Només vint dies .....

Sí, només vint dies ens separen o ens acosten a un altre Nadal .....cada any que passa s'acumulen els records i la nostàlgia de Nadals passats que ja no tornaran.....potser és l'edat , potser .....no ho sé realment.....enyoro ser infant i està envoltada de rialles i de jocs ...fer el pessebre ( a casa mai vam tenir un arbre de nadal ) amb les figures una mica despintades i coronar el cel de cartró amb l'àngel amb l'ala trencada ......en un racó discret a vora d'un arbret de plàstic o segons l'ocasió ,d'unes fulles de pi o un munt de molsa,  situar la figura estrella, la més rebel, la més xocant : el caganer ......

Actualment es fan caganers de totes mides i colors representant polítics , futbolistes , personatges coneguts i altres no tant ....jo personalment trio el caganer tradicional , el que sembla un pastor o be un pagès, amb barretina i camisa blanca i els pantalons de pana abaixats .....


i  ara  us deixo el regal del meu caganer perquè en pugueu agafar-ne i assaborir el xocolata

Comentaris

  1. Vint dies que passen volant...

    Bombons o botons? ;D. M atreveixo a provar-ho?

    ResponElimina
  2. És cert que aquestes festes es gaudeixen més de petits o quan ets gran però hi ha petits a casa, però que no sigui així no vol dir que no les haguem de celebrar.

    Nosaltres tampoc hem tingut mai un caganer "famós", només el tradicional de tota la vida igual al que tu descrius que és el que posàvem al pessebre. Això sí, el nostre no ens havia cagat mai cap xocolatina. Sort que el teu és més generós. Me n'agafo una. :-))

    ResponElimina
  3. A casa també hi ha el caganer "de tota la vida". Cada vegada se'm fan més costa amunt aquest dies... paciència...

    ResponElimina
  4. Els teus caganers fan unes caquetes molt florides...El color no deu pas dependre del "color polític", de li les ha fetes, oi???
    Que tinguis un bon "pont"...

    ResponElimina
  5. Entenc molt bé aquesta sensació que dius... i és que el Nadal té un plus de bellesa en la il·lusió dels petits :-)

    Una de les coses que recordo de quan era una nena era fer pa torrat a l'estufa de butà... Sí, sí una estufa d'aquelles que ni eren " catalítiques" ni res, que la part que escalfava es posava vermella i, davant, hi havia com una reixeta metàl·lica. Amb una forquilla punxàvem una llesca de pa, la posàvem allí al davant i en pocs segons teníem una magnífica torrada... mentre escoltàvem el sorteig de la "Loteria Nacional" (que no és de la nostra nació, sinó de la del costat) i allò de "cincuenta miiiiiiiiiil peseeeetaaaas"... El pessebre, damunt d'una taula, amb molsa (que guardàvem d'un any a l'altre, embolicada en uns sacs que feien de base a tot el muntatge)... muntanyes de suro enfarinades, pastors de fang... El tió (molt humil... que portava sobre tot caramels i coses així... com a únic regal "car" podia haver-hi un llibre, un conte) ja que les coses més grans les portaven els Reis, els bons Reis de l'Orient, (a veure si la Colau aquest any no els voldrà rebre!!... ja sabem que tot el que fa aroma a tradició d'orígen religiós és vist amb fàstic per aquesta progressia tan respectuosa amb tot... -amb tot?-) En tot cas, jo visc a Reus... i aquí governa CDC... segur que l'alcalde rebrà als Reis...

    Pel que fa al tema caganer, el cert és que mai n'he posat al pessebre. Ni de petita al de casa els pares, a Barcelona, ni, després, a casa nostra a Reus... Ufff... tan cares com són les figuretes, mai m'ha fet gràcia gastar els diners per comprar-ne una que, total, fa una feina que és millor fer discretament i no a la vista de tothom :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agafo un bombonet en forma de floreta blava...

      Mmmmmmmmmmmm què bo!! :-DDD

      Elimina
  6. Amb aquests bombons m'has fet dubtar... El nens sempre aporten un plus al Nadal. A casa no fem pessebre, per tant de caganer no en posem, però quan era petita hi posaven el de tota la vida, clar que tampoc n´hi havia de més tipus

    ResponElimina
  7. Crec que la il.lusió del Nadal s'ha de viure intensament tant si ets petit com gran. Cada etapa és diferent. A casa tots caguem el tió des dels avis fins els xics. I el caganer que no falti... quina feinada a trobar-lo. Ahhh des de fa uns anys em incorporat el pixaner. Molt bons els bombonets....

    ResponElimina
  8. Els caganers també fan regals? Caram, per Nadal aquí regala tot cristo!

    ResponElimina
  9. o també enyoro el Nadal de quan era petita, tot era més auster, però a la taula érem tots; avui hi ha els meus fills que donen llum a les festes, i m'han permès gaudir de les festes. Però enyoro massa els qui no hi són!!!

    ResponElimina
  10. El tió és qui fa regals...
    Es clar que en aquestes dates es troven a faltar els que ens han deixar però s'ha d'intentar viure amb il.lussió perquè ells així ho voldrien.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars