Què bonic que és viure (It's a wonderful life) (Qué bello es vivir)

Doncs sí, estimats companys blogaires... m'arrisco. M'arrisco a que em digueu de tot i res bonic però, per mi, aquesta és la pel·lícula nadalenca per excel·lència... No sé pas quantes vegades l'hauré vist (ja sigui sencera o algun tros... perquè és llarguíssima i tu pots posar la tele i veure que porten ja mitja hora i quedar-te igualment, perquè no t'has perdut gaire)

És la pel·lícula ideal per veure a caseta, amb mitjons de llana, arrupits al sofà, amb una manteta pel damunt i una beguda calentona... Mmmmmm... jo ja m'hi veig.


I dic que potser em direu de tot menys coses boniques perquè sembla ser que els autèntics cinèfils diuen que és un film molt dolent. Va tenir cinc nominacions als Oscars i no en va guanyar cap... però bé, cinc nominacions són cinc nominacions, no? No seria tan dolent!

Els experts l'omplen de crítiques, però, segons Google, a un noranta-u per cent dels usuaris els ha agradat aquesta pel·lícula. Som la gent normal... la dels mitjons i la manteta. Aquells que ens podem sentir identificats amb qui passa greus problemes econòmics, que ens empipem amb els rics usurers, que desitgem de tot cor que la història "acabi bé" i que, fins i tot, podem creure que tot un gran embolic l'arregli un àngel "en pràctiques".


Dades (de la Viquipèdia)

Pel·lícula estatunidenca de l'any 1946. Amb 5 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, director, actor, muntatge i so. 
Basada en el relat curt The Greatest Gift, que Philip Van Doren Stern va escriure el 1939 i va publicar el 1943.
Director: Frank Capra
Text original de: Philip Van Doren Stern
Guió: Frank Capra, Frances Goodrich, Albert Hackett, Jo Swerling, Michael Wilson
Premis: Premi Globus d'Or al Millor Director


La podeu veure sencera aquí.

Qui s'apunta a fer un post demà?

Ehem...edito el post i porto quelcom que hauria anat molt bé al pobre George... uns quants dinerons! clar que ell ho necessitava en diners de veritat (podeu donar les gràcies a en MAC perquè jo us havia posat a dieta hehehe)

Comentaris

  1. L'he vist, és clar, però he d'admetre que no la recordo gaire més enllà de tenir-ne una idea general de què va. Com veus no sóc dels que m'he apuntat a tornar-la a veure cada vegada que l'han tornat a emetre quan arriben aquestes festes.
    No te'n diré però res de lleig. Ja saps que en penso d'aquests temes. Està molt bé que els crítics professionals donin la seva opinió d'una pel·lícula (o d'un llibre) perquè això ens pot ajudar a triar però és només la seva opinió. Els experts la poden haver qualificat com a "dolenta" però si a tu t'agrada, està clar que per a tu és "bona". I això és el que importa, i encara et diré més, això és així tant si el 91% de la "gent normal" coincideix amb nosaltres com si som els únics, en qüestió de gustos cadascú tenim els nostres. ;-)

    Per cert, ja veig que la pel·lícula t'ha tornat a enganxar... la prova és que ens has deixat sense xocolatina. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, la xocolataaaa!!!
      Gràcies, MAC!!!
      Quan pugui la posaré i per a tu hi haurà ració doble!!! 😉😉😉👍👍

      Elimina
  2. Jo no la recordo gaire tampoc, L'ahuré de tornar a mirar i estic del tot convençuda que en qüestions d'art de tota mena, el que compta és el gaudi personal i els crítics ja s'ho faran amb les seves idees.

    Recordo que fa molts anys, quan llegia Bertrand Russell, em va impactar un paràgraf on explicava, que una persona aqui li agradin (per exemple) les maduixes, en aquest aspecte sempre serà millor que la que no li agraden, perquè és capaç de gaudir d'una cosa que l'altra no n'és capaç.

    Si canvies maduixes per pel·lícula, tu ets "superior" a tots aquests crítics que no han gaudit amb la pel·lícula. O siugi que insisteixo: ja s'ho faran.

    I si algú et diu de tot, menys coses boniques, efectivament ell mateix es posarà sota l'alçada del betum en relació a tu i a aquesta pel·lícula, però estic segura que cap dels que voltem per aquest calendari d'advent ho faria.

    Demà sempre pots fer un post tu mateixa, només amb la xocolata que ens has escatimat avui... Demà, xocolata gratis per a tothom, sense llegir cap post, sense fer cap feina prèvia, ni haver-se-la guanyat de cap manera. Xocolatada general!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, CARME, llegir-te em fa pujar l'autoestima!! hehehehe
      Visca les maduixes!!! :-DD

      De fet jo sóc una persona a la que agrada gairebé tot, així que ara em sento súper feliç hehehe

      En quant a fer demà un post-xocolatada és una gran idea... llàstima que ho he vist quan ja venia a posar les xocolatines d'avui... però... el que tu m'has dit m'ha donat una idea per un post per demà... Si aconsegueixo fer-lo, te'l dedicaré ;-))

      Elimina
  3. Recordo que fa molt de temps que la vaig veure i em va agradar molt, però no me'n recordo gaire, així que ja sé què toca, sant tornem-hi...
    Diners de xocolata? jo els prefereixo de curs legal, he, he!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això, això, tornem-la a veure!!! ;-)))

      (Jo també voldria uns quants dinerons dels de "veritat"... els necessaris) ;-)

      Elimina
  4. Jo no recordo haver-la vist. O sigui que ja tinc feina per una tarda mandrosa d'aquestes festes. Amb les llaminadures que pengeu, encara serà de més bon mirar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt llarga... però és taaaaan bonica!! 😁😁

      Elimina
  5. Fa molts anys que no la veig, però a mi les pelis d'en Frank Capra sempre m'agradaven molt i en James stewart ( quan no feia de cowboy, també

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Hombre que sabia demasiado, amb la Doris Day... m'encanta 😁😁😁

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Ens encanten els comentaris, són com regals virtuals!

Entrades populars