SANTES PASQÜES!
LLISTA DE LES COSES QUE FALTEN
COMPRAR PER NADAL:
-CAVA Preguntar a en Miquel si ja l’ha encarregat
-TORRONS S’ha d’anar a can Monerris Planelles a comprar-los, els altres no els hi
agraden
-GARLANDES PER L'ARBRE Totes del mateix color
-REGALS DEL TIÓ. Són sis els
menuts que vindran, en necessito almenys dos per cada un
-PAPER DE REGAL per embolicar-los
-RAMETS DE VESC per les amigues. Fer una llista apart
-TRES POSTALS per correspondre a els que encara tenen costum
de enviar Chrismas
La llista del menjar ja la tinc feta. Això de preparar un
Nadal per quinze persones és cosa molt complicada. Uns perquè hi han coses
que no els agraden i d'altres que segons què no en poden menjar, costa un
disbarat preparar el menú que vagi bé a tothom! Una festa tradicional i
familiar que s’ha convertit en una disbauxa de regals i compromisos…
Ai! M’he oblidat d’apuntar a la llista que he de comprar
una ponsètia per la tieta Margarida!
I qui l’hi anirà a portar? Jo, impossible amb feinada que
tinc, i en Miquel m’ha de ajudar. Si els hi demano als fills i a les seves
dones diran que no cal anar-hi pas, que la pobre ja no s’entera de si anem o hi
deixem d’anar… Pot ser sí, però a mi sempre em somriu quan la visito, està molt
contenta i m’agafa la mà amb molta tendresa. Pobre dona, des que està a la
Residència ningú és recorda d’ella. Ella que sempre es desvivia per ajudar, que
quan teníem un problema sempre ens dava un cop de ma. Tenia fal·lera pels
nostres fills i sovint se’ls enduia a passeig, al parc o al "caballitos", sempre
els explicava contes o histories dels avantpassats, amb molta gràcia i molta imaginació.
Ara, molt velleta, sola, en una residencia -que la cuiden
molt bé, tot s’ha de dir- gairebé ningú no la visita. Ningú es recorda de l'afectuosa i servicial que era.
Jo la portaria a casa per Nadal, però, sincerament, no
podria estar per ella i segur que s’angoixaria. Però he pensat que l’endemà,
per Sant Esteve, sí que l’aniré a buscar i li dedicaré tot el dia i si a els
fills no els hi agrada que no vinguin, que vagin a dinar a ca la sogra!
La tieta és mereix tot el nostre afecte, tota la nostra
atenció, que s’ho té ben guanyat amb el que arribat a fer per nosaltres.
I vull correspondre una mica, el cor m'ho demana, al cap i
a la fi el que realment es celebra en aquests dies, encara que sovint ho
oblidem, és que ha nascut Jesús per ensenyar-nos a estimar.
Proveu els bombons, estan boníssims!
Molt bonic, Glòria. L'atabalament dels preparatius de les festes no ens ha de fer oblidar allò que realment és important. Que tingueu un Bon Nadal i Bon Sant Esteve.
ResponEliminaDe vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Està molt bé celebrar-ho, però hem convertit unes festes tradicionals i familiars en una disbauxa de requisits, regals i capricis. Hi ha coses més valuoses que no tothom recorda.
EliminaDe vegades la nostra manera de viure en aquesta societat "estresada" que tenim ens ho posa difícil però tens tota la raó que hem de fer el possible per no oblidar-nos de la nostra gent gran i si estan malalts encara més... i tant que s'ho mereixen, aquests dies i tot l'any.
ResponEliminaM'agafo un bombó que tenen molt bona pinta. :-)
Aquesta tieta és una mica com la del Serrat, la tieta solterona a la que tots necessiten però de la que ningú es recorda quan ja no té utilitat. A gairebé a totes les famílies n'hi ha una. Es mereixen molt d'amor, i tant que se'l mereixen!
EliminaT'han agradat els bombons, McAbeu?
Sort que jo no em penso fer mai vell i per tan ningú s’oblidarà de mi
ResponEliminaA vegades no cal fer-se vell perquè t'oblidin, però aquest no serà el teu cas, Pons, tu sempre et faràs sentir, impossible olvidar-te.
EliminaMolt bonic, Glòria!!! Un conte nadalenc preciós!
ResponEliminaL'he llegit com un homenatge a les meves tietes. Jo tenia dues tietes que també ens estimaven molt, que ens explicaven contes i que ens cuidaven com si fóssim els fills que no havien tingut. Per sort mai no vaig oblidar d'anar-les a veure, quan ja eren molt velletes. Encara que no em coneguessin, em somreien i jo estic segura que dins del seu cap confós, sabien que hi havia estimació mútua. Que hi fa el nom i el títol familiar (neboda, en aquest cas)? Importa que s,adonen del somriure, de l'afecte i del gest de proximitat. Gràcies, Glòria, bonica! I perdoneu el rotllo.
Jo també en vaig tenir una i m'avergonyeix reconèixer que no vaig ser tan bona ni tan generosa com tu. I aquests és un càrrec que tinc a la meva consciencia. Potser per això he escrit aquest petit relat, com un homenatge a les tietes generoses.
EliminaUn homenatge -pòstum- a la meva tieta, en aquest cas.
Una abraçada, Carme.
M'ha encantat el relat Glòria. Potser les festes de Nadal tinguin aquest contrast tan bestial. Quan és un motiu d'unió, de celebrar-ho en família, hi ha tantes persones que les passen en soledat i, no perquè no tinguin ningú, que molts tenen a la seva família, fins i tot fills o filles i no van a dedicar-los un somriure, a donar-los un petó o dir-los simplement el molt que els volen o els deuen. Sort que en els pobles encara no es veuen aquestes situacions.
ResponEliminaEstem deshumanitzant festes que haurien de ser més espirituals. Ens imposen un consumisme tant bestia que no parem de comprar coses i potser oblidem el més important. Però vull creure que trobarem temps per tot, per compartir amb els que estimem i amb els que es mereixen ser recordats.
EliminaEls contes nadalencs moltes vegades ens ajuden perquè ens fan pensar i repassar tot allò que podem millorar. En aquest cas, merescut homenatge a aquestes tietes "afectuoses i servicials" (si no han tingut fills, segur que estimen moltíssim els nebots) perquè ningú s'oblidi d'elles :-))
ResponEliminaJo en tenia una, Assumpta, generosa i afectuosa, que va acabar en una residencia, no oblidada, però lluny de la família per la que s'havia desviscut.
EliminaM'ha agradat molt, Glòria! Ben segur que tots tenim una "tieta" que es mereix que no ens n'oblidem. Algun dia, potser nosaltres serem "la tieta".
ResponEliminaQuan ens fem grans valorem molt aquestes coses, la companyia i l'afecte de la família. Ben mirat consta ben poc fer-les felices.
EliminaGràcies, Adriana!
Quina feinada Glòria. Aquestes festes sempre duen molta feina i cal organització :)
ResponEliminaJo ja tinc ganes de que hagin passat, tot i que m'encanta reunir la família.
Elimina♥
ResponElimina