Carta a un pres polític
Jordi Sànchez i Picanyol
Centro Penitenciario Madrid V, Módulo 1
Ctra. M-609, Km. 3,5
28791 Soto del Real - Madrid
Benvolgut Jordi,
fa masses dies i masses hores que estàs injustament empresonat. Sàpigues que som molts els que pensem en tu cada dia i que hem fet habituals petits gestos per recordar-te i recordar als altres. Comprar cinta groga i fer-ne llacets per tenir-los sempre a mà i per oferir-los a qui li facin falta. Tornar a fer mitja i fer una bufanda ben vistosa per lluir a totes les concentracions. Penjar cartells i engalanar tots els jardins de color groc perquè ens agrada el groc. Escriure un tuit cada dia comptant els dies i les nits que passes a la presó. O potser retuitar el que fa Lluís Llach que de bon matí us dedica unes paraules amables. Però així i tot ens sembla poca cosa i ens agradaria fer molt més.
El concert a l'Estadi Olímpic ens va emocionar. M'ha quedat el record de tot l'estadi ple de petites llums blanques i saber que rera cada llum hi ha algú amb el desig compartit pel vostre alliberament. La música, potent, embolcalla aquestes llumetes i els atorga un clima màgic. Llum i música per escalfar una tarda gèlida i ventada.
Surten iniciatives noves, a vegades només pensades per una persona que té una idea i la posa en marxa. Em diuen que hi ha un noi a Tortosa que a les vuit de la tarda, des del balcó de casa seva, us dedica El cant dels ocells amb el seu saxo. Demana per les xarxes que altres músics s'engresquin també a fer-ho. Seria bo poder escoltar arreu del país El cant dels ocells cada dia a les vuit de la tarda.
L'anada a Brussel·les de tanta gent ha estat tota una epopeia. Tot d'una, calia buscar aquí i allà la manera més propícia per arribar-hi. Dubtes sobre els preus, els hotels... quantes corredisses viscudes amb il·lusió! I un cop més s'han encès tot de llumetes a la Grand Place la nit abans de la manifestació. Dijous dia 7 el Parc du Cinquantennaire va ser envoltat per catalans que demanaven que Europa es desperti i ens escolti, i que denunciava al món el vostre empresonament. Un dia inoblidable.
Et volem a casa amb els teus i amb tots nosaltres. Tenim moltes coses per fer i et necessitem ara mateix. Rep una afectuosa abraçada,
Consol
PD
T'envio també dues capsetes amb bombons per endolcir l'espera.
Al Jordi, i a l'altre Jordi, i a l'Oriol, i a en Joaquim, els tenim ben presents des de que van ser injustament empresonats i encara més aquests dies de Nadal que hauran de passar lluny dels seus. Els volem a casa i ben aviat!!
ResponEliminaSí, els volem a casa o no ens sentirem pas lliures.
EliminaLi agradarà rebre aquesta carta.
ResponEliminaAixí ho desitjo.
EliminaEm pregunto perquè has triat aquest Jordi i no el Cuixart
ResponEliminaAl Jordi Sànchez l'he saludat en més d'una ocasió. No obstant, he escrit cartes als quatre empresonats. El Jordi Cuixart va tenir l'amabilitat de contestar-me una carta. També els he enviat una felicitació de Nadal.
EliminaLes lletres endolciran una mica les llargues hores del injust tancament.
ResponEliminaSí, és molt injust ser acusat d'una cosa que no ets.
EliminaEspero ue pugui rebre la carta i li faci companyia...
ResponEliminaPetonets, Consol.
S'envien cartes als presos amb l'esperança de ser com una alenada d'aire fresc per poder respirar i viure.
EliminaEm commou la manera com agraeixen les cartes que els hem enviat. Tots. O sigui que val la pensa de seguir enviant-ne. Les reben, un dia o altra i els acompanyen. No sé si se'ls deu poder enviar torrons...
ResponEliminaUna abraçada COnsol
Crec que val la pena. El reconeixement d'una injustícia és el primer que conforta a qui la pateix. Són un reconeixement i estima que agraeixen.
EliminaNo sé com està el pati amb això dels torrons.
Sí que val la pena enviar-los cartes. Pel que diuen els ajuda molt a passar les 16 hores que estan a la cel·la.
ResponEliminaJo també vaig escriure una carta a cada un dels presos. De moment només m'ha contestat en Joaquim Forn. Ara he començat la segona ronda. Primer en Forn i ahir els Jordis, pels dos mesos d'empresonament.
Quina tristesa tot plegat.
Una abraçada, Consol!
A mi em va contestar en Jordi Cuixart i em va donar molta alegria. Però és més important enviar-les que rebre-les. També és una manera d'intentar posar-se en el seu lloc i resulta difícil de fer.
EliminaÉs molt trist tenir presos polítics, exiliats i gent a qui se li embarguen les seves cases per haver defensat una idea justa i democràtica.
M'emociona...
ResponEliminaEntenc perfectament que a ells, en aquests moments que estan vivint, rebre aquesta correspondència els ha d'ajudar en les hores llargues a la cel·la...
És una carta preciosa!!
Tinc un amic a qui ha contestat en Quim Forn... està súper agraït amb la resposta, sobre tot perquè demostra que les cartes els arriben.
Jo també agafo un bombonet ;-)
Boniques paraules i bonic el gest.
ResponElimina