Bons Desitjos Nadalencs [I]

(Aquest post també el trobareu publicat al blog XAREL-10)

"Arriba el Nadal" (Elfriede Weidenhaus)
[Coberta posterior de la revista "Selecciones del Reader's Digest" (XII/1975)]

Som a la setmana abans de Nadal i per aquests dies us he preparat un parell de posts dedicats als "Bons Desitjos de Nadal i Cap d'Any" que tant proliferen durant aquestes dates (i que, una vegada han passat, oblidem força ràpidament).
En el post següent, que publicaré divendres que ve, us proposaré un petit joc (és marca de la casa :-D) sobre aquest tema però avui vull explicar-vos una anècdota que potser ja coneixeu però que jo trobo molt reveladora.

És una història que podria ser ben real malgrat que, com de tota bona anècdota, se n'expliquen diferents versions on no coincideixen tots els protagonistes. Així i tot, sembla que podem situar l'escena el desembre de 1948 i que estaria protagonitzada per alguns dels ambaixadors estrangers d'aquella època a Washington D. C., la capital dels Estats Units: El britànic Oliver Franks, el francès Henri Bonnet i el rus Alexander Panyushkin.

La versió que jo coneixia la vaig llegir fa un bon grapat d'anys a la pàgina 120 del número de desembre de 1975 de la revista "Selecciones del Reader's Digest" on consta extreta del Sunday Express de Londres i allí, a més d'aquests tres personatges, també se cita l'ambaixador alemany, tot i que Alemanya i els Estats Units van trencar relacions diplomàtiques entre 1941 i 1949 a causa de la Segona Guerra Mundial.
Malgrat aquesta possible incoherència, és aquesta mateixa versió la que he recuperat i us tradueixo a continuació:

El dia abans de Nadal, l'ambaixador britànic a Washington va rebre una trucada telefònica d'una emissora de ràdio local preguntant que li agradaria rebre com a regal de Nadal. L'ambaixador va pensar un moment i va donar la seva resposta.

L'endemà va sentir al locutor que deia:
«Hem fet una enquesta sobre el que desitgen rebre per Nadal els ambaixadors estrangers.

L'ambaixador francès digué: "Desitjo ardentment que l'any vinent sigui un any de pau per al món".

L'ambaixador rus esperava un any de justícia per a tots els homes.

L'ambaixador alemany desitjava veure un millor repartiment dels béns del món.

I l'ambaixador britànic va dir: "M'agradaria una capsa de fruita confitada"»



Malgrat que l'anècdota no ho especifica, jo diria que no és gens agosarat afirmar que l'ambaixador britànic va ser l'únic que realment va veure complerts els seus desitjos. :-))


Agafeu-ne una, no hi ha cap mal a intentar endolcir-nos
la vida mentre seguim desitjant que arribi la pau mundial,
la justícia universal i un millor repartiment de la riquesa...

Comentaris

  1. Comparteixo tots els desitjos dels mandataris... però jo no hi puc fer massa cosa, mentre que ells sí que ho tenien més a l'abast... ara bé, és boníssim veure reflectit el caràcter britànic en aquesta divertida anècdota 😁😁😁
    MAC, ets un excel·lent narrador!!! 👏👏👏👏

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssima la fruita, hehe hehe... n'he agafat tres trossos 😁😁😁

      Elimina
    2. Sens dubte ho tenien (i ho tenen) més a l'abast els que manen que nosaltres. Però el temps va deixant clar que ells tampoc fan gaire per posar remei a aquests problemes. Són desitjos difícils de complir, és cert, però jo no vull resignar-me a que siguin impossibles del tot, clar que primer hauríem de començar canviant les prioritats que mouen la nostra societat.
      Gràcies, m'ha agradat explicar el context i d'on he tret l'anècdota. :-)

      Elimina
  2. Una anècdota divertida, que bé podia ser real...L' ambaixador britànic va ser pràctic, el seu era un regal que bé podia aconseguir!
    Si que és bona la fruita confitada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va divertir molt quan la vaig llegir ja fa anys i no l'he oblidat des d'aleshores, per això m'ha agradat recuperar-la pel Calendari d'Advent .
      Es veu que l'ambaixador britànic no estava per pensaments massa "elevats" quan el van trucar i va demanar el que de veritat li feia il·lusió. :-D

      Elimina
  3. N'agafaré tres trossos com l'Assumpta, m'ha semblat una excel·lent idea!!!!

    Hi ha gent molt pràctica i d'altres que potser són més hipòcrites, vés a saber.
    Jo crec que hagués demanat (lligant-ho amb el meu post d'avui) la pau, la justícia, el millor repartiment de la riquesa i a més a més la capsa de fruites confitades (o potser de xocolata),o sigui: tot. He, he, he... i no veuria acomplerts els meus desitjos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'ho he dit al teu post, està bé demanar-ho tot. Sempre pot ser que obtinguem alguna cosa de les que demanem, com per exemple la capsa de fruita confitada en aquest cas. Els altres desitjos de l'anècdota (tot i que ja han passat 70 anys des de 1948) no han arribat i, per desgràcia, tampoc se'ls espera.

      Elimina
  4. L'ambaixador britànic va ser pràctic i va evitar tenir un disgust, ja que el seu desig era fàcil d'aconseguir, però vull creure que podem desitjar pau, justícia, llibertat, un millor repartiment de la riquesa i també del poder. I estaria bé que poguéssim esperar que els nostres representants treballessin amb la voluntat que aquests desitjos es fessin realitat.
    Un bon relat McAbeu! Gràcies!
    Jo agafaré unes quantes fruites confitades per fer un plum cake!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vull creure que podem seguir desitjant que un dia es compliran aquestes demandes, que per altra banda són ben justes i necessàries,. Del que no tinc tantes esperances és que els que ara manen tinguin gaire interès a treballar per fer-les realitat, però potser algun dia això canviarà i els nostres representants ens representaran de veritat.

      Per cert, m'encanta el plum-cake i ara m'has fet recordar que fa un munt de temps que no en menjo... com encara ha quedat fruita confitada, potser et copio la idea. :-))

      Elimina
  5. Els britànics sempre tanta diferents... També és cert que era el més pragmàtic i realista ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars