dimarts, 25 de desembre de 2012

L'esperit de Nadal ?



 Com cada any el Calendari d’advent arriba a la fi. El dia de Nadal! A finals de novembre estava convençuda que aquest any no hi hauria calendari . Tothom estava molt enfeinat, jo no en tenia massa ganes i amb la crisis, l’esperit de Nadal es va fent petitonet... però només cal una petita flama, una espurna , en el nostre cas una imatge ( gràcies Assumpta ) perquè prengui una gran foc. Hem tingut post cada dia, fins i tot hi ha hagut dies que més d’un. Records , receptes, cançons, manualitats.. una mica de tot i molta xocolata. Que no falti!. 

Com cada any, també, no sé massa bé quin post fer el dia de Nadal. Som a la nit de Nadal, un quart de set per ser exactes, i estic escrivint el que em va venint el cap. Porto des del dia 2 donant-hi voltes i no aconsegueixo fer-lo abans del dia 24: és impossible. S’està convertint en una tradició. Aquest post sempre vol ser espectacular  i acaba sent un discurset meu sobre el Nadal. Aquest any he estat donant voltes a l’idea del Nadal i el seu esperit. Què és l’esperit de Nadal? Són els bons propòsits? És ser una mica més bona gent per uns dies? És cantar nadales, adornar la casa i  fer l’arbre? Crec que l’esperit de Nadal no existeix. Sí el que heu sentit, no existeix. Què hi ha de diferent per Nadal? Si treus la part consumista: els regals, els adorns i el menjar... què ens queda? Si ets catòlic encara tens on agafar-te però hi sinó? Els que som ateus, quina diferència hi ha amb el 17 de juliol? Cap ni una. L’esperit de Nadal no existeix! El Nadal és només una excusa, un pretext. Un pretext per recordar-nos una actitud vital, una manera de ser, un caràcter que es viu tot l’any i no només aquests dies. Ens recorda com d’importants són aquells a qui estimem, ens recorda que bonic que és fer quelcom de forma desinteressada per algú altre,  ens permet trobar l’excusa per reunir-nos al volant d’un bon àpat i allargar una sobretaula o expressar un bon desig . No ens mostra res de nou, però sí que ens recorda allò que de vegades  havíem oblidat, però això val la pena mantenir-lo. L’objectiu del calendari no és  cap altre, que recordem ,que compartim i en això sou uns experts. Moltes, moltíssimes  gràcies a tots i cadascun de vosaltres per portar la vostra flama, per compartir el vostre temps i per explicar-nos el vostres records. Qui més qui menys que ha passat per aquí ens ha deixat una part del seu passat, present o futur... moltes gràcies!


BON NADAL A TOTS!
 


 No us pensaveu pas que us deixaria sense xocolata, oi?






O potser sí que existeix i el pots trobar  passejant per qualsevol mercat?




dilluns, 24 de desembre de 2012

Jo també he guanyat la Champions



Hi ha un silenci expectant i molta tensió a l'ambient. Els jugadors salten al terreny de joc... (1)

Els més menuts posen uns uns ulls com unes taronges intentant localitzar els seus ídols. Comença el partit amb el servei inicial de la pilota... (2)

Primera cridòria entre la gent i aplaudiments per a fer-se passar el fred. Els jugadors, en canvi, estan ben calents doncs el partit és intens.... (3)

Un gran oh! d'admiració entre el públic! Gran jugada de combinació amb paret inclosa... (4)

Xiscles, cridòria, terrabastall, xerinola entre els assistents a l'espectacle! Golàs del Porquet!!! Un xut imparable que ha perforat la porteria rival... (5)

I mentre volen dolços confetis entre el públic jo aixeco, ben amunt, Porquet, ben amunt, la copa de campions. Hem guanyat la Champions de la Nit de Reis! (6)




(1) Cada Nit de Reis, i durant molts anys, mentre al carrer l'ambient anava creixent tot esperant la cavalcada, els més menuts de l'edifici on vivíem ens reuníem i jugàvem un partit d'allò més seriós. Mentre esperàvem que els Reis passessin just per davant de casa, nosaltres jugàvem el tradicional partit de la Nit de Reis al replà de l'entrada a l'edifici.

(2) Així, mentre al carrer la quitxalla intentava localitzar els ídols reials, nosaltres agafàvem papers sobrers de les bústies del replà i en fèiem una bona pilota, ben grossa i rebregada.

(3) Si la gent esperava veure passar els reis, tot fent-se passar el fred com podien, a nosaltres no ens calia. Suàvem de valent, i és que no era fàcil arribar a marcar doncs, a part d'intentar superar la defensa rival, també havíem d'esquivar els veïns que entraven i sortien de l'edifici.

(4) Al pas dels primers carruatges, que aixecaven els crits inicials dels assistents a la cavalcada, nosaltres ja havíem desenvolupat tot el nostre enginy. La imaginació i el saber adaptar-se al terreny de joc eren claus. Una bona paret, literal, podia deixar enrere el defensa més poderós.

(5) Ja s'acostaven els Reis! Crits al carrer i eufòria desfermada al replà de l'edifici amb aquell gol! Què bonic era veure com la pilota de paper traspassava, fulgent i rodolant, la catifa de l'entrada del replà que feia de porteria!

(6) Així que, just quan els Reis ja passaven per davant de casa nostra i feien volar confetis i caramels, nosaltres aixecàvem la copa de campions de la Nit de Reis! Aquella nit, nosaltres, ja havíem tingut el primer regal!


I com no podia ser d'altra manera us deixo unes xocolatines de campions!

Bon Nadal!

diumenge, 23 de desembre de 2012

Xocolata desfeta i neu de porexpan

Compten que el cap suprem dels romans, ho sento he oblidat nom i càrrec, va fer censar la població i per això un tal Josep de professió fuster i la seva jove esposa, Maria, en avançat estat de gestació, es van posar a caminar  cap a Betlem on s'havien de censar per força major.....i això em fa venir al cap  quants Joseps ara en atur i quantes Maries en estat, no troben ni feina ni sostre ni cobertura sanitària....els Herodes actuals... que retallen drets i fan que hi hagi nens que passen gana....els que disfressats de Ponç Pilat es renten les mans diàriament davant la gent que pateix....però no ens posarem pas tristos ni tristes .....
Recordem els nadals de la infantesa ....fer el pessebre era una festa, i , una gesta, fer que els pastors restessin dempeus davant l'allau de neu en pols que cobria la molsa i tapava els caminois entre el suro i el rierol de paper de plata on nedaven metafòricament uns ànecs massa grans pel riu d'argent improvisat....i els reis? els reis amb els seus patges que s'havien de situar primer  una mica lluny , cada dia era un goig bellugar-los per mirar d'acostar-los  a poc a poc vers el destí que era la caseta-estable de suro on esperàvem riallers el Sant Josep i Maria amb el nou nat Jesús damunt un bressol diminut  .....d'això ja fa molts anys ....i en tinc nostàlgia....hi ha persones que ja no hi són....nens que ara són adults....ara la neu ja no és talc sinó porexpan esmicolat ....els tres reis mags ara venen després d'un home panxut amb barba blanca importat de terres del nord ....i entremig el tió, el tros de tronc que, pobre , ha de rebre cops de bastó per defecar llaminadures fins que per dir que en té prou deixa anar una ceba ben grossa...
I dispenseu la barreja i per poder fer-me perdonar us convido a fer un tast d'aquesta xocolata desfeta 
Agafeu-ne tanta com vulgueu, és màgica i no s'acaba mai mentre tingueu il.lusió ....

dissabte, 22 de desembre de 2012

Nadales


Recordo quan era petita que em posava un cassette ben fort i jo, ben posada a sobre del llit cantava com si fos ben bé la fi del món. Crec que tenia micròfon imaginari i tot!

Recordo que hi havia una Nadala ben bonica que em feia gracia perquè nombrava a una germana del meu padrí i que deia...

"Ara ve Nadal,
matarem al gall
i a la tia Pepa 
n'hi darem un tall"




I era feliç cridant ben fort i res no em feia por.... o sí, però no tenia la rellevància que té ara. La música canalitza les nostres cabòries, no hauríem de parar mai de cantar! Ni que no tinguem veus dignes de ser escoltades :-)



Quina era (o és) la vostra nadala preferida?

Que tingueu sort!







Tant si hi ha hagut sort com si no preneu unes monedes que sempre puja la moral.

divendres, 21 de desembre de 2012

Passatemps Nadalencs - 3

Acceptant el convit de participar en aquest CALENDARI d'ADVENT 2012, enguany ho vull fer amb un joc gairebé inèdit al XAREL-10 però segur que ben conegut de tots vosaltres. Us he preparat una sèrie de Jocs Nadalencs de les Diferències, on heu de trobar els errors que apareixen al reflectir en un mirall "defectuós" una imatge típica de la nostra tradició nadalenca. Anem pel tercer i últim...


Aquesta imatge representa el "Fer rajar el tió", segons un dibuix publicat al periòdic vuitcentista La Llumenera de Nova York.

La nit de Nadal no es dormia; diu el vell refrany: "Aquesta nit, només una cama al llit". En havent sopat, a les cases on hi havia mainada solien fer cagar el tió. Aquesta cerimònia havia estat abans molt arrelada i formava part de la litúrgia casolana popular d'aquesta nit. Es feia, per mica que pogués ésser, a la cuina i vora del foc. Si això no era viable, es feia al menjador, considerat així com una extensió de la cuina. Hom situava un tronc diagonal, sostingut per un cap damunt de la llar, dels fogons, d'una cadira o d'algun altre punt elevat del sòl, mentre que per l'altre cap tocava a terra. La mainada, proveïda de bastons, el copejava i bastonejava furiosament, mentre cantava una cançó, de què coneixem una profusió de variants, de les quals l'expressió més simple és la que diu, senzillament: "Caga tió; si no, et dono un cop de bastó".

Per les contrades tarragonines, mentre la mainada fruïa dels alegrois de les llaminadures, els pares els amagaven els bastons, els quals els calia tornar a cercar en haver de tornar a picar, i mentre la xicalla estava aqueferada en la cerca dels garrots, els pares els amagaven més galindaines sota el tió. Hi havia llocs on els feien anar a escalfar o a esmolar els garrots.

(Text i imatge extrets del Costumari Català de Joan Amades)


Mentre aneu buscant les diferències,
podeu agafar un bombó... o dos. ;-)

dijous, 20 de desembre de 2012

El caga tió


El tió de casa

A casa, els meus fills, sempre havien fet el caga tió. Un tió natural que el va portar el seu avi del bosc. No tenia cara, però si un gran forat al mig perquè hi càpigues  força menjar. La cançó que cantaven era la següent, i sempre els havia funcionat molt bé.


Caga tió
per Déu nostre senyor
si no vols cagar
garrotada hi haurà


Aquesta cançó era la mateixa que jo cantava de petita . La vaig aprendre de la meva àvia. No ser d'un va sortir, però no s'assembla a cap de les que he sentit fins ara.

Bones Festes 


dimecres, 19 de desembre de 2012

Pensaments


Pensaments  bonics  fins i tot  a la xocolata:


Final de trimestre

Final de trimestre, molt estress per acabar-ho tot. Sembla ben bé que el món s'acaba. I tot i que si que hi alguns que ho diuen, cada any passa el mateix i cada any i tornem a ser.
Aquesta és una de les tapes d'album que els nens i nenes de 1er. han fet per presentar a casa els seus treballs.
Cada vegada més es suprimeixen els motius religiosos d'aquestes celebracions. Si som un país laic és contradictori que guarnim les escoles i altres llocs públics amb motius que fan clara referència a la nostra tradició judeo-cristiana. Però clar, són molts anys de matxacar tradicions i a vegades tampoc cal ser tan antinatural i forçar la màquina. El reciclatge emprat en la construcció d'aquest betlem també té el seu valor.

I finalment tres espelmes de xocolata, per a acompanyar el dia, que com ja alguns han dit un calendari d'advent sense xocolata perd autenticitat. Doncs que per mi no quedi!
Aquestes no ens les menjarem però com a mínim ens faran endolçar l'ambient amb la seva dolça olor.

dimarts, 18 de desembre de 2012

Encara no ho sé II

I aquest cop, si que la Mireia em mata, per que de debò, no sé de que fer-lo. Quan vaig fer l'anterior, vaig pensar que el faria sobre música, però llavors la Mireia, l'endemà, va i el fa sobre això. Ja no puc, i tot plegat, no tinc temps per poder pensar. El cap de setmana, ha estat d'allò més atrafegat, i avui un dia de bojos. Dissabte a la nit, el cotxe, em va deixar tirada a la carretera i no tinc cotxe, jo!!! sense cotxe!!! Que vaig a fer pipí en cotxe!!!! Això, fa que no pugui pensar amb claredat i no tingui temps per fer el post com toca i torni a ser jo, per allò de deixar-ho tot per l'últim moment. De fet, el Nadal, ja és això. Deixar-ho tot per l'últim moment. Aquest any, tot es junta i ja he ajuntat, sants, aniversaris i nadals. No he comprat cap regal. 
Si una cosa té el Nadal, és que cal comprar regals per tothom i encara no he comprat cap. Normalment, em faig una llista amb els regalants i al costat el regal que penso per cada un, no sé si la gent fa això, però jo si, malgrat, sembli un desori organitzatiu, en el fons, sóc força organitzada i em faig llistes de gairebé tot. Encara les faig a paper, però no descarto fer-les en un excel en un futur, amb colorins, per aquestes coses que sense colorins, no és el mateix i si és Nadal, s'escau que hagi molt color i més en època de crisi. Jo tinc una crisi creativa, pels posts del Calendari d'Advent d'enguany. 
Havia pensat, de regals, però, ja està enllestit el tema regals, no dona per gaire més. De pel·lícules, si tingués més temps, podria mirar al google, al youtube. Hi ha moltes de pel·lícules de nadal, a TV3, la nostra, ja en van fer una divendres passat i divendres vinent una altra. Ara, ja no és el mateix, han perdut l'estacionalitat i la setmana passada a La Sexta 3, van fer Los Diez Mandamientos, que no toca, que aquesta és per Setmana Santa!!! On anirem a parar, Déu nos en guard!!! Ara toquen coses, més de l'estil, de Solo en Casa, Que Bello es vivir, Sonrisas y Lágrimas, Siete Novias para Siete Hermanos, Mujercitas i altres així i sense oblidar-nos del Billar a tres Bandes, que ja no fan. El dia de Nadal, no és dia de Nadal, sense Billar a tres Bandes. És com no dinar, galets i canelons el dia següent.
Si algú, en sap més pot dir la seva.
I malgrat, no tenir temps. Perdoneu, que recicli, l'any passat, vaig congelar algunes xocolatines i ara les he tret. No es pot pas llençar i menys menjar!!!
Preneu-ne una, que el ren, va ràpid i per això està mogut a la foto!!!




dilluns, 17 de desembre de 2012

Provant postres

Cada any per sant Esteve tinc tota la familia a dinar a casa, és una feinada, però la veritat es que m'agrada.
Desde fa poc hem instaurat una tradició, al matí, abans d'anar a dinar, pujem una montanyeta que tenim a prop de casa, que es diu la creu de gurb.
així, arrivem a dinar amb més gana!
Jo, com ha de ser, faig canalons per dinar. I gràcies a la thermomix (gran invent) ho faig bastant ràpid.
Però les postres, ai les postres...
cada any intento fer algo diferent, però per fer algo nou, abans ho he de provar.
En Ricard ja està content quan s'acosten aquestes dates, vol dir que provarà molts dolços per saber quin es el que faré finalment.

Aquest any ja m'he decidit. Faré un postre molt lleuger, ja que tothom està embafat despres de tants sopars i dinars, i ala tarda,,,, pastorets!!!

Aquí teniu un tastet de les postres d'aquest any, no son xocolata, però fan bona pinta no?



Això sí que fa Nadal!


Com cada any TV3 , i sobretot la gent, fa possible la Marató. Ahir va tornar a  fer un record!  Aquesta sí que és una finestra del calendari d'advent que caldria obrir cada dia.  Per malament que vagin les coses, per crisi que hi hagi al país... la gent és solidària quan la causa s'ho val. I la Marató s'ho val. Cada any molta gent la prepara i la viu amb intensitat i cada any els ciutadans d'aquest país ens hi aboquem. 

Fa uns dies vaig sentir per la radio que  la Marató fa caritat i que són els nostres governants qui haurien de posar-hi els diners que calen per investigar. Estic d'acord amb la segona part de l'afirmació però no amb la primera.  No és caritat, són ganes de que les coses millorin. No és un favor que fem algú que ho necessita, són les fonaments per millorar moltes vides el dia de demà. Encara que l’ investigació mèdica fos una prioritat dels nostres polítics, això   voldria dir que cadascú de nosaltres no pugui aportar el nostre granet de sorra?. Doncs no! Qui mana ha de fer el que l'hi toca però no per això cal que la resta ens en desentenguem.

Moltes gràcies a TV3 per ser capaç de fer  d'un dia com aquest una festa, gràcies als professionals que donen el seu temps i esforç cada any per una causa diferent, gràcies als milers de persones anònimes que hi participen, i també gràcies a tots aquells que hi col·laboren. Crec que aquesta és una iniciativa per la que ens hem de felicitar tots plegats i hem d'estar contents de com responem com a país.


Un bombonet?



diumenge, 16 de desembre de 2012

AVUI SOU VOSALTRES!!! BON NADAL

Fa un any, el calendari d'advent no era pas, aquest on ara escric, sinó aquell on cada dia anàvem traient una xocolatina, fins arribar al Nadal.
Avui el calendari d'Advent sou vosaltres, els qui al llarg d'un any heu anat passant dia rere dia, amb els vostres enigmes, poemes, dibuixos, petons, potxons, abraçades, retallades, cabrejos majors, ressenyes literàries, emocions, somnis, enyors... I tantes coses que m'han permès créixer un xic més.


Avui, és un plaer ser entre vosaltres, amics virtuals, en un dia on el nostre poble es mostra solidari celebrant una nova edició de la Marató, gairebé a les portes de la celebració litúrgica més important.

Avui, us faig arribar aquesta emoció desvetllada en el temps d'Advent, mentre esperem que l'Infant, filla de Maria, torni a néixer en el nostre cor, i amb aquesta joia, rebem el Nadal, un any més!



                                   El dibuix és de la Laura Tous, l'alumna de la meva classe


I tornarem a guarnir les cases, engalanarem els arbres, entre menges parlarem de tot, i recordarem els qui ja no hi són, però bateguen ben fort en la memòria; i talment com fanalets en el cel, ens apropen el seu amor.




El Nadal arriba puntualment, i aleshores tornarem a parar la taula i els nens frisaran per fer cagar el tió, i entre llàgrimes amagades, somriurem i compartirem la il·lusió de la innocència, deixant per uns instants les càrregues i la tristor.




I el fred anirà creixent,




 i abrigats farem ninots de neu!

                                           





I després reemprendrem la marxa, com si per uns moments tot s'hagués aturat, però la lluita continua, i aquell estel que un dia els va conduir a Betlem, ara ens guia per assolir la major de les alegries, i esdevenir lliures i independents!





 I per anar acabant, vull compartir amb vosaltres un brindis molt especial, recordant el que deia el meu germà: "Quan no hi sigui, aixequeu les copes i brindeu ben fort".
   
Per a tu Xavi, i per al papa que ben segur és amb tu!

I per a tu, i tu, i tu, i ......

SALUT, AMICS!!!





I ara us deixo el més dolç que tinc, els meus fills!!!
La Jana us dedica la nadala que ha preparat per la cantata de l'escola!!!



AGAFEU-NE SÓN BONÍSSIMES!!!



Tenia la franja horària malament, i jo vinga a esperar que es publiqués!
 Ho lamento, sóc una mica "destroier"!!!!

dissabte, 15 de desembre de 2012

Cas típic 1401: noi li agrada noia, noi li agrada el calendari d'advent

No se com ni exactament perquè però m'he auto-enredat per participar en calendari d'advent d'enguany. Comencem doncs!!

Diguem clàssic però m'agraden les postals de nadal. Voleu un exemple cortesia de Nariz Puntiaguda? 5286086604_0f92274bc5_o

Diguem molt clàssic de nadal però també m'agrada labre de nadal i què millor que decorar-lo amb llumentes? Però que sigui amb energia sostenible! Què millor que la electricitat provingui d'una anguila elèctrica?


Un altre tipus d'arbre de nadal clàssic que m'agrada, ja he dit que soc molt clàssic, es a un arbre a l'estil Portal
CR_467455_arbol_de_navidad

Ah si! gairebé m'ho deixava! Falta la xocolatina! Doncs res, us deixo una petita barreta de xocolata, 46.000 calories de no res.
kit-kat-2

divendres, 14 de desembre de 2012

Passatemps Nadalencs - 2

Acceptant el convit de participar en aquest CALENDARI d'ADVENT 2012, enguany ho vull fer amb un joc gairebé inèdit al XAREL-10 però segur que ben conegut de tots vosaltres. Us he preparat una sèrie de Jocs Nadalencs de les Diferències, on heu de trobar els errors que apareixen al reflectir en un mirall "defectuós" una imatge típica de la nostra tradició nadalenca. Avui toca el segon...


Aquesta imatge representa les "Serenates i albades de bones festes", segons la capçalera d'una dècima de bones festes del segon terç del segle XIX.

Fins a mitjan segle XIX fou costum d'organitzar-se colles de jovent, les quals voltaven pels carrers, tocant i cantant cançons de Nadal i de bones festes. Formaven conjunts musicals pintorescs, amb gran profusió d'instruments, com més millor, d'aquells que pot tocar tothom sense saber de nota. Hi havia interès a portar tants instruments diferents com hom podia, i els qui eren enginyosos se'n feien de propis i especials, tant de buf com de percussió. Aquesta nit sortia a relluir tota la gamma d'instruments simples que constitueixen el fons orquestral popular.

Havia estat general el costum de fer albades; aquest costum va ésser ben viu encara fins la darreria del segle XIX. Per les viles i ciutats solien aplegar-se colles de fadrins, acompanyats d'una cobla i de l'agutzil, el porrer o un altre funcionari municipal. Feien una cantada a cada carrer i saludaven el veïnat en general, desitjant-li unes bones festes. Era corrent també que dediquessin la cantada concretament a un veí, el més distingit del carrer, en representació de tot el veïnat. Feta la cantada, el representant de l'autoritat que anava amb la colla engegava un tret enlaire.

(Text i imatge extrets del Costumari Català de Joan Amades)


Mentre aneu buscant les diferències,
podeu agafar un bombó... o dos. ;-)


dijous, 13 de desembre de 2012

Santa Llúcia


"Que santa Llúcia et conservi la vista!"

Aquesta era la dita que l'àvia em deia sempre que li enfilava una agulla. A l'àvia li agradava cosir, però no s'hi veia gaire. Els seus ulls blaus-liles s'havien esforçat tant sempre, que enfilar una agulla era de les tasques més difícils del món.

Amb els avis de Sants anava a la fira de Santa Llúcia. Era l'inici del Nadal. Era una fira gegantina, plena de casetes de color verd i l'avi m'agafava fort de la mà, no fos que em passés com en Chencho.

Comprar la molsa, l'eucaliptus i una figureta del pessebre. Cada any una de diferent. I cada any, feiem el pessebre al despatx de casa seva, seriós i rigurós, el pessebre on no es podia jugar (en canvi els pares si que ens deixaven jugar amb el pessebre, posant-li barrufets, clics o fins i tot els cawboys del cosí).

Després, de més gran, m'agradava anar-hi sola o amb les amigues. Ja no miravem les peces del pessebre i en canvi donàvem la volta a la catedral, a totes les paradetes d'artesania.

Ara, la fira és ben petita. Sovint, les fires de Nadal alemanyes ens semblen molt més espectaculars, fins i tot la fira de pessebres de Nàpols té més nom. Però malgrat siguin poques botigues i gairebé no hi hagi artesania i ben poques parades pessebristes, cada any continuo comprant el vesc per a la mare, l'eucaliptus per casa i mirar-me totes les figures del pessebre, mil i un caganers inclosos.

Una figureta de pessebre de xocolata?


ps. Disculpeu la tardança d'aquest post. De fet, no és el que volia, volia fer fotos de la fira i demés, però sovint les coses no poden ser com les voldríem, oi?

Endevinalles de Nadal

Com que  programo  aquest  post  pel dia  5  de desembre,  posaré  5 endevinalles  de Nadal.

Les  solucions  són sempre  elements  associats  al Nadal per  una raó  o una altra:

1.- Em posen moltes cares,
però tothom em reconeix.
Si bé cada  any m'actualitzen,
el posat  és el mateix.

endevinada per  sa lluna: el caganer


2.-Peso molt 
però  em moc  lleugera
com una  boca  badant
i una llengua bellugant.

     endevinada  pel  Mc Abeu:  la campana



3.-  Puc  ser  una, puc ser  moltes
i no escalfem gaire  el  cos
però  encara que no ho sembli
donem  calidesa  al  cor.

endevinada per l'Assumpta:  LES  ESPELMES 


4.- Ara  diuen que no hi érem
i ells  què  saben,  saberuts?
Sempre  ens heu vist a l'estable
acompanyant  a Jesús.

endevinada per l'Assumpta:  el bou  i  la  mula 


5.- Joia de nens  i de grans
finestres,  llaminadures
o escrits  i jocs  com cada  any
per fer l'espera més  curta.

endevinada  pel McAbeu:  el calendari d'Advent

dimecres, 12 de desembre de 2012

12/12/12


Aquest detall no l'he fet jo, però trobo que
és molt maco i que hi fa patxoca, oi?
Fins d'aquí a molt anys ja no es tornarà a poder jugar tant amb les dates com en aquests últims perquè els anys només tenen 12 mesos i el domini del 13 ja serà una altra cosa. De fet el 2013 ens pot portar moltes i mooooltes sorpreses. Alguns diuen que serà el punt d'inflexió de la caòtica situació que estem vivint darrerament i altres inclús diuen que serà el naixement d'una nova era. Avui som però a 12/12/12, triplet de reis. Potser si que els Reis Mags comencen avui la seva singladura per a portar-nos algun regalet per guarir-nos dels últims malestars. I ara, a les 12h, l'hora màgica en la que les agulles dels rellotges es petonegen, l'hora que marca el mig del dia i la mitja nit i que fa saltar el full en el calendari, l'hora ordenada, l'hora del sol i la de la lluna, en aquest moment fantàstic, deixem que sonin les campanetes i que brillin més que mai les estrelles en el firmament, que ens fonguem amb qui tinguem a la vora en una càlida abraçada i que siguem capaços de fer un món millor. Que d'aquest nadal no passi!

dimarts, 11 de desembre de 2012

Croisanets de pasta de full amb sobrassada

Si  algun dia  d'aquestes  festes  que esperem,  voleu  fer  algun aperitiu o algun sopar  de  pica  pica,  us proposo  uns...

Croissanets de pasta de full amb sobrassada:


Ingredients:  
Una làmina rodona de pasta  de full La  cocinera
Un quants  tallets  de sobrassada.
Una micona de formatge  ratllat
Un ou

Talleu la pasta  a triangles  i poseu la sobrassada  a la part de la base.  Ho cargoleu i li doneu forma de croissant.  I els  aneu posant sobre  el mateix  paper vegetal que porta  la  massa.   Els pinteu amb  ou batut  i hi poseu  una mica  de formatge  ratllat  a sobre  (si us  agrada amb  més  formatge  també  n'hi poseu posar  a dins). Uns  10-15  minuts de  forn  a 180º.  Fins que estiguin rossets.

Si  voleu fer més  coses,  la  safata  sencera  que  aquí  es  veu de resquitllada,  les  trobareu  al meu blog de cuina, a:  Pastes  salades

M'encanta  aquest  calendari d'Advent  on hi caben xocolates  com aquestes  ;)