divendres, 7 de desembre de 2012

Passatemps Nadalencs - 1

Acceptant el convit de participar en aquest CALENDARI d'ADVENT 2012, enguany ho vull fer amb un joc gairebé inèdit al XAREL-10 però segur que ben conegut de tots vosaltres. Us he preparat una sèrie de Jocs Nadalencs de les Diferències, on heu de trobar els errors que apareixen al reflectir en un mirall "defectuós" una imatge típica de la nostra tradició nadalenca. Comencem pel primer...


Aquesta imatge representa "La fira de galls", segons la capçalera d'una dècima de bones festes del segon terç del segle XIX.

El costum de menjar gall dindi és relativament modern dins de les consuetuds multiseculars de Nadal. Aquesta au fou importada de Mèxic, on els pobles asteques la tenien com a animal sagrat. Llavors de la conquesta de Mèxic pels espanyols, l'any 1515, el rei que regia aquell país, Moctezuma, volgué obsequiar els conqueridors amb tot l'honor, i els va oferir un gran àpat, en el qual constituïa el gall dindi el plat principal. L'au fou molt del gust dels soldats i la van importar a Europa. Aviat es va estendre i fou Anglaterra el país on el gall dindi fou més considerat i estimat. Els nostres avis el van considerar de més bon sabor que el pollastre, i d'ací que en fessin l'au preferida per a Nadal, en què tot sembla poc per a regalar el sentit de la taula.

El gall, com més tossa fa, és a dir, com més ventrut és, més bo se'l considera. És costum que tothom l'elogiï, que el trobi tendre, per dur que sigui, i que faci mil ponderacions del seu farciment. Si arribava (i hom procurava que fos així, si les possibilitats ho permetien), hom en menjava a discreció i a compliment, puix que, segons la dita: "el gall de Nadal no ha fet mai mal a ningú, per molt que n'hagi menjat".

(Text i imatge extrets del Costumari Català de Joan Amades)


Mentre aneu buscant les diferències,
podeu agafar un bombó... o dos. ;-)