Nit de Santa Llúcia
La Nit de Santa Llúcia és l’esdeveniment més important de la literatura catalana i en català. La van crear, durant el franquisme, els fundadors de la desapareguda llibreria Catalonia i ara se’n encarrega Omnium Cultural.
Crec que els Premis que s'atorguen la Nit de Santa Llúcia, tot i que tenen ressò, mai se’ls ha acabat de donar la importància que es mereixen, lluny d’altres premis mediàtics, populars o de gran dotació econòmica... Però en canvi, son d'aquells que et toquen ben endins: es premia la literatura catalana, en totes les seves vessants. Els més importants son el Premi Nadal a narrativa i el Premi Carles Riba, de poesia. Però si en vull destacar algun, en destaco el Premi Josep Maria Folch i Torres, de novel•les per infants. Des de petita, a l’escola llegíem llibres d’autors catalans i escrits en català, i recordo com em fixava quan duien escrit que eren guanyadors del Premi Folch i Torres. Estaven editats per La Galera i sovint amb els dibuixos preciosos de la Pilarín Bayés. El Zoo d’en Pitus o Anna, van ser llibres que em van captivar molt i molt.
Som el que som i en temps de Nadal, també ens premiem i tenim cura de les nostres lletres, que ens fan ser també tal i com som.
Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;
Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;
Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!
Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!
La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!
Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;
Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;
Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!
(Carles Riba)
ps. I mentre esperem que s'atorguin els Premis a l'impressionant Liceu, endolcint-nos amb també les ben nostres catànies de Vilafranca!
La literatura catalana no té res a envejar a qualsevol altra literatura, encara que alguns lectors catalans no s'ho acabin de creure.
ResponEliminaMolt maco aquest poema de Carles Riba... i molt bones les catànies!! :-))
memorables premis literaris! um agafo un parell de catànies...
ResponEliminaUn bon poema de nadal, de Carles Riba... i si no em traieu les catànies del davant... me les acabo totes... aviso!!!
ResponEliminaNo sabia que El Folch i Torres és donés per Santa Llúcia. Grans llibres els de la Galera :) Vaig aprendre alguna catània
ResponEliminaMagnífic post, RITS! :-)
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquest poema de Carles Riba... crec que el posaré a la revista parroquial! No en trobava cap que m'acabés de fer el pes i aquest és preciós.
Crec que mai, en aquest calendari, s'havia dedicat un post a aquests premis de literatura en la nostra llengua... m'agrada!... Igual que m'agrada la deliciosa catània que m'estic menjant hehe
(Per cert... tinc una veïna que es diu Lucía i mai, mai, me'n recordo de felicitar-la... si no fos per aquest post teu, ni hagués recordat que ja ha passat!) :-DD
Catànies fetes amb estèvia suposo...
ResponEliminaUn bon tast de Nadal amb aquest poema.
ResponEliminaPer cert, no he provat mai les catànies, imagino que molt bones!! ;)