Nadales 2ona part

I si ahir, vaig posar nadales i amb els Pogues, era una mica fora del habitual, avui en tenim més de versions o no versions per alguns de qui mai ho hauríem pensat. El "tamborilero" la trobo genial en totes dues. En Dylan sempre tan seriós, que només sembla de vegades que faci un mig somriure com si tot el pes del món recaigués a les seves espatlles, el boss, que no para de riure, sempre està amb un somriure, aquells esbojarrats de Liverpool, que ja només en queden dos i el Raphael. I no totes les nadales han de ser nyonyes i emotives tirant a carrinclones i amb ferum a resclosit i com tretes d'una peli de la Meg Ryan i en Tom Hanks.