El tió de Nadal
La nit de Nadal
el bosc s'engalana
els avets s'estiren
per fer la sardana
entorn del nadó.
Una soca vella
no pot afegir-si
i diu amb tristor:
- Jo, ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Més pel cel resonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
-Sí, que vals! no ploris!
Seràs el tió!
Joana Raspall
Si l'altre dia, amb l'ELFRI, parlàvem de com, amb els infants, sembla que el Nadal es viu encara més bonic, aquest poema tan dolç que ens porta la Maria Roser n'és la confirmació :-)
ResponEliminaQuè bo que seria que tots conservéssim sempre ni que fos una petita part de la innocència dels infants! :-)
Trobo que a les cases que hi ha infants el Nadal es celebra amb més il·lusió!
EliminaQuina poesia més maca. És veritat que els nens són els grans protagonistes d'aquestes dates.
ResponEliminaI com que també vam ser nens, doncs a celebrar les festes...
EliminaGràcies per acosyar-nos la tendresa de la Joana Raspall, és un poema preciós!
ResponEliminaBé calia posar un poema de la Joana i aquest és tan dolç...
EliminaUn poema preciós!
ResponEliminaSi que ho és, senzill i bonic!
EliminaAvui no hi ha xocolatina, perquè jo espero que les cagui el tió...
ResponEliminaA més potser fer algun dia d'abstinència de dolços, també és bo per la salut!!!
Ara acabo d'inaugurar les meves llums particulars al meu balcó, com si fos la fira de pessebres...
Ja sé que ho fas per la nostra salut però trobo a faltar la xocolata, tot i que la poesia ja es prou dolça :)
ResponEliminaHavia posat un comentari i ha tocat el dos...
EliminaÉs que jo recordo aquells duros de xocolata, i trobo que fan de bon esperar!
Tot i que jo no me la mengi també trobo a faltar la xocolata. Aquest blog té unes tradicions a seguir! Et baixarem la nota...
ResponEliminaSi que ho sento, si m'he saltat alguna tradició (del Blog)...Ja veig que necessito millorar! Però us he posat el portador de xocolata, encara que no es vegi, només us cal un bastó...
ResponElimina