L'arbre de Nadal

Una de les coses que cada any esperava amb més ganes les setmanes abans del Nadal, era quan tota la family anàvem a buscar l'arbre de Nadal. A casa mai hem comprat cap avet, però sempre hem tingut un arbre de Nadal natural. Cada any tots cinc, els meus pares, els meus dos germans i jo, un cap de setmana abans de Nadal, ens vestíem de muntanya i anàvem cap el bosc. Allà, un cop arribàvem a un terreny familiar, voltàvem i voltàvem fins a trobar el ginebró més bonic i amb la forma més maca, ja que l'escollit seria el nostre arbre de Nadal. Un ginebró no és com un avet que creix dret i recte; al ser un arbust, fàcilment es torça i queda mal girbat. Pel que costa una mica trobar-ne un amb bona planta. Però cada any el trobàvem els cinc plegats. I no us penseu que ens conformàvem amb el primer que vèiem. Fins que tots no ens posàvem d'acord, no hi havia tracte i seguíem buscant. Ara aquest m'agrada a mi, però a vosaltres us sembla massa baix. Aquest és maco però està un mica tort...-però Cati, si hi posem un petit tronc al mig ni es veurà i quedarà ben dret-..que no, aquest no. Aqueeeeet vols? Però si és enorme, no sé pas com el duríem...

Anar a buscar l'arbre era riure pels descosits, tenir petites batalletes on cadascú defensava que el que ell havia trobat era el millor candidat. Eiiii...veniu aquí, correu, ja l'he trobat, aquest és preciós. Vaaaa, quina decepció, era millor el que hem vist abans. I un cop ens decidíem, veure el meu pare tallant el tronc amb una serra manual (no elèctrica!) i veure com esbufegava no tenia pèrdua. A vegades fins i tot l'ajudàvem a aguantar el tronc de l'arbre, perquè no se li mogués i pogués tallar més fàcilment. Quan ho fèiem ens queixàvem perquè ens punxàvem. Sí, els ginebrons tenen unes fulles semblant a les d'un avet, però punxagudes. Pel que si les toques et punxes. Un cop tallat, el meu pare se'l carregava a l'esquena (nosaltres fèiem d'ajudants -d'aquells que distreuen més que no pas ajuden-) i tornàvem caminant cap a casa. Arribàvem baldats i  amb les mans ben enganxoses per la resina del tronc de l'arbre.

Els ginebrons no són tan simètrics com els avets, ni tenen una forma tan "perfecta", i a més punxen; però tot i això, els trobo molt bonics i no els canviaria per cap altre. És el nostre arbre de Nadal. Al meu poble tothom fa servir el ginebró com a arbre de Nadal, perquè allà creix molt bé i n'hi ha molts. Pel que inevitablement quan penso en arbre de Nadal, veig un ginebró.

A casa cada any seguim tenint un arbre de Nadal que és un ginebró. Els meus pares segueixen anant-lo a buscar junts. Nosaltres tres (els meus germans i jo) els darrers anys ja no hi anem, perquè ja fem més la nostra i pugem directament al poble per celebrar el Nadal. Ara bé, cada cop que miro l'arbre per veure com és el d'aquest any, em venen al cap els records de l'aventura que significava anar-lo a buscar, com rèiem i que bé que ens ho passàvem.

I com que heu estat tan bons minyons i heu llegit fins aquí baix.....AQUÍ TENIU UNA XOCOLATINA! N'he posat una de xocolata negra, una de llet i una de blanca perquè cadascú triï la que més li agradi.

Dolces festes!