dimarts, 13 de desembre de 2016

NADAL A TOPARES

Els meus records nadalencs són imatges de sensacions i emocions senzilles.
La vida del poble  s’espaciaba, els homes deixaven d'anar al camp, les dones havien fet els mantecados i el licor cafè (els productes nadalencs i la beguda es feien a les cases), tot es relaxava i s'harmonitzava per exaltar la festa i la convivència.
Nosaltres, infants, abans d'arribar els dies grans, buscàvem on guardaven les mares els dolços per començar a donar compte d'ells, ja que en les cases fins a l'arribada de la nit bona no es treia el que es deia "la bandeja".
A partir d'aquest moment, a tota hora, la safata i l'ampolla de licor cafè estaran presents a la taula de la cuina o el menjador, llavors, normalment, hi havia cuina, el del menjador va venir després. Així tot visitant serà convidat a provar les delícies que s'han fet i, freqüentment s'escoltarà: "Este año me han salido mejor que ninguno".
Quan en una casa hi havia dol, no feien res de nadal, però les veïnes li portaven el que anomenem: "el presente", un plat o font amb una mostra dels dolços que es feien: "mantecados, alfajor, roscos d'anís, roscos de mantega, coques de taronja, soplillos ... " i una ampolla de licor cafè. De vegades, la família, amb els presents, s'ajuntava amb més material que quan ho feien ells.




Des de 1893 hi ha la Germandat de Ànimes, que està encarregada de tenir cura de l'església i sobretot de mantenir el cementiri, que nosaltres anomenem “camposanto”. Aquest és del poble, però del poble, no municipal i el porta la Germandat. En apropar aquestes festes una de les seves missions és nomenar "mayordomos", que són els encarregats d'organitzar tots els actes.
L'objectiu principal dels actes que s'organitzen aquests dies és treure diners per fer front a les despeses que el manteniment de l'església i el cementiri porten. Per això els majordoms formen "La Cuadrilla de Ánimas". Es tracta d'una espècie de rondalla que interpreta, entre altres peces, una música pròpia d'aquests dies: "los aguilandos". "El guion", el que canta, improvisa uns quartets amb motius religiosos o amb al·lusions a persones o circumstàncies que ocorren en aquest moment. Les seves creacions són molt celebrades i el moment més emocionant és quan es dóna la disputa de dos o més guions, responent uns als altres.
Els majordoms amb la quadrilla recorren totes les cases del poble i els cortijos de la seva diputació recollint les almoines. Per a això porten una campaneta i en arribar a la porta la fan sonar, dient: "Las Ánimas Benditas", quan els franquegen l'entrada segueixen dient: "Aquí se canta o se reza", es resa quan a la casa hi ha dol. La quadrilla canta els aguilandos, component el guió estrofes referides als membres de la família, a alguna persona propera que per motius diversos no hi és o qualsevol gràcia que mogui a riure. En acabar li diran l'almoina que donen a les ànimes. Entremig es poden oferir almoines perquè cantin a algú en concret, o per alguna broma, algun ball. Hi havia cases que els músics temien, ja que igual almenys que els feien passar és que toquessin de genolls. També és veritat que en aquestes cases és on més es recollia.
Un dels dies grans de nadal era el dels Innocents. Després de la missa se celebrava el ball dels Innocents. La quadrilla tocava un ball típic, "les parrandas", que es ballava solt i pasdobles. S'hi feien tota classe de licitacions i apostes per obtenir diners per a les ànimes. Perquè ballés en tal o menganita, o aquest amb aquesta, totes les ocurrències possibles, ja que també es tractava que la persona a la qual anava la licitació pugés la mateixa per no fer-la, tot era permès per treure com més quantitat millor. Durant el mateix es feien rifes de pollastres i tot el que fos digne de rifar, d'entre el que s'havia tret en les visites a les cases.
Eren uns dies en què els murs de les cases semblava que es ensorressin per donar lloc a una gran casa que era tot el poble, com una sola família.

Encara avui, en la seva essència, es manté la tradició d'un nadal obert i per als veïns serveix d'orgull que malgrat tots els problemes que han sorgit en marxar la gent a altres llocs, l'església i especialment el cementiri segueixin sent de tot el poble.




Us convido a un mantecado, però que siguin de les safates de sota, que ja estan cuits, els de dalt encara estan crus, tot i que ja bons.