La loteria, l'escudella, el torró i... Cantem!

Apa, tothom a buscar les butlletes de loteria (si en teniu), que avui és el dia!

A mi la loteria de Nadal no m'il·lusiona especialment, potser perquè no he cregut mai en l'atzar. Però si toqués tampoc no li faria fàstics, la veritat. A més, ara ja tenim La Grossa, que, com a mínim, sabem que els beneficis van a parar a obres socials.

Però no és de la loteria, del que volia parlar, sinó de l'escudella de Nadal. Suposo que, qui més qui menys, ja en sap la recepta, però aquí us deixo la que feia la meva iaia, que després va passar a fer ma mare i, per allò de la tradició de mares a filles, ara em toca a mi fer cada any, perquè ningú no em perdona  que per l'àpat de Nadal no hi hagi escudella.


ESCUDELLA DE NADAL

Ingredients per a 20 persones (els que som a casa... sí, som família nombrosa!)

Pel brou:
Mitja gallina
La carcassa d'un pollastre
Un os de genoll de vedella (la iaia hi posava també un os de porc, dels salats. jo no l'hi poso)

7 o 8 pastanagues pelades
1 xirivia pelada
2 o 3 naps pelats
3 o 4 porros, ben nets
3 o 4 branques d'api (les fulles, si les poseu, han de ser les tendretes)

Cigrons (la iaia els feia bullir ella mateixa, jo m'estalvio la feina. Els poso més cap al final, ja cuits)
Una col (si cuineu per menys persones, amb mitja n'hi haurà prou) ben neta i ben talladeta (sense passar-se de talladeta)

 4 o 5 patates grosses, tallades a trossos.

Per  la pilota:
Mig quilo de carn picada de porc
Mig quilo de carn picada de vedella
all i julivert picat  (si no us agrada l'all, només julivert)
dos ous
sal i pebre

Més coses:
Botifarra crua ( jo n'hi poso dues)
Una  botifarra negra

La pilota i la botifarra s'afegeixen a la darrera mitja hora, perquè no es desfacin. Sobretot, la negra, que es desfà més.

El caldo cal que bulli unes 3 horetes (en total). Quan arrenqui el bull li hem d'anar traient les impureses i que vagi bullint poc a poc, sense parar. Hi ha ingredients que van "abans", hi ha ingredients, com els cigrons, les botifarres i la pilota, que van una mica més tard (com he dit, han de bullir mitja horeta o tres quarts i prou)

Galets (important!) (també es pot fer amb arròs i fideus, però no fa tan Nadal). En el meu cas, en necessito dos paquets i mig de 250 g. No és per fer propaganda, però em van molt bé els de la marca "El pavo".

La pasta jo la bullo a part amb aigua i sal, perquè alguna vegada l'havia bullit amb el caldo i després sempre me'n faltava, perquè la pasta  n'absorbeix molt.

Serveixo el brou i la pasta en una sopera (per la cerimònia). Peeeeeerò... com que som tants, la cerimònia només la faig una vegada. Quan la sopera és buida, trec l'olla directament (les olles)... o no acabaríem mai!

La carn d'olla (sense la carcassa, ep!)  la serveixo en una safata, ben posadeta, i en una altra safata, hi poso les verdures (excepte la xirivia).

Us asseguro que els molt"Carpantes" s'ho acaben tot i encara els queda un racó pel segon, per les neules i els torrons!

Us deixo una mica de torró de xocolata, per anar fent boca!


I aquesta nadala, que m'agrada molt!


Comentaris

  1. No sé si m'atreviré mai a fer el brou de Nadal, quina gran gesta! Aquest torró fa molt bona pinta. Bon Nadal, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera vegada em vaig sentir com la gran xef d'un restaurant, Consol. Després ja veus que és un aprenentatge com un altre ;) Bon Nadal!

      Elimina
  2. A casa, l'escudella tampoc no falla mai cap any per aquestes festes però nosaltres la fem sempre per Sant Esteve.

    M'agafo un tros de torró que per això si que és igual un dia que un altre. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres per Sant Esteve mengem verdureta... i no és broma! (aquest costum ha vingut amb els anys, perquè tant de menjar era contraproduent per als nostres colesterols, hipertensions i altres "cosetes"... Bones Festes!

      Elimina
  3. Jo també l'he de fer un dia que no és Nadal, perquè el dia de Nadal no mano jo i no en mengem mai, però jo el faig qualsevol altra festa. Sant Esteve i sinó Cap d'any... ;)

    Reconec que per a mi també és una gesta, encara que ja l'he fet molts cops. he he, he...

    ResponElimina
  4. Jo no tinc ni idea com es fa l’escudella, per mi es part de la màgia del Nadal, saber que màgicament es fa escudella, bé, la fa la meva mare. No tinc ni idea del què hi deu posar, lo important es que surt prou bona.

    ResponElimina
  5. A mi, també me la fan l'escudella de Nadal. I que sigui per molts anys! L'amfitriona és la meva germana que convida a casa seva tots aquells que no tenim cap compromís el dia de Nadal.
    Pel que fa a la loteria, no li faria pas cap lleig, però no en sóc gens fan. Tal com vaig dir en un post (us deixo l'enllaç més avall), m'estimo la vida que tinc i que em toqués la loteria no m'asseguraria que no se m'espatllés.
    Agafo un tallet de torró!
    https://escorniflaire.blogspot.com.es/2016/11/de-la-loteria-i-de-la-vida.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de fer un lleig a la loteria! (per cert, només tenia números del bàsquet del meu nét i no hi ha hagut sort, tchts,tchts...)

      Elimina
  6. molt nutritiu el brou de nadal merci per la recepta! jo tinc algun dècim per si de cas ...el gordo crec que ha tocat a Madrid ...molt bona la xocolata!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nutritiu, sí, i carregat de calories i colesterol! Però el dia de Nadal bé s'ho val!

      Elimina
  7. Vaig a fer una confessió: MAI he fet un brou de NADAL... i tenir una recepta així, tradicional casolana és fantàstic!!

    No puc estar més d'acord amb tu: Jo, per NADAL, també he de menjar el brou... i ha de ser amb galets! Vagi on vagi ja ho saben hehehe (cert, cert)

    Pel tema de la Loteria: No em va tocar res (només jugava 5 Euros de la feina de la meva germana i prou, res més). De la Grossa catalana jugo una mica més però tampoc massa... A veure si hi ha sort! :-))

    El torró de xocolata és un dels meus "prefes": N'agafo un trosset (ai... m'ha quedat una mica gros... bé, és igual, no? hehehe)

    ResponElimina
  8. Assumpta! Quasi t'acabes el torró! És bo, eh? Jo vaig tastar per primera vegada el torró de xocolata, quan era petita i no pas a casa meva: després de la Missa del Gall, que el mossèn ens va convidar a tots... jo pensava "que el torró no m'agradava" perquè a casa meva el compraven de Xixona. Mai no havia tastat el de xocolata! Des d'aquell dia, gairebé m'agraden tots els torrons, la qual cosa és fatal per la línia i molt bo per la línia corba ;)

    ResponElimina
  9. Quina pinta té aquest brou.

    I el torró també, gràcies! ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars