Pedra i Sang



De tradicions nadalenques n'hi ha moltes.  A la majoria de pobles de Catalunya s'interpreten Els pastorets any rere any.  Sovintegen també, encara que menys freqüents els pessebres vivents.

A Sant Cugat, hi ha una tradició local, que s'ha anat consolidant i ja celebra aquest any la seva 18ena edició. És la representació de Pedra i sang.

És la història de l'herència de la familia Saltells. El pare quan mor víctima de la pesta negra l'any 1348, deixa tota la seva herència al monestir de Sant Cugat, perquè deia que desconeixia si el seu fill era viu o mort, ja que havia estat cridat pel rei a la guerra. El fill Satells, que era  viu, quan torna de la guerra reclama la seva herència i entra en conflicte amb l'Abat Biure. Tot i que les lleis avalen la petició del fill Saltell, l'abat Biure no cedeix i finalment acaba essent assassinat una nit de Nadal mentre celebrava la Missa del Gall, davant de la presència de tots els vilatans de Sant Cugat quue hi assistien.

És una obra que té la particularitat que es representa en el mateix monestir i els mateixos escenaris on va tenir lloc la història de veritat.

Els creadors van saber engrescar a una bona colla de la gent del poble per a fer d'actors d'aquesta tragicomèdia basada en fets reals.


  



Comentaris

  1. Aplaudeixo que es recuperin aquestes històries locals, molt sovint desconegudes per una gran part dels habitants de la mateixa localitat i no cal dir pels de fora. És molt important conèixer la nostra història (o les nostres llegendes) i està molt bé recordar-la com en aquest cas, convertint-la en una tradició de cada Nadal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, està molt bé que es facin aquestes coses. I també està bé que sigui una iniciativa col·lectiva de la gent del poble, com totes les representacions nadalenques.

      Elimina
  2. Caram... un assassinat en plena Missa del Gall... 😱
    Tan que m'agrada a mi la Missa del Gall... amb els nens de catequesi que porten els "Nen Jesús" dels seus pessebres, que el Mossèn els beneeix... i després, vinga a cantar nadales... 🎵🎼🎶🎼🎹🎻🎶
    😁😁😁😁😁

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes neules de xocolata tenen un aspecte deliciós. .. i ara és hora de berenar hehehe

      Elimina
    2. Devi ser molt impactant per a la gent del poble veure això...

      Elimina
  3. A mi també m'agrada que es representin aquestes històries antigues i que el poble si impliqui, es una bona manera de donar-les a conèixer...
    I els pastorets , que a cada lloc els fan diferents...La meva reneboda n'és tota una artista, des de fa uns quants anys, ara en té vuit, però quan va començar era molt petitona...
    "Neules, neules , torrons i vi blanc"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui sí! Els Pastorets d'Olot van celebrar el centenari ara deu fer uns vint anys. Les meves filles eren molt petites i hi anàven a fer d'àngels. Jo els recordo de petita i la veritat és que algunes escenes em feien una mica de por. Més endavant, els meus nebots n'organitzaven una versió casolana i familiar; ens la representaven aquests dies i feien molta gràcia.
      Precisament en vaig fer una entrada al blog. Si voleu, avui que no tenim actualització al blog hi puc publicar aquella entrada.
      Si us fa gràcia, m'ho dieu.

      Elimina
    2. No hi ha dos pastorets igual i aquí està la seva gràcia! Som un país creatiu.
      Llàstima que no tiressis pel dret, Adriana! Haguessis pogut publicar-ho!

      Elimina
  4. Bona iniciativa la de recuperar i escenificar aquesta història nadalenca local, malgrat el seu final violent. I sí, quina Missa del Gall tan accidentada!
    Agafo un parell de neules de xocolata. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Adriana! Hi ha històries que transcendeixen segles i segles, llàstima que siguin de mal rotllo!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars