diumenge, 25 de desembre de 2016

25 de desembre


El Calendari d'advent 2016 ja arriba al final del seu recorregut


dissabte, 24 de desembre de 2016

A cantar

Diria que en  calendari d'aquest any encara no tenim cap post de música , així que us deixo un recull de cançons de Nadal poc típiques!







Per acompanyar aquestes cançons poc clàssiques també us deixo uns bombons poc clàssics.



Aquí podeu trobar-ne la recepta

divendres, 23 de desembre de 2016

Pessebre Retallable... retallat

Tret d'AQUÍ

Com sabeu tots els que heu anat passant cada dia per aquest blog, els divendres d'aquest mes de desembre us he presentat els meus "Passatemps Nadalencs" encapçalats, cadascun d'ells, per un dels Pessebres Retallables dibuixats per OPISSO i publicats al TBO. Són uns pessebres que a mi m'agraden molt, per ells mateixos i pel que tenen de record dels meus nadals infantils, i des de que vaig publicar el primer que tenia ganes de muntar-ne un.

Em faltava únicament una excusa per posar-m'hi... i, per fi, l'he trobat. En un primer moment només havia de fer tres posts en aquest blog però l'ASSUMPTA i la MIREIA em van demanar si podia també encarregar-me de fer alguna cosa per aquest quart divendres de desembre i he pensat que no trobaria millor ocasió per muntar un d'aquests pessebres i així també aprofitar per ensenyar-vos-el, no només en dues dimensions sinó en un "espectacular 3-D". :-))

Per tant, he imprès els dos fulls del pessebre que heu vist al començar a llegir aquest post, he agafat cartró, tisores i cola, he intentat recordar tot el que em van ensenyar a les classes de pretecnologia quan feia EGB... i m'ha sortit això:

El Naixement i els Pastors


Els tres Reis Mags i el seu seguici



El Pessebre complet


Podria haver quedat millor i segurament no val gaire però el que jo m'he divertit mentre retallava, encolava i enganxava no té preu. :-DD

Ah!, ja ho sé que a cadascun dels "Passatemps Nadalencs" també hi havia un "Enigmàrius" per solucionar però avui això no toca. Bé, no toca en aquest blog però si voleu provar d'endevinar-ne algun n'he preparat uns quants que podeu trobar (a partir de les 9:00) al XAREL-10. Us hi espero!!. :-)

El que sí toca aquí, és clar, és una xocolatina. Aquí les teniu, agafeu-ne les que vulgueu... jo en prenc un parell que me les he guanyat de sobres amb els treballs manuals. :-D

dijous, 22 de desembre de 2016

La loteria, l'escudella, el torró i... Cantem!

Apa, tothom a buscar les butlletes de loteria (si en teniu), que avui és el dia!

A mi la loteria de Nadal no m'il·lusiona especialment, potser perquè no he cregut mai en l'atzar. Però si toqués tampoc no li faria fàstics, la veritat. A més, ara ja tenim La Grossa, que, com a mínim, sabem que els beneficis van a parar a obres socials.

Però no és de la loteria, del que volia parlar, sinó de l'escudella de Nadal. Suposo que, qui més qui menys, ja en sap la recepta, però aquí us deixo la que feia la meva iaia, que després va passar a fer ma mare i, per allò de la tradició de mares a filles, ara em toca a mi fer cada any, perquè ningú no em perdona  que per l'àpat de Nadal no hi hagi escudella.


ESCUDELLA DE NADAL

Ingredients per a 20 persones (els que som a casa... sí, som família nombrosa!)

Pel brou:
Mitja gallina
La carcassa d'un pollastre
Un os de genoll de vedella (la iaia hi posava també un os de porc, dels salats. jo no l'hi poso)

7 o 8 pastanagues pelades
1 xirivia pelada
2 o 3 naps pelats
3 o 4 porros, ben nets
3 o 4 branques d'api (les fulles, si les poseu, han de ser les tendretes)

Cigrons (la iaia els feia bullir ella mateixa, jo m'estalvio la feina. Els poso més cap al final, ja cuits)
Una col (si cuineu per menys persones, amb mitja n'hi haurà prou) ben neta i ben talladeta (sense passar-se de talladeta)

 4 o 5 patates grosses, tallades a trossos.

Per  la pilota:
Mig quilo de carn picada de porc
Mig quilo de carn picada de vedella
all i julivert picat  (si no us agrada l'all, només julivert)
dos ous
sal i pebre

Més coses:
Botifarra crua ( jo n'hi poso dues)
Una  botifarra negra

La pilota i la botifarra s'afegeixen a la darrera mitja hora, perquè no es desfacin. Sobretot, la negra, que es desfà més.

El caldo cal que bulli unes 3 horetes (en total). Quan arrenqui el bull li hem d'anar traient les impureses i que vagi bullint poc a poc, sense parar. Hi ha ingredients que van "abans", hi ha ingredients, com els cigrons, les botifarres i la pilota, que van una mica més tard (com he dit, han de bullir mitja horeta o tres quarts i prou)

Galets (important!) (també es pot fer amb arròs i fideus, però no fa tan Nadal). En el meu cas, en necessito dos paquets i mig de 250 g. No és per fer propaganda, però em van molt bé els de la marca "El pavo".

La pasta jo la bullo a part amb aigua i sal, perquè alguna vegada l'havia bullit amb el caldo i després sempre me'n faltava, perquè la pasta  n'absorbeix molt.

Serveixo el brou i la pasta en una sopera (per la cerimònia). Peeeeeerò... com que som tants, la cerimònia només la faig una vegada. Quan la sopera és buida, trec l'olla directament (les olles)... o no acabaríem mai!

La carn d'olla (sense la carcassa, ep!)  la serveixo en una safata, ben posadeta, i en una altra safata, hi poso les verdures (excepte la xirivia).

Us asseguro que els molt"Carpantes" s'ho acaben tot i encara els queda un racó pel segon, per les neules i els torrons!

Us deixo una mica de torró de xocolata, per anar fent boca!


I aquesta nadala, que m'agrada molt!


dimecres, 21 de desembre de 2016

Una manualitat fàcil per quan vas amb pressa

Jo crec que la gran majoria de la humanitat està formada per persones més ben organitzades que jo. Però, per casualitat, si hi ha algú que a aquestes alçades tenia la intenció de decorar casa seva i encara no ho ha fet, vaig a proposar una manualitat molt senzilla de fer.

Es necessita feltre, dels colors que es vulgui (a mi el verd i el vermell són els que em semblen més nadalencs), roba de patchwork amb un estampat típic d'aquestes dates, buata, fil, agulla, cinta de regal primeta, paper i llapis (o una impressora)

Amb el llapis dibuixeu un cors, cercles, triangles, estels... (o sinó imprimiu aquestes siluetes en una mida aproximada d'uns 9 o 10 cm. de diàmetre) i ho retalleu. Agafeu les robes necessàries


El paper retallat, en forma del que sigui, ens servirà de plantilla per fer la petita figura nadalenca que posarem per decorar. La retallarem dues vegades: una per fer el davant i l'altra per darrera. Si volem podem fer feltre per un cantó i roba per l'altre o els dos iguals


Un cop tenim les figures retallades (jo he fet tot cors) també hi podem fer aplicacions barrejant el feltre i la roba.


Hi ha moltes formes de cosir una cara amb l'altra, com per exemple aquesta tan senzilla


O aquesta, que fa com un repunt a màquina (però és tot, tot fet a mà!)


Abans d'acabar de cosir tot el voltant, quan quedi tan sols una petita obertura, hi introduïm la buata i ho acabem de cosir...


Cosim la cinta al lloc que ens vagi bé per poder-la penjar. I ja està!!


Espero que us agradi! Penjats queden moníssims :-)

Va, mentre penseu quines formes fareu, agafeu uns altres cors, aquests de xocolata, que estan molt bons!




dimarts, 20 de desembre de 2016

El pessebre dels nens de la meva escala



Una vegada, en un país no gaire llunyà, tot just després d'una guerra molt injusta (tan o més que totes les guerres), hi havia una parella de joves, En Carles i la Maria, tot just acabats de casar, que van haver d'anar a viure en un poble que els era ben desconegut, a causa d'una d'aquelles tristes situacions de postguerra, que no ve pas a tomb d'explicar.

En Carles era un home de recursos i com que no tenien lloc on viure, va pensar a buscar alguna família que els volgués acollir de dispesers. I en va trobar una. Una altra parella jove, En Ricard i la Rosa, tot just una mica més grans que ells que ja tenien dues criatures, una nena, encara petita i un menut de poc més d'un any. Els van acollir i hi van viure junts una colla de mesos, més d'un any.


Aquesta convivència va tenir com a conseqüència una llarga, profunda i sincera amistat. Cada any de la seva vida, i en van viure molts, aquestes parelles, van anar a passar uns dies junts, els uns a casa dels altres i a la inversa.

Els seus fills, van continuar l'amistat i seguien anant a trescar per les muntanyes plegats, com havien fet els pares.


Ara, en aquesta escala, encara s'hi troben, els fills d'en Carles i la Maria i d'en Ricard  i la Rosa i per acabar-ho d'arrodonir, s'hi troben els néts i també els besnéts.


Aquests néts i aquests besnéts, els pares i fills actuals,  fan el pessebre junts i xalen de valent.

- Em vull quedar a viure aquí, al poble - diu en Jan als seus pares
- Jo vull quedar-me a viure aquí! - diu en Roc als seus.



Vora del riu, on jugaven a construir preses de joguina arrossegant pedres, ara que ja no es temps de remullar-se  fan el pessebre amb la il·lusió dels infants. Somiant que el millor regal de Nadal o de Reis, fos poder quedar-se a viure al paradís de les muntanyes.

PD:  conte en record i homenatge a tots els que ja no hi són, creadors de lligams duradors.  Els seguim estimant des d'aquí, allà on siguin.  I agraïment també a aquest jovent per la il·lusió, la traça que any rere any despleguen en tantes coses, com ara en aquest pessebre de l'escala que ja tothom espera i que atreu les mirades dels vianants que passegen pel carrer.

Ja que parlem de pessebres, us en poso un de xocolata. 


dilluns, 19 de desembre de 2016

SANTES PASQÜES!






LLISTA DE LES COSES QUE FALTEN  COMPRAR PER NADAL:

-CAVA   Preguntar a en Miquel si ja l’ha encarregat
-TORRONS  S’ha d’anar a can Monerris Planelles a comprar-los, els altres no els hi agraden
-GARLANDES PER L'ARBRE Totes del mateix color
-REGALS DEL TIÓ.  Són sis els menuts que vindran, en necessito almenys dos per cada un
-PAPER DE REGAL per embolicar-los
-RAMETS DE VESC per les amigues. Fer una llista apart
-TRES POSTALS per correspondre a els que encara tenen costum de enviar Chrismas

La llista del menjar ja la tinc feta. Això de preparar un Nadal per quinze persones és cosa molt complicada. Uns perquè hi han coses que no els agraden i d'altres que segons què no en poden menjar, costa un disbarat preparar el menú que vagi bé a tothom! Una festa tradicional i familiar que s’ha convertit en una disbauxa de regals i compromisos…


Ai! M’he oblidat d’apuntar a la llista que he de comprar una ponsètia per la tieta Margarida!

I qui l’hi anirà a portar? Jo, impossible amb feinada que tinc, i en Miquel m’ha de ajudar. Si els hi demano als fills i a les seves dones diran que no cal anar-hi pas, que la pobre ja no s’entera de si anem o hi deixem d’anar… Pot ser sí, però a mi sempre em somriu quan la visito, està molt contenta i m’agafa la mà amb molta tendresa. Pobre dona, des que està a la Residència ningú és recorda d’ella. Ella que sempre es desvivia per ajudar, que quan teníem un problema sempre ens dava un cop de ma. Tenia fal·lera pels nostres fills i sovint se’ls enduia a passeig, al parc o al "caballitos", sempre els explicava contes o histories dels avantpassats,  amb molta gràcia i molta imaginació. 


Ara, molt velleta, sola, en una residencia -que la cuiden molt bé, tot s’ha de dir- gairebé ningú no la visita. Ningú es recorda de l'afectuosa i servicial que era. 
Jo la portaria a casa per Nadal, però, sincerament, no podria estar per ella i segur que s’angoixaria. Però he pensat que l’endemà, per Sant Esteve, sí que l’aniré a buscar i li dedicaré tot el dia i si a els fills no els hi agrada que no vinguin, que vagin a dinar a ca la sogra!

La tieta és mereix tot el nostre afecte, tota la nostra atenció, que s’ho té ben guanyat amb el que arribat a fer per nosaltres.
I vull correspondre una mica, el cor m'ho demana, al cap i a la fi el que realment es celebra en aquests dies, encara que sovint ho oblidem, és que ha nascut Jesús per ensenyar-nos a estimar. 



  Proveu els bombons, estan boníssims!
                                                              


diumenge, 18 de desembre de 2016

Quart diumenge d'Advent.- Encenem la quarta espelma


Ja tenim les quatre espelmes enceses! Què boniques les quatre flames! Amb el foc no passarem fred ni quedarem a les fosques, ens dóna escalfor i llum!

La setmana passada vàrem parlar del color de les espelmes (tot i que a mi, que m'encanten vermelles o blanques, les segueixo posant d'aquests colors, tant hi fa!) i avui parlarem de la base que les aguanta, de la corona en sí mateixa, en forma de cercle, figura geomètrica que no té ni principi ni fi. La Corona d'Advent ens recorda l'unitat i eternitat de Déu, un de sol i també sense començament ni final. També simbolitza l'amor envers Déu i els homes, un amor que no hem de permetre que mai s'aturi.


Les branques verdes representen Crist ressuscitat, viu entre nosaltres. El verd és el color de l'esperança i de la vida, l'esperança que és bàsica durant l'Advent (estem esperant el naixement de Jesús). Les branques, ens fan pensar en arribar a una estreta unió amb Déu, com les branques al seu arbre.

Ei... diumenge que ve ja és Nadal!!

Us deixo uns xaiets de xocolata... hehehe no sé si els posareu al pessebre o us els menjareu ràpidament! :-))



dissabte, 17 de desembre de 2016

Visca els reis mags de l'Orient!

Ja ens anem acostant a l'hivern, al Nadal i ja ens hem cruspit setze xocolatines del calendari d'advent (.....deixo esborrany avui dia 3,  perquè qui no corre vola i si em descuido no em quedaran dies per escriure el meu segon post d'enguany .....això demostra l'enorme capacitat de convocatòria d'aquest blog )

Avui és 17  de desembre , només li resten 14 dies a l'any 2016 per finir .....dintre de vuit dies ja Nadal , tradicionalment les famílies s'apleguen al voltant de la taula, canten nadales davant el pessebre amb la cabana establia de suro, l'àngel damunt un cel pintat d'estrelles de plata  ....els pastorets de terra cuita o de plàstic, els tres reis que encara estan allunyats i cada dia els acostem una miqueta.....

Dec somiar ....encara les famílies fan el que he escrit? ara hi ha la moda dels avets .....nosaltres que som mediterranis......cada cop menys gent fa el pessebre.....els reis mags estan en franca minoria competint amb un home amb evident teixit adipós ( deu tenir els triglicèrids i el colesterol pels núvols)  al voltant del seu abdomen , vestit de vermell per la coca cola o no se quins orígens mercantils ...barbut barbablanc  abans sembla que anava de verd....Santa Claus, Papa Noel .....traduït seria Papa Nadal .....

Vindico i reivindico els tres reis mags, el Melcior ,  Gaspar  i  Baltasar ......el blanc , el ros i el negre .....representats així per figurar cultures races i països diferents  .....fan vida sana, no estan grassos, venen en vaixell, en avió, i van muntats en camells ....són tres savis astrònoms, són mags i són màgics , tenen el do de la ubiqüitat   ,són els més fidels exponents de la física quàntica estan aquí i allí i la mateix temps a tot arreu  . són discrets i silenciosos, no fan riallades sorolloses com el senyor barbablanc i panxut .....van vestits elegants i es veu de lluny que són savis però no pedants, són humils i van fer un viatge llarguíssim seguint un estel ......¿no us sembla genial, preciós, sorprenent i bonic ?

Visca els tres reis de l'orient !
podeu fer-los una mossegadeta que aquest són fets de xocolata !

divendres, 16 de desembre de 2016

Passatemps Nadalencs - 3

Tret d'AQUÍ

Aquests dies previs al Nadal no podem faltar a una tradició catosfèrica com és la de participar en aquest blog del CALENDARI D'ADVENT. En el meu cas, aquesta serà la setena temporada consecutiva que us ofereixo els meus passatemps nadalencs.

Enguany aquests posts tenen dues parts ben diferents i la primera és la imatge que els encapçala. Pels que us agrada passar el temps fent treballs manuals he recuperat alguns dels pessebres retallables dibuixats per OPISSO i publicats al TBO. Podeu descarregar-vos-els, imprimir-los i muntar-los i sinó, n'hi ha prou amb veure'ls i gaudir-los com el record que són dels nostres nadals infantils.

Per a la segona part del post he demanat ajuda a Màrius Serra. Com ja havia fet alguna vegada al XAREL-10 he obert el seu llibre DICCIOMÀRIUS (2010) i li he manllevat algun dels seus coneguts "Enigmàrius", uns enigmes on hem de descobrir quina paraula amaguen les sempre peculiars i divertides definicions que ens planteja aquest genial escriptor i enigmista català. En aquest cas n'he triat un de relacionat amb aquestes dates nadalenques i us el proposo a continuació (de moment, sense cap pista):

La marca de joguines que fomenta l'individualisme

A veure qui l'encerta primer!.

...i no us oblideu d'agafar la xocolatina d'avui. :-))

dijous, 15 de desembre de 2016

Els Reis d'Orient

Pessebre a la plaça de Sant Jaume, Barcelona 2016
Les fotografies d'aquesta escena són, d'esquerra a dreta: Pau Casals, Joan Miró i J.V. Foix


Pessebre al claustre de la Catedral de Barcelona, 2016

Us presento aquestes dues imatges de dos pessebres que conviuen a Barcelona molt a prop un de l'altre. La primera escena té autors coneguts, Quim Domene i Toti Toronell, i la segona és anònima. Fan referència al mateix passatge bíblic: els Reis d'Orient i l'ofrena de presents al nou nat, Jesús.

La font documental és el Nou Testament en l'Evangeli segons Mateu 2, 1-12 i diu així:

«Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els demanava on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».

Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, van tenir una gran alegria. Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
»—La Bíblia de Montserrat

Qui eren els Reis d'Orient? La Viquipèdia en la seva entrada Reis Mags d'Orient ens diu que: 

- El relat de Mateu és l'únic al Nou Testament que ens parla dels Reis d'Orient.
- L'original de l'evangeli va ser escrit en arameu i la traducció del mot "mag" pot tenir diversos significats: savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc.
- Els Reis Mags van venir de l'Orient, d'on surt el sol, per simbolitzar que són portadors de llum.
- No hi ha constància de quants eren ni de com es deien.
- Van fer una ofrena amb or, encens i mirra. L'or com a símbol de poder a la terra. L'encens com a referència a la condició divina de l'honorat. La mirra, producte que es fa servir per embalsamar, recorda la condició mortal del Messies.

I, com el temps d'advent és temps de reflexió, ara us pregunto: què en penseu d'aquestes dues representacions sobre els Reis d'Orient?

Per ajudar-vos una mica us escric l'estrofa del poema Ho sap tothom, i és profecia de J.V. Foix que ha inspirat la instal·lació de Quim Domene i Toti Toronell:

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
J.V. Foix

M'és grat, a la manera dels Reis d'Orient, oferir-vos aquest present:



dimecres, 14 de desembre de 2016

Cas típic 2513: noi li agrada noia, noi li agrada el Tió de Nadal (2/2)

Continuem amb la segona part del post sobre el Tió, si abans d'ahir no veu llegir la primera part us recomano que ho feu sinó no entendreu res; bé, si, a qui vull enganyar? Ho entendríeu tot, però què coi us costa fer les coses per ordre?

Lo habitual es que el Tió arribi el 8 de desembre, el dia de la Immaculada concepció, també conegut com el dia del pare ingenu en honor a Sant Josep. El Tió truca a la porta d'una família de bé catalana amb l'esperança que aquesta l'aculli i l'alimenti. El Tió arriba cansat d'un llarg viatge des de ves a saber on, el país dels tions probablement (?), i sigui on sigui això té tota la pinta de ser força lluny, més enllà de Manresa segurament, es un viatge llarg per un tronc i més tenint en compte les mini-potes que té el Tió. Està clar que ha vingut a pota perquè el Tió no té butxaques per guardar-se la cartera per pagar un taxi, ni tan sols unes de estretes per guardar-se el títol del transport públic. Algú ha vist mai un tió picant a la Renfe? No, oi? Doncs ja està, ve a peu, no li doneu més voltes. Un cop a casa, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. Ah! Que ets de baixa casta social i vius en pis miserable sense xemeneia? En aquest cas el pots deixar en qualsevol lloc del menjador que no faci gaire nosa, es a dir, que no t'entrebanquis al passar i no et tapi la tele. Llavors cal tapar-lo amb una manta perquè tot i ser un tros d'arbre acostumat a viure a la intempèrie, al passar per la porta es torna un acomodat burgés i vol una manta. Tampoc cal que sigui una manta tèrmica no sigui que la temperatura pugi massa i tinguem una barbacoa.

Els nens de la casa han de cuidar l'alimentació del Tió deixant-li aigua i menjar cada nit. El Tió es com una espècie de prova de competència pels nens, si aquests son tan despistats que aconsegueixen que un tros de fusta inanimat es mori de gana o de set, tens una bona excusa per prohibir-los tenir altres animalets més vius. El Tió no es un sibarita, no cal que el porteu al Celler de Can Roca a sopar, qualsevol cosa que li deixis s'ho acabarà fotent, ja siguin torrons, fruits secs, pa, Friskies, tan se val. Tot i això es un comensal molt tímid, es a dir, no el veureu mai menjar en públic, tan sols es quedarà quiet amb aquell somriure d'imbècil pintat. Per cert nens, fareu més feliç al Tió si li poseu algun tipus de menjar el qual els vostres pares siguin al·lèrgics. Arribem al moment clau de la vida del Tió, després de passar unes setmanes menjant sense pagar res a canvi, el 24 a la nit es quan es giren les tornes i arriba el moment del “Caga Tió”. Senzillament vol dir que els nens apallissaran indiscriminadament al Tió fins que aquest cagui ja sigui de por o de dolor. El Tió cagarà els regals “màgicament” sota de la manta. Lo important es que estem ensenyant als nens un concepte que els servirà per tots els aspectes de la vida: “Si pegues ben fort amb un pal a algú, aconseguiràs d'ell el que vulguis”.
 Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com sempre passa amb les antigues tradicions, hi ha algunes variants. Per exemple, en algunes famílies son els nens que surten al bosc a escollir un tronc que al alimentar-lo i tapar-lo amb una manta es convertirà en Tió; son coses de la màgia del Nadal. Personalment prefereixo que el Tió aparegui un dia trucant a la porta com si fos un testimoni de Jehovà, li dona com més sorpresa a l'assumpte, no trobeu? He sentit a dir que en famílies més estranyes, però que son més fidels al esperit pagà de la tradició, el que fan en comptes d'apallissar el tronc, o fins hi tot després d'apallissar-lo (qui vol deixar perdre la oportunitat d'una bona pallissa?), el llencen al foc. Segur que els nens que han estat alimentant i cuidant al Tió durant dies i dies els hi encanta veure morir cremada a la seva mascota nadalenca. Igual que els reis mags porten carbó als nens que s'han portat malament, el Tió també pot servir com a crítica (constructiva, es clar) i cagar una arengada salada per tal de manifestar el disgust amb el comportament de la mainada. La lliçó es clara i sense possibles mal interpretacions: "Portat bé o el tronc et cagarà un peix desagradable". Vosaltres sou de fer el Tió? O seguiu alguna altra absurda tradició?

Acabo amb la xocolatina, en aquest cas Toblerone gegant

dimarts, 13 de desembre de 2016

NADAL A TOPARES

Els meus records nadalencs són imatges de sensacions i emocions senzilles.
La vida del poble  s’espaciaba, els homes deixaven d'anar al camp, les dones havien fet els mantecados i el licor cafè (els productes nadalencs i la beguda es feien a les cases), tot es relaxava i s'harmonitzava per exaltar la festa i la convivència.
Nosaltres, infants, abans d'arribar els dies grans, buscàvem on guardaven les mares els dolços per començar a donar compte d'ells, ja que en les cases fins a l'arribada de la nit bona no es treia el que es deia "la bandeja".
A partir d'aquest moment, a tota hora, la safata i l'ampolla de licor cafè estaran presents a la taula de la cuina o el menjador, llavors, normalment, hi havia cuina, el del menjador va venir després. Així tot visitant serà convidat a provar les delícies que s'han fet i, freqüentment s'escoltarà: "Este año me han salido mejor que ninguno".
Quan en una casa hi havia dol, no feien res de nadal, però les veïnes li portaven el que anomenem: "el presente", un plat o font amb una mostra dels dolços que es feien: "mantecados, alfajor, roscos d'anís, roscos de mantega, coques de taronja, soplillos ... " i una ampolla de licor cafè. De vegades, la família, amb els presents, s'ajuntava amb més material que quan ho feien ells.




Des de 1893 hi ha la Germandat de Ànimes, que està encarregada de tenir cura de l'església i sobretot de mantenir el cementiri, que nosaltres anomenem “camposanto”. Aquest és del poble, però del poble, no municipal i el porta la Germandat. En apropar aquestes festes una de les seves missions és nomenar "mayordomos", que són els encarregats d'organitzar tots els actes.
L'objectiu principal dels actes que s'organitzen aquests dies és treure diners per fer front a les despeses que el manteniment de l'església i el cementiri porten. Per això els majordoms formen "La Cuadrilla de Ánimas". Es tracta d'una espècie de rondalla que interpreta, entre altres peces, una música pròpia d'aquests dies: "los aguilandos". "El guion", el que canta, improvisa uns quartets amb motius religiosos o amb al·lusions a persones o circumstàncies que ocorren en aquest moment. Les seves creacions són molt celebrades i el moment més emocionant és quan es dóna la disputa de dos o més guions, responent uns als altres.
Els majordoms amb la quadrilla recorren totes les cases del poble i els cortijos de la seva diputació recollint les almoines. Per a això porten una campaneta i en arribar a la porta la fan sonar, dient: "Las Ánimas Benditas", quan els franquegen l'entrada segueixen dient: "Aquí se canta o se reza", es resa quan a la casa hi ha dol. La quadrilla canta els aguilandos, component el guió estrofes referides als membres de la família, a alguna persona propera que per motius diversos no hi és o qualsevol gràcia que mogui a riure. En acabar li diran l'almoina que donen a les ànimes. Entremig es poden oferir almoines perquè cantin a algú en concret, o per alguna broma, algun ball. Hi havia cases que els músics temien, ja que igual almenys que els feien passar és que toquessin de genolls. També és veritat que en aquestes cases és on més es recollia.
Un dels dies grans de nadal era el dels Innocents. Després de la missa se celebrava el ball dels Innocents. La quadrilla tocava un ball típic, "les parrandas", que es ballava solt i pasdobles. S'hi feien tota classe de licitacions i apostes per obtenir diners per a les ànimes. Perquè ballés en tal o menganita, o aquest amb aquesta, totes les ocurrències possibles, ja que també es tractava que la persona a la qual anava la licitació pugés la mateixa per no fer-la, tot era permès per treure com més quantitat millor. Durant el mateix es feien rifes de pollastres i tot el que fos digne de rifar, d'entre el que s'havia tret en les visites a les cases.
Eren uns dies en què els murs de les cases semblava que es ensorressin per donar lloc a una gran casa que era tot el poble, com una sola família.

Encara avui, en la seva essència, es manté la tradició d'un nadal obert i per als veïns serveix d'orgull que malgrat tots els problemes que han sorgit en marxar la gent a altres llocs, l'església i especialment el cementiri segueixin sent de tot el poble.




Us convido a un mantecado, però que siguin de les safates de sota, que ja estan cuits, els de dalt encara estan crus, tot i que ja bons.


dilluns, 12 de desembre de 2016

Cas típic 2511: noi li agrada noia, noi li agrada el Tió de Nadal (1/2)

Aprofitant que estem en aquestes entranyables / odioses (Escolliu la opció que preferiu) dates nadalenques us explicaré la veritable història de l'origen del Tió de Nadal. Si l’any passat ja veu flipar (recordar al diec que ha d'incloure flipar) amb l’història del calendari d’advent (CT2272 i CT2273) aquest any no us quedareu menys sorpresos; ja sabeu, Pons’s Blog culturitzant a la gent sobre tradicions des del 2006 ^^

Per resumir-ho podem dir que el Tió es una costum nadalenca basada en la creença popular d'un tronc màgic que caga dolços i joguines, fins aquí tot força normal, no? Està clar que a tots els que no sigueu catalans, aquesta costum d'estomacar amb un pal a un pobre e inofensiu tros de llenya us sonarà força estranya, i mirat fredament no es per menys. Però si comparem amb altres tradicions com ara empassar-se (mastegar no cal) 12 grans de raïm a les 12 del 31 de desembre, o rascar un ampolla d'anís del mono amb un ganivet, lo del Tió cau perfectament dintre de la anormalitat generalitzada d'aquestes tradicions nadalenques. A part hi ha la particularitat del “cagar”, el tió podria “generar”, “produir”, “crear”, “donar”, “fabricar”, “regalar” o fins hi tot “parir” els regals, però no, els catalans som escatològics de mena i tenim una estima especial al fet de “cagar”, per això posem un home cagant al mig del pessebre i ens quedem tan amples com si fos el més normal del mon. Malgrat el cagar sigui una cosa global, es especialment catalana perquè al acabar es plaent, la fas sense molestar a ningú, de manera discreta i sobretot es gratis.

El Tió de Nadal es una costum estesa per Catalunya, però també es practica a Aragó, al nord dels Pirineus i en alguns llocs més que si m'hagués documentat com cal us podria dir. El seu origen es remunta a temps en els quals la fusta era essencial per il·luminar i escalfar les llars durant els durs mesos d'hivern. Tot això us sonarà una mica desfasat perquè vosaltres sou uns pijos de ciutat amb calefacció a gas ciutat o com a poc elèctrica, però la gent antiga tenia instints més piròmans i preferia cremar la fusta.

Si el Tió no té un somriure psicòtic no es un bon tió

En el seus orígens, la tradició consistia a cercar un tronc bastant gruixut, anomenat Tió (quina casualitat, eh?), el qual es cremava en la llar de foc perquè aquest donés el regal més important de tots durant els mesos freds: El ADSL. Ah no! No! Perdoneu, volia dir la escalfor! De manera simbòlica, la família intercanviava obsequis, normalment dolços pel general, amb això s'aconseguia bàsicament que es corquessin les dents, i això provocava una visita al dentista, que en aquella època era simplement qualsevol que tingués un tenalles. A canvi dels presents intercanviats i sobretot de la promesa d'una primavera fèrtil el Tió era cremat fins a consumir-se. Cagar i cremar, quines coses que ens agraden als catalans, oi?

L'origen d'aquestes costums es remunta a rituals encara més antics, i comuns a diverses cultures. En general, els pobles dels qual la seva riquesa depenia de l'agricultura i no pas per exemple del saqueig i el pillatge, com seria el cas dels fills de les illes del ferro adoradors de Krakens en els Set Regnes de Ponent, sinó que em refereixo als Celtes que solien practicar rituals ignis quan arribava el solstici d'hivern com si volguessin llançar indirectes per tal de recordar al sol que es podia començar a espavilar per pujar les temperatures pròpies del hivern. Com tota tradició pagana, el Tió ha anat evolucionat amb el pas dels anys per adaptar-se als aspectes més comercials, per això ara els troncs tenen una careta somrient pintada, un parell de branquetes que fan de potes davanteres i per demostrar que es català de soca-arrel (aquest joc de paraules es del becari) porta una barretina. Com que actualment cap pare seria tan cruel com per obligar als seus fills a cremar una coseta tan mona i alegre s'ha buscat la alternativa dels cops de bastó, una alternativa clarament més humanitària, on vas a parar!

Demà passat, en la segona part del post aprofundiré més en el procediment del Tió, no us la perdeu que passaré llista! Ah, si, la xocolatina. Com fer un Ferrero Roche gegant