dimecres, 18 de desembre de 2013

El tronc de Nadal

S'acosta el dia de cagar el tronc!


Encara recordo aquella cantarella, la nit del 24, quan marxava entusiasmada amb un bastó cap a la meva habitació acompanyada dels meus cosins grans a resar un parenostre mentre al menjador de casa el tronc que havia estat alimentant durant l'ultim mes, feia grans esforços ben tapat amb una manta per cagar tota mena de regals. 


"Tronc de Nadal,
pixa vi blanc,
no cagos aringades 
que són salades,
caga tarronets
que són dolcets!"

Regals que sovint eren colors, contes, jocs de taula, alguna "barriguita", xocolatines.... I el final que sempre eren un parell de cebes que donava a ma mare de seguida i sense pensar-m'ho gaire.

Recordo que em feia vergonya cantar sola des d'aquella perspectiva en la que sol veia peus i cames d'adults encerclant-me a mi i al meu tronc. Mai m'ha agradat ser el centre d'atenció.

Amb el temps, quan coneixes gent de diferents llocs te n'adones que la fórmula, depenent del lloc canvia de nom. I el que per mi sempre havia estat el Tronc, a altres llocs era la Soca o el Tió. Sense anar gaire lluny, els del poble del costat cantaven una altra cosa:

"Caga soca de Nadal
no caguis aringades
que són salades
caga tarrons
que són molt bons!"

I vosaltres? fèieu cagar el tronc, el tió, la soca...? Quina cançó fèieu servir? Des de quan es fa cagar el tronc? és una tradició "moderna"? Qualsevol aportació serà benvinguda! ;)

BONES FESTES!!!