divendres, 19 de desembre de 2014

Un pessebre animat






La nena tenia la careta rodona i uns ullets molt expressius.

Estava davant del pessebre molt entretinguda jugant amb les fràgils figuretes de fang. S’hi passava hores. 
Les de dintre el portal no tenien gaire mobilitat. El bou, la mula, Sant Josep, la Mare i el Nen tenien un lloc ben definit i rara vegada els movia. L’àngel tampoc, estava penjat del ganxo corresponent davant de la cova, la resta de personatges, però, tenien més llibertat. En el espaiós paisatge de suro, molsa i paper de plata, que el pare havia disposat en una tauleta vella, hi campaven les figuretes i una bona col·lecció d’animals de granja: una família d’ànecs, una gallina amb cinc pollets, un ramat d’ovelles, quatre porquets, -a un d’ells li faltava una pota- la truja feia temps que havia desaparegut- i un ruc. Els ànecs quasi sempre s’estaven al riu, però la gallina i el fills piconaven al voltant del pessebre un dia i l’endemà s’estaven al paller de l’altre banda. Les ovelles pasturaven a prop del molí però de vegades s’enfilaven per les muntanyes, talment com si fossin cabres. Els porquets també feien excursions, el coixet recolzat en algun germà. I el ruc uns dies anava a la cova i d’altres se’n tornava.

Les altres figures  gaudien de moltes activitats, tot i que la majoria estaven nafrats i ben esguerrats –en aquells anys eren de fang i amb molta facilitat és trencaven- tot d’una feien una rotllana, com una sardana o bé en fila d’un travessaven el pont camí de la cova. També tenien vida social, per exemple el pastor que anava amb el xaiet a les espatlles a estones festejava amb la bugadera a la vora del riu i poc després la feia petar amb la pagesa del cistell d’ous. De vegades fins i tot Sant Josep anava a enraonar amb alguna veïna.

-Mariona, fes el favor de venir que estan a punt d’arribar els avis!

La nena hi va anar corrent, convenia no fer enfadar a la mare que estava atabalada amb el preparatius del dinar. La va pentinar amb els cabells estarrufats fent tirabuixons i un passador blanc. Li va posar un vestit de viella amb unes floretes petites i una llaçada de vellut. Tot nou de trinca. Era Nadal. Semblava una nina.

-Que bonica estàs, més maca que la Shirley Temple, ja ho crec, molt més!

Ella feia saltirons i reverències davant el mirall del rebedor.

Els avis van arribar de seguit, tots quatre alhora i la van trobar preciosa. La van besar i abraçar fins rebregar-li el vestit nou.

Abans de seure a la taula van anar adorar el Nen Jesús del pessebre.
Al bressol, entre els encenalls, hi reposava el porquet rosat i coix còmodament ajaçat. 

-On és el nen Jesús?  Que has fet, filla!

-El nen està molt bé amb la Verge Maria!  El pobre porquet és coix i a més ha perdut la seva mare.

-Que us deis jo?- va dir l’avia paterna commoguda- Aquesta nena serà veterinària!


El bon Jesuset, en precari equilibri en braços de la seva mare, semblava molt content.

-                                                                                               :·)