Nadal tossut, que no es fa enrere...
Els enyorem amb un llaç, fins i tot amb mil llaços per tot arreu, amb grocs que escampem pels carrers i ponts i baranes. I fins i tot aquests grocs ens fan treure.
No és un Nadal de veritat si no podem ser tots a casa. Però el Nadal no s'espera, ni recula, ni cedeix. El Nadal tossut no es fa enrere i en 6 dies el tindrem aquí.
No veus Nadal, quantes injustícies pel món i per aquest país? No podries reservar-te... amagar-te... esperar-te... no ser-hi ...
Però ho tenim après des de sempre. Ets tossut i mai no et fas enrere, tant si estem tristos, com contents, tant si estem sols com ben acompanyats, tant si hi ha guerra com si hi ha pau, tant si hi ha repressió i injustícia com si hi ha pau i democràcia.
I mira, Nadal, que a vegades fa mandreta que arribis, però potser tens raó. Si ens ajudes a ser una mica més solidaris, si ens ajudes a aprendre a cuidar-nos i a estimar-nos més, benvingut siguis.
Molt bon Nadal a tothom. Cuidem-nos, cuidem-los!
Encara que de vegades (pel que fa al país, enguany n'és un exemple clar i altres anys sempre hi ha algú que en l'àmbit personal s'hi troba) desitjaríem que el Nadal no arribés perquè no tenim ganes de celebrar res, aquest és un desig que no se'ns complirà mai... i, si em deixes, afegeixo que molt millor que sigui així. Estic d'acord amb la teva conclusió: Que vingui el Nadal i benvingut sigui... i ja ho passarem com podrem. :-)
ResponEliminaM'agrada a mi també la teva conclusió: ja ho passarem com podrem...
EliminaGràcies pel poema.
ResponEliminaEm va agradar, gràcies per escoltar-lo!
EliminaEl Nadal no existeix, són els pares
ResponEliminaÉs tossut, tossut, Pons... no sé pas si són els pares. Arriba sempre amb pares o sense. Però potser tinguis raó. Sense els pares, no és el mateix.
EliminaBenvingut sigui el Nadal i ja l'encabirem en les nostres vides com bonament puguem. Aquest any me'l trobo de sobte sense haver-hi pensat massa, hi ha hagut tantes novetats aquests últims mesos!
ResponEliminaHem estat tant i tant ocupats i han passat tantes coses que no donem l'abast.
EliminaNomés si tothom pot viure en Pau i Llibertat, trobarem l'esperit de l'autèntic Nadal...
ResponEliminaUn poema preciós.
Petonets.
A veure si el trobem... ens fa molta falta...
EliminaAra m'adono que he oblidat la xocolata. Un poema al seu lloc. Potser ja em va bé que sigui així. Vaig demanar a la Consol per repetir els seus llaços de xocolata, però és igual. Avui paraules en lloc de xocolata...
ResponEliminaI jo que em pensava que era una metàfora!
ResponEliminaPot ser-ho també, jo rai, les metàfores seran sempre nostres...
EliminaFa un parell de dies, la meva germana em va enviar un whatsapp amb la foto del seu arbre de Nadal... té una decoració clàssica, no gaire carregada i, ressaltant en mig de tot, llaços grocs, d'un groc llampant i que, tot s'ha de dir, hi queden força bé...
ResponEliminaEm va dir: "N'hi he posat NOU, quatre pels nostres quatre empresonats i cinc pels exiliats"... gairebé em va emocionar...
L'arbre està preciós.
Carme, un relat fantàstic! Amb els llaços grocs al pit, als carrers, als ponts i a les places recordem els nostres presos polítics injustament empresonats que es veuran obligats a passar aquests dies lluny de casa i lluny dels seus. Seguirem reclamant la seva llibertat, que és la del nostre poble!!
ResponEliminaA l'hora de fer les felicitacions d'enguany hem preparat uns petits arbres de Nadal decorats amb llaços grocs i un petit text. Doncs el text, Carme, espero que no et molesti, és pràcticament el teu. El vaig trobar tant encertat que no n'hi vaig poder posar cap altre. Gràcies!
Aquest any tindrem un Nadal groc
ResponElimina