Avui tornem a tenir un post col·laboració. Aquesta vegada hem d'agrair a Vicicle que ens faci arribar el seu conte La disfressa.
Ho tindrem fotut aquest any, nois… Sí, tens raó. En 2010 anys mai havien faltat a la cita. Qui podia ni tan sols imaginar-se aquesta maleïda epidèmia dels camells. I de cavalls ni parlar-ne… Pobres camells. Estan posseïts pel malson dels venedors de fum, dels homes equivocats, i no sabem quan se'n sortiran… Potser hi haurà passat el Nadal i tot, i no tindrem res a fer… Front al Nicolau?… És clar, qui si no? Ens guanya la partida, sense jugar. Sempre amb l'avantatge d'arribar abans que nosaltres, i ara açò… N'hi ha dret a això, déu meu? Com és possible que ens abandones amb tanta fredor? Mai de la vida hem fallat. Per què aquesta prova? Què faran ara els pobres nens que encara confien en nosaltres, eh? Que estem parlant-te! Que no ens escoltes?… Va, deixa-ho córrer, Gaspar, no t'hi capfiques més. Què alternatives tenim?... Poques, Baltasar. No podem utilitzar ningun tipus de transport col·lectiu. Hem de fer camí només els tres i guiats per l'estel de purpurina d'argent. Ho diu la normativa dels Reis d'Orient… Tampoc podem fer-ho en mitjans amb motor. Prohibit totalment, punt 25/12 paràgraf 6/1 del codi. No, Melcior?… Sí, no vas errat. I fer-ho en bici podria ser molt lamentable. Si els nens se n'adonen que tenim que ajudar-nos de les rodetes laterals per a no perdre l'equilibri, us imagineu el desencís, us en podeu fer una idea de la cavalcada? Pareixeríem tres vells inútils i carrinclons… Doncs, el que som. Ho tenim fotut, nois… I si a les bicis els hi posem una bonica disfressa de camell?, va dir Baltasar...Fixeu-vos-hi bé aquest any quan aneu a esperar els Reis. no fos cas que no arribéssin en camell. Moltes gràcies a Viclicle pel seu divertit conte.
Si us heu portat bé i heu rigut amb el conte podeu agafar una xocolatina (no us queixeu que avui ho hem fet fàcil, segur que tots heu rigut!)
