El senyor Francisco


Envoltat pels seus nets, el iaio encetava la cerimònia de les estrenes. Fent servir un nino de guinyol, anava, un per un, des del més gran al més menut, donant-los una moneda de vint-i-cinc pessetes i improvisant un conte alhora, un de diferent per a cadascú.


Aquells huit contes que tots el xiquets escoltàvem embadalits cada Nadal, sens dubte, eren els contes més bonics que mai havíem sentit.

Han passat molts anys. No sé on pararà aquell nino, però sé que d'alguna manera, el senyor Francisco —que és com el iaio li deia—, sempre en torna, ni que siga en la memòria, el dia de Nadal.






Comentaris

  1. Si en aquells instants el teu iaio hagués sabut que, passats tants anys, tu seguiries recordant el senyor Francisco, l'aguinaldo i els contes, segur, segur, que hauria estat molt feliç!! :-))

    És tan maca la il·lusió dels infants en el Nadal!! :-)

    Ep... agafo un trosset de xocolata d'aquest especial pel Calendari! :-)) (aquests dies no sé com no recupero pes hehehe)

    ResponElimina
  2. Hi ha iaios d'una categoria especial!

    Un record preciós, Jp!

    ResponElimina
  3. És clar que torna perquè, de fet, no ha marxat mai i la prova és aquest record tan maco que tu encara conserves ben viu. :)

    ResponElimina
  4. El senyor Francisco, allà on sigui, estarà molt orgullós de veure que els seus néts serven la seva memòria, exhibint-la cofois d'haver tingut un dels iaios més genials que hom pot tenir.

    Un record molt bonic, molt tendre. Preciós.

    ResponElimina
  5. Records com aquests són les que val la pena ser guardats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars