquests dies que fa que funciona el calendari d'advent hem explicat una gran quantitat de tradicions , tant nostres com foranies. Hi ha tradicions que fa segles que ens "persegueixen" i altres que són més recent, el calendari d'advent a les nostres contrades n'és una. Una altre tradició genuïnament nostre i que fa uns anyets que ens acompanya és la Marató de TV3. Per si algú , cosa molt improbable, no sap que és; la Marató es tracte d'un recollida de fons per una bona causa que fa un cop l'any la televisió pública catalana.

La Marató fa anys que ens acompanya, exactament 18, i cada any té la mateixa força. Normalment aquest tipus de programes els trobo cursis i de mal gust. Exploten la sensibleria més fàcil i a més no me'n fio. La Marató és diferent, si més no jo l'hi veig. Trobo que fan una gran feina, no únicament de recaptació de fons, sinó de divulgació d'una manera propera però rigorosa, sense caure en la llagrimeta fàcil però sense deixar de banda els sentiments. A la seva pàgina web podeu trobar tota d'informació d'aquesta Marató i les anteriors.

Si voleu participar en la Marató d'aquest any teniu molts sistemes : donació directe, participació en activitats populars o la compra del llibre de la Marató ( el CD, ja no hi sou a temps)

-*-*-*-*-*-*-*-*-

La solució de sudoku d'ahir la podeu trobar aquí, en Mac va ser el primer. Per tots els que vareu jugar amb el sudoku d'ahir i els que avui heu tingut l'humor de llegir un post seriós en diumenge... la xocolata

Sudoku nadalenc

2010-12-18T00:01:00.012+01:00

Aquest dies tot el que us demanàvem és que llegíssiu, però si us hi heu fixat una mica els dissabtes us posem més feina. Avui també us posem feina. Serà un sudoku una mica diferent. Amb tantes coses de Nadal per casa els números s'han reconvertit una mica. Us presento un sudoku nadalenc.


cliqueu aquí per resoldre-ho

Qui el pugui resoldre es pot emportar la caixa de bombons sencera!

Fer postals de Nadal a casa.

2010-12-17T00:01:00.002+01:00

M’agraden moltíssim les manualitats. Per tant, per fer aquest post m’he posat a fer postals i us explico com fer-les. Si us agraden ja veureu que són ben fàcils i molt econòmiques de fer. Tots els materials es poden trobar a l’Abacus, excepte els fils de brodar de colors brillants, clar, però que es poden substituir per qualsevol cinta o, senzillament, no posar-los.

Comencem? Ah! Com jo tinc material de patchwork, doncs tinc la base i la regla per tallar amb cutter, però si no es té no passa res, una regla normal i un llapis per marcar per on tallar, tisores i ja està :-)

Primera postal: Cartolina blanca. La mida que volguem fer la postal. Li fem una finestreta. Ho coloquem tot sobre un foli vermell. Enganxem la cartolina blanca damunt del foli. Retallem la silueta d'una espelma en paper groc i l'enganxem a la part de paper vermell que es veu per la finestreta. Pintem la flama amb retolador daurat. Repassem el contorn de l'espelma amb retolador platejat i hi pintem petites estrelles. Decorem amb estrelletes adhesives. Posem el text que volguem i ja està! ;-)

Segona postal: Facilíssima!!... Agafem cartolina vermella de la mida de la postal i paper de regal. Aquests rotllos que costen uns 60 cèntims van genials. Retallem un rectangle de paper de regal tan llarg com la cartolina però més estret. Anem amb compte amb el pegament que no fem malbé el paper. Retallem un altre quadret de paper i l'enganxem al costat (jo ho he fet amb tisores que fan forma de zig-zag però si són tisores normals tant hi fa) Posem el text amb retoladors normals i platejats i també hi enganxem alguna estrelleta (ja que les tenim, doncs aprofitem!!)

Tercera postal: Aquesta serà més alta i prima. Necessitem cartolina blanca i folis de color vermell i verd. Tallem una tira de paper vermell més estreta i curta que la cartolina blanca i l'enganxem al damunt. Llavors tallem un triangle de color verd, més curt encara que el vermell però més ample de base. Jo ho he fet també amb tisores que donen una forma al contorn, però tant hi fa. Enfilem una agulla de cosir llana amb uns quants fils daurats (jo els tinc de brodar DMC) i punxem NOMÉS el paper vermell (per tant, per darrera no es veurà perquè la cartolina blanca ho tapa) fem un nus i hi enganxem unes estrelletes damunt del nus. Posem el text i decorem amb més estrelletes i retoladors. Amb retolador verd fem un dibuix geomètric i, a cada cantonada, una "bola" daurada.

Quarta postal: I bé, ara en farem una amb un naixement. A Internet trobem un munt d'imatges simpàtiques... En triem una, la imprimim, la pintem i la retallem. Agafem cartolina verda el doble d'ample de la mida que volguem fer la postal, ja que aquesta anirà doblegada per la meitat. Enganxem el dibuix a la part inferior dreta de la cartolina. Donem la volta a la cartolina (el davant al darrera) i enganxem paper de regal bonic. Dobleguem la postal de tal manera que el que veiem és la part amb el paper de regal i, quan obrim, veiem el pessebre. Tallem (aquí sí que va millor el cutter que les tisores! però és pot fer igual si es tenen unes tisores amb punxa per començar a tallar) una "porteta" que ens permeti obrir la part del davant i veure el naixement.

Cinquena postal: La postal punt de llibre!! Aquesta encara és més llarga i prima que la tercera perquè aprofitarem els retalls de cartolina verda de la quarta i el paper groc que ens ha sobrat de la primera. Tallem una tira de groc més curta i estreta que la cartolina verda i ho enganxem al damunt. A sobre de la tira groga i enganxarem algun adornet del paper de regal retallat i un altre trosset de cartolina verda al qual posarem el missatge de Nadal. Amb un taladro de fer forats fem dos forats a la cartolina, passem fil brillant de color vermell, fem un nus i ho despentinem una mica. I ja està ;-)

Per si us agraden les coses més complicades, aquí teniu dos vídeos que són una passada!!

Si teniu curiositat per saber com es fa una d'aquestes, aquí ho expliquen... Algú s'hi atreveix?

Espero que us hagin agradat! Jo m'ho he passat pipa fent-les!! I, sorpresa!!... Aquesta vegada la xocolatina és... Una postal de Nadal... Si heu arribat fins aquí us en mereixeu més d'una!

Vitralls de Nadal

2010-12-16T00:01:00.009+01:00

La petita sorpresa que ens portava aquest calendari d’Advent el passat dia 6 anava sobre pintures nadalenques. Només varem poder arribar fins al segle XVIII ja que és justament llavors quan es comença a notar el pes de la burgesia que, de mica en mica, anirà desbancant el poder econòmic de la noblesa i de l'Església, i era aquesta última qui encarregava les obres de caràcter religiós.

Però bé, el món dels blogs a vegades et dóna sorpreses maquíssimes i, al cap de pocs dies, l’amic ASSUR em feia arribar un correu amb imatges d'uns vitralls amb temes nadalencs per completar la nostra col•lecció artística i el recorregut històric fins al segle XXI.

Diu la Viquipèdia: Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de color units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom. El vidre pot haver adquirit el color tant durant la fusió quan s'afegeix un pigment que en fondre's el dona a la massa vitrificada o mitjançant l'aplicació d'un tint o esmalt superficial o qualsevol procediment que doni color mantenint les propietats translúcides del vidre.

Aquí teniu aquestes meravelles:

Frederick Preedy. Adoració dels Reis. Església de Gunthorpe (Anglaterra). 1864

Frederick Preedy. Adoració dels pastors. St. Mary's Stow (Anglaterra). 1879

Martin Travers. Adoració dels Reis. St Mary, Woodbridge (Anglaterra)
Creat pocs després d'acabada la Segona Guerra Mundial en substitució d'un que es va malmetre.

Mark Angus. Nativitat. Capella de l'Oundle School. Oundle (Anglaterra). 2004

I, per posar un acompanyament musical, aquesta preciosa Nadala interpretada per l’Escolania de Montserrat i que, si us hi fixeu, també ofereix imatges de vitralls amb motius del naixement de Jesús...

Gràcies ASSUR per haver-me passat moltes de les dades que apareixen en aquest post!!

Ah! I, com cada dia, que no falti, per a tots els que arribeu fins aquí, una xocolatina de regal!!

La casa del Pare Noel

2010-12-15T00:01:00.009+01:00

Ahir, la Rosa ens va explicar una història sobre uns veïns tafaners que va tenir el Pare Noel... i que van provocar un canvi de domicili ;-)

Però... on viu actualment el Pare Noel? Doncs viu aquí:

A un lloc anomenat Rovaniemi, situat a la zona de Lapònia, a Finlàndia, tan sols 10 km. al sud del cercle polar àrtic. Imagineu quin fred?

Aquí podeu veure un petit vídeo de Rovaniemi:

Per aquests dies a Rovaniemi hi ha molta feina! Es reben milers i milers de cartes que s’han de llegir, classificar, preparar els paquets amb els regals...

La localitat té la seva pròpia oficina postal i us en volem explicar una característica molt maca. Grupets de sobres buits (és clar!) de cartes d’arreu del món rebudes per el Pare Noel son venudes per col•leccionar a benefici d’Unicef.

Foto Verònica

De la mateixa manera, el producte de la venda dels segells que es venen a la oficina postal (ha de ser xulo tenir una carta amb el mata-segells d'allí!), també va per donació Unicef.

Aquí us deixem uns enllaços interessants:

La seva oficina en directe, amb els nens que el visiten ara mateix.
La pagina oficial de la seva "oficina".
Per demanar una carta que enviaran amb el segell de la seva oficina.

Si, al reves, voleu escriure-li una carta, la seva adreça es:

Santa Claus
Arctic Circle
96930 Rovaniemi
Finland

o tambe:

Santa Claus,
Santa Claus Main Post Office,
FI-96930 Arctic Circle
Finland

I, com sempre, si heu llegit el post senceret, podeu agafar una xocolatina!

Ah! i que no se m'oblidi donar les gràcies a la Vero per haver-me passat molta de la informació que conforma aquest post :-)

Ca La Lluna, un conte de Nadal

2010-12-14T00:01:00.010+01:00

Avui tornem a tenir una col·laboració al Calendari, aquesta vegada es tracta d'un conte de la Rosa de blog El racó del llibre i que mira quina casualitat també és la meva mare :-) Gràcies mama per deixar-te embolicar!

Ca La Lluna

Hi havia una vegada una casa de pagès anomenada Ca La Lluna, estava pintada de blanc amb la teulada vermella i tenia moltes finestres, al davant hi havia una era, també tenia un galliner ple de gallines i pollastres que es passaven tot el dia cantant. Ah! Però, en el corral, no hi havien, ni vaques, ni xais, ni porcs, hi havia vuit animalons els quals el seu amo cuidava com si fossin els seus fills. El propietari era un home diferent a la resta dels veïns, ningú del poble va gosar preguntar-li el seu nom, la gent del poble l'anomenava barbablanca. Era un home gros, amb molta panxa, amb uns ulls blaus com el cel i una barba llarga de pèls blancs que enamorava. Cada setmana s'acostava al poble a comprar provisions, però quan s'acostaven les festes de Nadal i els veïns del poble el convidaven a celebrar la Nit de Nadal amb ells, sempre els deia que aquella nit ell tenia molta feina. La gent estranyada que mai volgués anar a celebrar el Nadal amb ells van voler fer el tafaner i la nit de Nadal, és varen presentar a casa seva. Quina va ser la seva sorpresa, quan de sobte de la casa varen sortir 8 rens enganxats a un trineu que s'enlairà davant d'ells a una gran velocitat. Havien estat veïns del Pare Noel i no se'n havien assabentat. Encara que la seva curiositat va fer que el Pare Noel no tornés mai més a Ca La Lluna.

Si heu estat bons aquí teniu unes galetes (per variar una mica)

Per Santa Llúcia, un pas de puça o una col·laboració de Víctor Pàmies

2010-12-13T00:01:00.035+01:00

Per Santa Llúcia un pas de puça, Santa Llúcia és coneguda no només per aquesta dita sinó també per ser la patrona de modistes i sastres i per la Fira de Nadal que porta el seu nom. Avui tenim Víctor Pàmies com a col·laborador i de ben segur que n'aprendrem alguna - o moltes- coses noves. Moltes gràcies Víctor per ajudar-nos amb el calendari d'advent!

Per Santa Llúcia, un pas de puça,

Per Nadal un pas de pardal,

Per Sant Esteve, un pas de llebre

Per Any Nou, un pas de bou,

Per Reis, ase és qui no ho coneix

Per Sant Anton, una passa de porc

Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.

I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?

Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb el terme estricte d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.

Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:

A la taula i al llit, al primer crit;

quan diguin a treballar, ja va!

A l'estiu tota cuca viu;

a l'hivern, tota perd son govern

Per Nadal, cada ovella al seu corral;

per Sant Esteve, cadascú a casa seva

I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.

El cicle de l'allargament del dia és un cicle de refranys que recullen la intuïció visual que el dia s'allarga o s'escurça segons s'acosti o depassi els solsticis.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.

La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.

I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

La resposta, a les etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.

Si heu arribat fins aquí, ja ho sabeu xocolata que agafeu

El pessebre i la solució a la foto misteriosa

2010-12-12T00:01:00.001+01:00

Per els que ahir us vàreu trencar el cap i vàreu exprimir les neurones per saber què era la foto misteriosa. Aquí ho teniu. D'acord estava una mica distorsionada, però tampoc era tant fàcil. En Mc Abeu que té bona vista per aquestes coses la va encertar a la primera (No, Mc no et dona cap punt pel campionat oficial. Això només era un amistós, està fora de competició).

Fotos Fira de Santa Llúcia 2007. Assumpta

Doncs sí, com ara veieu era una foto de la part superior de la cova del naixement. Exactament un tros del suro. Aquesta foto és la d'un pessebre d'una de les parades de la fira de Santa Llúcia del 2007. I com que avui hem començat a parlar de pessebres seguirem amb el tema, perquè qui no ha fet mai el pessebre; a casa, a l'escola, a l'oficina. És una tradició molt nostra i que sobretot a la canalla els hi fa molta il·lusió. I no us penseu que es tracta d'una tradició moderna, no Es va iniciar a l'Italia del S. XIII. Podeu trobar més informació sobre la iconologia dels personatges més representatius en aquesta pàgina del pessebrista Emili Solé. Una de les figures representatives del pessebre català és el caganer. Aquesta potser és la figura que més gràcia fa a tots els nens i que ningú no oblida de posar (més o menys amagada). Segons al Wikipedia el caganer és un símbol de prosperitat i bona sort i no pot falta a cap pessebre en el format que sigui –pagès amb barretina, jugador del Barça o polític.

Copiat de la pàgina de Emili Solé

Tot i que fa anys que no faig el pessebre sí que encara em porta bons records. Anar a buscar molsa a la muntanya, recollir branquillons, sorra, troncs i suro per poder fer el terrenys. Recollir un munt de còdols de rius (per evitar que tot plegat acabés a terra i deixés el menjador fet una porqueria). El cel de paper de xarol blau amb estrelles retallades i fer coincidir un llum vermell sota el fot dels pastors de l'escena de l'anunciació. Escollir on posar el caganer, i el riu de paper d'alumini i el llac fet amb un plat de veritat i aigua que s'havia d'anar reomplint cada dia per culpa de l'evaporació. Anar avançant mica en mica els reis i els seus patges perquè arribessin el dia corresponent a la cova. Només cal una mica de paciència i moltes ganes i pot quedar un pessebre molt lluït. Tot i així si en voleu veure aquí teniu on trobar els de La Federació catalana de Pessebristes i fins i tot podeu anar a veure un pessebre vivent.

Si heu tingut la paciència d'arribar fins aquí i seguir tots els enllaços...

Algú sap què és això? Extra de Nadal!

2010-12-11T00:01:00.010+01:00

Ja fa un prop d'un any que vaig recordar que, en un grup d’Internet on entrava, havia fet un joc d’endevinar imatges vistes d’una forma “diferent” (o de molt a prop, o des d’un angle una mica estrany...) i llavors vaig provar de fer-ho al meu blog. Les vostres respostes van ser tan divertides que vaig pensar convertir-lo en quelcom mensual.

Casualment, la MIREIA, líder de la Classificació a falta tan sols d'una jornada, és la ideòloga i mestressa d'aquest blog i m'ha convençut de fer un post "Imatge Misteriosa Extra Nadal"... Aprofiteu-vos, que ella no pot participar!! ;-)

Ah!! Evidentment, aquest "Extra" no compta per la classificació general dels Jocs Ordinaris...

Com a pista us diré que la imatge està una mica distorsionada. El premi serà ració doble de xocolatina... i la solució la publicarà la MIREIA al proper post. Sort!!

Així doncs, us pregunto... ALGÚ SAP QUÈ ÉS AIXÒ?

I si heu sigut bons i esteu participant, ja podeu agafar la xocolatina d'avui... Qui guanyi, podrà agafar-ne dues vegades.

Decora casa teva

2010-12-10T00:01:00.001+01:00

Com porteu la decoració de casa vostra? Bé? Encara no heu fet l'arbre! Jo tampoc J Però no volia dir la casa real sinó la virtual. Igual que engalaneu casa vostra amb una arbre, un pessebre , el cagatió i el balcó amb un Pare Noel penjat (valga'm déu! Vegeu explicació) també caldrà engalanar el blog. O pensàveu deixar-los així, sense celebrar el Nadal, ell que és la vostra segona casa, que us acompanya cada dia, que rep als vostres amics quan hi sou i quan no hi sou... home! Ni parlar-ne! Una mica de responsabilitat! Tampoc cal que ens passem i posem llumetes i garlandes a totes bandes però una mica d'esperit de festa no fa nosa. Perquè la cosa no se us faci feixuga us proposem un parell d'idees que potser un faran el pes: fàcils de fer, sense complicacions i no massa exagerades .

Us agrada la neu? Que us sembla si neva al vostre blog... una neu petita gens molesta, molt suau que ni tant sols faci fred. Si sou més expansions i preferiu que nevin altres coses... també podeu trobar-les aquí. En aquest blog us permetrà fer-ho d'una forma fàcil i senzilla.
Sou més de números. No cal nevar-ho tot però un comptador petitet que us recordi quan dies falten perquè el tió faci de les seves. Aquí en podreu triar uns quants.
Sou la bomba i voleu tenir TOT EL BLOG DE NADAL. Feu com si anéssiu a l'Ikea i redecora el teu blog. Unes quantes plantilles perquè podeu fer un canvi de look temporal sense perdre-hi massa hores.
No en teniu prou? I l'ordinador. El vostre amic inseparable. No ens hem oblidat d'ell. Uns quants fons de pantalla perquè també visqui el Nadal al seu disc dur

No en teniu prou, l'esperit de Nadal us ha posseït i teniu ganes de més coses, doncs participeu al Joc de Nadal de Tu mateix llibres, però correu només teniu temps fins al dia 15. Si encara no esteu farts de Nadal, em sembla recordar que hi havia un blog, sí un blog especial de Nadal, un que demanen col·laboració i que estan encantats que el visitin i que els hi expliquin cosetes sobre el Nadal de cadascú, d'ara i d'abans. El podeu trobar aquí .

Si heu sigut bons minyons i heu llegit i clicat alguns enllaços preneu la vostra xocolata.

Si us ha envaït l'esperit del Nadal i ens envieu una col·laboració., preneu-ne una caixa.

Fires de Nadal.

2010-12-09T00:01:00.002+01:00

Cada any durant el desembre es celebren un munt de fires i festes relacionades amb Nadal. D'aquestes n'hi ha de moltes menes, les que només duren dies, les que duren una setmana, les que ho fan pràcticament un mes... En podeu trobar de totes mides i colors; de grans, petites, multisectorals, del cagatió, de l'avet, del torró, de medievals... Per anar-hi calen alguns requisits i el principal és la paciència. No sé que ens passa a tots plegats per aquestes dates que ens entra la dèria compradora i són capaços d'estar tot un matí a una fira en un petit poble de muntanya on venen formatges artesans al costat de molsa i figuretes passant un fred de mil dimonis i la mateixa tarda acabar dins d'un centre comercial dubtant entre la Play 3 amb sensor de moviment o la Wi amb el Wi-fit per posar-nos en forma. Fem el que fem , sempre ho trobem tot de gom a gom i tot i saber que estarà com un ou, que a qui se l'hi ocorre anar a comprar per aquestes dates caiem tots de quatre potes i any rere any, no hi ha maneres...

Aquest any no podia ser menys i alguna o altra fira calia visitar – els centres comercials els deixarem per més endavant- i la fira afortunada ha estat:

Fira de l'Avet d'Espinelves

Com que som previsors ens hem aixecat d'hora i a les 10 en punt ja havíem arribat al poble. Com cada any, als carrers estrets s'apilen les paradetes de productes tradicionals, i només d'arribar ja trobes les paradetes d'avets. La fira és de l'avet, tot i que no representen ni el 10% de les parades encara manté el nom. Aquesta fira no té res a veure en la que recordo quan era petita, quan encara no hi havia l'eix transversal i calia fer tota una carretera de corbes per arribar el poble. Llavors, per la dificultat de l'ascensió no hi havia tanta gent, ni tantes parades. Això sí, no podies passar per la fira sense parar-te a comprar coca. Aquella coca rodona, ensucrada i calenta que et permetia escalfar-te les mans mentre menjaves. Ara és bastant més complicat, i aconseguir una coca pot representar una estoneta de cua davant del forn. D'aquelles excursions no en recordo masses coses, no recordo si hi compràvem o no l'avet, ni si hi havia parades de productes artesans... recordo la coca i el fred a les mans. Suposo que l'edat també hi fa i que els 25 anys de diferència entre aquests record i els actuals ajuden. Tot i així, sempre ve de gust un passeig per una fira, firar-te (quina paraula més maca!) en qualsevol de les paradetes i tornar a casa amb una sensació que és més Nadal.

Ja us he fira't aquest any o encara no. Pels que no hi hagueu fet o vulgueu repetir a aquesta pàgina hi trobareu totes les fires i festes del mes de desembre.

Si heu estat bons i heu arribat fins aquí preneu la xocolata , si sou més bons i ens expliqueu algun record en podeu prendre dos.

Un Nadal a punt de creu...

2010-12-08T00:01:00.010+01:00

Unes setmanes abans de que arribin les festes de Nadal, la majoria de revistes de manualitats ja posen “fil a l’agulla” per oferir-nos una colla de propostes per a fer... Com hi ha tantes coses, hem decidit centrar-ho en el punt de creu.

Algunes de les manualitats és impossible fer-les amb poc temps i cal preparar-les d’un any per l’altre (o més!!) com poden ser alguns pessebres o jocs de taula. Brodar un naixement o unes tovalles és quelcom que et distreu molt de temps, fas el teu hobby preferit i el resultat final pot ser espectacular.

Però, a part d’obres tan complertes i per les quals s’ha de ser bastant expert, es pot trobar una colla de coses més senzilles, a l’abast fins i tot de les persones que comencen, petits detalls per decorar la llar.

Ens animem a fer alguna cosa? Jo crec que encara hi som a temps!! Vaig trobar aquests detallets decoratius a una revista...

Us poso els gràfics, els podeu imprimir... No cal posar referències de colors dels fils:
- Blanc sobre roba vermella
- Fils vermells sobre teixit blanc: un vermell més fort i un més viu.
- Vermells i blancs sobre roba color beige .
Trieu entre els que tingueu!

Jo ho estic provant!! Aconseguiré acabar-ne algun abans de Nadal? Hauré començat massa tard?

I si heu tingut la paciència de mirar sencer aquest post tan llarg, tant si penseu brodar com no, agafeu una xocolatina que la teniu ben merescuda!!

La disfressa, col·laboració de Vicicle

2010-12-07T00:01:00.017+01:00

Avui tornem a tenir un post col·laboració. Aquesta vegada hem d'agrair a Vicicle que ens faci arribar el seu conte La disfressa.

Ho tindrem fotut aquest any, nois… Sí, tens raó. En 2010 anys mai havien faltat a la cita. Qui podia ni tan sols imaginar-se aquesta maleïda epidèmia dels camells. I de cavalls ni parlar-ne… Pobres camells. Estan posseïts pel malson dels venedors de fum, dels homes equivocats, i no sabem quan se'n sortiran… Potser hi haurà passat el Nadal i tot, i no tindrem res a fer… Front al Nicolau?… És clar, qui si no? Ens guanya la partida, sense jugar. Sempre amb l'avantatge d'arribar abans que nosaltres, i ara açò… N'hi ha dret a això, déu meu? Com és possible que ens abandones amb tanta fredor? Mai de la vida hem fallat. Per què aquesta prova? Què faran ara els pobres nens que encara confien en nosaltres, eh? Que estem parlant-te! Que no ens escoltes?… Va, deixa-ho córrer, Gaspar, no t'hi capfiques més. Què alternatives tenim?... Poques, Baltasar. No podem utilitzar ningun tipus de transport col·lectiu. Hem de fer camí només els tres i guiats per l'estel de purpurina d'argent. Ho diu la normativa dels Reis d'Orient… Tampoc podem fer-ho en mitjans amb motor. Prohibit totalment, punt 25/12 paràgraf 6/1 del codi. No, Melcior?… Sí, no vas errat. I fer-ho en bici podria ser molt lamentable. Si els nens se n'adonen que tenim que ajudar-nos de les rodetes laterals per a no perdre l'equilibri, us imagineu el desencís, us en podeu fer una idea de la cavalcada? Pareixeríem tres vells inútils i carrinclons… Doncs, el que som. Ho tenim fotut, nois… I si a les bicis els hi posem una bonica disfressa de camell?, va dir Baltasar...

Fixeu-vos-hi bé aquest any quan aneu a esperar els Reis. no fos cas que no arribéssin en camell. Moltes gràcies a Viclicle pel seu divertit conte.

Si us heu portat bé i heu rigut amb el conte podeu agafar una xocolatina (no us queixeu que avui ho hem fet fàcil, segur que tots heu rigut!)

La Pintura i el Nadal...

2010-12-06T00:01:00.002+01:00

El naixement de Jesús, l’adoració dels pastors i la visita dels savis d’Orient per oferir els seus presents a l’Infant, han estat temes molt presents al llarg de tota la història de l’art. En veiem alguns exemples?

Evangeliari de l'emperador Otto III. Segle X

Frontal d'Avià. Atribuït a l'anomenat Mestre d'Avià. Datat entre els anys 1170 i 1200.

Giotto (Colle di Vespignano, 1267 - Florència, 1337)

Ghirlandaio (Florència, 1449 - 1494)

Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471 - Nuremberg 6 d'abril de 1528)

Velázquez, (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660)

Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, 31 de desembre de 1617 - Cadis, 3 d'abril de 1682)

Jan Victors (Àmsterdam, 1620 - Indies Holandeses, 1676)

Jean-Baptiste Marie Pierre (París, 6 de març de 1714 - París, 15 de maig de 1789)

I si heu estat bons i heu mirat tots els quadres, avui podeu agafar una xocolata molt artística:

Els pastorets, un clàssic del Nadal

2010-12-05T00:01:00.066+01:00

Nadal és època de tradicions i una de les més arrelades són les representacions dels pastorets. Aquesta juntament amb el pessebre vivent i els festivals escolars són alguns dels actes que qui més qui menys ha viscut en algun moment de la seva vida. Quants de vosaltres no us heu disfressat de dimoni, àngel o pastoret , encara que siguin dels que fan embalum i només tenen una frase ? Qui no ha anat mai a una funció de pastorets on un Lucífer amb mala baba critica els polítics locals o fa befa de l'actualitat. Qui no ha vist mai cap arcàngel sant Miquel amb l'espasa resplendent derrotant al dimoni. Qui no ha rigut amb la por dels pastorets i els seus comentaris còmics . Però d'on vénen els pastorets? Quan temps fa que es representen? Qui ho sap? Doncs la Coordinadora de Pastorets de Catalunya

Si tot això són records d'infància o encara hi participeu és un fet que desconeixem ( sempre es pot arreglar amb una foto vestit de dimoni o amb un comentari de que bé que ho fèieu). Imatges com aquestes dels nens de la parroquia de l'Assumpta dels dos ultims anys. Vaaaaa animeu-vos i envieu-nos les vostres fotos de pastorets

Els pastorets de la parroquia de l'Assumpta els anys 2008 i 2009

Mentrestant us deixo amb un vídeo d'uns pastorets una mica estranys i un enllaç a un joc de Àlex del Tentacle.

Si heu tingut la paciència d'arribar fins aquí, només un queda recollir la xocolata d'avui. Bon profit!

El joc d'en Mc, una manera de divertir-nos per Nadal

2010-12-04T00:01:00.034+01:00

Els primer dia del nostre calendari demanàvem un cop de mà. Que ens enviessiu imatges de Nadal, propostes, un post.... el que us vingués de gust. En McAbeu ens ha fet, com no podria ser d'altre manera, un enigma perquè passem un dissabte entretingut. Si amb aquets us heu divertit i en voleu més, cada dia en penja un de nou al seu blog. Moltes gràcies Mc !

Ha preparat un joc semblant a una Sopa de Lletres, es tracta d'una sèrie de frases cadascuna de les quals amaga un concepte nadalenc. Aquest concepte és una paraula que té a veure amb aquestes Festes (en sentit més o menys ampli) i que, com en una Sopa de Lletres, pot estar amagada dins d'una paraula més llarga, o escrita al revés, o repartida entre dues paraules...

Aquí en teniu un exemple:

00.- PER NADAL NO SIGUIS RETRÒGRAD, VENTADA DE FELICITAT!

Què, com veieu, amaga la paraula ADVENT. :-)

A continuació us poso les 12 frases on heu de trobar 12 conceptes nadalencs amagats:

01.- EL COMPOSITOR RONSEJA, LA NADALA NO ESTARÀ A PUNT PER LA MISSA DEL GALL

02.- SI ESPERES UN DINAR FRUGAL ETS MOLT OPTIMISTA, AQUESTS DIES DE FESTA AIXÒ ÉS IMPOSSIBLE.

03.- LA FILOSOFIA D'EPICUR PREN EL PLAER COM A CRITERI SUPREM, DES DE L'EPICUREISME NO ES POT ENTENDRE EL VERDADER SENTIT DE LES FESTES DE NADAL.

04.- LES HERBES SEPULTEN AL CAGANER MENTRE ELS REIS ARRIBEN AL PORTAL.

05.- LA FESTA DE NADAL ÉS LA MÚSICA, LA DANSA I L'ALEGRIA, PERÒ TAMBÉ ÉS MOLT MÉS.

06.- LA NIT DE NADAL LA BASÍLICA VA OMPLIR-SE PER CELEBRAR LA MISSA DEL GALL.

07.- L'HIVERN OMPLE DE NEU LES TEULADES DEL PESSEBRE.

08.- LA TAULA ON FAREM EL PESSEBRE HA DE BRILLAR MÉS, PINTA-LA I POSA-HI VERNÍS.

09.- LA FAMÍLIA UNIDA AL VOLTANT DE LA TAULA ÉS INQÜESTIONABLEMENT EL MILLOR DEL NADAL.

10.- EL BATLLE TROTSKISTA TAMBÉ CELEBRÀ EL NADAL, PERÒ HO FA D'AMAGAT.

11.- SI VEUS UN PASTOR, ETS AL MIG DE LA MUNTANYA O DAVANT D'UN PESSEBRE.

12.- REBEM AMB AGRAÏMENT ELS MENJARS DE LA TAULA DE NADAL I CAP D'ANY.

Si n'encerteu alguna (o totes),

podeu emportar-vos un bombó o uns quants

Ja teniu el vostre calendari d’advent?

2010-12-03T00:01:00.035+01:00

L'advent és el període que compren els 4 diumenges previs al Nadal. És l'inici de l'any litúrgic per la majoria d'esglésies cristianes i és l'espera i preparació d'arribada de Jesucrist. Durant l'advent, en algunes cultures anglosaxones es prepara a cada llar una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb 4 espelmes,.Se n'encén una cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició que cada una d'aquestes 4 espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d'advent, dia a dia, es recordava l'arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques. El primer calendari d'advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d'advent imprès, que va tenir molt d'èxit. Contenia 24 estampes com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s'anaven enganxant al calendari.

Més tard, per allà els anys 20, s'incorporaran en els calendaris d'advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s'amagaria una xocolatina. Tot i no ser una tradició catalana , el calendari d'advent ha arrelat amb força. Potser perquè no compateix amb cap de les nostres i és fàcil compatibilitzar-la amb el nostre tarannà. Una altra raó per aquesta implantació és que es tracta d'una tradició taaaant dolça. A qui no li agrada una bona presa de xocolata ?

Després de cantar-vos les virtuts del calendari d'advent, la pregunta és obligada; que en teniu? Com és? fet a mà, de compra, de roba, de paper.... Els calendaris d'advent deixen lloc a la imaginació, no només en la seva confecció sinó també en què podeu trobar sota cada finestreta. Aquí us deixem un parell d'exemples si sou dels que us agrada fer manualitats.

Per fer amb nens: és un calendari molt senzill on on,és cal una cartolina, 24 caixes de llumins , colors i ganes de pintar
Si sou manetes i una agrada cosir.
Per als que teniu mascotes. O que us pensàveu que les mascotes no celebren el Nadal .

Si no teniu temps per embolicar-vos tant, sempre es pot anar al super i sinó el voleu prefabricat i no teniu temps , una idea fàcil. Agafeu un cordó o una mica de llana que faci de fil d'estendre roba. 24 sobres de colors i 24 agulles d'estendre roba. Només cal numerar els sobres i posar-hi una sorpresa a dins.

Ens ensenyeu el vostre calendari?

Si us heu portat bé i heu arribat fins aquí...

Altres tradicions: Itàlia i Russia

2010-12-02T00:01:00.012+01:00

Per aquestes festes nadalenques son moltíssimes les tradicions que hi ha arreu del món. Cada lloc coneix bé les seves, és clar, però nosaltres hem pensat que saber-ne algunes d’altres llocs també és, a la vegada, interessant i curiós. Per exemple, és molt comuna la qüestió dels regals als nens... Coneguem a dos personatges:

A la propera Itàlia tenim la BEFANA:

Explica la llegenda que quan els Reis d’orient anaven cap a Betlem per adorar Jesús , es van perdre pel camí. Van passar per davant d’una caseta on hi havia una dona molt vella i li van preguntar. Ella no els va poder orientar però els va dir que es quedessin a passar la nit a casa seva. Al matí següent, agraïts a la velleta per la seva hospitalitat, li van explicar on anaven i li van dir si els volia acompanyar, però ella tenia molta feina i va dir que no.

Més tard es va penedir que no haver-hi anat i va sortir seguint el camí que els Reis havien fet, però no els va trobar. Des de llavors, la velleta va visitant totes les cases donant dolços als més petits de cada llar, amb l’esperança que, en alguna d’aquestes cases, hi podrà trobar el Nen Jesús.

En el folklore popular, la Befana visita tots els nens d'Itàlia la nit del 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si són bons, o trossos de carbó si són dolents. Es representa com una velleta muntada en una escombra voladora que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços i regals (o carbó).

A la llunyana RUSSIA trobem a DED MOROZ i a SNEGUROCHKA:

No sempre ha estat així, doncs fins a principis del segle XX es celebrava sant Nicolau la nit del 6 de gener , però a partir dels anys 20 l’Estat va eliminar tot el caire religiós de les festes i el Nadal va ser substituït per la cebració del Cap d’Any com a festa més important de l’hivern. A partir de llavors, Ded Moroz arriba sempre el 31 de desembre acompanyat de la Donzella de Neu i porta regals per a tots els nens i nenes.

Ded Moroz és, doncs, un vellet molt semblant al “Santa Claus” que nosaltres coneixem. El seu nom significa “Avi fred” . Va acompanyat de la Donzella de Neu (Snegurochka) que, segons la tradició, és la seva neta.

L’avi fred arriba amb trineu, amb tres cavalls blancs i truca a la porta per entrar (res de fer-ho per la xemeneia o per la finestra!). Snegurochka és de neu i viu amb el seu avi a Sibèria.

I si heu estat bons i heu llegit tot el post, aquí teniu la vostra xocolatina d'avui:

Dimecres, 1 de desembre 2010

2010-12-01T00:01:00.013+01:00

Benvinguts al calendari d'advent 2010

Aquest és un blog de temporada, només dura 25 dies l'any. La primera temporada calendari d'advent el vaig fer el 2007. El 2008 vaig repetir l'experiència, tot i que una mica a empentes i rodolons i el 2009 no m'hi vaig veure en cor. Tot i que em fa gràcia i il·lusió no acabo de trobar la fórmula per fer un calendari que sigui senzill de fer i alhora amè i divertit pels que el llegiu. Aquest any però, tinc companyia i entre dos les coses es porten millor i es fan més entretingudes. L'Assumpta s'ha animat a ajudar-me . Si algú més s'hi animà serà molt benvingut.

El funcionament d'aquest calendari serà el següent; com tot calendari d'advent està composat de finestretes que ens aniran acostant al dia de Nadal. Cada dia hi trobareu un nou post relacionat amb aquestes dates.

Esperem que aneu passant per aquí i que ens acompanyeu fins a Nadal.

Si heu estat bons i heu llegit tot el post, aquí teniu la vostra xocolatina d'avui

Tot esperant Nadal

2010-11-26T20:25:00.003+01:00

M'agradaria que aquest fos un calendari d'advent comunitari i que tothom hi pogués deixar regalets. Així doncs, si algú vol triar un dels dies ( o més d'un) i escriure un post, només cal que m'ho digui. No cal que el post sigui gaire llarg; també pot ser una foto del vostre calendari d'advent, un text de Nadal, una fotografia que us agradi o qualsevol altra cosa que us faci il·lusió que hi pengem.

Us agrairé molt la vostra col·laboració i així serà més divertit. Si teniu ganes de participar escriviu-nos un correu aquí.

Les postals de Nadal

2008-12-21T09:57:00.008+01:00

Fa molts dies que no escric al calendari d'advent. Ja ho sé 'he portat fatal i si començo una csa l'he d'acabar, però mira....

Ahir vaig fer les felicitacions de Nadal, tard com sempre, seguit el tempo establert. El divendres vaig anar a comprar les coses amb la Joana i la Yvonne i ahir m'hi vaig posar; ara només falta enviar-les. Us deixo un reportatge de com les vaig fer.

I avui què?

2008-12-17T00:01:00.000+01:00

Ahir en Jordi em preguntava què eren aqueslls interrogants i en resposta només dir que mandra i poc interès. Cada any em passa el mateix començo el calendari amb moltes ganes i quan veig que no tinc res interessant a dir i que per tant tampoc tinc comentaris, em desanimo. Avui no tinc temps d'escriure res més: nimés que els Sr. advent m'ha portat un llibre dins del mijo.

Prometo fer un post de veritat per demà

2008-12-16T00:01:00.001+01:00

els amics invisibles

2008-12-15T00:01:00.001+01:00

Falta poc perquè sigui demà i encara no tinc escrit el post. Tenia pensat parlar dels amics invisibles, dels que feiem quan erem petits a l'escola i dels que fem ara, que ja no som tant petits, a la feina, amb els amics o amb la familia; però no tinc temps. Estic escrivint a raja ploma- molt Potter- i no sé exactament que sortirà. Ja ho sé, tinc una tendència natural a no revisar , escriure tal i com em venen les idees; això explica moltes coses.

Doncs res ,volia explicar que els amics invisibles poden ser molt divertits o molt angoixants, sengons la situació. En un àmbient amb confiança i distès són una bona manera, però quan es fan per obligació poden a arribar a ser un generador d'angoixa. volia parlar-vos de l'any en que a l'escola vaig posar una caixa super grossa plena de boletes de paper de diari amb regals a dins ( no de totes ,es clar) , o de la vegada que vaig posar una pedera volcanica simulant carbó. O de quan a COU vam tenir la "brillant " idea de fer un stripe-amic invisible i anavem tots bojos per saber qui era el nostre abans de començar a treure't peces de roba . Res, us volia explicar tot això, però no hi ha temsp.

Aquest any en tenim un en familia. Encara no tinc decidit el regal ni la pista que posaré perquè m'endevinin però aquest serà dels divertits. Us deixo amb la foto del bol de la tria.

Per aquells que voleu fer una mic invisible i no us podeu veure abans, us deixo una web que reparteix els paperets i pels que tinguin ganes de fer el blocaire invisible a casa el Veí també se'n fa un.

El meu super-mega-ultra calendari d’advent

2008-12-14T00:01:00.003+01:00

Fa dies que he començat aquest calendari d'advent particular, ja hem arribat a més de la meitat del camí però encara no us he ensenyat el calendari d'advent que tinc jo aquest any. Fa uns dies us ensenyava com fer-ne un . Aquell era el que li vaig regalar jo a en Martí però jo aquest any en tinc un de molt xulo que m'ha regalat ell a mi. Més que un calendari d'advent ; és un mitjó d'advent.

I cada dia al matí i surt una cosa diferent:xocolata, com no, però també moltes altres coses. Cada vegada m'agrada més això de l'advent.

Dissabte. musiqueta

2008-12-13T00:01:00.000+01:00

Altres Nadals

2008-12-12T00:01:00.002+01:00

La setmana passada posava unes fotos de quan era petita i demanava que algú s'animés a enviar-me fotos dels vostres Nadals, tant és di de petits o de grans. I aquí tenim la primera aportació.

La Joana , m'envia unes fotos de quan era petita

I en Jordi que m'envia un calendari d'advent molt xulo

Gràcies a tos dos!

Per Nadal, cap ovella al seu corral

2008-12-11T00:01:00.000+01:00

La setmana passava us proposava com construir i desconstruir un calendari d'advent. Aquesta setmana més que una manualitat serà una mentalitat. Al seu Hort , la Bajoqueta ens proposa un concurs literari sota el títol

Per Nadal cap ovella al seu corral.

Allí hi trobareu les bases.

il luminats

2008-12-10T00:01:00.005+01:00

Porto tota la setmana parlant d'inspiració nadalenca, d'arbres de Nadal, del senyor gordo de vermell i encara no havia parlat d'un clàssic entre els clàssics: les llums de Nadal . El que fa uns anys era una pràctica habitual i que a tothom agradava, ara és un generador de polèmiques considerables. Que si enllumenem massa, que sí poc. Que si hi ha massa contaminació lumínica, que sí per 3 setmanes no ve d'aquí,que el problema el tenim tot l'any.

Com que hi ha gustos per tothom, us faig diverses propostes perquè , si encara no heu adornat casa vostra, prengueu idees.

Si sou sostenibles i voleu fer esport, aquí teniu la proposta de l'ajuntament de Barcelona, gasta com una bombeta e 100W i funciona amb anergia animal, o sigui pedalant!

Si l'ecologia us importa un pito . aquí teniu altres propostes.

Si teniu bon rotllo amb els veins

Si sou més tranquil·lets

L’ invasió

2008-12-09T00:01:00.000+01:00

Ja són aquí, ja han arribat... tothom els mira, els assenyala però a mesura que passen les hores, els dies... ens hi acostumem i ja ni ens adonem que estan entre nosaltres. Quan la seva presència ja no et crida l'atenció, quan la seva vermelló no t'espanta, quan ja no aixeques el cap i mires enlaire esglaiat. Quan succeeix això ja et pots donar per perdut. Els Papes Noëls són aquí , envaeixen finestres i balcons, aparadors i carrers, centres comercials , ja estan entre nosaltres. Fugiu si podeu, correu tant ràpid com sigueu capaços, agafeu el tió de Nadal salveu-lo. Recordeu en la vostra memòria els versos per repetir-los sobre la cadira. Canteu el 25 de desembre, fum,fum, fum i no el Merry Christmas...Salveu al pessebre, als reis, a l'escudella i la carn d'olla, als canelons . Recordeu-vos de fer bromes pels Sants Innocents i de buscar l'home dels nassos, de moure cada dia els reis cap a la cova i de posar el nen Jesús la nit de Nadal al pessebre. Correu ara que encara tenim memòria no ens deixem envair pels Pares Noëls vermells de la Coca cola, pels rens i els trineus, els mitjons vermells a l 'arbre. Correu, correu!

Si no em creiu mireu com és Pare Nöel, mireu, mireu!

I tot això ho dic jo , que faig un calendari d'advent. Apa, quin morro que tinc!

I ja anem tard

2008-12-08T00:01:00.000+01:00

Aquesta segona setmana del calendari d'advent. Està dedicada a totes les coses que canviem de casa nostre al Nadal. Nosaltres aquest pont, tal i com explicava ahir acostumem a adornar la casa. No fem gaire coses però sí que posem algunes figuretes i sobretot fem l'arbre de Nadal. Com que no fem pessebre perquè som poc catòlics i no tenim nens ,perquè si tens nens ja pots ser tant poc creient com vulguis que el pessebre cau, la nostra manera de preparar la casa pel Nadal és fent l'arbre. Cada any ens esperem a l'últim moment del pont de la Puríssima Constitució i aquest any no serà menys. Som dia 7 a les vuit del vespre i encara no ens hem decidit, així que demà ho provarem. La feina important és decidir-se i trobar les caixes de cartró on posa amb retolador gruixut NADAL. Una vegada transportades a casa és fàcil, si fer l'arbre són 20 minuts el que costa és decidir-se. Tot i que després de buscar la definició a la Enciclopèdia Catalana , estic una mica espantada.

arbre de Nadal

Conjunt de conductes, claus i aixetes col·locat a la boca d'un pou de petroli i del qual surten els oleoductes

Apa, decoreu de gust!

Tempo

2008-12-07T00:00:00.001+01:00

El primer dia d'aquest calendari parlava de quan començava el Nadal i de les diferències entre cadascú de nosaltres; però sigui quan sigui quan comenci, aquesta època sempre té un tempo. Hi ha una sèrie de coses que cal fer, per alguns de nosaltres són moltes i per altres són poquetes però sempre hi ha un seguit de tasques indefugibles. Depenent una mica de la durada d'aquest Nadal tenim més o menys temps per fer-les.

A casa el Nadal comença el 1 de desembre i acaba el 6 de gener; deu n'hi do! Tot i així anem curts de temps i sempre deixem les coses per última hora. La llista de feines per fer és llarga. Hi ha coses que cada any fem més o menys al mateix moment i altres que es van fent com es poden. No sé si us passa el mateix, però nosaltres seguim una sèrie de rituals que sense voler-ho s'han anat imposant a la nostra vida. Cada any fem l'arbre per les mateixes dates, anem a passar un dia de festa o altre a casa d'un familiar concret, celebrem el cap d'any amb la mateixa gent.

1 de desembre.
- Començar la xocolata del calendari d'advent ( si no l'hem comprat amb temps, córrer com bojos a intentar trobar-ne un que no tingui dibuixos del Micky i on la xocolata sigui bona)
Pont de la Puríssima Concepció:
- fer l'arbre i treure totes les espelmes i tots els abaloris de Nadal possibles per decorar la casa ( normalment el diumenge al vespre abans de sopar, quan ja no queda temps)
- Fer la llista de les felicitacions en paper. Possiblement les acabarem fent a corre-cuita dos dies abans de Nadal – o potser 2 després.
- Fer el ferm propòsit ( encara no assolit) de fer una felicitació de Nadal virtual de creació pròpia, i no anar a copiant aquí i allà
- Anar a comprar – o intentar-ho- els regals de la nit de Nadal
Del 10 de novembre fins a l'últim divendres abans de Nadal: parlar molt de regals i felicitacions i no fer res.
Cap de setmana abans de Nadal:
- Fer les felicitacions: ràpides i totes iguals
- Comprar regals, donant-nos cops de colze a les botigues i esperant que la targeta no es col·lapsi
Nit de reis: fer el caga tió , menjar i regals
Nadal: menjar i regals
Sant esteve: menjar, sense regals
27/28 de desembre: trucar- o enviar un mail- a als amics amb qui sempre fem el cap d'any i decidir amb dos correus on ( casa seva o nostre) i què ( qui compra el primer a l'eissman i que es curra el segon)
28 de desembre: intentar descobrir d'innocentada del telenotícies i no sortir massa de casa, per si de cas
29-30-31 de desembre: Ahhh la roba interior vermella, córrer a comprar-la i a fer-li una rentada
31 de desembre: nit de cap d'any
1 de gener: encetar l'any amb cara de clapat i menjar( altra vegada)
2 al 4: córrer a comprar els regals de rei que no tens
5 de gener : preparar sopar per 17 ( aquest any som 1 més, tenim nebot nou que no menja, però )
6 de gener: regals i menjar
7 de gener: s'ha acabat tot i sant torne'm-hi!

Vist així és una feina que et morts, i nosaltres no tenim nens, i no em de pensar on els col·loquem, ni quins regals comprar-los, no tenim la família a menjar dia si i dia també. Mai no havia fet un plannig detallat de les coses que acostumem a fer però vist d'aquesta manera el Nadal pot ser estressant però amb tanta llumeta i música ens distreuen i encara en fa il·lusió.

I vosaltres, també teniu dates per fer tot això? Quin és el vostre tempo Nadalenc?

Avui fa un any

I avui, una mica de musiqueta

2008-12-06T00:01:00.002+01:00

Una cançó de Nadal, on surt un calendari d'advent

Quina cançó de Nadal us agrada més?

Els meus Nadals

2008-12-05T00:01:00.001+01:00

Per ser sincera avui no sabia que escriure i he pensat? Sí de tant en tant ho faig, però tampoc us penseu que les idees siguin bones. No em demaneu tant.

Doncs res tornant a agafar el fil, que he pensat que jo em passo 24 dies explicant coses sobre el meu Nadal i que no sé res del vostre. Si algú té ganes de compartir una foto del pessebre, una imatge de quan tenia 5 anys i anava a esperar els reis o un text pro o anti nadal envieu –me un mail i ho penjo!

Perquè us animeu jo us penjo un parell de fotos de quan encara era una cria!

Com fer un calendari d’advent

2008-12-04T00:02:00.000+01:00

Ja sé que potser és una mica tard i que ja hauríeu d'haver començat a menjar xocolata però si voleu i en teniu ganes, us ensenyo el que he fet jo aquest any.
És fàcil de fer, no té cap complicació i ha quedat força " resulton" . Si teniu temps amb un parell d'horetes està enllestit.
Què necessitem?

1 cartolina de 50X50 de color verd fosc
1 cartolina Din A-4 de color marró
5 metres de cordó vermell o daurat
Enganxines d'estrella per posar els números
Enganxines d'adorns de Nadal ( mitjons, cintes....)
Penjolls de Nadal
24 bossetes ( transparents, vermelles)
24 xocolatines, bombons...

Passos a seguir:

Retallar la cartolina verda en forma d'arbre de Nadal i la marró com a tronc
Enumerar les estrelles de 1 al 24.
Enganxar-les a l'arbre de forma desordenada
Enganxar la resta d'adorns de Nadal
Omplir les bosses amb la xocolata
Fer un forat doble a sota cada estrella amb els dies per tal de poder passar-hi els fils per subjectar les bosses
Tallar el cordó en 24 parts iguals.
Passar el cordó per cadascun dels forats de manera que quedin els fils penjant per davant
Ja només queda penjar-hi les bosses i alguns dels penjolls de Nadal de tant en tant.

El resultat és el següent:

Avui fa un any

Com destrossar un calendari d'advent

2008-12-04T00:01:00.002+01:00

Això encara és més fàcil i ràpid que tot l'anterior.

Material necessari:

calendari advent previament confeccionat
Animal de companyia, en el nostre cas gossa, per més senyes Bruna
Un matí

Passos a seguir:

penjar el calendari d'advent a la paret, a una alçada que l'animal hi arribi
deixar a l'animalot sol un matí a casa ( també pot ser una tarda)
esperar

Resultat:

@dvent

2008-12-03T00:01:00.002+01:00

Els dimecres, toca Internet però no he trobat gaires calendaris d'advent virtuals. Així doncs us deixo amb les propostes que he

trobat:

Una de les escoles d'Horta, ja hi era l'any passat. Va proposant jocs , endevinalles i tradicions diàriament

Un calendari amb les seves finestretes, i només es poden obrir el dia que toca. Darrera de cadascuna diverses propostes de Nadal des de postals virtuals

I finalment un calendari finlandès.

Si algú a trobat alguna altre proposta virtual i vol fer-me-la arribar

1er proposta: en Jordi Casanovas a proposat el de l'Anna Tarambana, que fa un compte enrera per Nadal al seu blog

Avui fa un any

Calendaris, calendaris i més calendaris

2008-12-02T00:01:00.001+01:00

Segons la Wikipedia:

En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d'advent, dia a dia, es recordava l'arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques.

El primer calendari d'advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà.El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d'advent imprès, que va tenir molt d'èxit. Contenia 24 estampes com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s'anaven enganxant al calendari.Més tard, per allà els anys 20, s'incorporaran en els calendaris d'advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s'amagaria una xocolatina.

No sé si acostumeu fer calendari d'advent però uns mostro unes quantes propostes , a més de si voleu acompanyar-me amb aquest virtual. Tot i que ja aneu tard, encara sou a temps de comprar-vos un calendari d'advent i començar a obrir finestretes. Hi ha els més habituals els de xocolata que podeu trobar a qualsevol supermercat. Si voleu que la xocolata sigui de més qualitat sempre podeu buscar alguna pastisseria o un xocolater que ne faci de creació pròpia o fer-lo vosaltres mateixos i omplir-lo de la xocolata que més us agradi. Fent una volta per Internet també he trobat altres calendaris que no tenen res a veure amb la xocolata ( per trobar l'enllaç clicar la foto)

Nosaltres com que som xocolaters busquem el clàssic; però ja veieu que n'hi ha per tots els gustos. En teniu algun a casa? Quin teniu?

Fa un any

1 de novembre

2008-12-01T00:01:00.004+01:00

Quan comença el Nadal? Quan ho diu el Corte Inglès, quan s'encenen els llums de Nadal dels nostres pobles i ciutats, quan fem l'arbre i el pessebre... hi ha moltes opcions possibles, i la meva és quan em menjo la primera presa de xocolata del calendari d'advent.

Aquestes coses amb els anys van canviant, quan era petita no hi havia calendari d'advent a casa. El Nadal començava el cap de setmana que decidíem fer el pessebre. Era tot un esdeveniment: anar a buscar molsa. Ser capaç d'arrencar-ne un bon tros sense que es trenqui té el seu mèrit. Ja sé que ara no es pot arrencar molsa, ni recollir grèvol, ni suro . Quan jo era petita es podia fer, d'acord d'això ja en fa uns quants anys, i si us he de ser sincera era molt divertit. Primer de tot havien d'anar en cotxe a bosc i triar tots els elements que ens permetessin fer el pessebre: suro per les muntanyes, molsa pels prats, branquillons de bruc i grèvol per fer els arbres. També calia recollir pedres de riu i sorra. La sorra la utilitzaven com a base, i les pedres per contenir la sorra dins la superfície destinada al pessebre, que tot sigui dit amb els dies acabava per terra. Amb tots els estris necessaris i amb la caixa de les figures recuperada del prestatge més alt de l'armari de l'entrada; ja podia començar al Nadal .A partir d'aquest moment hi havia un munt de coses més a fer: l'arbre, adornar la casa, donar menar al tió, fer les felicitacions , la als reis... tot una feina !

Així doncs amb aquesta història dono per inaugurat el meu Nadal particular . A partir d'ara potser el Nadal ja no començarà ni amb el pessebre, ni amb la pressa de xocolata sinó amb la reobertura del Calendari d'advent virtual.

Quan comença el Nadal per vosaltres?

Avui fa un any

Calendari d’advent 2008

2008-11-24T19:38:00.000+01:00

L'any passat em vaig decidir a fer aquest calendari d'advent. La idea era penjar cada dia un post que tingués relació amb Nadal. Des de jocs fins a propostes de regals; passant per postals de Nadal, tradicions... Com sempre que penso en alguna cosa que m'agradaria fer , acabo de decidir-me tard i malament i va sortir el que va sortir. Vaig prometre'm que si aquest 2008 volia tornar a fer-ho, ho faria millor, però ja veig que vaig tard una altra vegada.

Així doncs, encara que ja vaig tard, hi tornaré perquè em va agradar, perquè m'agraden els calendaris d'advent i perquè sí.

Si esteu atents a partir del dia 1 de novembre ens veiem descomptant dies per Nadal.

NADAL

2007-12-25T12:06:00.000+01:00

Bé, aquest és l´últim post d'aquest calendari;oer aquest any ja n'hi ha ben bé prou. Aquest igual que el meu blog ha estat un calendari de prova, l'any vinent si encara continuo voltant per la blogosfera procuraré fer-ho millor. Aquest any va ser una desició ràpida , poc preparada i l'he hagut d'anar fent de mica en mica i sobre la marxa. Gràcies a tots a totes els que l'heu anat llegint i MOLTÍSSIMES GRÀCIES a aquells que a més heu deixat comentaris.

M'acomiado fins l'any vinent ( o no?).

Dilluns, 24 de desembre

2007-12-24T11:21:00.000+01:00

Avui ja som a la vigilia de Nadal, la nit del tió. El dia 24 sempre és un dia estany, és un dia laborable ( encara que alguns afortunats tinguem festa) però ja estem tots amb l'esperit de festes. Jo tot i que ja he passat l'histèria pre-Nadal encara tinc feina per fer: no he enviat els mails per felicitar el Nadal, encara tinc pendent alguna compra i em falta embolicar tots els regals... espero que res que no es pugui superar.Per els que encara no tingueu els regals i els necessitiu per avui o demà unes quantes propostes (totes imprimibles).

Avui és una dels dies de festa que m'agraden més; potser és perquè a casa el tio sempre ha sigut imporant: era la nit dels regals i sobretot de les joguines. El tio sempre ens cagava tots els jocs perquè poguessim jugar durant totes les festes. Doncs que el tio us porti moltes coses.