divendres, 25 de desembre de 2015

Nadal

Un any més arribem a la última finestra del calendari d'advent. Com cada any hem tingut de tot, som gent molt diversa la que ens trobem aquí cada desembre : creients, no creients, descreguts . Tots tenim la nostra manera de fer i de viure els blogs; tenim els constants i incansables, els gamberros, els que passen de tant en tant, els "superficials"... però tots tenim ganes d'aprofitar l'excusa de Nadal per viure i veure el món amb més alegria.

Hem tingut un advent ben farcit, vam començar uns dies abans del que és habitual amb l' Assumpta  encenent les espelmes de la nostra corona i ho ha anat fent amb frases que inspiren durant les quatre setmanes.  Ens Pons amb un parell de post didàctics ens explica d'on ve això de l'advent. Sempre va bé saber el perquè de les coses! Tampoc no  ens han faltat els poemes, els clàssics com els de la Roser i els de collita pròpia de la Carme i la Glòria.  La Bruixeta ens explica una història per fer-nos recordar l'esperit nadalenc i la Cantireta ens en proposa una de dolça. La rits ens porta als mercats de Nadal i l'Elfreelang ens parla del caganer. En Sergi també n'hi posa un al seu pessebre alternatiu. Consells pràctics de com sobreviure als sopars de feina d'en Martí  o el com fer una carta als reis amb tots els ets i uts de la Joana ens ajuden a sobreviure aquests dies. Amb tant d'enrenou cal saber buscar en aquestes festes moment plàcids, oi Consol ? Potser  els jocs d'en Mac ens poden donar aquesta tranquil·litat. Per si de cas, i com que aquesta setmana no n'hi ha hagut, us deixo un puzzle.
piece

30 Calendari d'advent 2015



Com cada any, no puc deixar d'agrair-vos les vostres ganes , i els vostres posts. Tot i que cada any em costa tornar a engegar al blog només  cal un Què hem de fer? per animar-vos i que tot vagi rodat. Gràcies per ser-hi, gràcies per compartir el vostre esperit nadalenc i fins l'any vinent. Apa i ara! aquest any haureu de tornar el dia 31 si voleu saber si heu guanyat el concurs de la jomateixa.

Espero que passeu un molt Bon Nadal, que el tió us hagi cagat moltes coses i que el proper any estigui ple de  sort, amor i salut !
Podeu agafar les que vulgueu, que aquestes duren fins l'any vinent












dijous, 24 de desembre de 2015

NIT DE NADAL: Un Nadal generós






Nadal és molt generós,
omple de llums i colors tots els racons de la casa,
i d'alegria el carrer que rutila, tot encès,
atapeït de garlandes.

Nadal és molt generós,
tots regalem il·lusions amb llacets embolcallades
i seguim les tradicions amb escudella i capons
que les mestresses preparen.

Nadal és molt generós,
i molt contents el celebrem amb alegria,
vinguin regals i torrons,
i nadales i cançons fins que s'ha acabat el dia!

I això es NADAL...?
O potser no ho hem entès
i oblidem el principal...                         
Aquest Nadal generós
compartim-lo amb qui té menys:
                                                        
NADAL és AMOR, res més.

                    Glòria



          

dimecres, 23 de desembre de 2015

FINAL DEL CONCURS "THE OTHER READERS" (Tumateix Llibres)

Aquest any no tenia massa temps així que el meu post és compartir el repartiment de números del joc THE OTHER REATHERS que he estat fent durant l'any al bloc. Alguns dels que passeu per aquí hi heu participat, altres no sabeu de què va, així que us animo a fer un cop d'ull a les participacions que han sigut força divertides i ens han deixat molt bones recomanacions de llibres. Potser el proper joc us animeu a participar-hi ;D  
Els participants del joc opten a quatre premis, per tant, estan repartits en quatre grups segons el nombre de fotos que han enviat, i cada grup participa en un premi:
Tots els participants. Premi: un lot de llibres.
McAbeu. 01,02,03,04,05,06, 91.
Creativity. 07,08,09,10,11,12,92.
Ousman.13,14,15,16,17,18,93.
Mireia R. 19,20,21,22,23,24,94.
Garbí. 25,26,27,28,29,30,95.
XeXu. 31,32,33,34,35,36,96.
Laura T. Marcel. 37,38,39,40,41,42,97.
Isabel R. 43,44,45,46,47,48,98.
Bea S. 49,50,51,52,53,54,99.
Fanal Blau. 55,56,57,58,59,60,00.
Bruixeta. 61,62,63,64,65,66.
Tomàs A. 67,68,69,70,71,72.
Anna J. 73,74,75,76,77,78.
Teresa Roig. 79,80,81,82,83,84.
Xavier C. 85,86,87,88,89,90.
(Els números que sobraven han quedat repartits entre els que tenien més fotos)
Els que han enviat dues fotos o més. Premi: Un lot de Olicatessen i un llibre.
McAbeu.10,11,12,13,14,15,00.
Creativity.16,17,18,19,20,21,22,01.
Ousman. 23,24,25,26,27,28,29,02.
Mireia R. 30,31,32,33,34,35,36,03.
Garbí. 37,38,39,40,41,42,43,04.
XeXu. 44,45,46,47,48,49,50,05.
Laura T. Marcel. 51,52,53,54,55,56,57,06.
Isabel R. 58,59,60,61,62,63,64,07.
Bea S. 65,66,67,68,69,70,71,08.
Fanal Blau. 72,73,74,75,76,77,78,09.
Bruixeta. 79,80,81,82,83,84,85.
Tomàs A. 86,87,88,89,90,91,92.
Anna J. 93,94,95,96,97,98,99.
(Els números que sobraven han quedat repartits entre els que tenien més fotos)
Els que han enviat tres fotos o més. Premi: Pack la vida es Bella i un llibre.
McAbeu. 20,21,22,23,24,25,26,27,28,29.
Creativity. 30,31,32,33,34,35,36,37,38.
Ousman. 39,40,41,42,43,44,45,46,47.
Mireia R. 48,49,50,51,52,53,54,55,56.
Garbí. 57,58,59,60,61,62,63,64,65.
XeXu. 66,67,68,69,70,71,72,73,74.
Laura T. Marcel. 75,76,77,78,79,80,81,82,83.
Isabel R. 84,85,86,87,88,89,90,91,92.
Bea S. 93,94,95,96,97,98,99,00,01.
Fanal Blau. 11,12,13,14,15,16,17,18,19.
Bruixeta.02,03,04,05,06,07,08,09,10.(El número que sobrava he decidit jomateixa, per unanimitat, donar-li al McAbeu) 
Els que han enviat quatre fotos. Premi: Una nit i esmorzar a l'Hotel Fonda Mas de Vilaller per a dues persones i un llibre. 
McAbeu. 30,31,32,33,34,35,36,37,38,39.
Creativity. 40,41,42,43,44,45,46,47,48,49.
Ousman. 50,51,52,53,54,55,56,57,58,59.
Mireia R. 60,61,62,63,64,65,66,67,68,69.
Garbí. 70,71,72,73,74,75,76,77,78,79.
XeXu. 80,81,82,83,84,85,86,87,88,89.
Laura T. Marcel. 90,91,92,93,94,95,96,97,98,99.
Isabel R. 00,01,02,03,04,05,06,17,08,09.
Bea S. 10,11,12,13,14,15,16,07,18,19.
Fanal Blau. 20,21,22,23,24,25,26,27,28,29.

He intentat que cap participant pogués guanyar dos premis, perquè quedés més repartit. Així que cap hauria de tenir números repetits. Espero no haver-me equivocat, si trobeu alguna errada sisplau digueu-m'ho el més aviat possible, que jo ja estic marejada com una sopa de tant teclejar números... 
Us deixo aquesta foto del mandongo que acaben de fer a l'Hotel Fonda Mas perquè aneu fent boca ;D
Els guanyadors sortiran de les dues últimes xifres del primer premi del sorteig de LA GROSSA de Cap d'any 31 de Desembre
Moltes gràcies a tots per tornar a jugar amb mi!
Bones Festes i Bona sort!!!

dimarts, 22 de desembre de 2015

TU, llum, filla

Ahir el teu pare em cridà des de les altures: "Vine!! Corre, puja!!" Jo, esverada, pensant que alguna cosa greu succeïa, vaig demanar a les cames l'esforç sublim de fer una escala com un pendent, sense graons, sense esforç. En arribar al teu món, el meu cor es va aturar com ho fa un núvol abans de ploure localment, com la llàgrima que amb gravetat es desprèn de la pell per caure on ningú l'espera, el cotó dels dies indòcils, la llana que s'apelfa, la seda indòmita que diu "NO!" a ser acariciada sense voluntat. Els núvols eren ocells de paper, ingràvids, matemàtics, perennes. Un gat penjat per la cua no deia res, ni els cascavells fora del seu abast volien fugir abans del maltractament. Una Ànima negra et vetllava el son. I allà, entre cotons, com el dia que et van portar a mi des de dins meu, el teu pare em va mirar en un gest sublim d'amor i confiança, i em digué: "Guaita què vas fer, ara fa prop de 17 anys!" Eres tu, Beatriu de Dante, cel de la meva vida, bellesa que s'ha fet un lloc al món tot i. El plor va sorgir de dins meu com aquella nit del solstici d'hivern, beneïda entre totes, perquè havies fet de mi una nova persona, la mare (mira, les tres primeres lletres també et sonaran...) que cada Nadal celebra la llum (feble per esdevenir forta, coherent, fidel a tu) sempre a tu deguda. Feliços 17, filla. Feliç Nadal, esforç de claror per a trobar-t'hi sempre. 

dilluns, 21 de desembre de 2015

EL DECORAT O ATREZZO DE NADAL

El poble català, som gent de costums i tradicions, i de celebrar les festes al voltant de la taula, qualsevol festa gira al voltant d'una taula, amb menjar. Llevat de la revetlla de Sant Joan, on hi ha garlandes penjades als carrers i als patis i jardins, la resta de festivitats no es guarneix. Però aquesta tendència canvia quan arriba el Nadal i llavors, tot el que no hem guarnit la resta de l'any, aflora a la superfície de cases i establiments. Tant és quina sigui la decoració o estil que tinguem a casa i ja potser minimalista, quan arriba Nadal, com més carregat i feixuc millor, en el millor dels casos, els ornaments habituals són retirats per deixar pas als nadalencs, centres de taula amb espelmes, branques, pinyes i grans llaçades, cintes al voltant dels quadres i marcs i com no, EL PESSEBRE!!! 

L'origen podria estar en les imatges i representacions que hi ha a les catedrals que servien per ensenyar als fidels menys instruïts com va això de les creences cristianes, però ara, ja som tots molt instruïts i com diria ma mare, alcelsia, jo tinc estudis i vaig anar a col·legi de "pago", no tindria gaire sentit posar el pessebre i entretenir-nos amb uns ninots que semblen els clic. Sembla ser que data del segle II després de Crist, és clar, si fos abans de Crist, haurien estat uns visionaris, va que ja em disperso, ostres, que m'he de centrar! Doncs, el que deia, la primera representació, data del segle II a les catacumbes Priscil·la a Roma, on hi ha imatges de la verge amb el nen en braços, el primer pessebre, ja amb pastors i més afluència de públic, ja s'havia corregut la veu i ja havien fet propaganda i ja costava més trobar entrades per a la festa, es trobaria al segle III a un monestir alemany d'un lloc anomenat Füsen. Han de passar molts anys, fins el 1223, en que Sant Francesc d'Assís(vaig veure la peli Hermano Sol, Hermana Luna, que narra la vida de St. Francesc i Santa Clara, al cole unes quantes vegades), fa la primera funció de nadal al cole, n'hi diuen el primer pessebre vivent, funcions d'aquestes tots n'hem patit en carn pròpia. A Catalunya hi ha dades que diuen que al 1300 ja hi havia pessebres i a finals del segle XVI, ja hi havia pessebres a les cases, i la Fira de Santa Llúcia des del 1786, per poder trobar tot el que sigui menester. 
Ara, que ja estem entrats en la matèria i som sabedors sobre tot en el món del pessebrisme, introduiré un altre element indispensable, l'arbre de nadal. En aquest cas, no és una tradició nostrada, sinó importada dels països nòrdics i els cristians, en aquest cas, el que van fer va ser reciclar una antiga tradició pagana, si en saben de reciclar els nòrdics! ja ho feien fa segles! i canviar el significat dels guarniments, sempre amb un arbre perenne, així sempre és el mateix!

Un apunt: Feia anys que no feia el pessebre ni posava cap guarniment a casa, però havia de fer el post i si us volia ensenyar el meu pessebre i alguns dels meus guarniments, no em tocava més remei que fer el pessebre i treure-ho tot del racó de l'armari.

Abans, quan era petita, el pessebre, era molt important i ocupava molt espai a casa, tot un racó i una taula enorme per ell sol. Després amb el meu nebot Àlex, vam tornar a ampliar(com és l'actual),  però no les dimensions de quan jo era petita.

1er.- EL PESSEBRE. Ara que ja sabem tota la història,sabem que el principal és que hi hagi barreja de figures i estils i materials, com més diversitat millor i més llinatge tindrà el pessebre.

a.- El naixement, que serà un estable o cova. I vés! en quines condicions van anar a portar al món a la pobre criatura, jo si no hi ha la màquina que fa ping, com al Sentido de la Vida dels Monty Python, no en vull saber res.



Continuem amb l'establia, aquesta és la de casa meva, com que la història del pessebre i el Nadal són molt antigues, aquesta data de quan mon pare era petit i la meva àvia li va comprar, com que era fill únic i tenia una tieta que no tenia fills...



b.- L'Anunciació: Ja de plàstic, la deurien comprar quan ma germana era petita i jo no existia encara, per que aquest àngel clavat a l'arbre i els pastors amb la foguera, jo els recordo de tota la vida a casa, per tant, ja hi eren quan jo vaig arribar aquí per quedar-me una bona temporada i que encara dura.



c.- Els Reis Mags de l'Orient: D'aquests venerables ancians, no sé per que sempre es diu que eren ancians, amb l'esperança de vida de l'època, com a molt deurien tenir 40 anys, que dic n'havien de tenir 30 màxim, sinó com s'embranquen en una aventura com aquesta, ni que portin patges o altrement dit esclaus, que és el que deurien ser.
Els reis aquests, sí que es van comprar quan jo ja existia i vaig anar a triar-los jo també, van substituir els de fang del meu pare que es van trencar i passar a millor vida. Tot i ser més nous que els personatges que els precedeixen ja tenen també la seva edat.






Fins aquí els imprescindibles. A partir d'aquí, els figurants optatius.

d.- Els figurants optatius:  Entre els figurants optatius hi ha tot tipus de personatges i altres elements decoratius que li donaran caliu i qualitat al pessebre. Aclariment, les figures de fang i les casetes de suro, eren del meu pare, les de plàstic, són posteriors.

Aquest és el Rabadà del meu pessebre, de temps immemorials que li hem dit així a casa, aquest tenia nom, la resta no i es posava sempre sol i allunyat de la resta, ni que fos un leprós, més que res per que fa més de 2000 anys hi ha tirada per aquesta malaltia, ara em ve al cap un acudit de leprosos, però no el posaré, no fa Nadal i no és políticament correcte. Quan era petita, a l'escola, pels volts de Nadal, portàvem menjar a l'escola i després anàvem a caritas  a portar-lo, també posàvem diners en un sobre del domund pels nens pobres i pels leprosos. No sé, però sempre he associat la malaltia de la lepra als cristianisme i aquella època, ara ja no hi ha leprosos o com no vaig al cole, no me'n parlen d'aquesta malaltia.


Una caseta de suro, per fer-la més rica, el meu pare li va posar un airofix de vellut vermell a la teulada i li va fer un forat per darrere per poder fer-li entrar la llum, calia modernitzar les instal·lacions.


El senyor de la farina, aquest es posa a prop del portal, per poder fer viatges i portar tots els sacs de farina que té, un total de sis, i que de forma miraculosa, amb el pas dels anys, no se n'ha perdut cap, no així com els aneguets o algunes ovelles.


Aquest petit pastoret, era el meu preferit, era petitó i anava carregat amb un xai a les espatlles!! Explotació infantil!!!


Ara, us presento al tio Marcel, el pescador. Per què tio Marcel? El meu germà i jo, li dèiem i encara li diem així. El tio Marcel, com és fàcil de pensar, era un parent, el marit d'una tieta de ma mare. L'home, era suís del cantó alemany i tenia un cognom alemany d'aquells impronunciables ple de consonants i era aficionat a la pesca. Ell i la tieta de ma mare, vivien a Suïssa i ell no venia mai, per que deia que el clima de Barcelona no li provava, el que no li deuria provar, deuria ser la família de la tieta, molt nombrosa, la meva àvia eren si no recordo malament 7 o 8 germans, i tots amb una descendència nombrosa i avesats al xivarri. Per aquest motiu, jo no el vaig conèixer, per que no va venir mai. El meu pare, que sí el coneixia, per que l'havia conegut a Suïssa, deia que era un home molt agradable, educat i intel·ligent. El pobre tio Marcel del pessebre, sempre es queia al riu de morros, el posàvem en un tros de suro en un equilibri poc desitjable i clar, passava el que passava, es remullava, per que llavors el riu era de veritat amb aigua de veritat. El tio Marcel real, ja he dit que era aficionat a la pesca i es va morir en un accident de cotxe, anant a pescar, i així que el meu germà i jo ho vam sentir, érem petits, vam començar a dir-li així al pescador. La meva mare ens renyava i ens deia que no ho havíem de dir i que no ens havíem de riure d'una persona morta, però totes les raons de ma mare, van ser endebades, nosaltres li hem continuat dient així sempre. No ens rèiem pas de la dissort del tio Marcel real, simplement, era una coincidència.


En aquí, es conjuga, el pastor cepat que tragina un bé a les espatlles, sí, és un be, allò que porta, amb els gos i no sé esbrinar quin altre animal és, que tot i ser de fang, són moderns, del meu nebot Àlex, la nostra etapa pessebril, estava protagonitzada pel plàstic, la de l'Àlex, ja va retornar al fang.


Un galliner de suro, conviu amb gallines de plàstic precibernètiques.


Els soldats romans, també són caprici de l'Àlex, si l'Àlex volia soldats romans, l'Àlex tenia soldats romans, el meu nebot, igual que el seu avi, també és fill únic i llavors, nét i nebot únic i com que llavors a més tots érem rics, doncs ho tenia abans no ens ho demanés. Sempre he pensat que els soldats romans a un pessebre li donen un sentit d'imposició de força i repressió d'idees per part de colonitzadors. En temps passats, es podrien haver incorporat en els pessebres catalans, les d'uns policies vestits de gris.


El caganer, imprescindible en un pessebre català, però no imprescindible enllà de les nostres fronteres al país veí.


Aquí la senyora que va a buscar aigua al pou, precibernètica. Sempre m'havia fet molta gràcia, per que sent tan fàcil com és obrir l'aixeta de la cuina per agafar aigua i que anés al pou a nodrir-se de tan preuat element indispensable per a la vida, a no ser, que allà es trobés amb un pastor o qualsevol altre artesà o pagès i així anar al pou a buscar aigua , fos una activitat lúdica per trobar un marit o fer-la petar amb les amigues, cal pensar, que no havia xats, ni facebook, ni whats, ni twiter, per poder-ho penjar a la xarxa. Algú es pot arribar a imaginar com podria ser alguna cosa així avui en dia?


Unes vistes generals del pessebre en tot el seu conjunt.






2on.- L'ARBRE. Poden ser de molts tipus i mides, actualment, jo em decanto per dos tipus, un petit i de mentida, per temes, d'espai, i un altre que ja veureu al final, just abans de les xocolatines. Poden ser naturals, és a dir, arbres de veritat, de moltes mides diferents, grans, petits, mitjans. Naturals o artificials.

Però siguin com siguin, tindran: Boles de diferents colors i mides i materials per la seva manufactura.


Capsetes, que simulen regals.


I pinyes decoratives i decorades per aquest menester, la paraula menester, sempre la deia la meva àvia.


3er.- EL VESC: Embolcallat amb un paper de cel·lofana desitjant Bon Nadal i acompanyat d'articles complementaris, com pot ser un pare Noël vestit de verd.


El vesc(Viscum album)


Un altre complement que li escau molt bé al vesc, és les branques d'avet (Abies alba), que ningú, s'equivoqui, això és un avet, la resta poden ser pins o piceas, però no avet autèntic.



Després de tot aquell rotllo, us deixo l'arbre alternatiu, com que em va tenir entretinguda i distreta una bona estona fent-li fotos i no sabia quina posar, us he posat unes quantes, ja no en vindrà de dos o tres fotos més!!!!





BON NADAL!!!!!!


I ara sí, les xocolatines, que sé que aquí tothom diu molt, però el que s'espera amb candeletes, són les xocolatines, talment com la canalla!!!!!


diumenge, 20 de desembre de 2015

Quart diumenge d'Advent... encenem la quarta espelma


La quarta espelma, amb la seva tímida calidesa ens indica que el Nadal és a la cantonada!... Aquest Nadal en que un grup de blogaires s'ha proposat pensar, reflexionar i treballar per la pau mirant d'anar posant granets de sorra per canviar el món... sí, sí, sense por! :-)

Signat per una tal Ainhoa, de la que no he trobat cap referència, un poema visual per la pau...


I, amb tot el meu carinyo per a participants i seguidors d'aquest blog... Unes xocolatines ben pacífiques!


Que el naixement del Rei de la pau porti als nostres cors els millors desigs i propòsits, així com la força per mirar de dur-los a terme!

dissabte, 19 de desembre de 2015

Pensaments embolicats

Era l'única vegada a l'any que comprava loteria, el gordo i la grossa ......bé eren dues vegades sí .....no fos cas......li queia més simpàtica la grossa amb aquella cara de bonhomia .....i amb el senyor savi aquell que li cantava les excel·lències......el gordo ves no tenia cara ......a sobre enguany després del gordo al cap de dos dies un altre festival, ai no volia dir eleccions estatals ....no pensava anar a votar però al final l'havien convençut no fos cas que el noi aquell català que deia barbaritats sortís i li prohibissin parlar en la seva llengua, com quan el dictador  manava , feia i desfeia; ella no volia tornar cap enrere, volia anar cap endavant .....aquests dies nadalenques els notava enterbolits per tanta propaganda de "baratillo ".....li semblava molt poc escaient fer unes eleccions enmig dels dies d'advent ......enlloc de xocolatines se li apareixien fotografies de cares dels candidats , no podia ser de cap manera......per això si li tocava el gordo s'havia promès a si mateixa que donaria la meitat del premi a la futura república catalana  ......ah i es negaria a que hisenda somos todos menos nosostros se li emportés el tant per cent corresponent per engreixar els qui ens volien prendre la sal i el vi i l'alegria de ser .......

Els pensaments més esbojarrats li venien i li feien saltirons davant dels ulls.....mentrestant va creure que un dels pastors del pessebre , amagat entremig de la molsa i branquillons de pi, li feia l'ullet ......l'àngel obria la boca per cantar els números de la loteria .....i allà ben tapat a un racó ben allunyat del betlem.....darrere un tros d'escorça de suro el caganer li demanava sisplau paper higiènic......
Els reis de l'orient portaven tots tres  banderes estelades  ......fins i tot semblava que mudaven les faccions i s'assemblaven  a un tal Raul ....a un tal Artur i a un tal  Oriol ....i enlloc de tres es multiplicaven per dos acompanyats de tres reines més Muriel, Carme ....Ada ? què hi feia l'Ada? 

Abaltida, mig endormiscada somiava ......núvols de xocolata, dècims de xocolata....


divendres, 18 de desembre de 2015

Pessebre alternatiu

-Papa, què hi fa en Goku al Pessebre?
-Ajuda els Reis Mags a dur les joguines a tots els nens del món amb la tècnica del canvi de lloc instantani.

Hi ha una petita incongruència entre el fet que els reis mags triguin dies a arribar a Betlem però en canvi puguin visitar les llars de tots els nens del món en una sola nit. Això s'explicaria si en el segon cas comptessin amb l'ajuda d'en Goku. Font.


-Aquests senyors són els Reis Mags? No tenen camells, ni corones ni res.
-Els reis de debò són corruptes que trafiquen amb armes i drogues. Els he substituït per aquests ninos de comerç solidari que representen 3 cooperants d'ONGs.
-I aquest senyor amb barba blanca? És el cunyat prim del Pare Noel?
-És en Gandalf. Ve a anunciar la bona nova. Fixa-t'hi: «Espera l'arribada del Salvador amb la primera llum del cinquè dia».

Pel seu aspecte, en Gandalf es podria camuflar perfectament entre els pastorets del pessebre. Proveu-ho a casa! Font.


-El caganer no és el mateix de l'any passat. Té una pinta molt estranya.
-És en Darth Vader. Està situat al cantó fosc del pessebre. Mira com fa servir «la força».

Anakin Skywalker té una cosa en comú amb Jesús: els dos van ser concebuts sense pecat. Però després, l'Anakin ho envia tot a cagar passant-se al cantó fosc.



-La mama diu que posar aquests ninos al pessebre està malament. Que és blas-fe... No sé, que no són els ninos de veritat.
-La mama diu moltes coses... A tu t'agrada el meu pessebre?
-Mmmhh, no n'estic segur. Funciona igual que els altres?
-Què vols dir, si funciona?
-Ja saps, si servirà perquè hi hagin bons regals.

El pare somriu i assenyala el portal.

-Fixa't qui hi ha al bressol.
-És el Messi!

-El que no aconsegueixi ell, no ho aconseguirà ningú altre.

Jesús es comunicava amb paràboles. Messi fica gols amb paràboles. Font.