Bon Nadal a tothom!!

Jesús és nat! Ja som a Nadal!

No us ha passat molt ràpid? A mi moltíssim!! Sembla que fa quatre dies que començàvem aquest camí d'Advent mirant d'omplir, entre tots, cada un dels dies del trajecte amb records, receptes, cançons, passatemps... i menjant -amb els ulls- les més delicioses varietats de xocolata.

Ja tenim aquí al petit Jesús! Què maco és!

Cantem-li nadales, fem festa, celebrem la diada amb els nostres estimats... i, sobre tot, que la nostra festa sigui aquella en la que els millors regals són la companyia, les abraçades, els somriures!! I mirem de ser cada dia una mica millors persones!

Us vull donar les gràcies a tots els qui heu participat al Blog-Calendari, ja sigui fent un o més posts o passant a comentar els que hi havia, que això també és molt important, doncs, quina gràcia tindria anar posant xocolatines aquí si no hi hagués companys blogaires que vinguessin a "menjar-les"? ;-)

Però les gràcies més especials són per la Mireia, que és la inventora de tot això, la que cada any (quan jo miro "dissimuladament" cap a altres bandes) té la bona fe d'escriure'm i dir... "Ens hi tornem a posar?" :-))

M'encantaria que l'any que ve aquest Calendari tornés a sortir de la seva hibernació i es tornés a alimentar fort durant un mes entre nosaltres. Com serà l'any que ve?... Quantes emocions ens esperen?...

En fi, ja ho veurem... Abraçades a tots, de tot cor!

MOLT BON NADAL!!

FINS SEMPRE, AMICS!!

El record d’aquelles nits de Nadal

Vigília de Nadal, la mainada petita, la tarda es fa llarga, costa de passar. Il·lusió, molta il·lusió, per la trobada del vespre. Grans i petits, tots esperen que sigui l’hora. Els d’Olot i els de fora, tots preparen la vetllada.

Què faran? La trobada familiar per celebrar el Nadal.

A casa els avis, al pessebre de l’entrada, Sant Josep i la Mare de Déu, el bou i la mula, tots esperen, pacientment, l’arribada del nen Jesús.

A la cuina, les espelmes ja estan preparades. N’hi ha de tots colors, de més llargues i de més curtes. Això sí, totes amb el cartronet per evitar que els regalims de la cera poguessin cremar les mans del cantaires.

La manduca també és a punt: el pa i les tomates, l’embotit, la xocolata i els melindros, la nata i els torrons. El beure arribarà més tard. El portaran de fora.

I el tió? Ja el tenen preparat. El tió ha d’estar ben calentó que així fa la cagarada més grossa. Ja fa dies que l’escalfen, abrigat amb la manteta.

I els bastons? Vares d’avellaner o de salze, primetes, tallades i ben polides que no en surti cap estella; que ningú no prengui mal. Amb tanta colla, s’ha de vigilar.

Els avis ho tenen tot a punt. El pis ben calentó per no passar fred, que l’hivern és dur i no fa un clima convenient.

Toquen el timbre. La nora disposada a ajudar a fer el sopar; el fill que  muntarà les taules. I el nen. El nen, neguitós per veure si ja hi ha les cosinetes. Una mica més tard arribaran els altres: les filles amb els gendres i les nétes. Totes i tots amb una il·lusió d’espant. I uns o altres hauran recollit la tieta que, ben contenta, s’afegeix a la xerinola familiar.

Quan els néts arriben, van de dret cap la cuina, fan un petó a la iaia i, després, cap al menjador a saludar l’avi que els respon amb el seu tiri-riu-riu-riu tot pessigant-los el sotabarba. I és que l’avi els saluda així.

La iaia ja fa estona que barrina qui portarà el nen Jesús. Sempre ho fa el més petit de la colla, però s’ha de vigilar que ningú no tingui gelosia. I si hi poséssim més d’un nen Jesús? No, no pot ser, també ho han d’entendre. Sempre pateix, ella.

La canalla volta, d’aquí cap allà. Sembla un formiguer. I la tieta pensa quin enrenou, no paren mai quiets.

Les petites es neguitegen.

-       Iaia, quan farem cagar el tió?

-       Hem d’esperar una miqueta més. Primer hem de fer la processó.

-       I qui portarà el nen Jesús?

-    Farem una cosa: una portarà el bressol i l’altra el nen Jesús. I la més petitona, el portarà l’any que ve que ja caminarà, ara encara va a coll.

La més petita, ben tranquil·la, ja amb el pijama posat pica de mans.

I corre-cuita tots cap a l’habitació dels avis. S’ordenen de petit a gran i encenen les espelmes.

-      Compte que no us cremeu! –diu l’avi-

-      Els grans cap a darrera –diu la iaia-.

-      Som-hi?

Comença la processó, a poc a poc i bona lletra que són molts de colla i el camí és molt curt.

Anem a Betlem a veure el Messies

Anem a Betlem i l’adorarem

Ses blanques manetes petites com són

Essent tant petitetes, formaren el món...

Un cop a l’entrada, al davant del pessebre, les nenes hi posen el bressol i, amb molt de compte, el nen Jesús a dins.

-      Al·leluia! Jesús és nat –diu l’avi amb un to de veu cerimoniós-.

I acaben de cantar la cançó. Després van a fer cagar el tió i tornaran a venir a resar i a cantar més cançons... 

El record d'aquelles nits de Nadal

On tot era especial

On el temps m’era igual

Un any més... recordant que no hi sou

 
(Aquest és el conte de Nadal que vaig fer per als meus germans el Nadal de 2007. M'agrada compartir-lo recordant els que no hi són entre nosaltres per celebrar aquestes festes.)
 
La xocolata que us ofereixo és un record de les figueretes de xocolata que, quan érem petits, ens cagava el tió: ampolles de cava, cigarretes, monedes, llapissos de colors... Algunes ara es considerarien poc apropiades per als infants, però formen part del que vam ser. Preneu-ne una si us ve de gust! 

Regalets dolços

Aquesta és una  època de molts regals i no sempre cal comprar-los. Unes galetes dolcetes i fetes amb tot l'amor del món també poden ser un detall per posar a taula sobre el plat de cada comensal  perquè després del pugui emportar a casa. 

Us deixo doncs, la recepte de les pastes de te amb ametlla. Jo l''he fet amb la Themomix però es pot fer perfectament barrejant a mà o amb un minipimer.

Ingredients:

• 100 grams de farina d'ametlla
• 300 grams de  farina per reposteria
• 170 grams de mantega pomada
• 1 ou
• 130 grams de sucre.

Cal barrejar tots els ingredients. Si es fa amb Themo són 20'' velocitat 6. Si es fa a mà jo començaria barrejant l'ou i el sucre amb unes barnilles i deprés  hi afegiria les farines. Finalment amb  les mans aniniria incorporant mica en mica la mantega. Ha de quedar una massa una mica enganxosa, no eslàtica. Cal fer-ne una bola , embolicar-la amb paper film i cap a la nevera durant un quart d'hora

Mentrestant podem escalfar el forn a 160º.  Quan tenim el forn a punt, treiem la massa de la nevera i l'estirem procurant que ens quedi d'un mig centimetre. Per estirar-la jo poso la massa entre dos papers de forn, o entre dos paper film perquè no s'enganxi al curró.  La tallarem segons ens agradi i l'enfornarem uns 15-20 minuts. Tindrem massa per unes quantes fornades. Cal mantenir-la a la nevera l'estona que no l'estem utilitzant.

A mesura que anem treien les galetes , les deixem sobre la reixa perquè es refredin. Un cop fredes es poden adornar com vulguem: glassa reial, xocolata, sucre glass... 

Si algú no l'hi agraden les galetes us deixo uns bombonets.

PS. Aquest post ha anat d'un pèl. Són les 11 i acabo d'acabar les galetes ! Ufff!

Quart diumenge d'Advent

Ja tenim les quatre espelmes enceses... M'agrada mirar-les!... Silenci... Pau... Falta tan poc pel naixement de l'Infant Jesús!! El llum de les candeles ens mostra el camí que ens porta envers Ell però, quan arribem, ja no caldrà cap espelma doncs Ell mateix és la llum.

Avui us vull parlar dels Pessebristes. Autèntics artistes que dediquen hores i hores a crear amb les seves mans i amb diferents materials, uns Pessebres preciosos... En veiem alguns?

Fa cinquanta anys que, a Barcelona, es fa una exposició de Pessebres. Veiem aquest vídeo:

I aquí us deixo una miqueta de xocolata per si voleu anar picant metre feu el Pessebre :-))

Passatemps Nadalencs - 3

Ja s'ha convertit en una tradició catosfèrica que quan arriben aquestes dates es posi de nou en marxa aquest blog que ens convida a participar de l'ambient nadalenc. I, com he fet en anys anteriors, jo m'he apuntat a aquest convit preparant-vos per a aquest CALENDARI D'ADVENT 2013 uns passatemps com els que us ofereixo al XAREL-10 però diferents. :-)

Enguany us presento una ESLLAVISSADA DE LLETRES on haureu de recompondre el text que estava escrit a la graella abans de que les lletres que el formaven llisquessin fora d'aquesta. Per sort, les lletres s'han mantingut sota la mateixa columna que ocupaven i només s'han barrejat pel que fa a les files, així que suposo que no us costarà gaire tornar a ordenar-les.

A més, i per ajudar-vos una mica més en aquesta tasca, us puc dir que el text que busquem l'he extret del COSTUMARI CATALÀ de Joan Amades i que es refereix al tema nadalenc que ens mostra la fotografia que acompanya el passatemps.

Espero que us hi divertiu una estona i mentre l'intenteu solucionar podeu endolcir la feina agafant alguna d'aquestes xocolatines. :-))

El quart rei

I Jesus va nèixer en una establia. I els quatre Reis es dirigien des dels seus reialmes d'acord amb l'ànunci que l'àngel els havia fet. Melcior, Gaspar, Baltasar i Artaban.

Com? no sabeu qui és Artaban? Doncs era el Rei Mag que venia de més enllà de Betània i portava tres perles com a ofrenes al nen Jesús. 

Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei es va aturar i va interrompre el seu viatge. Li va guarir les seves ferides i li va oferir una de les perles per ajudar-lo.

Els tres Reis l'esperaven a Borsippa on s'havíen de trobar tots però no podien esperar més i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Quan Atraban va veure la nota, va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, tampoc va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa va oferir a un dels soldats una perla a canvi de la vida del nen.

Mentretant, Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar a Betlem i van trobar l'infant Jesús. Li van oferir els seus presents: incens, or i mirra. Però Jesús estava més capficat amb veure com remenaven la cua els porquets i els xais que no pas de l'olor de l'incens, la lluantor de l'or o el misteri de la mirra.

Artaban, per la seva part, tot amoïnat perquè havia perdut dues de les tres perles, va continuar el seu camí i va arribar a Jerusalem. Alla, en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, Artaban s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb la tercera perla.

Esgota't i trist per no poder oferir els seus regals al mesies, Artaban va arribar a Betlem, i amb l'estrella que el continua guiant, va trobar l'establia. Ja no eren els seus amics i no duia cap present. Tot avergonyit, es dirigeix a la menjador, mira el nen Jesús, Maria i Josep i els diu "Disculpeu-me, no he pogut arribar abans i no porto cap present per al vostre fill". Però Jesús, mira Artaban i somriu com no havia somrigut en cap moment.

ps. Aquest conte, que darrerament té noves versions que diuen que Artaban va ser empresonat i que no va trobar Jesús fins a la seva crucifixió, fa molt de temps que l'expliquem als infants del nostre centre. Demà, també ho farem. I ho farem amb les ombres xineses que un amic va dibuixar fa molts i molts anys i que no perden ni un bri de la seva màgia.

Ah, i per cert, no us espanteu pas, avui també hi ha xocolata!

Fer postals de Nadal a casa (III)

Doncs sí... jo creia allò del refrany que diu "Qui dia passa, any empeny" i pensava que ja us estaríeu oblidant de les postals fetes a casa (al cap i a la fi, ja us vaig posar dos vídeos molt xulos) i que me'n podria "escaquejar" però no, no ha estat així.

Resulta que un Follet del Nadal que és molt trapella, va fer que, en programar el calendari, el dia 20 quedés vuit... Pobre dia vint! I, clar, no pot ser un Calendari d'Advent amb una casella sense res!!

Quina carona posarien els blogaires de bon matí quan anessin a agafar la xocolata i a veure el post del dia? Quina expressió de desil·lusió!... I això no es pot permetre! :-))

Bé doncs, anem a fer postals...

La meva idea era fer una "versió infantil" d'aquestes postals que estan de moda d'Scrapbooking... O sigui unes postals que es poguessin fer junt amb els més petits de la casa que haguessin de retallar i enganxar i amb materials molt més econòmics. Per començar, no sé si ho sabeu, totes les cartolines que fan servir els scrapbookeros són totalment ecològiques, lliures d'àcids i no sé què més. Jo he fet servir cartolines normals i corrents. Algunes de les sanefes i dibuixets emprats han estat impresos a casa en una cartolina molt fina (o un paper gruixut).

No sabia encara quins materials faria servir, així que he fet una fotografia a tot el que tenia com a "possibilitat" tot i que al final hi ha coses que ni les he tocat, com, per exemple, la llana.

Una de les coses que em feia més gràcia era utilitzar GOMA-EVA com a base, ja que és un material tou i es treballa molt bé ;-)

COMENCEM!!

1.- Agafem dos trossos de Goma-eva de la mida que volguem tenint en compte que aquesta postal s'ha de poder obrir i tancar.

La Goma-eva, si es doblega, no passa res, recupera la seva forma inicial. En canvi, si s'escalfa, pot canviar. Decideixo planxar-la perquè agafi la forma que vull (la planxo entremig d'un tovalló).

2.- Retallo la imatge que vull que estigui a la coberta, d'un munt que vaig imprimir ahir. En retallo dues, una per a cada postal i agafo també unes cartolines -també de l'Abacus- que tenen fons de colors.

3.- Aquestes cartolines són diferents per l'anvers que pel revers. Així doncs la faré servir en els dos sentits. Tallo una tira d'uns 7 cm. amb les tisores de zig zag.

4.- Col·loco un tros de la tira tallada a la coberta de cada postal i, damunt, enganxo la imatge que volia posar al davant. Queda així

5.-(Al llarg del dia d'avui aquest post s'anirà actualitzant fins arribar al resultat final ;-)

6.- Aaaaai!! Que em vaig deixar la xocolataaaaaaa!! Aquí està! ;-)

7.- Actualitzem. Són les 9:46. També vaig imprimir una mena de "pàgines" per escriure missatges (tot això surt buscant paraules com "free scrapbooking" o "scrapbooking print" i afegint "paper" o "labels" "ribbons" i au, anar passant hores hehe) Si som una mica "sexistes" podríem dir que aquí tenim dos models un més femení i l'altre més masculí... Evidentment, cadascú que triï el que més li agradi:

8.- Com a mi no m'agrada mai oblidar que el Nadal és, en primer lloc, una festa religiosa, hi vull posar una imatge d'algun naixement... per això també vaig buscar models per imprimir. De tot això es tracta de retallar els trossets que vulguem

9.- I com l'Scrapbooking és ple de nivells enganxats uns damunt dels altres, retallem també alguna campaneta, tros de sanefa, etiqueta...

10.- Ha arribat el moment de posar-hi una cinta. Compreu-la a la merceria de tota la vida, que les venen per metres i mig metre de cinta com aquesta us pot costar 60 o 70 cèntims... A una botiga de Scrap no vull ni pensar-ho ;-))

11.- Amb una màquina de fer forats normal i corrent foradem la postal en la manera que es veu a la foto i anem enganxant tots els elements...

12.- Retallem una etiqueta nadalenca

13.- I amb cordonet daurat (aquest és comprat directament als "xinos" crec que 90 cèntims la bobina sencera) lligarem l'etiqueta passant-la pel forat que hem fet.

Algú s'anima?

Jo vaig a esmorzar, que m'ho he guanyat!! ;-))

Cas típic 1794: noi li agrada noia, noi li agrada el calendari d’advent

Arriba el desembre i per tan arriba el nadal, i per aquestes festes toca fer regals als menuts de la casa. Així doncs us porto unes suggerències: Primer de tot exemples del que no heu de comprar, com per exemple Rocky en cadira de rodes. Altres exemples.

   

Un bon exemple de bona joguina serien aquests cotxes en radio control que corren per una ciutat de cartró totalment ambientada

També podeu comprar les joguines de Toy Story i reproduir tota la pel·lícula

Pels no tants petits podeu comprar una Barbie real.

Però sobretot compreu les joguines i no intenteu per exemple assaltar un Toys "R" Us amb una espasa laser.

Per acabar la xocolatina de rigor. De fet tinc una cosa millor, com tenir xocolata infinita

El tronc de Nadal

S'acosta el dia de cagar el tronc!

Encara recordo aquella cantarella, la nit del 24, quan marxava entusiasmada amb un bastó cap a la meva habitació acompanyada dels meus cosins grans a resar un parenostre mentre al menjador de casa el tronc que havia estat alimentant durant l'ultim mes, feia grans esforços ben tapat amb una manta per cagar tota mena de regals. 

"Tronc de Nadal,

pixa vi blanc,

no cagos aringades 

que són salades,

caga tarronets

que són dolcets!"

Regals que sovint eren colors, contes, jocs de taula, alguna "barriguita", xocolatines.... I el final que sempre eren un parell de cebes que donava a ma mare de seguida i sense pensar-m'ho gaire.

Recordo que em feia vergonya cantar sola des d'aquella perspectiva en la que sol veia peus i cames d'adults encerclant-me a mi i al meu tronc. Mai m'ha agradat ser el centre d'atenció.

Amb el temps, quan coneixes gent de diferents llocs te n'adones que la fórmula, depenent del lloc canvia de nom. I el que per mi sempre havia estat el Tronc, a altres llocs era la Soca o el Tió. Sense anar gaire lluny, els del poble del costat cantaven una altra cosa:

"Caga soca de Nadal

no caguis aringades

que són salades

caga tarrons

que són molt bons!"

I vosaltres? fèieu cagar el tronc, el tió, la soca...? Quina cançó fèieu servir? Des de quan es fa cagar el tronc? és una tradició "moderna"? Qualsevol aportació serà benvinguda! ;)

BONES FESTES!!!

Braç de gitano de nata amb torró de crema cremada

La  meva amiga  i companya  del blog de cuina, la Rosa,   és  a més  a més  la meva pastissera  preferida.  Després  del Nadal passat ens  va  oferir  aquest  reciclatge  de torró.  I ens  ho explicava  així:

A casa el torró de crema cremada o "gemma" no acostuma a sobrar, però l'any passat tenia una barra que començava a rondar per la nevera i l'havia de convertir en alguna cosa que anés a parar al congelador per anar-la degustant de mica en mica o per alguna visita inesperada. Així és que l'he convertit en aquest boníssim  braç de nata. 

Mooolt fàcil! Té la gràcia de que sense cremar-lo ja és com si ho estigués de cremat.

Ingredients:

• torró de crema cremada
• nata muntada

Com es fa:

1. Es talla mitja barra de torró (per qüestions pràctiques).
2. I s'estira ben fi amb el corró com es veu a la fotografia.
3. S'escampa la nata per sobre del torró fi.
4. S'enrotlla a la manera d'un braç de gitano.
5. Es guarda al congelador fins el moment de servir-lo.

Bon profit!

Jo vaig tallar rodanxetes per servir-lo amb el café.

Són mides molt petites.

I  ara  la xocolata,  de propina...

El caganer

En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca y una mula
y mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.

---------------------------------------------------

I uns d' una mica més de dolços :)

 

Tercer diumenge d'Advent

Mireu!! Ja hem encès la tercera espelma!! Quin caliu que dóna!

La setmana passada, el mossèn de la Parròquia, va explicar-nos que, a molts llocs d'Alemanya, les misses dels dies laborables durant l'Advent les fan de matinada. Comencen quan encara és fosc i dins l'església tan sols hi ha les petites candeles que porta cada fidel -per poder seguir el llibre de cants- i les espelmes de la Corona d'Advent...

Bé, i ara he de fer un “retoc” de post posant-hi força “morro” però de veritat que és per una causa justificada. El post d’avui havia d’anar de MANUALITATS. Com faig cada any, volia preparar unes targetes de felicitació fetes a mà per si algú les volia copiar, inspirar-se o, senzillament, passar una estoneta mirant-les.
Però, és clar, per fer el post HAVIA DE FER les targetes i els dos darrers dies no m’he trobat bé. Així que, com sempre m’han ensenyat, “tu digues la veritat i endavant”...

Per tant, ara us deixo un vídeo de manualitats nadalenques i, avui -diumenge- o demà dilluns a molt tardar, tornaré, actualitzaré AQUEST post i posaré el que jo hagi fet... i disculpeu-me ;-) No ho deixo per diumenge que ve ja que llavors seria impossible que si algú vol fer alguna de les targes, aquesta arribés a temps per Correu tradicional.

Fixeu-vos la quantitat d'elements que fan servir, perforadores, tintes, tampons, troqueladores, adhesius, assecadores, cintes, llaços. La tècnica es diu Scrapbooking i és caríssima (totes aquestes maquinetes valen un ronyó). Els resultats m'encanten. Són deliciosament "cursis"... Quan sembla que ja han acabat, encara es pot "carregar" una mica més... Però m'agrada! :-)

Que ningú s'espanti. Les nostres seran MOLT més econòmiques :-)

Noooooooo, que no m'oblido la xocolata!! ;-))

Passatemps Nadalencs - 2

Ja s'ha convertit en una tradició catosfèrica que quan arriben aquestes dates es posi de nou en marxa aquest blog que ens convida a participar de l'ambient nadalenc. I, com he fet en anys anteriors, jo m'he apuntat a aquest convit preparant-vos per a aquest CALENDARI D'ADVENT 2013 uns passatemps com els que us ofereixo al XAREL-10 però diferents. :-)

Enguany us presento una ESLLAVISSADA DE LLETRES on haureu de recompondre el text que estava escrit a la graella abans de que les lletres que el formaven llisquessin fora d'aquesta. Per sort, les lletres s'han mantingut sota la mateixa columna que ocupaven i només s'han barrejat pel que fa a les files, així que suposo que no us costarà gaire tornar a ordenar-les.

A més, i per ajudar-vos una mica més en aquesta tasca, us puc dir que el text que busquem l'he extret del COSTUMARI CATALÀ de Joan Amades i que es refereix al tema nadalenc que ens mostra la fotografia que acompanya el passatemps.

Espero que us hi divertiu una estona i mentre l'intenteu solucionar podeu endolcir la feina agafant alguna d'aquestes xocolatines. :-))

Què santa Llúcia ens conservi la vista!

Avui .....és el dia en que tradicionalment s'iniciaven les festes al voltant del Nadal .....era el dia en que inaugurava la tradicional fira pessebrista .....ja fa uns quants anys que factors aliens a tot plegat fan que ja no sigui així, ja fa molts dies que els llums de Nadal llueixen encensos, ja fa dies que davant la catedral de Barcelona i als jardins de la Sagrada Família conviuen les parades de verd: eucaliptus, vesc , suro, avets, tions,  i altres ....amb les de figuretes de tota la vida i ,altres, com els caganers que ara ja es fan de tota mena .....mossos caganers, esportistes, polítics amb els pantalons abaixats .....jo, complint amb la tradició, he comprat vesc , també m'he firat una caseta pessebre de suro ......ara les meves figuretes, de plàstic tenen un nou aixopluc.....Santa Llúcia ens conservi la vista ! deien els meus avis......patrona de les modistes, estudiants i tots aquells oficis en que la vista és essencial .......fa molts anys a Venècia, gairebé per casualitat, vaig anar a parar a una església, on resulta que diuen es conserva el seu cos o almenys parts d'aquest.....  i a la catedral de Barcelona hi ha la capella , romànica ,de santa Llúcia .....on de petita , portada pel pare, hi solia entrar .....i em quedava una mica entre espantada i admirada , quan m'explicava que la van martiritzar fins al punt de treure-li els ulls....en el nostre present hi ha homes i dones dolentes que pretenen no pas treure'ns els ulls però sí que estiguem cecs a totes les malifetes que a cops de lleis injustes ens volen  fer-nos encegar......

Què Santa Llúcia ens conservi la vista i el do de mirar amb els ulls dels altres , que no ens deixi estar cecs i ens faci lúcids i lúcides .....

I si teniu els ulls ben oberts a les petites grans coses bones de la vida preneu i tasteu

obrim bé els ulls!

Essències

Les festes poden haver perdut part de la seva essència amb el pas dels anys, però el que si es manté és la tradició en que, qui més qui menys, fa reunions familiars i d’amics. 

Potser la festivitat en si és això, ajuntar les persones que per moltes raons durant l’any no coincideixen i, posar pau i harmonia dins les cases. 

Si el resultat esdevé en agradables trobades, obrir algun regal inesperat i posar quilos per poder començar l’any amb ferms propòsits, crec que fins i tot els més escèptics trobaran en aquestes dates allò que les fa diferents. 

Jo no puc fer més que deixar-vos un bon vol de xocolata desfeta i melindros amb el desig de que el suqueu ara i sempre.

En Nico, un tió molt especial

Com cada any, al matí del primer diumenge de desembre van anar al bosc amb els avis a buscar un tió per Nadal. L'avi sabia un indret on n'hi havia forces.

En Nil el va trobar de seguida. Era un tronc menut d'una escorça fina, d'un gris verdós.

-Aquest vols, Nil? Tan petit, si sembla un braç de gitano! 
-Aquest és el tió que més m'agrada, avia.

L'avia va observar el tronquet, no era de pi com solien agafar-lo cada any, sinó d'una fusta més llisa i fina que no va saber identificar.

-Doncs, com tu vulguis, nano!

En arribar a casa, el nen el va ensenyar a la mare.

-Mira si n'és de bonic, mama. No caldrà ni que li pintem la cara!

Efectivament, el tronc tenia en la part de la fusta per on l'havien tallat tres taques més fosques que semblaven, amb una mica d'imaginació, els ulls i una boca rodona.

-Es diu Nico.

En Nicolau, va recordar la mare, era un company de classe, potser l'únic amic que el nen havia tingut i que s'havia traslladat d'escola quan el pare va anar a treballar a un altra localitat.

El nen va posar-lo en un racó del menjador, on l'instal·laven cada any i el tapà amb una manta. També li va acostar un plat amb dues mandarines. S'estirà davant del seu nou amic i li va començar a explicar coses: com es deien els seus pares, que estudiava a l'escola, el què esperava que li portes per Nadal i li va prometre una galeta del berenar... El nen que era poc enraonador no parava de xerrar amb el tió.

Entre en Nil i el tió es va establir una relació d'amistat que als pares va estranyar una mica. I més quan una nit van descobrir que el nen dormia abraçat al tronc de fusta. Ell sempre tenia malsons i parlava i plorava endormiscat. Des que dormia amb el nou company descansava molt més tranquil i sense despertar-se.

-Si n'hi ha que dormen abraçats a un peluix, no veig perquè li hem de prohibir que s'abraci al tió. - digué la mare

Va arribar el Nadal i el tionet es va portar la mar de bé. Va cagar tant o més que d'altres de més grossos.

En Nil, però, semblava amoïnat.

-Mama, em fa por que en Nico torni al bosc, jo sé que ell no vol marxar, però potser el venen a buscar i no el deixin quedar aquí.

La mare va assegurar-li que ella es cuidaria de que ningú se l'emportes.

I així cada matí en anar a l'escola en Nil deixava el seu amic entre les glicines del pati, perquè li fessin companya, deia, i al tornar i després de fer els deures s'asseien tots dos a veure la televisió. A la nit se l'enduia a l'habitació, la mare l'havia convençut que el deixés a la tauleta de nit, al seu costat.

-Heu vist que content està el Nico.

Els pares van veure que de les taques que configuraven la cara del tió la que corresponia a la boca s'havia fet més grossa allargant-se, com un somriure.

-Que l'has pintat?

-No, hi ara! És ell que riu.

En Nil, que era un nen tímid i poc sociable havia millorat molt des que tenia aquest nou “amic” amb qui compartia confidències. Ara el convidaven a jugar a casa dels companys o als aniversaris. Estava més segur de si mateix i més content.

Però el més sorprenent va ser que a primers d'abril, quan la primavera ja s'endevinava, al petit tió li van sortir dues fulletes d'un verd intens.

Un miracle de Nadal, deia l'avia, miracles de la primavera, deia la mare. A en Nil li va semblar el més normal del món.