Aprofito un relat conjunt que vaig fer fa molt de temps. Aquí hi podeu trobar la resta de propostes.




Qualsevol que l'hagués vista de lluny hauria pensat que era una nena meravellada per les paradetes del mercat. Tot i la temperatura gèlida, caminava a poc a poc , amb passes petites, pausades...La seva mirada ho veia tot i les seva oïda ho sentia tot .Però si paraves una miqueta més d'atenció veies que tot i la seva alçada de nena d'un 7 anys, tenia quelcom diferent. No calia ser un gran observador per veure que cap adult l'acompanyava i que tot i així caminava tranquil·la , sense presses, atenta a tot. A mesura que les seves passes avançaven tot anava canviant. Cada Bones Festes pronunciat amb sinceritat, cada abraçada afectuosa a un conegut, cada persona que sense adonar-se'n taral·larejava una nadala, cada petit gest de complicitat d'una parella l'anaven inundant d'un sentiment de benestar. Tot ella s'anava omplint de mica en mica de quelcom d'inexplicable. Cadascun d'aquests gestos amables era com si encegués una petita flameta a l'interior. Aquestes flames però no romanien massa temps dins seu perquè cada vegada que escoltava una felicitació forçada, cada vegada que sentia un gruny d'un vianant molest, cada vegada que veia una mirada furtiva se n'hi apagava una. També és cert que algunes d'aquestes flametes no s'apagaven sinó que saltaven a l'espatlla d'aquell qui estava trist, o d'aquell qui es sentia sol i li xiuxiuejava quelcom reconfortant a l'oïda. Vaig estar uns llargs minuts observant-la fins que passant davant meu va marxar mercat enllà ...Quan les nostres mirades es van creuar vaig entendre el significat de l'esperit del Nadal.

Comentaris

  1. Està bé que l'hagis recuperat uns quants anys després, és un relat ben adient pel Calendari d'Advent.

    Per cert, he clicat l'enllaç dels Relats Conjunts i m'ha vingut una mica de nostàlgia. Hi ha 31 propostes!!, allò si que eren bons temps catosfèrics. :-))

    ResponElimina
  2. Un relat molt bonic i molt ben trobat. Valia la pena tornar-lo a llegir.

    Totalment d'acord amb en Mc... catosfera qui t'ha vist i qui et veu... 😐

    ResponElimina
  3. els bons temps igual tornen el dia més impensat....un relat meravellós

    ResponElimina
  4. Un relat preciós i molt adient per aquestes festes...M'ha agradat molt que no es malmetessin les flames sinó que es posessin a l'espatlla de qui estava trist...Tanco els ulls i veig a la nena, camino al seu costat perquè no es trobi sola...

    ResponElimina
  5. Carai Mireia, nenaaa!!!! pensava que no en faries cap de post!!!
    Aix, Mc! Quan la catosfera era una altra cosa i hi havia una activitat frenètica

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars