Manualitats.- Segells Nadalencs (I) (història)

Tot va començar pels volts de Nadal passat. Com cada any, volia fer unes targes de felicitació a mà i em feia gràcia utilitzar uns segells: aquells estris de diferents materials que porten imatges gravades en relleu, ja siguin dibuixos, lletres, símbols... i que, un cop entintats, es poden estampar sobre paper, roba, etc.

El que jo buscava era algun segell amb l’estel dels Reis, campanetes, espelmes, arbres de Nadal (demanar un pessebre ja em semblava exigir massa) o frases de les més típiques com “Bon Nadal”, “Bones Festes” per poder posar damunt de cartolines pintades amb aquarel·les i altres decoracions.

La meva frustració va ser absoluta perquè, pel que a imatges fa, gairebé tot eren rens (els animalons aquests que porten el trineu del Pare Noel), aquests mamífers eren els reis del segell de Nadal -passant per davant del propi Pare Noel- també paquets embolicats de regal, galetes de gingebre, bastons de caramel...


El tema dels rens em preocupava especialment perquè, moltes vegades eren tan sols "caps de ren" amb la qual cosa a mi l'efecte que em feia era més aviat d'un trofeu de caça que d'una felicitació nadalenca.



Ja em disculpareu, i amb tots els meus respectes per a tots els gustos, però a mi això no m'agrada gens ni mica... Si ja em fa poca gràcia el Pare Noel arribant amb el trineu i els animalons amb en Rudolph (el cap dels rens, "the red nosed reindeer") al davant, que sigui tan sols el cap d'aquest el que simbolitzi el Nadal em produeix més aviat llàstima.

Però és que a nosaltres això de copiar tot el que ve de fora se'ns dóna meravellosament. Tant és així que aquest any ja he vist en una botiga de mobles i decoració de Reus els ditxosos rens per tot arreu. Un ren metàl·lic, pots decorats amb rens, tovallons nadalencs de rens, i fins i tot una mena de penjador de roba on un deixa l'abric i la bufanda en les banyes de la bestiola.


Jo volia unes targetes “a la catalana” i, a més, que s’adiguessin a la meva forma de pensar clàssica: campanetes, espelmes, arbres... què hi puc fer si sóc així de rara?

Així que vaig aprendre a carvar segells... sí, sí, si les empreses de manualitats no feien els segells que jo volia, ja me'ls faria jo.

Nota: No busqueu la paraula "carvar" al diccionari, que no existeix -de moment- és una adaptació del francès o de l'anglès "to carve": tallar, esculpir, gravar... De les tres potser "tallar" seria la més correcta, però tothom diu "carvar".

I què es necessita per fer això?

Un dibuix,
paper vegetal,
un llapis de grafit,
una base de goma (semblant a la goma de borrar però més forta)
i unes gúbies.




Triem el dibuix que volem convertir en segell, i el calquem damunt del paper vegetal amb el llapis de grafit.

Llavors agafem la base de goma en la que farem el segell (jo en faig servir unes de blaves que estan molt bé), donem la volta al paper vegetal i, ratllant amb un llapis, transferim el dibuix que hem calcat damunt la placa de goma (és súper fàcil de fer)


D'aquestes plaques en venen de moltes mides. Les més petites deuen fer (així, a ull) uns 12 x 7 cm. però en tenen de mida foli i fins i tot més gran. Vas tallant el tros que necessites amb un cutter. Com més gran la compres més bé de preu surt i pots fer diversos segells.

I arribem al tema gúbies. Quan jo em vaig apuntar al curset, el preu incloïa el material (una base de goma petita, un full vegetal i una capseta amb un mànec de gúbia amb quatre o cinc puntes diferents). Evidentment, aquell material era senzillet, clar. El curset no era car (era un matí, tan sol) i es tractava que tu veiessis de què anava la cosa... si t'agradava, ja et compraries més material i practicaries pel teu compte. El primer que vaig veure és que aquella gúbia no facilitaven gaire la feina i el mateix dia per la tarda, a l'Abacus me'n vaig comprar una de nova. Anava amb una bosseta de plàstic, amb les seves puntes i la vaig trobar baratíssima (no arribava als 5 Euros i les puntes eren molt més fines i esmolades).

Però la temptació és quelcom dolent i punyeter: Jo havia vist que la profe feia servir unes gúbies encara més fines. Ella ens va dir que eren molt bones... el mànec es descargolava per darrera, era buit per dins i servia per guardar les puntes a dins (una pijadeta afegida)... així que vaig esperar uns dies i, quan vaig veure una oferta en una botiga on line, patapam!! les gúbies que van venir a casa meva!


Amb el temps encara vaig comprar un mànec sol i unes puntes concretes fines d'aquesta casa. Si algú s'anima es diu Speedball i va molt bé. El que jo faig és que en tinc sempre unes de muntades i així no he de canviar de mànec i puntes constantment (per això em vaig comprar un mànec "solt", que és el de color verd). La casa Reig també té molt bon nom. Jo la tinc muntada amb una punta gruixuda.


I, a partir d'aquí, el que es tracta és d'anar "carvant", traient la part de goma que "sobra" per deixar la part que volem que sigui el nostre segell.


Amb la punta més primeta que tenim, anirem marcant tot el contorn, traient petites tiretes, molt finetes, de goma.


I, quan ja tenim el contorn del dibuix, amb unes puntes més gruixudes, podem fer saltar trossos més grans de goma.



I... hehehe per avui ho deixem aquí, que aquest post és la primera part...

Aquest segell l'estic fent especial per al Blog Calendari, però en tinc altres de fets de temàtica nadalenca que us ensenyo (de moment només tres i sense imprimir... si en voleu veure més i, sobre tot, saber com queden, haureu de veure el proper post de Manualitats nadalenques :-)


I, abans de marxar, aquí us deixo uns altres llaços de xocolata, per tenir sempre molta, molta energia!





Comentaris

  1. Espectacular!!!!!! Gubies? no sabia que se'n deia així.
    Molt bon advent, Assumpta!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, maca!!
      Jo el nom el sabia des de petita, de "pretecnología" (que és el nom que al "cole" li donaven a les manualitats) però la veritat és que si no fos pel curset aquest segur que no ho hauria pas recordat :-DD

      Suprimeix
  2. "Si en segells de Nadal només trobés rens, fes-los tu mateixa si tens temps". (versió actualitzada de l'ASSUMPTA del refrany: "Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit"). :-DD

    M'ha agradat la història d'aquests segells nadalencs i, a més, el resultat final m'ha portat records infantils. No sé vosaltres, però en el meu cas aquest tipus de gravats els feia sobre linòleum a les classes de pretecnologia de l'EGB. :-))
    Pel que recordo, era ben bé el mateix i d'aquesta feina sempre n'havia dit "gravar" (per això el resultat són "gravats"). No havia sentit mai això de "carvar" (ja veus que no entro en aquest "tothom" que ho diu així ;-D) però tampoc m'estranya, si de "còrrer" n'hem de dir "running" perquè fa més esportiu suposo que que un gravat també és poca cosa la costat d'un bon "carvat". ;-))

    M'agafo un llaç de xocolata, tot esperant la segona part del post. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Siiiiiiiii la pretecnologia!! Era una assignatura xulíssima, fèiem alguna cosa en cuir, pirogravat, tallàvem fustetes amb aquelles horribles serres de marqueteria que es trencaven només de mirar-les amb una mica d'intensitat hehehe

      Sí, sí, tens raó, es feia amb linòleum, però potser és més car, o més difícil, no sé. El cert és que amb la goma aquesta no s'ha de fer gens de força i no és difícil ;-)

      Quant he dit "tothom" volia dir la gent de "Scrapbooking", ja que si s'ha posat de moda això dels segells no és per ells en sí mateixos (pobrets) sinó perquè es fan servir molt en Scrap... :-P

      Agafa, agafa xocolata... I moltes gràcies pel poema inicial hehehe

      Suprimeix
  3. Pareix que t'han quedat molt bé els segells, a veure l'estampat.

    Tallar, gravar, tallantar, entallar... Cal copiar el carve, si no copies els rens? ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Eva!! ;-)

      En quant a la parauleta... Doncs tens tota la raó, no m'agrada massa la importació de l'estranger i en canvi m'he quedat amb el "carvar" sense protestar, però la diferència està en que jo no tenia ni idea de com es deia i quan vaig veure en una botiga:

      "Dissabte dia TAL, monogràfic de CARVAT de segells"

      em vaig empassar que es deia així veritablement ;-))

      Després de mesos de dir-ho d'aquesta forma, un dia vaig voler veure d'on venia la paraula i la meva sorpresa va ser trobar-me amb que no sortia al DIEC (i en castellà a la RAE tampoc).

      Tallar, gravar, s'assemblen a la idea que tinc, però és com si es quedessin "a la meitat". Jo, quan faig un segell, no és per quedar-me amb la goma "tallada" o "gravada" sinó per fer el pas d'entintar-ho i fer-ne una impressió... El que jo pensava era que CARVAR era justament això "tallar o esculpir peces petites de goma amb la finalitat de poder-les imprimir" :-DDD

      No vull fer el tallat d'un relleu per emmarcar-lo i penjar-lo, jo faig una peça amb la finalitat d'obtenir una imatge impresa i, a això, algú, fa temps, li va començar a dir CARVAR i dient-ho així tothom del món de les manualitats t'entén ;-)

      Però bé, el cert és que tens raó i la paraula no és correcta. Ara recordo que amb en XEXU fa temps que també tenim una reivindicació amb una paraula que voldríem que fos correcta en català hahahahaha és la paraula "CARINYO" o "CARINYU"... i totes les seves derivades "CARINYÓS", etc.
      Això de dir que "La Laia és una nena molt afectuosa" ens sona moooolt artificial...

      En fi, perdona el rotllo!! :-DDD

      Suprimeix
  4. Caram quina feinada, que no està feta per la meva poca traça per a les manualitats, però el resultat final és molt bonic...
    Aquess llaços els podríem pintar de grog,( amb tins naturals) segur que ens farien més bon profit!
    Bon vespre, Assumpte.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No creguis que és difícil... si es va practicant al final un mateix es sorprèn dels resultats aconseguits i el millor de tot és que no és una afició gens cara... En el món de l'scrapbooking tot és molt car, i és bastant depriment veure que tothom es compra certes maquinetes i estris que un no es pot comprar. Les tintes, les cartolines, tot és molt car. En canvi, dins de tot, aquesta part de fer segells no és cara. Un cop tens les gúbies duren molt de temps, només has d'anar reposant la goma de la base i té un preu força accessible ;-))

      Sí, sí, la idea dels llaços és la que tu has interpretat...

      Petons, maca.

      Suprimeix
  5. passat Nadal ja pots començar amb els segells republicans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'encantaria!!! :-DDD

      Podem anar buscant dissenys hehehe

      Suprimeix
  6. M'encanta la teva idea. Moltes gràcies per explicar-la tan bé.

    ResponSuprimeix
  7. Molt, molt xulo, tot, artista!!! I molt ben explicat... t'ha quedat super bé.

    ResponSuprimeix
  8. M'ha agradat molt veure el procés. El tema etimològic no m'hi poso. Jo vaig tenir la sort de trobar uns quants segells amb català amb frases del tio, els reis , felicitatcions de Nadal... Són els que faig servir per les postals.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Publicacions populars