Ca La Lluna, un conte de Nadal

Avui tornem a tenir una col·laboració al Calendari, aquesta vegada es tracta d'un conte de la Rosa de blog El racó del llibre i que mira quina casualitat també és la meva mare :-) Gràcies mama per deixar-te embolicar!


Ca La Lluna
Hi havia una vegada una casa de pagès anomenada Ca La Lluna, estava pintada de blanc amb la teulada vermella i tenia moltes finestres, al davant hi havia una era, també tenia un galliner ple de gallines i pollastres que es passaven tot el dia cantant. Ah! Però, en el corral, no hi havien, ni vaques, ni xais, ni porcs, hi havia vuit animalons els quals el seu amo cuidava com si fossin els seus fills. El propietari era un home diferent a la resta dels veïns, ningú del poble va gosar preguntar-li el seu nom, la gent del poble l'anomenava barbablanca. Era un home gros, amb molta panxa, amb uns ulls blaus com el cel i una barba llarga de pèls blancs que enamorava. Cada setmana s'acostava al poble a comprar provisions, però quan s'acostaven les festes de Nadal i els veïns del poble el convidaven a celebrar la Nit de Nadal amb ells, sempre els deia que aquella nit ell tenia molta feina. La gent estranyada que mai volgués anar a celebrar el Nadal amb ells van voler fer el tafaner i la nit de Nadal, és varen presentar a casa seva. Quina va ser la seva sorpresa, quan de sobte de la casa varen sortir 8 rens enganxats a un trineu que s'enlairà davant d'ells a una gran velocitat. Havien estat veïns del Pare Noel i no se'n havien assabentat. Encara que la seva curiositat va fer que el Pare Noel no tornés mai més a Ca La Lluna.





Si heu estat bons aquí teniu unes galetes (per variar una mica)



Comentaris

  1. Com que he llegit el conte amb la mateixa il·lusió que una nena (m'encanten els contes!! hehehe ho dic ben de veritat!!) agafo una estrelleta de xocolata :-))

    Moltes gràcies, ROSA per un post tan entranyable!! :-))

    ResponElimina
  2. Ja ho diuen que "la curiositat matà el gat", no s'ha de ser tan tafaner... tan bé que vivia en Barbablanca a ca La Lluna :-))

    Un conte molt bonic!

    ResponElimina
  3. Ara potser viu al costat de casa i no ho sabem?

    ResponElimina
  4. Mentre anava llegint el conte, pensava en l'avi de la Heidi, però descobrir al final al Pare Noel, ha estat una bona sorpresa. Un bonic conte per explicar a un nen aquest Nadal! M'ha agradat molt Rosa. :)

    ResponElimina
  5. Noies,
    Gràcies per pernjar el meu conte.

    Josep Lluís,
    Gràcies per animar-me

    Bones Festes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars