Aprofito un relat conjunt que vaig fer fa molt de temps. Aquí hi podeu trobar la resta de propostes.
Qualsevol que l'hagués vista de lluny
hauria pensat que era una nena meravellada per les paradetes del mercat.
Tot i la temperatura gèlida, caminava a poc a poc , amb passes petites,
pausades...La seva mirada ho veia tot i les seva oïda ho sentia tot
.Però si paraves una miqueta més d'atenció veies que tot i la seva
alçada de nena d'un 7 anys, tenia quelcom diferent. No calia ser un gran
observador per veure que cap adult l'acompanyava i que tot i així
caminava tranquil·la , sense presses, atenta a tot. A mesura que les
seves passes avançaven tot anava canviant. Cada Bones Festes pronunciat
amb sinceritat, cada abraçada afectuosa a un conegut, cada persona que
sense adonar-se'n taral·larejava una nadala, cada petit gest de
complicitat d'una parella l'anaven inundant d'un sentiment de benestar.
Tot ella s'anava omplint de mica en mica de quelcom d'inexplicable.
Cadascun d'aquests gestos amables era com si encegués una petita flameta
a l'interior. Aquestes flames però no romanien massa temps dins seu
perquè cada vegada que escoltava una felicitació forçada, cada vegada
que sentia un gruny d'un vianant molest, cada vegada que veia una mirada
furtiva se n'hi apagava una. També és cert que algunes d'aquestes
flametes no s'apagaven sinó que saltaven a l'espatlla d'aquell qui
estava trist, o d'aquell qui es sentia sol i li xiuxiuejava quelcom
reconfortant a l'oïda. Vaig estar uns llargs minuts observant-la fins
que passant davant meu va marxar mercat enllà ...Quan les nostres
mirades es van creuar vaig entendre el significat de l'esperit del
Nadal.
Està bé que l'hagis recuperat uns quants anys després, és un relat ben adient pel Calendari d'Advent.
ResponEliminaPer cert, he clicat l'enllaç dels Relats Conjunts i m'ha vingut una mica de nostàlgia. Hi ha 31 propostes!!, allò si que eren bons temps catosfèrics. :-))
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn relat molt bonic i molt ben trobat. Valia la pena tornar-lo a llegir.
ResponEliminaTotalment d'acord amb en Mc... catosfera qui t'ha vist i qui et veu... 😐
els bons temps igual tornen el dia més impensat....un relat meravellós
ResponEliminaUn relat preciós i molt adient per aquestes festes...M'ha agradat molt que no es malmetessin les flames sinó que es posessin a l'espatlla de qui estava trist...Tanco els ulls i veig a la nena, camino al seu costat perquè no es trobi sola...
ResponEliminaCarai Mireia, nenaaa!!!! pensava que no en faries cap de post!!!
ResponEliminaAix, Mc! Quan la catosfera era una altra cosa i hi havia una activitat frenètica
Un relat preciós!
ResponElimina