El caga tió
Caga tió
per Déu nostre senyor
si no vols cagar
garrotada hi haurà
 |
| El tió de casa |
A casa, els meus fills, sempre havien fet el caga tió. Un tió natural que el va portar el seu avi del bosc. No tenia cara, però si un gran forat al mig perquè hi càpigues força menjar. La cançó que cantaven era la següent, i sempre els havia funcionat molt bé.
Caga tió
per Déu nostre senyor
si no vols cagar
garrotada hi haurà
Aquesta cançó era la mateixa que jo cantava de petita . La vaig aprendre de la meva àvia. No ser d'un va sortir, però no s'assembla a cap de les que he sentit fins ara.
Bones Festes
una vessant força més religiosa
ResponEliminaPons doncs els hi hem sortit d'un ateu pujat.
EliminaOhhhh el meu tió... que mono que és! Mama, vols dir que no era "garrotada va"?
ResponEliminaA casa, el tió també era un tronc sense cara ni potes i foradat al mig. Era sempre el mateix ja que el meu pare el guardava d'un any per altre. La cançó que cantàvem era aquella que fa: "Caga tió, avellanes i torró. I si no vols cagar: Té cop de bastó!!" i aleshores garrotada i a aixecar la manta que cobria la part de darrere del tió a veure que hi havia. :-)
ResponEliminaAquest tió és molt més "natural" que la majoria... Està molt bé això, no ho havia vist mai però també m'agrada! ;-)
ResponEliminaPer a tió "raru" el nostre (tot i que l'estimàvem igual, que consti... que la fantasia infantil no té límit) El primer any que a casa es va voler fer cagar el tió els meus pares es deurien trobar sense tronc, la qüestió és que va fer el fet un vell tamboret de fusta de tres potes... Els pares el van posar tombat, la manta per damunt i l'espai que quedava format per les tres potes era on trobàvem els regalets hehehe... (regalets que, per cert, no tenen res a veure amb el que els tions caguen actualment... a nosaltres ens portaven caramels, monedes de xocolata, algun conte (era el "regal bo" del tió, que la meva mare no perdia ocasió per aficionar-nos a la lectura) i, després, els torrons, clar :-))
La nostra cançó deia:
Tió, tió, caga torró,
d'avellana i de pinyó,
si hi ha altres coses,
encara millor,
pel naixement
de Nostre Senyor
tió, tió
Els cops de bastó s'anaven donant rítmicament durant la cançoneta :-))
Per cert, que encara no he esmorzat, agafo un bon tall de tió de xocolataaaaa :-DDD
EliminaCom aquí no hi ha costum del tió, em fa molta gràcia el que expliqueu.
ResponEliminaProvaré un trosset d´aquest de xocolata, té una pinta!!
Aferradetes.
Aix, a casa nostra teníem una soca de garrofer amb forat al mig, també força gran per encabir-hi les llaminadures, perquè aleshores poca cosa cagava.
ResponEliminaAvui la tradició es manté però amb excés.
Nosaltres cantàvem:
Caga tíó,
si no cagues et donarem un cop de bastó!!!
Després la vam fer llaaaaaaaaaaaarga i ens impacientava.
M'has recordat un temps que em queda força lluny i avui molt a prop!!!
El meu tió també era de bosc! El meu padrí ens el va fer quan érem ben menuts i cagava que déu n'hi do! No hi ha com els tions de bosc. Insuperables! Nosaltres cantàvem una cançó que començava per "Tió, tió, tió caga ametlles i torró..." i seguia, però lamentablement no recordo la resta de la lletra!
ResponEliminaM'encanta!!! hi ha tantes versions com cases! La meva.... la millor! :-))
ResponEliminaTronc de Nadal,
pixa vi blanc,
no cagos aringades
que són salades,
caga tarronets,
que són dolcets!!
S'assembla a la teva PORQUET??? :-))