dimarts, 10 de desembre de 2013

Desitjos


Fa uns anys a Vic, per aquestes dates, posen una olivera en una plaça i conviden a la gent a escriure el seu desig. Sembla que a fi d'any sigui un temps propici per reflexionar sobre el nostre esdevenidor i formular  nous propòsits i desitjos per millorar les nostres vides i la dels altres. Potser posant paraules a allò que ens sembla més important ens orienta el camí que hem de seguir. El meu desig és un món més lliure, just i solidari on cadascú pugui cercar la seva felicitat.

Us deixo un poema que avui he retrobat i que ens parla d'una nova esperança:

Lentament comença el cant
i un clam de joia ressona per tots els àmbits,
lentament l'ombra dels anys
obre camins que el desig converteix en símbols,
tot és clar enllà del mar
quan el llevant anuncia la llum volguda,
pluja d'or, domini encès,
solemnement proclamem l'esperança nova. 

Lentament comença el cant (primer fragment)
dins Un pont de mar blava
Miquel Martí i Pol i Lluís Llach



I també una dolça abraçada amb gust de xocolata.