Donar el nostre temps

Magatzem de banc d'aliments en un dia en que es classifiquen els productes

L'advent és un temps propici per plantejar-nos quins són els nostres valors i mirar de fer petits actes que els reafirmin.  No és casual que durant aquest temps s'intensifiquin totes les campanyes humanitàries. Sembla talment que hi hagi una major sensibilitat i predisposició de la gent a col·laborar i a posar el seu granet de sorra. Sovint són aportacions econòmiques però també a vegades són accions en les quals per unes hores dediquem el nostre esforç i el nostre temps.

Participar en el gran recapte d'aliments és una experiència personal que recomano. Crec que és útil per apropar-nos a una realitat de la qual sabem la seva existència però que una acció com el recapte ens fa ser més conscients de la magnitud de la tragèdia. Prendre consciència és el primer pas per qüestionar-nos i buscar alternatives de canvi i transformació cap a una societat més justa.

El que més m'ha sorprès al participar-hi per primer cop és veure que rera cada voluntari hi ha una organització d'una gran eficàcia. Et sents formant part d'una cadena humana en la qual cada participant té encomanada una feina específica i concreta i que la suma de totes elles aporta el resultat final. És talment com ser una petita formigueta que va d'un lloc a un altre fent una petita tasca i es va trobant amb altres formiguetes que incansablement fan el mateix. Aprecies que aquesta manera de fer només pot ser deguda a una bona planificació i a anys de revisió i millora.

Les imatges són del dia en que els voluntaris classifiquen els aliments que s'han recollit en grans contenidors i que provenen de cadascun dels punts en que s'ha realitzat el recapte, els quals són preferentment grans zones comercials. La classificació es fa en un magatzem industrial i hi acudeixen famílies senceres i gent de totes les edats. Es tracta d'agafar cada producte dels contenidors del mig, no classificats, i distribuir-los en els contenidors de les vores que estan etiquetats convenientment amb els productes que han de contenir: arròs, farina, llegums, llet... La tasca de cada participant es fa segons sigui la seva capacitat, n'hi ha que dominen l'ús de maquinària pel transport, o de les preferències i habilitats personals. Així, els nens que acudeixen amb els seus pares, els agrada ficar-se dins dels contenidors i anar entregant els productes que han quedat massa avall per ser agafats amb comoditat per aquells que classifiquen.

Els que porten els productes d'un lloc a un altre són curosos amb el transport, vetllen perquè no els caiguin de les mans i es puguin malmetre, i se les enginyen per ser el màxim d'eficients. Ja d'antuvi fan una primera tria i agafen del contenidor de no classificats els mateixos productes o bé productes que tenen capses properes i axí poder economitzar el temps que es triga d'un lloc a un altre. No cal dir que cadascú agafa el pes que pot portar, ni més ni menys. El temps és or i la feina ha de ser ben feta. 

Un altre aspecte a ressaltar és l'amabilitat de tothom. Per unes hores compartim una activitat de la qual ens sentiem orgullosos i reconeixem en els altres la seva bona voluntat. Fem la feina a gust i ens sentim agermanats amb aquells que també hi participen. Fer-nos la vida una mica més agradable uns amb els altres és un benefici que ens retorna i ens fa està més contents.

I fins aquí la meva crònica del recapte. Afegeixo, ara que també estem en campanya electoral, que sobretot, sobretot, penseu-vos molt bé a qui dipositeu el vostre vot. Allunyeu-vos dels cínics i els pervertidors de paraules que prometen allò que saben que no poden complir. Ser veraç i honest és el mínim que podem exigir als nostres representants.

I per acabar, una petita llaminadura que he trobat a la xarxa i que em ve de gust compartir amb tots vosaltres.