NADAL A TOPARES

Els meus records nadalencs són imatges de sensacions i emocions senzilles.
La vida del poble  s’espaciaba, els homes deixaven d'anar al camp, les dones havien fet els mantecados i el licor cafè (els productes nadalencs i la beguda es feien a les cases), tot es relaxava i s'harmonitzava per exaltar la festa i la convivència.
Nosaltres, infants, abans d'arribar els dies grans, buscàvem on guardaven les mares els dolços per començar a donar compte d'ells, ja que en les cases fins a l'arribada de la nit bona no es treia el que es deia "la bandeja".
A partir d'aquest moment, a tota hora, la safata i l'ampolla de licor cafè estaran presents a la taula de la cuina o el menjador, llavors, normalment, hi havia cuina, el del menjador va venir després. Així tot visitant serà convidat a provar les delícies que s'han fet i, freqüentment s'escoltarà: "Este año me han salido mejor que ninguno".
Quan en una casa hi havia dol, no feien res de nadal, però les veïnes li portaven el que anomenem: "el presente", un plat o font amb una mostra dels dolços que es feien: "mantecados, alfajor, roscos d'anís, roscos de mantega, coques de taronja, soplillos ... " i una ampolla de licor cafè. De vegades, la família, amb els presents, s'ajuntava amb més material que quan ho feien ells.




Des de 1893 hi ha la Germandat de Ànimes, que està encarregada de tenir cura de l'església i sobretot de mantenir el cementiri, que nosaltres anomenem “camposanto”. Aquest és del poble, però del poble, no municipal i el porta la Germandat. En apropar aquestes festes una de les seves missions és nomenar "mayordomos", que són els encarregats d'organitzar tots els actes.
L'objectiu principal dels actes que s'organitzen aquests dies és treure diners per fer front a les despeses que el manteniment de l'església i el cementiri porten. Per això els majordoms formen "La Cuadrilla de Ánimas". Es tracta d'una espècie de rondalla que interpreta, entre altres peces, una música pròpia d'aquests dies: "los aguilandos". "El guion", el que canta, improvisa uns quartets amb motius religiosos o amb al·lusions a persones o circumstàncies que ocorren en aquest moment. Les seves creacions són molt celebrades i el moment més emocionant és quan es dóna la disputa de dos o més guions, responent uns als altres.
Els majordoms amb la quadrilla recorren totes les cases del poble i els cortijos de la seva diputació recollint les almoines. Per a això porten una campaneta i en arribar a la porta la fan sonar, dient: "Las Ánimas Benditas", quan els franquegen l'entrada segueixen dient: "Aquí se canta o se reza", es resa quan a la casa hi ha dol. La quadrilla canta els aguilandos, component el guió estrofes referides als membres de la família, a alguna persona propera que per motius diversos no hi és o qualsevol gràcia que mogui a riure. En acabar li diran l'almoina que donen a les ànimes. Entremig es poden oferir almoines perquè cantin a algú en concret, o per alguna broma, algun ball. Hi havia cases que els músics temien, ja que igual almenys que els feien passar és que toquessin de genolls. També és veritat que en aquestes cases és on més es recollia.
Un dels dies grans de nadal era el dels Innocents. Després de la missa se celebrava el ball dels Innocents. La quadrilla tocava un ball típic, "les parrandas", que es ballava solt i pasdobles. S'hi feien tota classe de licitacions i apostes per obtenir diners per a les ànimes. Perquè ballés en tal o menganita, o aquest amb aquesta, totes les ocurrències possibles, ja que també es tractava que la persona a la qual anava la licitació pugés la mateixa per no fer-la, tot era permès per treure com més quantitat millor. Durant el mateix es feien rifes de pollastres i tot el que fos digne de rifar, d'entre el que s'havia tret en les visites a les cases.
Eren uns dies en què els murs de les cases semblava que es ensorressin per donar lloc a una gran casa que era tot el poble, com una sola família.

Encara avui, en la seva essència, es manté la tradició d'un nadal obert i per als veïns serveix d'orgull que malgrat tots els problemes que han sorgit en marxar la gent a altres llocs, l'església i especialment el cementiri segueixin sent de tot el poble.




Us convido a un mantecado, però que siguin de les safates de sota, que ja estan cuits, els de dalt encara estan crus, tot i que ja bons.


Comentaris

  1. Molt interessant Alfons, no coneixia cap d'aquestes tradicions que expliques. De quina zona és el teu poble?
    Prenc un mantecado que amb un cafetonet a mig matí, passarà la mar de bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Topares és un poble de la zona nord d'Almeria, però de més influència murciana. Seria una part d'Almeria, la zona dels Vélez, i una altra part de Múrcia, un camí que uneix Lorca i Caravaca. Encara que per ser un poble molt petit en Topares adquireix especial tradició. Un altre costum de la zona és que en tots els comerços també hi ha la safata i l'ampolla de licor perquè la gent es convidi i es convida.

      Elimina
  2. Ha estat molt bé conèixer aquestes tradicions nadalenques del teu poble, poden ser (com dius) sensacions i emocions senzilles però no per això deixen de ser ben autèntiques i sens dubte està molt bé que es mantinguin dins del possible.
    M'agafo un d'aquests mantecados que fan molt bona pinta i segur que, fets a casa, són molt millors que els de les capses de "surtido tradicional de Estepa". :-)

    ResponElimina
  3. Que bé Alfonso que ens facis conèixer aquestes tradicions del teu poble!!! Cada poble és tot un món de costums i relacions veïnals.

    M'encanten els mantecados!!! No n'agafo un, no... repeteixo i tripiteixo... mmmmmmmmm

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Nadal és una de les èpoques que més tradicions conserven dins dels pobles. Llàstima que darrerament s'imposi tot el que vingui des de fora. En els meus anys infantils la nit vella tot just tenia resomnancia i avui sembla que és la més important.
      "Coge, coge, que hemos hecho tres libras de manteca".

      Elimina
  4. Ostres, m'ha encantat! D'on ets? Això dels "aguilandos" m'ha fet pensar en Blanes: hi ha moltes paraules, de les quals, canvien l'ordre. Ara ja m'hi he acostumat, però quan vaig anar-hi a viure em va semblar curiós. Un exemple: gamatzem, per magatzem.

    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els aguilandos són d'influència murciana, on les quadrilles tenen gran importància, per cantar al nen que neix. En el Nadal, al final de l'ofici es fa un petó al nen Jesús i després el guió li canta.
      Però són els del carrer dels més celebrats, ja que normalment són graciosos i feridors, ací dos que s'han fet famosos:
      "El aguilando te pido
      si no me lo quieres dar
      dios quiera que se te seque
      la tripa del tragalar"

      "Hoy es nochebuena
      y mañana navidad
      saca la bota María
      que nos vamos a emborrachar"

      Elimina
    2. El segon el coneixia, però el primer no. M'encanta! (ai uix, que se te seque la tripa del tragalar!, quin iuiu)

      Elimina
  5. Uau, ALFONSO, mentre llegia el teu post m'ha agafat com una mena d'emoció... i és que m'ha agradat moltíssim perquè, entre les teves línies, he trobat l'autèntic esperit del Nadal: el celebrar en companyia, fer festa, compartir, ajudar...

    Imagino les rialles demanant que tal canti o qual balli... i tot per recollir uns calerons que beneficien a tota la comunitat... Què agradable ha de ser entrar a casa els veïns i que t'ofereixin la safata per provar els seus dolços i que tothom comparteixi amb tothom... i fet a casa, que és infinítament millor :-)

    Per cert, agafo uns mantecados (així, en plural hehehe) però... també vull tastar aquest licor de cafè, que deu estar deliciós :-DD

    Gràcies per participar en aquest Blog Calendari d'Advent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans no hi havia tantes diversions, la missa del gall era fonamental, la quadrilla arribava a l'església tocant una cercavila i després de la missa es feien grups de matrimonis, de joves de tota classe i s'anaven a les cases a convidarse, d'una a una altra. Primer eren dolços, però a les tres o les quatre de la matinada es passava a la matança que estava acabada de fer. Tots oferien el que tenien. Per això era un Nadal de tot el poble.

      Elimina
  6. Com he tingut l'honor de conèixer de ben a prop aquestes tradicions, només puc confirmar que són ben bé així.
    El licor de cafè ... poquet eh que puja molt aviat al cap. ;)

    I aprofito per enviar una forta abraçada a tota la colla de Topares.
    I una aferradeta per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa Lluna bonica, aquest any com la mare està a Múrcia encara gairebé no he tastat els mantecados, però ara per la nit bona algun caurà.
      El licor cafè té poders aturdidors, els del poble el fem servir per embadalir a les muchaschas que vénen de fora i així engatusarlas.
      Jo els transmitaré les teves salutacions quan vagi i petons molt forts per a tu

      Elimina
  7. M'agrada molt aquesta diversitat de costums, m'ha recordat a les caramelles de Pasqua. T'han quedat molt bé els "mantecados", n'agafo un, el de la lluna. Gràcies per la teva aportació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'adones gairebé totes aquestes costums que podem dir ancestrals, ja que ningú sap el seu començament, fixen els seus objectius en la convivència i la relació entre tots. I per al seu desenvolupament contribuïa tota la col·lectivitat, un altre aspecte curiós és que la majoria dels músics només sabien tocar aquesta música concreta, jo veia aquest sentit de contribució al tot.

      Elimina
  8. Tot això em sona a molt antic, com si fos de l’edat mitjana o així. Et feia amb una edat, però no tanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé, gairebé, et podia explicar històries d'aquestes èpoques. Et puc dir que eren èpoques d'espelmes i llums d'oli.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars