Coses Típiques

A part de la Fira de Santa Llúcia i altres arreu de Catalunya i el món i els aparadors de Nadal, hi ha altres coses que ara sovintegen per totes les cases i els carrers.

1er.- El boix grèvol: És aquella planta de fulles punxegudes i boletes(el fruit) vermelles. Fan molt bonic, però, té una pega, és una espècie protegida i no es pot collir així com així com qui cull espàrrecs, per això prefereixo fer-li fotos i segons l'any, poden tenir boletes o estar colgats per la neu, si és que volem un nadal nòrdic o més tropical. Sembla ser que proporciona protecció contra la mala sort i aportava prosperitat. Protecció, segur, si en portes a la ma i algú et vol fer mal, brandant la branca del grèvol et protegeix i l'altre s'endú una bona punxada.
Dins el vessant plantívol, el galzeran, el vesc i les ponseties, són altres elements decoratius de nadal.




2on.- La neu: Molts cops, volem aquesta imatge per Nadal, però això, només ho tenen uns quants i no tots els anys. No sé per que quan veiem aquestes imatges i sempre en les postals de Nadal, queda molt nadalenc, tots fem que elsnostres pessebres tinguin neu. Però... És un lloc típic de neu, Betlem o Galilea, sempre m'ha fet gràcia aquest nom o Jerusalem? Em sembla que tenen tanta neu com aquí Barcelona. És més, si neva a segons quins llocs... passa el que passa, que ja ho va explicar la Rosa en el seu post de la gran nevada. Si, jo aquí, trencant mites, però sóc la prime que vol neu!


3er.- Els Llums: Els ajuntaments o els botiguers, guarneixen els carrers amb llums, fa més festa si hi ha llums de colors pels carrers. En els darrers anys, estan guanyant les de baix consum i preferiblement en colors més blaus i freds, queda alguna il·luminació d'aquelles, que eren tot coloraines, vermells, blaus, verds, grocs, amb motius com espelmes, pares noëls, fulles de grèvol o qualsevol altre motiu. Ens pot agradar més o menys, però són prou correctes.


La cosa, es desmadra en els balcons i jardins de les cases particulars. Van a zones i a escales, si en una escala, hi ha algú que posa llumetes de colors, segur, que algun altre veí, també les posarà i més, per no ser menys, si un ha posat un pare noël lladre, l'altre en posarà tota una ristra com si fossin alls i així tenir tota la banda. Aquí proliferen tots els colors i a més en intermitència constant. Molts posen també l'arbre al balcó, per ensenyar-lo a tot el veïnat, no són gens ni  mica egoistes i volen compartir amb tots el seu arbre, és nadal, moment de ser tots amics i de compartir.


4art.- El Tió: Amb això, ja entrem de ple a les festes sense aturador. Per fi, els pares i mares de tot Catalunya, podran deixar de menjar mandarines i kiwis i fruits secs després de sopar o amagar-les altre cop a la nevera o a l'armari de la fruita. L'il·lusió amb que es fa, fa que no es pugui veure res més que el que caga. Qualsevol cosa serveix per donar llenya al tió i pobrets, nens que "no tenen" joguines, encara en tindran més.


5è.- El vers de Nadal: I el més interessant de dir el vers, era l'aguinaldo, aquells vint duros que et donava cada parent major d'edat, que era una pasta. Ara dit aixì, vint duros venen a ser uns setenta cèntims d'euro. Aquí, l'Àlex, ja pillava força més i s'ho guardava per comprar-nos regals a nosaltres, papes, tiet, tieta i iaies, pels sants i aniversaris. A mi, el vers de nadal, m'el feien aprendre a l'escola i com un secret, que em costava molt, no dir-lo fins el dia després d'haver dinat.
Després d'aquest dia, pels petits venen uns dies sense gaire cosa, el cap d'any, no és festa per anar ensenyant fotos, qui més qui menys ha tingut vint anys i ha fet una mica de tot i aquestes fotos, millor a casa, que les misèries es queden a casa! Pels petits, venen uns dies de festa tot esperant els reis, i cal entretenir-se, el fantàstic Salón de la Infancia y la Juventud que feien a la fira a Montjuic, on estaves més estona fent cua que cap altra cosa.


6è.- La carta als reis: Tocava escriure la carta als reis, mirant el catàleg de joguines del Corte Inglés i tots els anuncis que feien a la tele, en blanc i negre. Havia els fixes, que sempre demanava i mai m'ho portaven, a saber, la bicicleta, els patins i alguna altra animalada, que per demanar no em quedava. Vestits de la Nancy, el microscopi, el joc de química i moltes altres coses. No només demanava per mi, sinó que també demanava pels meus pares i els meus avis. Calia anar a donar-la als reis. Els reis que jo anava eren els de veritat, tota la resta eren patges i carters reials, però els titulars eren aquests, per això la meva mare i la meva tieta ens deien que havia més gent i calia fer més cua. Quina por!, quan et demanava el rei si t'havies portat bé i no havies fet enfadar als pares i als mestres. Més por, que no pas quan després t'anaves a confessar i el capellà et demanava si havies fet alguna cosa mal feta. Els reis, era autèntic, per que a més tot ho veuen i tenen coloms que vigilen i si no et portes bé et porten carbó i es poden emportar totes les joguines.


7è.- El dia de reis: Alegria i decepció. La bicicleta mai me la van portar els reis. Els reis a casa, menjaven torró, bevien conyac i els camells, pa sec i aigua per beure. Llevar-se d'hora ben d'hora, que ja ho diu en Guardiola, veure que t'han portat els reis, despertar els pares, obrir els regals, jugar una mica, esmorzar i començar la tourné per casa de tots els parents a recollir les joguines i tornar a dinar a casa, per poder jugar a la tarda. A mi, em portaven poques coses que calgués montar, al meu germà, si que els garatges i altres coses així calia muntatge.

 8è.- L'últim, però no el menys important, El Menjar: Menjar que ens sortirà per les orelles. No sé, per que el margalló és molt típic, igual que la pinya, fan nadal. Les neules, els torrons i una copeta de cava fresquet. ja us podeu servir!


I si heu arribat fins aquí, que ja és tenir paciència! I no us heu acabat els torrons i les neules i encara us queda un foradet, podeu agafar la xocolatina, que aquest calendari d'advent, ja li queden poques finestres.


Comentaris

  1. Doncs agafo la xocolatina! Quin resum tan preciós Joana! No t'has deixat res per a mencionar! I les fotos, són precioses, però em fa moltíssima gràcia la del tió... em recorda tant al meu tió!

    La llista dels Reis era una altra experiència fantàstica. Les meves llistes no tenien fi! No parava d'escriure i afegir coses fins al darrer moment! Evidentment, m'havia endut alguna decepció... però moltes més alegries!

    ResponElimina
  2. Un resum ben complet i ben entranyable. :-)
    M'agafo una xocolatina... però només per fer baixar les neules i els torrons que m'he menjat abans. :-DD

    ResponElimina
  3. quin gran resum, Joana! Un bon recorregut per totes les fes tes i tradicions nadalenques. M'agafo una xocolatina que em vindrà la amb de gust amb el cafè

    ResponElimina
  4. Quin post tan complert i ben estructurat!! :-))
    Anem pas a pas!

    1.- Quines fotos tan maques del grèvol!! Mai n'he vist així, a l'arbre! (ui! sóc tant de ciutat!) :-D

    2.- La neu!! Admeto que una de les meves nadales preferides és White Christmas... però en general no m'agrada la neu, em fa por relliscar... bé, m'agradaria si no hagués de sortir de casa, però a qui li encanta és al meu marit!! :-))

    3.- Els llums dels carrers m'agraden, però crec que es passen una mica en posar-los tan avançadament, podrien esperar una miqueta... Quin riure amb això de la "ristra" de Paresnoels lladres!! :-DD

    4.- Ai, el Tió... quins records tan macos!! La meva mare (filla de pare murcià i que la seva mare va morir quan ella encara no tenia tres anys) no tenia la tradició arrelada, però el meu pare sí, i li encantava... i fins i tot quan ja érem més grans, li feia molta gràcia "fer el Tió", que deia ell ;-))
    Això sí, estic molt d'acord amb el teu missatge "subliminal" que molts tions caguen massa, excessivament, que s'omple tant de regals als nens que al final ja no valoren res.
    En defensa dels meus pares diré que el tió sempre portava cosetes petites, llaminadures i, com a molt, algun llibre de contes. Els regals "grans" (i tampoc en excés) els duien els Reis (i RES de Paresnoels, és clar!!) :-))
    (aquests nens tan macos que piquen el Tió són teus? fills? germans? nebots?) :-)

    5.- De vers no recordo haver-ne dit mai cap, així com a "recitadora" amb públic i tal :-)) però els meus nebots sí!!... Fa molta gràcia ;-)
    (El de la foto sí que deu ser el teu germà!!) :-)
    Cert!! Al salón de la infància i la juventut el que jo recordo és això de molta gent i moltes cues!! :-))

    6.- Quina típica foto de Reis!! :-)) Jo tampoc en tinc cap de meva... però per casa en corre una de la meva germana (que és més jove que jo) i la tia, que deuria tenir només uns cinc anys o així... diu que recorda que el patge era guapíssim!! :-))

    7.- A mi sí que em van portar un any la bicicleta... però quan ja sabia de sobres qui era que la portava :-) tindria uns onze o dotze anys... i, clar, era a canvi que fos gairebé regal únic... però em va fer gràcia perquè era més maca que la del meu germà i ell (tretze mesos menor que jo) l'havia tingut l'any abans, però la meva va ser més bona hehehe (ui, ui, les rivalitats fraternes!! hahaha) :-DD
    La resta dels anys, els regals eren una mica barreja entre algunes de les coses que havia demanat i altres més "necessàries" que la meva mare hi afegia pel seu compte! :-))
    Aquesta nena preciosa i il·lusionada que mostra la Nancy deus ser tu! Quina carona més maca de felicitat!! :-))

    8.- Ai el menjar!! Molt bo, però massa... ja pateixo aquest any! Em faran recuperar pes entre la sogra, la mare i la germana (que jo sempre vaig de gorra hehe) Però també és maco seure tots junts al voltant de la taula! :-))

    ResponElimina
  5. Bonica recopilació que em porta bonics records.

    ResponElimina
  6. Gràcies a llegir aquest post, m'has fer recordar la cosa típica nadalenca que menys gràcia em feia. Llegir el vers a taula. Allà dret, davant de tota la família, aguantant el sonriue socarró de mon germà, esperant que em quedés en blanc o pitjor encara, que m'entortolligués amb les paraules. Mai he tingut vocació d'actor.
    Ma mare sempre deia, espera a llegir el vers després del cava; els tiets escoltent menys i són més generosos amb els calers.
    Amb el temps he comprés aquelles savies paraules.
    Gràcies per el record.

    ResponElimina
  7. El Porquet:
    És el tió de casa del meu germà, el meu és més cutre.

    McAbeu:
    I una copeta de cava?

    Mireia:
    A tu ja no et dic res del cava!

    Assumpta:
    Jo també aniré pas a pas
    1er. Una és al Berguedà, a prop de Bagà i l'altra és al Montseny un any que havia nevat molt abans de nadal.
    2on.- Per que sempre tothom diu quan veu un paissatge així, Ui! Si sembla una postal de Nadal! La Foto és la Cerdanya.
    3er.- Aquest any els han posat encara abans, em sembla.
    4art.- Aquests dos "figures" són els meus nebots petits. I és literal, no caben a l'habitació i això que jo no els estic malcriant tant com vaig fer amb el gran.
    5è..- Per una volta a cavall, et calia mig matí de cua. I el de la foto és el meu nebot gran, ara ja amb gairebé 22 anyets!
    6è.- Quina memòria la teva germana i deuria ser molt guapo, per recordar-ho. Aquests sempre eren els mateixos, que en altres fotos d'altres anys, no només nosaltres creixiem.
    7è.- La bici, me la van regalar per un sant. I si , la nena sóc jo.
    8è.- El menjar, és massa sempre. Jo també vaig convidada tots els dies.

    Jpmerch:
    Si els records són bons....

    l'hel·lènic:
    Amb el meu germà també ens feiem riure, la meva germana no entrava per que és més gran.
    Savi consell el de la teva mare.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars