Amb l'esperança de convertir allò amarg en dolç

Si en la vida poguéssim fer com aquí dins.... , escric aquestes ratlles , abans que arribi el dia d'avui 21, programo d'antuvi l'entrada per que trobi sortida a través de la finestreta que m'he agafat  ....passen els anys i els dies que vindran venen igualment, un rere l'altre, arrenglerats i a desgrat nostre, el pas dels temps pesa i passa ....falten quatre dies per Nadal , farem un pas de pardal , un any més en moltes llars la molsa pel pessebre se la estalviaran , tot és car i enguany el suro esmicolat de taps demanats a innumerables bars i algunes botigues servirà de molsa sense ser-ho....

Per Nadal qui res no estrena res no val.....sembla mentida com la societat de consum s'ha escolat per les escletxes d'aquesta clivellada societat actual i la d'abans....potser més que mai aquest Nadal és el dels pobres, de la bona gent que ha estat desnonada, igual que aquells pares que anaven a censar-se i pel camí van trobar l'únic aixopluc d'un estable ....ens estem posant massa tristois .....això si que no val! 

Confio en la capacitat de la bona gent humil , en la solidaritat de les persones .....estrenarem si no hi ha res material , somriures, mans que es donen un cop ....de mà.....bancs d'aliments pel qui no tenen per menjar , companyia pel qui està sol , roba pel qui té fred.....somriures , molt somriures i confiança que units i unides podem fer camí cap un món just , millor i decent......

Fa molts anys el cacau s'utilitzava com a moneda , que almenys siguem rics en felicitat i cacau

By Tamorlan (Own work)

Amb cacau , que és molt amarg, arribem a fer xocolata molt dolça.......
Sento haver fet una entrada tristota ....