Uns pessebres molt originals
Ahir, en MAC, ens proposava uns magnífics Mots Encreuats Temàtics dedicats al Pessebre, una tradició que, des de ben petita, he viscut molt a casa, tant a Barcelona, amb els pares i germans, com ja de gran, doncs el seguim fent amb il·lusió procurant que quedi ben bonic.
Ara bé, el Naixement que jo feia és el que típic de figuretes de fang. També n'he vist de plàstic... Suposo que són els que coneixem la majoria. Però avui us volia ensenyar uns Pessebres molt originals que he trobat:
Espero que us hagin agradat! I, clar, ara toca la xocolata... i no pensareu pas menjar-vos el pessebre que us he posat en segon lloc!!... Doncs, si heu estat bons i heu arribat fins aquí, podeu agafar una de les figuretes més típiques, un xaiet de xocolata per a cadascú!
Ara bé, el Naixement que jo feia és el que típic de figuretes de fang. També n'he vist de plàstic... Suposo que són els que coneixem la majoria. Però avui us volia ensenyar uns Pessebres molt originals que he trobat:
Fet de sorra
De xocolata
De gel
De fusta
Marqueteria
De plastilina
Fet amb clics! (o es diu clicks? mai ho he tingut clar)
Fet amb ous
Amb les figuretes de llana, a ganxet
De patchwork
Fet amb mistos
Dues miniatures:
En un didal i dins la closca d'una avellana
Espero que us hagin agradat! I, clar, ara toca la xocolata... i no pensareu pas menjar-vos el pessebre que us he posat en segon lloc!!... Doncs, si heu estat bons i heu arribat fins aquí, podeu agafar una de les figuretes més típiques, un xaiet de xocolata per a cadascú!
Els que estan fets a ganxet se'n diu amigurumi, és una tècnica japonesa per fer autèntiques cucades com només els japonesos saben fer (quan volen i no es passen, que llavors és hortera)
ResponEliminaHa estat interessant el post ^^
Assumpta, a mi m'han encantat el dels ous i el de la plastilina. No cal ser un manetes i queden coquetons i originals. Em menjo un rinxol de l'ovelleta.
ResponEliminaSón tots ben originals i ben macos!. :-))
ResponEliminaEl de sorra el conec bé que cada any se'n fa un a la platja de La Pineda, però dels altres n'hi ha que m'han sorprès i tot.
Per cert, jo he entès que ens toca un xaiet sencer per cadascú, així que me l'emporto (si només me'n tocava un tros, no tardeu gaire a dir-m'ho que no durarà gaire sencer) :-DD
M'han agradat tots, alguns són molt i molt originals. Altres es poden considerar veritables obres d'art. Gràcies pel xocolata! És un xaiet molt dolç! :)
ResponEliminaEstic contenta que us agradin! ;-)
ResponEliminaOstres, MARIONA, no ho sabia això de la tècnica japonesa... m'agrada! ara que ho has explicat buscaré més info, que a mi això de les manualitats m'agrada molt ;-)
MIREIA, hehehe a mi també em va fer molta gràcia el de plastilina!! (de fet, m'encanta la plastilina!! ho trobo una forma de jugar fantàstica!) Podies agafar un xaiet sencer, es van reposant màgicament :-))
MAC, sí, sí, ho has fet bé, és un xaiet per persona que miri tot el post i deixi un comentari ;-))
A mi el que em va impressionar va ser el de mistos! Quina feinada!! :-)
JOSEP LLUÍS, va ser divertit anar-los buscant! ;-)) (Tu, com tens privilegis, pots agafar dos xaiets hehehe) ;-)
Jo en vaig fer un de cliks (el Sr. Google m'ha dir que s'escriu així), i en va agradar tant que el vaig anar a portar al cim d'una muntanya. D'això enguany en farà 6. Tindré que anar a veure si encara hi és.
ResponEliminaM'agrada el dels clics, potser fer un amb madelmans! Quina xocolatina més bona!
ResponEliminaHEL·LÈNIC, Això de portar el Pessebre a la muntanya és una tradició de la que he sentit parlar alguna vegada -i no fa pas massa temps- i no sé massa bé de què va... Investigaré ;-))
ResponEliminaJOANA, Per fer amb nens el dels clics ha de ser divertidíssim! Agafa, agafa xocolatines, són màgiques i no s'acaben! ;-))