Fem cas al cor
Aquell aeroport perdut de la mà de Deu, on les
inclemències del temps retardaven sense data el retorn a casa, va fer que
aquelles dues ànimes coincidissin en aquell espai, prou petit, com per començar
a parlar de banalitats que acceleressin el temps.
Junts varen fer mans i mànigues per trobar com tornar
a casa i ser a temps a la taula de nit bona, una nit així no es pot faltar.
Fàcil no ho va ser, barat tampoc, fins i tot poc ètic
alguna vegada, però varen arribar a temps. L’abraçada de comiat deixava un nus
a la gola, aquelles hores havien marcat a foc recons del cor que donaven pas a
dubtes sobre la vida que portaven.
Les famílies reunides, les taules ben parades amb tot
a punt, però no va ser prou motiu com per no agafar el telèfon i fer allò que
potser no està bé, però que des del egoisme d’un mateix no es pot fer d’altre
manera.
Va ser una nit bona molt diferent, la primera que passarien junts dels últims vint anys, recordant
sovint, com la varen començar.
Si no féssim cas del cor, la vida podria ser molt trista, però no hem d'oblidar la part racional, perquè no podríem tirar endavant! Digue'm passada de moda, però un fifty-fifty, seria el millor!
ResponEliminaJo, com la MONTSE; també sóc de fer cas al cor però sense deixar del tot de tocar de peus a terra. De totes maneres, sembla que als protagonistes del conte els va anar bé deixant-se anar, així que me n'alegro per ells. :-))
ResponEliminaUn conte de Nadal, diferent ;)
ResponEliminafer cal al cor està molt bé com posar el cor i estar al cas també , bona proposta nadalenca , bon post Joan.....mmmmmm xurros amb xocolata desfeta!
ResponEliminaUna bona història de Nadal... I aquesta xocolata, ara a mitja tarda és un gran temptació!!!
ResponEliminaSempre hi ha que fer cas al cor, ell té raons que la raó no entén ni vol entendre ;)
ResponEliminaCaram! i tant que és una història ben diferent!!... (reconec que m'ha quedat curiositat per saber què van fer els que esperaven amb la taula parada...)
ResponEliminaAquesta xocolata és mooooooolt temptadora... :-DD
Les emocions intenses, i l'estrès ho és, desperten sentiments. Molt romàntic tot plegat.
ResponEliminaNo es diu que “Per Nadal tot s’hi val?” o no era així? xD
ResponEliminaNoooo, Pons, era per Carnaval! però vaaaa, admetrem pop com animal de companyia! ;)
EliminaSi finalment els va sortir tant bé, se'ls ha de perdonar :)
ResponEliminaUn bon final per a un començament realment complicat ;)
ResponEliminaTé una pinta aquesta xocolata...mmm!!