Santa Llúcia
(He vist que quedava un dia buit i m'ha sabut greu)
Sortirà just al final del dia. La rits ja ens ha parlat de la nit de Santa Llúcia literària.
I jo parlaré d'una Santa Llúcia més popular.
Tradicionalment, per Santa Llúcia començaven els preparatius i les festes de Nadal. Per Santa Llúcia obria la fira que du el seu nom, i també començaven a encendre's els llums del carrers i a decorar-se les botigues i magatzems. Vosaltres em direu... i quan fa d'això? Molt. És cert. per això us ho recordo. Perquè jo ja sóc d'una altra època i em fa mandra que tot s'avanci tan exageradament. Van començar a avançar i avançar les vendes nadalenques i ara al mes de novembre la sembla Nadal.
Ahir vaig anar amb una amiga a donar el volt pel centre de Barcelona. Era bonic. Feia la mateixa olor de sempre. L'aspecte molt diferent de quan jo era petita i fins i tot de quan hi portava els meus fills. Abans hi havia només dues menes de parades: les de verd i les de figuretes... ara venen moltes més coses. Sobre tot barrets de pare Nadal... milions de barrets vermells. Diferent, sí.
I ja posats a ser tradicionals us posaré el Romanç de Santa Llúcia que m'ha regalat avui un amic blocaire per mail. Suposo que ja no us vindrà de nou si us dic que em recorda la meva mare i la meva tieta Rosa, que totes dues cantaven molt bé i se les sabien totes.
Bon començament oficial de les Festes de Nadal.
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós
pel volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira,
amiga anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.
Ho posarem a mig dia
dins del nostre menjador
i abans de seure a taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós
tals paraules m'acudien
quan he vist la meva amor.
Música: Eduard Toldrà
Lletra: Josep Mª de Sagarra
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós
pel volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira,
amiga anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.
Ho posarem a mig dia
dins del nostre menjador
i abans de seure a taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós
tals paraules m'acudien
quan he vist la meva amor.
Música: Eduard Toldrà
Lletra: Josep Mª de Sagarra
Ja es veu que no pot faltar cada any al Calendari d'Advent, un dia amb post doble. :-DD
ResponEliminaAquesta vegada però ha valgut la pena, que és tot un luxe aquest romanç de Santa Llúcia amb la veu de Josep Carreras. :-)
Ui, ui, ui... El vaig programar cap a les 7 de la tarda i juraria que l'altre no hi era...
ResponEliminaAlgun dia s'inventaran els calendaris d'Advent d'aquells de les finestretes que tindran algun dia finestreta doble, com una sorpresa i serà una idea robada del nostre calendari... He, he, he
Quan me'n vaig adonar vaig estar a punt de treure'l però em va saber greu pel Carreras, com que em va agradar tant d'escoltar...vaig pensar que a vosaltres també us agradaria.
Gràcies Mc!
Hola Carme,
ResponEliminaJo el devia penjar cap a curs de 8. Ma mare, la Rosa, té problemes amb el blogger i me'l va enviar per què el penges. No m'hi vaig fixar si n'hi havia un altra o no. No hi ha cap problema, finestra doble. Potser sí que ho posem de moda ;)
Avui es celebra la del poble on visc, es petitona, cada anys es el mateix, però encara que només sigui per veure la gent que de normal no et trobes ( mira que es difícil axó en un poblet petit) dona gust passejar-hi cada any
ResponEliminaHehehehe quina gràcia m'ha fet el comentari d'en MAC! ;-)
ResponEliminaHe obert dues vegades la pàgina... així vaig responent mentre escolto en Carreras, que m'agrada molt :-))
En fi, no puc estar més d'acord amb tu, CARME... jo també penso que tot comença massa aviat. Llums de Nadal al novembre?... però, el que més greu em sap, és totes aquestes tradicions estranyes que ens envaeixen. Què pinta el Pare Noel aquí?
I, que consti, que jo no tinc res en contra a adoptar coses foranies si aquí no en tenim d'altres (El mateix Calendari d'Advent n'és un exemple) però, que no tenim el Tió i els Reis? (membres, tots quatre, de la Sectorial Màgica de l'Assemblea Nacional Catalana), doncs què pinta aquest altre aquí?
És tradició escoltar als clàssics per aquestes dates, tot i que a mi m'agrada fer-ho tot l'any, però també he de dir que ara, a prop de Nadal, recobra un altre gust diferent.
ResponEliminaCrec que hi ha coses que haurien de romandre intactes a través dels anys, una d'elles les tradicions i ... que no manquin les aferradetes ;)
el post d'advent doble es només una petita mostra del caos que vindrà amb la trobada virtual del gener 2015
ResponEliminahahhaa, pons007, si, pot ser força caòtic, pel gener!
ResponEliminaBé, com alguns ja haureu deduit, avui m'he anat posant al dia, ja que no he entrat cada dia, al calendari. Així que, si per vosaltres ha estat doble, per mi, no vegis!
Sobre el que comenteu, recordo que fa uns quants anys, quan encara no havia començat la crisi, havia arribat a veure els llums i les garlandes de Nadal a finals d'octubre (al Caprabo de la zona industrial de Blanes, eh? no m'ho invento) que jo encara aprofitava per anar a nedar els dies que feia sol! una ràbiaaaa... amb la crisi s'ha retardat fins al novembre, encara sort!