1, 2, 3 i ... 4 Felicitació de Nadal
1.- Microconte: Ja està fet!!!
La Montserrat va seguir aquell impuls rialler i després li va fer vergonya.
2.- Microconte: Qui no s'arrisca no pisca...
Primer li va fer vergonya i després va ser feliç
3.- Conte: els Reis Mags existeixen.
Doncs, sí, existeixen. Cal dir que la Montserrat mai no havia deixat de demanar coses als Reis. A la seva edat, procurava no esbombar-ho gaire perquè no la prenguessin per ximpleta. Però demanava les coses que a ella li feien il·lusió que poques vegades eren coses materials. Coses que no es podien comprar amb diners. No us penseu que tot eren flors i violes. A vegades demanar somriures, converses, complicitats i coses importants semblava com demanar la lluna. No sempre li portaven allò que demanava, però a vegades sí. Amb ella els Reis eren molt subtils. El carbó, quan se'l mereixia, no era negre, ni dolç, ni es podia tocar. Era un silenci ombrívol, simplement. Per això, quan aquest any, fins i tot abans que arribi el dia 6, ha rebut una carta dels mateixos Reis, ha arribat la conclusió definitiva: els Reis Mags existeixen.
Benvolguda Montserrat,
Encara no hem rebut la teva carta, però ja saps que som mags i la tenim més que endevinada. I creiem que els regals que demanes t'arribaran ràpidament.
Fes bondat i no et capfiquis massa per les coses...
Melcior, Gaspar, Baltasar
I la Montserrat, que no acostumava a deixar cartes sense resposta va contestar.
Estimats Reis mags,
Teniu tota la raó, la felicitat dels somriures, de les paraules, de les cartes imaginatives i de les complicitats, ha arribat aviat, aquest any, molt abans del dia 6. Fins i tot una amiga m'ha explicat que també li heu escrit una carta a ella. La seva carta i la vostra m'han portat el que demanava, els somriures compartits. I m'han fet feliç. Gràcies per la vostra feina facilitadora.
Veig que anem pel bon camí i això m'anima molt per allò altre que vosaltres sabeu i que no és només per a mi, sinó pel meu país. Necessitem la vostra ajuda. Ompliu de bona voluntat els que tenen poder de decisió. Per vosaltres no hi ha res impossible. Ara que sé que existiu de veritat, ja no teniu excusa per fer el ronso amb els adults
Em portaré bé, ho prometo...
Carme
3.- Felicitació.
.jpg)
.jpg)
Com que ja falta molt poc, ja us puc dir a tots BON NADAL!!!
PD: amb l'agraïment i la barra per haver robat una idea de l'Assumpta, sobre els reis com a escriptors de cartes, li dedico aquest post... amb molt d'afecte.
La Montserrat va seguir aquell impuls rialler i després li va fer vergonya.
2.- Microconte: Qui no s'arrisca no pisca...
Primer li va fer vergonya i després va ser feliç
3.- Conte: els Reis Mags existeixen.
Doncs, sí, existeixen. Cal dir que la Montserrat mai no havia deixat de demanar coses als Reis. A la seva edat, procurava no esbombar-ho gaire perquè no la prenguessin per ximpleta. Però demanava les coses que a ella li feien il·lusió que poques vegades eren coses materials. Coses que no es podien comprar amb diners. No us penseu que tot eren flors i violes. A vegades demanar somriures, converses, complicitats i coses importants semblava com demanar la lluna. No sempre li portaven allò que demanava, però a vegades sí. Amb ella els Reis eren molt subtils. El carbó, quan se'l mereixia, no era negre, ni dolç, ni es podia tocar. Era un silenci ombrívol, simplement. Per això, quan aquest any, fins i tot abans que arribi el dia 6, ha rebut una carta dels mateixos Reis, ha arribat la conclusió definitiva: els Reis Mags existeixen.
Benvolguda Montserrat,
Encara no hem rebut la teva carta, però ja saps que som mags i la tenim més que endevinada. I creiem que els regals que demanes t'arribaran ràpidament.
Fes bondat i no et capfiquis massa per les coses...
Melcior, Gaspar, Baltasar
I la Montserrat, que no acostumava a deixar cartes sense resposta va contestar.
Estimats Reis mags,
Teniu tota la raó, la felicitat dels somriures, de les paraules, de les cartes imaginatives i de les complicitats, ha arribat aviat, aquest any, molt abans del dia 6. Fins i tot una amiga m'ha explicat que també li heu escrit una carta a ella. La seva carta i la vostra m'han portat el que demanava, els somriures compartits. I m'han fet feliç. Gràcies per la vostra feina facilitadora.
Veig que anem pel bon camí i això m'anima molt per allò altre que vosaltres sabeu i que no és només per a mi, sinó pel meu país. Necessitem la vostra ajuda. Ompliu de bona voluntat els que tenen poder de decisió. Per vosaltres no hi ha res impossible. Ara que sé que existiu de veritat, ja no teniu excusa per fer el ronso amb els adults
Em portaré bé, ho prometo...
Carme
3.- Felicitació.
Com que ja falta molt poc, ja us puc dir a tots BON NADAL!!!
PD: amb l'agraïment i la barra per haver robat una idea de l'Assumpta, sobre els reis com a escriptors de cartes, li dedico aquest post... amb molt d'afecte.
M'encanta que em dediquin posts! hehehe... Mira, una altre cosa que es suma a la màgia del Nadal: aquest buscar que la gent somrigui...
ResponEliminaJo crec absolutament que, quan algú intenta amb sinceritat fer somriure, ho aconsegueix. Son uns somriures especials, que es llegeixen al mateix temps als ulls i als llavis... que no tenen res de forçat ni de convencional... son uns somriures que fan que el cor balli d'alegria.
Com jo també crec (de fet, ho sé) que els Reis Mags existeixen, m'apunto a això de demanar-los, a més de molts somriures sincers.. una bona empenta a tots aquells a qui els faci falta, per no aturar el nostre camí cap a la Independència...
... jo també em portaré bé!
Assumpta
Molt bonic, Carme. Que els somriures i les complicitats t'acompanyin i tant de bo els reis ens ajudin amb el nostre anhel.
ResponEliminaQuanta varietat de xocolates. Com que em sembla endevinar de quina botiga és la imatge prendre les "catanies" de xocolata i olor de mandarina
La il·lusió no s'ha de perdre mai del tot, encara que de vegades ens ho posen difícil.
ResponEliminaMolt maca aquesta felicitació, Carme. MOLT BON NADAL també per a tu. :-))
Realment bonic :)
ResponEliminaSi perden la il·lusió oca cosa ens queda, aix´`i que més ens val conservar-la sempre, per molt que costi.
Bon Nadal, Carme!
Cada vegada que veig això "d'il·lusió" no puc evitar pensar en convergència xD
ResponEliminaCarme molt maco! no crec que li faci res a l'Assumpta aixó de la teva barra si és una barra de xocolata ! BON Nadal!
ResponEliminaull que no encausin els reis mags i els duguin querellats al truculent tribunal
ResponEliminaMolt bon Nadal a tots, comencem bé per acabar-ho millor en un 2015 plé de bons auguris
ResponEliminaMolt xulo.
ResponEliminaBon Nadal!
Bonic, bonic, bonic!!
ResponEliminaBon Nadal a TOTHOM! ... aaahh i aferradetes!! ;)