Els meus pares
El Nadal i la seva
preparació sempre s'ha relacionat amb la família. Per això no us
estranyarà que pensar
en l’Advent o la preparació del
Nadal em faci recordar els
meus pares, que ja fa
anys que no hi
són. Tant diferents,
ells dos, i tan complementaris. Van saber
fer, fins a l’últim moment, del Nadal
una festa de
tota la gran família. Sovint
dubto si jo sabré fer-ho tan bé
com ells. De moment
la meva germana gran
els hi ha agafat el relleu.
Quan ja tots
els germans érem casats i afillats,
ens instal·laven a casa
els meus pares... tota
la setmana de Nadal a Cap d’any.
I érem (depenent
de les èpoques) entre 15 i 20
a tots els àpats
de tota la setmana.
Una feinada que encara ara
em costa d’entendre com la meva
mare podia assumir-la. Clar
que tots ajudàvem, però
ella s’emportava la feina grossa.
La meva
mare, sempre ens havia
portat a la missa del gall, de petits. De grans ens
demanava que l'hi acompanyéssim. El meu pare, que sempre
era imprevisible, a vegades
venia i a vegades no. No
és que no fos creient. Era un
creient molt especial.
Deia que ell
no necessitava intermediaris
entre Déu i ell
i que prou bé que s’entenien directament.
També deia, en veu baixa,
que tenia la seva
amiga la Mare de Déu
del Sol del Pont, la patrona del seu
poble amb qui parlar per
qualsevol cosa que li volgués
explicar o demanar. I també era una mica mandrós
i fredolic i sovint s’estimava més
quedar-se a casa: sol i tranquil!
Però no us
penseu pas que no col·laborava a
fer ambient de Nadal. Col·laborava
de la manera més
llaminera i amb la més
gran complicitat familiar:
xocolata desfeta per
tothom a la tornada de la
missa del gall. No vull pas
dir que la fes ell, això no.... ell i la cuina de casa no es coneixien gaire. Però ell
la recordava, la demanava, la reclamava
i mostrava tan gran entusiasme en menjar-se-la, que en
feia venir ganes fins
i tot als no tan llaminers i a tots els que deien que no tenien gens de gana i que encara estaven tips del sopar. Tothom s'hi acabava afegint!
No puc resistir la temptació de començar aquest diumenge compartint una tassa de xocolata amb vosaltres, CARME! :-))
ResponEliminaI mentre vaig gaudint d'aquest sabor deliciós (t'ha quedat boníssim) miro la nostra Corona d'Advent, ja amb tres espelmes enceses, que fa goig de veure! :-)
Jo també em quedo admirada de la capacitat de treball de les mares de "llavors" :-) jo -evidentment- no ho sabria pas fer... Clar que, bé... no sé, potser si hagués estat mare ho veuria diferent (probablement)... però, tot i així, tenir entre 15 i 20 persones totes les festes a casa!! Uaaaaau!! És l'únic cas que conec :-))
En quant al pare... hehehe m'has fet somriure amb això que era fredolic i preferia quedar-se a casa ;-)) mon pare sí que era molt de missa, però a casa mai havíem anat a la Missa del Gall, perquè feia fred! :-DD En canvi si recordo que no ens perdíem mai la Vetlla Pasqual (i és que a mitjans o finals d'abril, la temperatura ja és diferent)
Ai, ja callo, ja callo, que el teu post, amb aquests records tan macos, m'ha fet recordar a mi també... i ara seguiria i seguiria escrivint :-)
Uns recorda molt bonics que fa goig poder compartir. :-)
ResponEliminaGrans records Carme, em prenc una xocolateta calenta que tinc el coll fatal i m'anirà la mar de bé ;)
ResponEliminaUna història molt bonica que em porta bonics records.
ResponEliminaNosaltres la xocolata desfeta ens la menjàvem el dia de reis per esmorzar, però sempre va bé una xocolata desfeta calentona a l'hivern! mmmmm
ResponEliminaAssumpta, no saps com m'agrada a mi llegir records d'altres persones que sense pretendre-ho m'acosten els meus.
ResponEliminaPotser m'he cregut "massa" que el que importa és viure el moment, el present i tinc poca tendència a recordar, si alguna cosa no m'hi porta. O sigui que m'alegro també que aquest efecte sigui en doble direcció.
Un abraçada de xocolata!
Gràcies, Mc!
mieria, la xocolata ho cura tot! Ho sabies? :)
Gràcies, també a tu, Jp!
Joana, a casa també. L'esmorzar del dia de Reis, sempre xocolata desfeta, sempre, encara ara! :) Aquesta no me la perdo mai.
Carme, m'has fet posar la pell de gallina. Quins records tan bonics. Preciosos. Els teus pares, pel que veig, van ser uns mestres d'enfortir els llaços familiars i les festes de Nadal eren la millor excusa.
ResponEliminaMolt i molt bonic.
Agafo una tasseta de xocolata, eh? Que ja saps que a mi em torna boig! I si és preparada amb l'amor amb que la preparava la teva mare i l'afalagava ton pare, deu estar boníssima!