Cas típic 2728: noi li agrada noia, noi li agrada el caganer
Pons’s Blog Productions té l’honor de presentar-vos la única, genuïna i cent per cent veritable Història del caganer!
El caganer es una figura imprescindible que mai falta en els pessebres de Catalunya i del País Valencià. La tradició mana posar la figura mig amagada darrera un arbre o un arbust, si el vostre pessebre es tan cutre i salsitxer que no té ni arbres ni arbusts servirà qualsevol racó, però sota cap concepte posarem el caganer al costat del nen Jesús ja que alguns ho considerarien de mal gust o fins hi tot blasfem. Tal com el seu poc original nom indica, la figura del caganer es caracteritza per estar realitzant la escatològica acció de cagar (compteu quantes vegades es fa servir el verb “cagar” i els seus derivats en aquest post i us sorprendreu). Originalment l’home (perquè sempre es un home, ja que tothom saps que les dones no caguen), va vestit amb una camisa blanca, pantalons foscs, faixa i barretina vermelles i fumant amb pipa, fet que trenca el tòpic que l’home no es capaç de fer dos coses a la vegada. Malgrat es coneix mundialment (dada no contrastada) com a "caganer", també pot rebre altres noms com “l’home que caga” o el més políticament correcte i ridícul “home que fa les seves necessitats”. Altres regions com es el cas de Portugal també tenen una figura semblant, però ells l’anomenen “cagador”, ja veieu que poc s’hi van esforçar a adaptar el concepte de caganer, en canvi els murcians van ser molt més originals i el van anomenar “cagón”, quanta innovació! Quanta inventiva! Actualment trobem caganers disfressats de qualsevol personatge famós, polítics, cantants, actors, jugadors del Barça, i fins hi tot personatges que no son en absolut famosos com ara jugadors de l’Espanyol. Parlant de famosos, ja heu vist ja el Pons-caganer? Tot i això el model de caganer en forma de pagès continua sent el més venut amb es creix, segons dades totalment inventades per mi cada any es venen a Catalunya 7.500 caganers amb aquest aspecte.
Passem a la història. Sembla que l’origen cau entre els segles XVII i XVIII, en ple moviment Barroc, que com recordareu de les vostres classes de història d’institut es caracteritza per un realisme exagerat. Sí, posar una persona que caga al mig d’un diorama es un realisme exagerat, si a vosaltres us sembla normal doncs tinc una mala notícia perquè potser els normals no sou vosaltres. Però el boom del caganer (curiós concepte) no va ser fins al segle XIX, quan tot català incloïa un caganer en el seu pessebre. Però com coll*** va sorgir la trastocada idea de posar un home cagant allà al mig? Paciència, ara hi arribo. Tradicionalment al nadó se'l coneix com el “caganer” perquè es la única acció que fa a part de plorar, dormir i mamar, i de llarg cagar es la més divertida de les quatre, cagar! Hahahaha! Visca l'humor intel·ligent... El cas es que al muntar el pessebre sempre hi havia un que deia (sospito que era el cunyat) “ja heu posat el caganer?” fent referència al pessebre al nounat Jesús. A partir d'aquí sembla que algun fabricant de figures de pessebre (una mica tarat però) amb bona visió comercial se li va acudir fabricar el primer caganer real per enfotre's d'algú del poble. Qui no voldria tenir en el seu pessebre la figura del babau del poble cagant? No contesteu. Bé, tot això són hipòtesis no contrastades ja que lamentablement a finals del segle XVII ningú tenia un blog on deixar-ho per escrit. El que si se sap del cert es que es un signe de bona sort i bons auguris perquè les femtes del caganer abonen la terra i així aquesta era fèrtil per tal de poder tenir una bona collita l’any vinent, i bona collita significa bon menjar i ben menjar significa bona salut, i bona salut significa que pots celebrar el Nadal amb el goig i l'alegria com vol que celebris el Nadal la església. En resum l'església està a favor que la gent cagui, ho veieu que no tot són prohibicions i pecats?
Per acabar la xocolatina of course, concretament una mousse de xocolata apte per diabètics. Té una pinta horrible i la recepta va plena de greix, però només porta el sucre de la xocolata al 70% algo es algo.
El caganer es una figura imprescindible que mai falta en els pessebres de Catalunya i del País Valencià. La tradició mana posar la figura mig amagada darrera un arbre o un arbust, si el vostre pessebre es tan cutre i salsitxer que no té ni arbres ni arbusts servirà qualsevol racó, però sota cap concepte posarem el caganer al costat del nen Jesús ja que alguns ho considerarien de mal gust o fins hi tot blasfem. Tal com el seu poc original nom indica, la figura del caganer es caracteritza per estar realitzant la escatològica acció de cagar (compteu quantes vegades es fa servir el verb “cagar” i els seus derivats en aquest post i us sorprendreu). Originalment l’home (perquè sempre es un home, ja que tothom saps que les dones no caguen), va vestit amb una camisa blanca, pantalons foscs, faixa i barretina vermelles i fumant amb pipa, fet que trenca el tòpic que l’home no es capaç de fer dos coses a la vegada. Malgrat es coneix mundialment (dada no contrastada) com a "caganer", també pot rebre altres noms com “l’home que caga” o el més políticament correcte i ridícul “home que fa les seves necessitats”. Altres regions com es el cas de Portugal també tenen una figura semblant, però ells l’anomenen “cagador”, ja veieu que poc s’hi van esforçar a adaptar el concepte de caganer, en canvi els murcians van ser molt més originals i el van anomenar “cagón”, quanta innovació! Quanta inventiva! Actualment trobem caganers disfressats de qualsevol personatge famós, polítics, cantants, actors, jugadors del Barça, i fins hi tot personatges que no son en absolut famosos com ara jugadors de l’Espanyol. Parlant de famosos, ja heu vist ja el Pons-caganer? Tot i això el model de caganer en forma de pagès continua sent el més venut amb es creix, segons dades totalment inventades per mi cada any es venen a Catalunya 7.500 caganers amb aquest aspecte.
Passem a la història. Sembla que l’origen cau entre els segles XVII i XVIII, en ple moviment Barroc, que com recordareu de les vostres classes de història d’institut es caracteritza per un realisme exagerat. Sí, posar una persona que caga al mig d’un diorama es un realisme exagerat, si a vosaltres us sembla normal doncs tinc una mala notícia perquè potser els normals no sou vosaltres. Però el boom del caganer (curiós concepte) no va ser fins al segle XIX, quan tot català incloïa un caganer en el seu pessebre. Però com coll*** va sorgir la trastocada idea de posar un home cagant allà al mig? Paciència, ara hi arribo. Tradicionalment al nadó se'l coneix com el “caganer” perquè es la única acció que fa a part de plorar, dormir i mamar, i de llarg cagar es la més divertida de les quatre, cagar! Hahahaha! Visca l'humor intel·ligent... El cas es que al muntar el pessebre sempre hi havia un que deia (sospito que era el cunyat) “ja heu posat el caganer?” fent referència al pessebre al nounat Jesús. A partir d'aquí sembla que algun fabricant de figures de pessebre (una mica tarat però) amb bona visió comercial se li va acudir fabricar el primer caganer real per enfotre's d'algú del poble. Qui no voldria tenir en el seu pessebre la figura del babau del poble cagant? No contesteu. Bé, tot això són hipòtesis no contrastades ja que lamentablement a finals del segle XVII ningú tenia un blog on deixar-ho per escrit. El que si se sap del cert es que es un signe de bona sort i bons auguris perquè les femtes del caganer abonen la terra i així aquesta era fèrtil per tal de poder tenir una bona collita l’any vinent, i bona collita significa bon menjar i ben menjar significa bona salut, i bona salut significa que pots celebrar el Nadal amb el goig i l'alegria com vol que celebris el Nadal la església. En resum l'església està a favor que la gent cagui, ho veieu que no tot són prohibicions i pecats?
Per acabar la xocolatina of course, concretament una mousse de xocolata apte per diabètics. Té una pinta horrible i la recepta va plena de greix, però només porta el sucre de la xocolata al 70% algo es algo.
M'agraden els teus posts didàctics i aquest no n'és una excepció. Està bé aprendre coses i malgrat que em grinyola una mica això del "caganer" com analogia de "nen patit" ho he trobat, en general i malgrat les "dades inventades per tu", força interessant.
ResponEliminaPel que fa a la mousse, tens raó... té una pinta horrible. :-D
Ah, el resultat del recompte ha estat de 28 vegades. Tampoc no és tant en un post de 723 paraules.. o sí. ;-)
Volia dir "nen petit" i no "nen patit", evidentment.
EliminaPetit i patit va lligat, quan són petits els nens veus que pateixen per tot, fins hi tot per cagar.
EliminaClasse magistral, com no podia ser d'altra manera, en un post del Pons!!!! Molt nostrat i dins la normalitat caganera
ResponEliminaGràcies, començava a pensar que el calendari d’advent d’enguany només seriem jo i en McAbeu
EliminaDoncs,a diferència del que diu en Mc, a mi no m'ha sonat gens estrany que per dir nen petit es digues caganer. Fa anys, jo havia sentit a dir a la classe dels més petitons del parvulari, la classe dels caganers. I amb tot l'afecte també havia sentit a dir al més petit de la casa el "caganiu" o sigui que sí, que sí, que la lliçó magistral del pons lliga amb les meves dades empíriques.
ResponEliminaLa mousse ja és un altre tema... penso passar d'aquesta mousse olímpicament. A no ser que aprofiti un descuit i em talli un tros de la xocolata negra 70% sense sucre que deu ser molt més bona que la mousse.
Ja veig que m'he explicat malament, no volia dir que em sonés estranya la relació "caganer"-"nen petit" que, efectivament, és (o era) ben habitual entre nosaltres. El que a mi em grinyola és que d'aquesta relació semàntica en sortís la figura del caganer del pessebre inventada "per un fabricant amb bona visió comercial". A mi em quadra més la teoria de la bona sort i l'adob de la terra, però puc estar equivocat evidentment.
EliminaQuin poc èxit que ha tingut la mousse aquesta, no heu de ser tan superficials la aparença no ho és tot!
EliminaJo, com la Carme, també he sentit això del caganiu, em sembla que m'ho havien dit a mi i tot, perquè era la més petita de casa...
ResponEliminaAra que per caganers autèntics, els dels pessebres vivents, he, he...I no havia caigut en això que sempre eren homes, cada dia aprenem alguna cosa!!!
Bon vespre.
Al final resultarà que tots els lectors d’aquest blog caguen
Eliminaamb el Pons sempre s'aprèn alguna cosa mmmm bona la xoxolata
ResponEliminaAmb el Pons s’aprèn més que amb ningú i gratis!
EliminaAllò que sempre m'havia encuriosit i mai havia sabut a qui preguntar, en Pons en fa una classe magistral. T'aplaudeixo i et recolzo amb això de que als nens molt petits se'ls diu "caganers". A més m'has fet riure, la qual cosa avui té molt mèrit.
ResponEliminaPons’s Blog ensenyant i fent riure des del 2006 ^^
EliminaEl caganer, gran tema! Em trec el barret Sr. Pons. Inventat o no, la història del caganer m'ha ben agradat. La mousse.... ja no tant
ResponEliminaQuan jo m’invento les coses tinc la sort que solen coincidir bastant amb la realitat
EliminaUna nova lliçó de la teva bibliografia especialitzada en Nadal, amb dades absolutament contrastades ;-))
ResponEliminaeeeeeeh que jo he provat la Mousse i està... bé... ;-))
Pensava que al final hauria de llençar la mousse perquè ningú se la menjaria
EliminaJa diuen que si vols riure, parla de "merda"! Jo corroboro la idea de relacionar una bona "tifa" (una bona cagarada)amb una futura bona collita. No em cal recular gaire en el temps per veure gent de pagès (curiosament homes!) cagant al femer, en comptes de fer-ho al vàter de casa seva. A pagès, ja se sap, tot s'aprofita!
ResponEliminaPel que fa a la mousse... molt bona pinta no té, potser la fotrem de dret al femer!