El pessebre de quan era una nena

Enyoro el temps de quan era una nena i embadalida mirava el senzill pessebre que muntaven a casa , primer l'avi o el pare baixaven de dalt de l'armari la capsa de cartró que contenia les figures de fang embolicades en paper de diari per tal de protegir-les .....amb el pas del temps havien incorporat també altres figuretes , aquestes de plàstic,  la rutina feia que també les emboliquéssim.....

Els rius eren fets de paper de plata , aprofitats dels embolcalls interiors  de les xocolates  ....i ben aplanats i allisats eren una metàfora de lluents rierols on la figura de la dona que rentava portava el cossi amb la bugada, les oques del pastor s'abeuraven i els ànecs nedaven sense mullar-se ni una ploma ....

Les muntanyes les feien amb llenques de suro guardades des  de temps immemorials, generació rere generació , i damunt les muntanyes surenques : les casetes petites , les mitjanes i  les grans, segons la distància que se suposava que hi havia  des dels ulls innocents i crèduls de la nena que era fins l'horitzó de suro rematat per un cel de paper blau cel amb estels llampants daurades . Aquests estels prèviament dibuixats a llapis pel pare amunt de cartolina grisa i folrada després per paper daurat

 o platejat ...

La molsa si era molsa de veritat, comprada a la fira de santa Llúcia , que antigament s'iniciava al desembre al dia assenyalat precisament ..... a mi com que era petita em deixaven fer nevar amb pólvores de talc  damunt la molsa encara fresca i també després damunt els pastors i els reis mags que eren situats a la part més allunyada del estable perquè calia fer-los avançar un passet cada dia fins el 5 de gener ....

En l'estable o establia, de suro , hi cabien el bou i la mula i el nen Jesús gairebé nuet sobre el bressol improvisat de palla....sempre li preguntava als grans perquè el papa del nen duia una vara amb una flor al capdamunt i els pares em deien que a Maria un àngel , potser el que estava damunt l'estable, li havia dit que tindria un nen i que s'havia de casar amb un home bo .....per saber amb qui la senyal seria que floriria la vara de fusta que portava ......aquest és el retall de record del pessebre de la meva infantesa ...i per acabar us deixo  una tassa de xocolata i xurros per sucar