diumenge, 4 de desembre de 2011

Les cançons de nadal




Sempre  m’havien explicat  que  de petita,  tan petita  que jo ne  me’n recordo,  les  cançons  de Nadal  em feien plorar.  No  sé  pas  què  devia sentir,  tant  petita.  Però  us confessaré  que no m’ha  acabat  de passar mai del tot.  El  Nadal,  tot  ell,  i les  cançons  incloses  em produeixen  encara  ara,  una  mena  d’immensa  melangia.  A  mig  camí  entre  la tristesa  i l’emoció.

Sobretot,  es  veu que era  ben automàtic  amb  dues  cançons  concretes:

“La nit  de Nadal és nit d’alegria,
l’infant de Maria  és  nat  al portal. 
Perquè  tingui son aquesta  nit santa,
sa mare li canta  la non-no-ron-non.

Non non fes  fillet que et vetlla la mare
Non non fes  que  el pare te’n fa un bressolet.

Ara,  ja fa  anys  que  penso  que  sempre  hi ha  hagut  una mena  de contradicció  entre  l’esperit  del Nadal,  l’amor  i la bona  voluntat  i la vida  real.  I  vull  pensar  que  és  això  que  em produeix  tristesa.  La  tristesa  d’una  bellesa  inassolible  (com  he  dit  altres  cops  parlant  d’altres  coses).    Aquesta  contradicció  la  cantaven molt  bé Simon i Garfunkel.  L’altra  cançó  de Nadal  que em feia  plorar, molt  abans  que ells  la cantessin.




Un somriure  de  xocolata........