dijous, 11 de desembre de 2014

LLUMS DE NADAL

Com que ja fa dies que els carrers tenen els llums i guarniments de Nadal, ja es poden fer fotos en aquests elements decoratius. I pensant, pensant, vaig pensar, que no recordo quin any, ja havia fet un post amb els llums de nadal com a protagonista i em van agafar totes les pors i vergonya de fer el ridícul o tocar el ridícul com deia la meva àvia, però ja no tenia temps de poder canviar, però, i ja sé que repeteixo un però, ja en van tres, havia de poder fer alguna cosa. Em vaig armar de valor i tot sigui pel post del Calendari d'Advent, vaig decidir que aniria a terres llunyanes o no tan llunyanes a aconseguir fotos de llums i guarniments de nadal, així que el pont de la puríssima el vaig dedicar a aquesta escomesa, prou important. 

La localització de les llums és al Sud de França, a la Provença, no són pas terres tan llunyanes, ja veieu. Els francesos, dins les botigues i locals, tenen decoracions molt càlides i força encertades, que són xules!, vull dir. Ara, a fora al carrer, els llums són una mica freds i els ajuntaments fan decoracions molt austeres, he trobat.

Aquesta torre, estava coronada per aquestes llumetes i feien com unes llàgrimes que es movien.



Aquí, l'església no té cap element decoratiu i l'arbre ni tan sols tenia boles ni llums a la nit.


En aquesta, són una mica més sandungueros i tenen un naixement, no sé els colors per que no la veig veure encesa i era tard quan vaig marxar del poblet.


En algun moment de la història, els francesos, deurien fer una sobreproducció de ristres de llumetes, per que tot ho il·luminen amb aquestes llums, en aquest cas, eren de colors, feia un fred de mil dimonis i ells només posen això als arbres que són els que tenen sempre plantificats a la plaça. Res dels mega galets gegants de Barcelona, que ja es repeteixen aquest any altre cop.



L'ajuntament que potser va més sobrat, posa tot el carrer com si fos un llençol de llumetes, com si fossin garlandes per la festa major.



En alguna plaça, si no fos pel fred que feia, hauria pensat que estava al tròpic, amb aquestes palmeres o a Barcelona que també hi ha força, en aquest cas, uns habitants inexistents, que s'anomenen gegants, poden jugar a volei, poden fer dos partits de forma simultània.


Algunes cases particulars, també engalanen les seves portes, no vull ni pensar com deu estar per dins de recarregat si a la porta no ha quedat ni un centímetre lliure!


I com que era un poble medieval, guarneixen una de les portes, amb les llumetes, que semblen una cota de malla.


I al mateix poble, es va inspirar en guarnir els plataners de davant la muralla, com els plataners de les Rambles del meu poble, sinó fos per que hi ha la torre al fons i no passava ni un ànima, hauria pensat que estava a casa.



En aquest altre poble, que estava una mica atrotinat, posen fragments d'arbres en uns pals de ferro, aquests sí que els havien posat boles als arbres!



I com que encara estic una mica cansada d'haver hagut d'anar enllà de les nostres fronteres per poder trobar material inèdit pel post, no em faré més pesada.

Podeu agafar unes llaminadures, que encara que sembla que siguin per la canalla, a tots ens agraden!!!!
I avui, ho acompanyem amb un cafetó ben calentonet, qui vulgui servir-se espirituosos i altres begudes alcohòliques pot anar al meu post anterior.