Dia de la salut

Tal i com els nens que escriuen la carta als reis esperant que els hi portin tot el que han demanat, els adults compren el nostre dècim de loteria esperant que la fortuna ens somrigui. Jo sóc molt poc de loteries, sempre dic que perquè em toqui he de tenir moltíssima sort perquè compro molt poquet i sovint, quan en compro, oblido mirar quin número ha sortit i el llenço caducat ( sense mirar si m'ha tocat o no, sobretot!) .
La Loteria de Nadal ja fa uns anyets que corre, pràcticament 200, qui ho diria! . El primer sorteig es va fer el 1812 i el preu era 40 rals i el premi; la Grossa eren 8000 pesos forts- que no sé ni que són. Durant aquests anys hi ha algunes curiositats: al 1837 hi van haver dos primers premis i al 1938 es van celebrar dos sorteigs diferents – un a Barcelona i l'altre a Burgos- per culpa de la guerra. No es fins al 1957 que es retransmet per televisió i encara trigarem més de 30 anys a poder veure nenes cantant els números. Al 2002 és canvia la canterella de .... miiiil peseeetas per ....miiiil eeeuros. Els números sempre han estat cantats pels nens, i ara les nenes, de San Ildefonso i en els primers anys no hi havia bombo amb boletes sinó uns paperets.

Cada any hi ha uns números més venuts ; aquest any ha estat el dia que Espanya el mundial de futbol (11710). Si us interessa les estadístiques aquí en podreu trobar moltes: com que la grossa ha caigut 37 vegades a Barcelona, que els números acabats en 7 són els menys afortunats o quin és el numero més petit que ha sortit mai en tota la història de la loteria. Si sou uns experts amb el tema segurament ja en coneixereu les estadístiques i també que són la trompeta i els paraigües. I si sou uns autèntics craks aquí podeu demostrar-ho.



Avui és sobretot però el dia de la salut, la frase més repetida quan no ens toca res ( que acostuma ser sempre) és: no m'ha tocat però tenim salut! Doncs res molta salut, si cau algun euro – per tapar forats, un altre clàssic- millor i una moneda xocolata per vosaltres.



Comentaris

  1. Al Trivial n'he encertat 7 i n'he fallat 7... No està malament, aprovo justet hehe

    El vocabulari... no tenia ni idea de què eren les trompetes i el paraigües... i m'ha fet gràcia veure totes les paraules pròpies de la Loteria que hi ha :-))

    Jo no jugo cap dècim... però mai em lliuro de la participació de l'AMPA de l'escola dels meus nebots, la participació en la de la feina de ma germana, la participació en tal o qual... d'aquestes (que en dec tenir set o vuit) crec que la quantitat més gran que jugo són 6,666666 Euros (que és una tercera part de dècim que el meu marit juga amb uns de la feina i que si toca ja em diran com dividiran els decimals hihihi)

    Tot i així, cada any espero amb il·lusió que em toqui alguna coseta ;-)

    I, finalment, per la tele veig com altres persones obren ampolles de cava i celebren contentes que podran pagar hipoteques, fer vacances i tapar forats... i res, que el més important és la salut ;-))

    ResponElimina
  2. Al Trivial n'he encertat 5, cosa gens estranya perquè cada cop estic menys interessat en això de la Loteria (i qualsevol altre joc d'atzar).
    La probabilitat de que et toqui alguna cosa amb cara i ulls és tan petita que prefereixo invertir els diners en un dinar (per exemple) que segur que em faran més profit. :-DD
    Dit això, admeto que tots els números són al bombo i que segur que n'hi haurà un al que li tocarà la Grossa. A mi no em tocarà, però em faria molt feliç que li toqués a algun conegut (sigui real o sigui virtual), així que MOLTA SORT!! :-))

    ResponElimina
  3. Doncs res... fetes les comprovacions pertinents, seguirem demanant salut... aisss :-)) De totes les petites quantitats que juguem, ni una sola acaba per zero!

    ResponElimina
  4. Suposo que no m'ha tocat, perque si fos així ja ho sabria, algú m'hauria dit alguna cosa. Aquest és el meu interès per la loteria i les diners en general. Una amiga de ma mare sempre es posava la tele pel sorteig i ens informava si ens havia tocat alguna cosa de tot el munt de números que ella i ma mare jugaven plegades.

    ResponElimina
  5. Assumpta: 7/14 déu n'hi do, Jo no en tenia ni idea. Del vocabulari específic tampoc.
    Mc: jo tampoc sóc de jugar...
    Joana: no a la feina no ens ha tocat, ja ho sabriem!

    ResponElimina
  6. A casa cada cop juguem menys, alguna participació o un dècim compartit (per que no pots dir que no). Jugant amb tan poca fe,no és estrany que no ens hagi tocat mai res. I encara que sigui un tòpic, sí, la salut és un tresor. Així doncs, salut per a tots!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars