dijous, 25 de desembre de 2014

Bon Nadal a tots!!


Aquí el teniu! Un post fet "entre tots", perquè una de les coses més maques del Nadal és el COMPARTIR... La Mireia, que és la tècnica informàtica d'aquest calendari ha fet aquest muntatge i jo, que sóc la que "s'enrotlla sempre com una persiana" sóc l'encarregada de deixar-vos unes paraules agraint-vos a tots que hageu col·laborat un any més en aquest calendari, tant fent posts, com entrant a comentar, com enviant un desig!!

Podeu anar aturant el vídeo per llegir amb calma tots els desigs que hem anat escrivint i que han estat encomanats a la màgia del Tió! (amb la qual cosa, jo penso que ja tenim bastants punts perquè ens siguin concedits)

Què passeu un molt Bon Nadal, en que que tingueu tot allò que és més essencial (que, com ja sabeu, és invisible als ulls). Mirem de posar-hi el màxim de bona voluntat, de tendresa, d'amistat, d'amor, de generositat i segur, segur, que aconseguirem que el món sigui una mica millor i si, fent un esforç, aconseguim que aquests sentiments ens acompanyin durant tot l'any, quan de be anirem escampant al nostre voltant!

Fins l'any que bé!! El Calendari d'Advent se'n va a fer nones... d'aquí onze mesos el tornarem a despertar!!


MOLT BONES FESTES A TOTHOM!!!

dimecres, 24 de desembre de 2014

BON NADAL!




En aquest post m'agradaria mostrar-me tal com sóc, o potser hauria de dir tal com era, perquè tot allò que m'envolta va a una velocitat vertiginosa i em fa l'efecte que aquest vertigen m'està agafant, m'hi sento atrapada.  

Una de les característiques del fet de sentir-me atrapada és veure com els fills s'han fet grans, que després d'haver passat per una època en què a casa no hi havia cap adolescent ni cap nadó ni cap nen, en pocs anys els fills s'han anat aparellant, o casant, i han esdevingut pares, amb la qual cosa, ara, a casa, tenim ni més ni menys que set nens, d'entre 0 i 6 anys, gairebé 7.

Fa molts anys, el 2005, vaig fer un post on parlava precisament d'això: era el moment en què a casa no hi havia nens. Hi havia homes fets i drets, alguns al costat de dones fetes i dretes, algunes de les quals ja han canviat! I en aquell post, que a mi em sembla que vaig escriure "ahir", explicava que per mi, el Nadal, és com un complex vitamínic. 

Ara he de rectificar. El complex vitamínic ha perdut la seva força.

El meu pare ja no hi és, i el meu pare era molt l'ànima de les festes de Nadal de la meva vida, malgrat la meva adultesa. Ell era el centre de moltes de les celebracions: li agradava que les cases (la seva, la meva, la dels familiars...) li agradava, doncs, que les cases, per Nadal, es vestíssin de festa: el pessebre, algunes garlandes brillants, la taula ben parada amb bona vianda - que no calia que fos gens luxosa, sinó bona i ben cuinada- i coses així. 

Era d'obligat compliment visitar la fira de Santa Llúcia, quan jo era petita, amb mi (i amb la meva mare, és clar)... quan jo vaig ser gran, ells dos hi continuaven anant, els pares... i quan vaig ser mare, s'emportaven els meus fills, els seus néts. Era una tradició, com també ho era anar a veure Els pastorets. Recordo els d'Horta i els de Sant Andreu. Ah, i els dels Lluïsos de Gràcia. També recordo el nom de diverses versions de pastorets: "L'estel de Natzaret", "Els pastorets ,en Lluquet i en Rovelló" d'en Folch i Torres, i d'altres que ara no em vénen al cap. I recordo la por que em feia el dimoni, quan era petita i la por que feia el dimoni als meus fills, quan eren petits!



La nit de Nadal, com avui, solíem anar a la Missa del Gall i, en sortir, fèiem una mica de ressopó, primer, amb els amics de la parròquia, més endavant, quan jo era adolescent, a casa i encara molt més endavant, suprimida la cerimònia d'anar a missa, perquè ja no hi havia ningú que hi anés amb sinceritat, i semblava que ho havíem convertit en "obligació",  ho vam transformar en un sopar de Nadal, preludi del dinar de Nadal, l'endemà. 

El sopar era solemne, però senzill, sempre pensàvem que no ens havíem d'afartar: per moltes raons: una d'elles podríem dir que era estètica (no ens volíem engreixar), però n'hi havia una altra que sempre havia pesat més: malgrat els problemes de fe, que ja començàvem a tenir tots plegats a la família (inclosa la iaia), sempre pensàvem que hi havia molta gent que no es podia permetre ni el sopar de Nadal, així que vàrem optar per l'austeritat, dins de la solemnitat.

I per què he desviat el tema? (jo sóc així) potser perquè a qui més trobo a faltar aquests dies, que havien estat un complex vitamínic i que ja no ho són, és al meu pare. I al pare dels meus fills, desaparegut a l'edat de Mozart (ja sé que es diu "a l'edat de Crist", però ell en tenia 35, o sigui, dos més que Crist, igual que Mozart) I a tants estimats familiars i/o amics, que un dia m'havien fet companyia, ni que fos de pensament i que ja fa temps que no hi són... i que, no sé ben bé per quina raó, durant les festes nadalenques, és quan més hi penso!

L'espai infantil de les festes de Nadal, era un espai carregat d'il·lusions i també, per què no? havia anat incorporant aquesta idea carrinclona que ens ha anat inculcant la societat: sentiments a flor de pell, molts cops, empès tot plegat per una sola cosa: el mercantilisme.

Però tot aixì, quan ets nen, no ho saps! (per sort)

I ara, què? Hi ha gent que pot dir tranquil·lament que el Nadal li produeix basarda, nàusees... jo no puc parlar així del Nadal, i, tanmateix, em produeix una tristesa infinita. 

Però al mateix temps m'agrada escoltar nadales, i també "villancicos", dels de tota la vida, m'agrada fer el pessebre i plorar com una magdalena quan veig un anunci que em toca la fibra. Ara ja no en fan tants, però hi va haver un temps que hi havia aquell que tots teniu al cap ara mateix: Vuelveeeeee, a casa, vueelveeeee, por Navidaaaad!

 
Mai no sabré si sóc massa tova, però, durant aquestes festes, els ulls se m'omplen de llàgrimes molt sovint. Us passa, a vosaltres?

Hi hauria tantes coses a dir... però no en diré més, perquè corro el risc de fer-me (més) pesada, així que ho deixarem en un 

BON NADAL!


dimarts, 23 de desembre de 2014

1, 2, 3 i ... 4 Felicitació de Nadal

1.- Microconte: Ja està fet!!!

La Montserrat va seguir aquell impuls rialler i després li va fer vergonya.

2.- Microconte: Qui no s'arrisca no pisca...

Primer li va fer vergonya i després va ser feliç

3.- Conte: els Reis Mags existeixen.

Doncs, sí, existeixen. Cal dir que la Montserrat mai no havia deixat de demanar coses als Reis. A la seva edat, procurava no esbombar-ho gaire perquè no la prenguessin per ximpleta. Però demanava les coses que a ella li feien il·lusió que poques vegades eren coses materials. Coses que no es podien comprar amb diners. No us penseu que tot eren flors i violes. A vegades  demanar somriures, converses, complicitats i coses importants semblava com demanar la lluna. No sempre li portaven allò que demanava, però a vegades sí. Amb ella els Reis eren molt subtils.  El carbó, quan se'l mereixia, no era negre, ni dolç, ni es podia tocar. Era un silenci ombrívol, simplement.  Per això, quan aquest any, fins i tot abans que arribi el dia 6, ha rebut una carta dels mateixos Reis, ha arribat la conclusió definitiva: els Reis Mags existeixen.

Benvolguda Montserrat,
Encara no hem rebut la teva carta, però ja saps que som mags i la tenim més que endevinada.  I creiem que els regals que demanes t'arribaran ràpidament.
Fes bondat i no et capfiquis massa per les coses...

Melcior, Gaspar, Baltasar
  
I la Montserrat, que no acostumava a deixar cartes sense resposta va contestar.

Estimats Reis mags, 
Teniu tota la raó, la felicitat dels somriures, de les paraules, de les cartes imaginatives i de les complicitats, ha arribat aviat, aquest any, molt abans del dia 6.  Fins i tot una amiga  m'ha explicat  que també li heu escrit una carta a ella. La seva carta i la vostra m'han portat  el que demanava, els somriures compartits. I m'han fet feliç. Gràcies per la vostra feina facilitadora.

Veig que anem pel bon camí i això m'anima molt per allò altre  que vosaltres sabeu i que no és només per a mi, sinó pel meu país. Necessitem la vostra ajuda.  Ompliu de bona voluntat els que tenen poder de decisió. Per vosaltres no hi ha res impossible. Ara que sé que existiu de veritat, ja no teniu excusa per fer el ronso amb els adults

Em portaré bé, ho prometo...

 Carme

3.- Felicitació.





Com que ja falta  molt poc,  ja us  puc  dir  a tots BON NADAL!!!



PD: amb l'agraïment i la barra per haver robat una idea de l'Assumpta, sobre els reis com a escriptors de cartes, li dedico aquest  post...  amb molt d'afecte.

dilluns, 22 de desembre de 2014

Coses típiques d'aquest calendari...

Doncs sí... tal com és ben típic que hi hagi un dia amb dos posts degut a que "algú s'adorm" i "un altre" amb tota la bona fe del món intenta dissimular "la falta" i al final surten tots dos; també és molt típic que hi hagi un altre dia que, efectivament, algú "s'adorm molt" i tots els "bona fe" no s'atreveixen a fer res per no tornar a "doblar" posts.

Podria ser avui aquest dia?


Doncs potser si...

La qüestió és que són les 20:49 i el post de Dilluns no apareix per enlloc... així que vaig a fer un post auto-actualitzant... ara publico això i, hi aniré afegint més coses. Si algú ho veu i vol deixar un comentari, també el puc posar al cos principal del post :-))

Som-hi!!


- Primera actualització (21:12) Un pessebre de "pals de polo"


És facilíssim i una cucada, oi? Ideal per fer amb els més petits. L'he trobat a aquesta pàgina. http://www.artesanies.es/info/tag/ninos/
Així doncs, si encara no heu fet pessebre, demà mateix us hi poseu! :-)

- Segona actualització (23:13) Unes endevinalles de Nadal!!

1.- He vingut del bosc, molt d'amagat
     i a casa he arribat.
     M'han abrigat i m'han atipat, 
     de dolç i salat!

2.- N'hi ha de moltes menes,
     tous durs i cruixents...
     però vigilin, nens i nenes...
      no els facin mal a les dents!

3.- Quan sóc al camp
      sóc verd i alt
      però quan estic a casa,
      porto una estrella a dalt

- Tercera actualització (23:53).- La poso per tot arreu, per alguna cosa és la meva nadala preferida!



diumenge, 21 de desembre de 2014

Amb l'esperança de convertir allò amarg en dolç

Si en la vida poguéssim fer com aquí dins.... , escric aquestes ratlles , abans que arribi el dia d'avui 21, programo d'antuvi l'entrada per que trobi sortida a través de la finestreta que m'he agafat  ....passen els anys i els dies que vindran venen igualment, un rere l'altre, arrenglerats i a desgrat nostre, el pas dels temps pesa i passa ....falten quatre dies per Nadal , farem un pas de pardal , un any més en moltes llars la molsa pel pessebre se la estalviaran , tot és car i enguany el suro esmicolat de taps demanats a innumerables bars i algunes botigues servirà de molsa sense ser-ho....
Per Nadal qui res no estrena res no val.....sembla mentida com la societat de consum s'ha escolat per les escletxes d'aquesta clivellada societat actual i la d'abans....potser més que mai aquest Nadal és el dels pobres, de la bona gent que ha estat desnonada, igual que aquells pares que anaven a censar-se i pel camí van trobar l'únic aixopluc d'un estable ....ens estem posant massa tristois .....això si que no val! 

Confio en la capacitat de la bona gent humil , en la solidaritat de les persones .....estrenarem si no hi ha res material , somriures, mans que es donen un cop ....de mà.....bancs d'aliments pel qui no tenen per menjar , companyia pel qui està sol , roba pel qui té fred.....somriures , molt somriures i confiança que units i unides podem fer camí cap un món just , millor i decent......

Fa molts anys el cacau s'utilitzava com a moneda , que almenys siguem rics en felicitat i cacau
By Tamorlan (Own work)
Amb cacau , que és molt amarg, arribem a fer xocolata molt dolça.......
Sento haver fet una entrada tristota ....

dissabte, 20 de desembre de 2014

EL REGAL DE REIS AMB MAJÚSCULES

No començaré com la cançó del Serrat, per que jo no tenia 15 anys, ni em voltaven somnis encara d'adolescent, tot just en tenia quatre i dels somnis d'adolescent encara em faltava molt!

Els reis, em van portar la NANCY, i aquí ja va estar tot fet, reis i aniversaris, ja estaven resolts. La meva primera Nancy, que encara viu, portava el vestit rosa, un de rosa de satí llarg de festa, l'abric de visó blanc i un vestit de punt de color verd poma claret, ah! i els seus postissos i trenes molt hippies. I la meva Nancy, igual que faria jo amb el temps, va anar augmentant el seu vestuari, sants, aniversaris i els reis, postaven sempre vestidets de la Nancy, que jo volia per ella. La meva àvia, li va fer un matalasset per que pogués dormir i descansar. Els reis, un any, li van portar el seu "baul" Nancy viaja por el mundo. I així també podia venir de vacances amb mi.








La família de la Nancy, va anar augmentant i també les seves amistats, que és molt cosmopolita i tenia amigues com ella, però en d'altres colors.


I com que ja m'he entretingut prou jugant avui, una miqueta de xocolta anirà bé pel cervell



divendres, 19 de desembre de 2014

Un pessebre animat






La nena tenia la careta rodona i uns ullets molt expressius.

Estava davant del pessebre molt entretinguda jugant amb les fràgils figuretes de fang. S’hi passava hores. 
Les de dintre el portal no tenien gaire mobilitat. El bou, la mula, Sant Josep, la Mare i el Nen tenien un lloc ben definit i rara vegada els movia. L’àngel tampoc, estava penjat del ganxo corresponent davant de la cova, la resta de personatges, però, tenien més llibertat. En el espaiós paisatge de suro, molsa i paper de plata, que el pare havia disposat en una tauleta vella, hi campaven les figuretes i una bona col·lecció d’animals de granja: una família d’ànecs, una gallina amb cinc pollets, un ramat d’ovelles, quatre porquets, -a un d’ells li faltava una pota- la truja feia temps que havia desaparegut- i un ruc. Els ànecs quasi sempre s’estaven al riu, però la gallina i el fills piconaven al voltant del pessebre un dia i l’endemà s’estaven al paller de l’altre banda. Les ovelles pasturaven a prop del molí però de vegades s’enfilaven per les muntanyes, talment com si fossin cabres. Els porquets també feien excursions, el coixet recolzat en algun germà. I el ruc uns dies anava a la cova i d’altres se’n tornava.

Les altres figures  gaudien de moltes activitats, tot i que la majoria estaven nafrats i ben esguerrats –en aquells anys eren de fang i amb molta facilitat és trencaven- tot d’una feien una rotllana, com una sardana o bé en fila d’un travessaven el pont camí de la cova. També tenien vida social, per exemple el pastor que anava amb el xaiet a les espatlles a estones festejava amb la bugadera a la vora del riu i poc després la feia petar amb la pagesa del cistell d’ous. De vegades fins i tot Sant Josep anava a enraonar amb alguna veïna.

-Mariona, fes el favor de venir que estan a punt d’arribar els avis!

La nena hi va anar corrent, convenia no fer enfadar a la mare que estava atabalada amb el preparatius del dinar. La va pentinar amb els cabells estarrufats fent tirabuixons i un passador blanc. Li va posar un vestit de viella amb unes floretes petites i una llaçada de vellut. Tot nou de trinca. Era Nadal. Semblava una nina.

-Que bonica estàs, més maca que la Shirley Temple, ja ho crec, molt més!

Ella feia saltirons i reverències davant el mirall del rebedor.

Els avis van arribar de seguit, tots quatre alhora i la van trobar preciosa. La van besar i abraçar fins rebregar-li el vestit nou.

Abans de seure a la taula van anar adorar el Nen Jesús del pessebre.
Al bressol, entre els encenalls, hi reposava el porquet rosat i coix còmodament ajaçat. 

-On és el nen Jesús?  Que has fet, filla!

-El nen està molt bé amb la Verge Maria!  El pobre porquet és coix i a més ha perdut la seva mare.

-Que us deis jo?- va dir l’avia paterna commoguda- Aquesta nena serà veterinària!


El bon Jesuset, en precari equilibri en braços de la seva mare, semblava molt content.

-                                                                                               :·)



dijous, 18 de desembre de 2014

Cas típic 2039: noi li agrada noia, noi li agrada el calendari d'advent

Los joguines de nadal fan feliços als més petits de la casa, i als no tan petits, per això el meu post al calendari d'advent hi va dedicat :)

Regal d'alt pressupost: Helicòpter teledirigit



Una pista de cotxes força completa

El motlle màgic en mode infinit.
 

Com ja avançava abans pels més adults també hi ha joguines: Agafa el pit!


Perquè sigui un calendari d'advent falta alguna cosa, no?



dimecres, 17 de desembre de 2014

Passatemps Nadalencs - 3


Ja fa uns quants anys que cada desembre es posa en marxa aquest CALENDARI D'ADVENT CATOSFÈRIC i ja en fa cinc de consecutius que jo hi col·laboro amb uns passatemps com els que us ofereixo al XAREL-10, però més "de Nadal". (tal com toca :-D)

Enguany us presento un JEROGLÍFIC NADALENC on he demanat a les figures del pessebre que es col·loquin formant el títol d'una nadala tradicional catalana i just això és el que heu de descobrir.

Són nadales força conegudes per tant segur que us serà molt fàcil trobar la solució que busquem. Mentre hi penseu podeu anar menjant un bon tros d'aquest ou de xocolata negra, i no patiu pel gros que sigui que n'hi ha per a tothom. Això sí, les llaminadures que porta de premi no les toqueu que són només per el primer que encerti la nadala amagada. :-))

dimarts, 16 de desembre de 2014

Menú de festa lleuger, per "descansar" de tants menús de festes

Aquests dies, tots sabem, que s'acumulen els àpats copiosos, abundants i de coses boníssimes, que finalment ens acaben enfarfegant.

Les persones que estem en parella i tenim dues  famílies,  hem de fer celebracions  amb la nostra família petita, amb la gran d'un costat, amb la gran de l'altre, amb els amics, el cap d'any... sopars, dinar de l'endemà...  finalment estem a rebentar. I no parlo pas dels quilos, parlo només de la sensació d'estar "farts"  de menjar massa  un dia rere un altres.

Una bona sorpresa que em vaig trobar  un dia a casa  d'uns amics en plenes festes de Nadal:

Damunt la taula una varietat de 5 o 6 verduretes bullides a triar entre:  mongetes, pastanagues, bledes, carxofes, cols de Brussel·les, espinacs, pèsols, coliflor,  espàrrecs,  bròquil, patates... amb safates separades, o amb una gran safata  però tot per separat, perquè tothom pogués posar-se la combinació que volgués. I en una altra  safata una varietat  de 3 o 4  peixos (bullits també): lluç, rap, bacallà... o el que us agradi.

Una maionesa sense gaire all, una altra  amb més all  i oli d'oliva...

I ja teniu un dinar saníssim i boníssim!!!

Bon profit!!!

I en acabar podeu picar  una mica de xocolata...



dilluns, 15 de desembre de 2014

POEMES DE NADAL


I qui millor que el gran Miquel Martí i Pol per portar-nos dos bells poemes de nadal.


NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.




ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits? 
 
---------------------------------------------------------------------------------------------
 
Una mica de xocolata per anar picant?

diumenge, 14 de desembre de 2014

El Nadal de l' Assad




La Rosa ens porta un nou conte per Nadal.


Assad és un nen  Sahrauí  que cada any ve a passar l'estiu a casa d'una família catalana. S'han fet molt amics amb el noi de la casa, en Josep. Cada estiu s'ho passen d'allò més be junts. Els pares d'en Josep no estalvien ni diners ni esforços per que l'Assad passi un estiu agradable. Durant aquest temps parlen de moltes coses, una d'elles  és el Nadal, el fred i la neu. L'Assad pensa que li agradaria poder venir aquesta època de l'any; celebrar el Nadal i poder  tocar la neu, però mai ha gosat  fer cap comentari. Ell ja està content que el convidin a l'estiu. El que no sap  l'Assad es  que els pares d'en Josep se'n han adonat que li agradaria i van decidir que demanarien si per un any el deixaven venir a l'hivern. Ho han  aconseguit!  L'Assad i en Josep passaran aquest Nadal junts   a una casa rural dels Pirineus perquè pugui tocar la neu i conèixer les nostres tradicions Nadalenques.










Després dels contrastos entre el Sahara i la neu ja podeu prendre una mica de xocolata que sempre va bé.



Santa Llúcia


Avui, mentre escric aquest post totalment improvisat, és Santa Llúcia.
(He vist que quedava  un dia buit i m'ha sabut greu)
Sortirà just  al final del dia. La rits ja ens ha parlat de la nit de Santa Llúcia literària.
I jo parlaré d'una Santa Llúcia més popular.

Tradicionalment, per Santa Llúcia començaven els preparatius i les festes de Nadal. Per Santa Llúcia obria la fira que du el seu nom, i també començaven a encendre's els llums del carrers  i a decorar-se les  botigues  i magatzems.  Vosaltres  em direu...  i quan fa d'això?  Molt.  És cert. per això us  ho recordo. Perquè jo ja sóc  d'una altra  època i em fa mandra que tot s'avanci tan exageradament. Van començar  a avançar  i avançar les  vendes nadalenques i ara al mes de novembre la sembla Nadal.

Ahir vaig anar amb una amiga  a donar el volt pel centre de Barcelona.  Era bonic.  Feia la mateixa  olor de sempre.  L'aspecte molt diferent de quan jo era petita  i fins i tot de quan hi portava  els meus fills. Abans hi havia només dues  menes de parades:  les  de verd i les de figuretes... ara  venen moltes  més coses. Sobre tot barrets  de pare Nadal...  milions de barrets vermells.  Diferent, sí.

I ja posats a ser tradicionals us posaré  el Romanç de Santa Llúcia que m'ha regalat  avui un amic blocaire per mail.  Suposo que ja no us vindrà de nou si us dic que em recorda la meva mare i la meva tieta Rosa, que totes dues cantaven molt bé i se les sabien totes.


Bon començament oficial de les Festes de Nadal.


Perquè avui és Santa Llúcia 
dia de l'any gloriós
pel volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
Anem tots dos a la fira, 
amiga anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri  nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç
i una blanca molinera
i una ovella i un pastor.
Ho posarem a mig dia
dins del nostre menjador
i abans de seure a taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya 
ens faci el menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia 
dia de l'any gloriós
tals paraules  m'acudien
quan he vist la meva amor.

Música: Eduard Toldrà
Lletra: Josep Mª de Sagarra

dissabte, 13 de desembre de 2014

Nit de Santa Llúcia

La Nit de Santa Llúcia és l’esdeveniment més important de la literatura catalana i en català. La van crear, durant el franquisme, els fundadors de la desapareguda llibreria Catalonia i ara se’n encarrega Omnium Cultural.

Crec que els Premis que s'atorguen la Nit de Santa Llúcia, tot i que tenen ressò, mai se’ls ha acabat de donar la importància que es mereixen, lluny d’altres premis mediàtics, populars o de gran dotació econòmica...  Però en canvi, son d'aquells que et toquen ben endins: es premia la literatura catalana, en totes les seves vessants. Els més importants son el Premi Nadal a narrativa i el Premi Carles Riba, de poesia. Però si en vull destacar algun, en destaco el Premi Josep Maria Folch i Torres, de novel•les per infants. Des de petita, a l’escola llegíem llibres d’autors catalans i escrits en català, i recordo com em fixava quan duien escrit que eren guanyadors del Premi Folch i Torres. Estaven editats per La Galera i sovint amb els dibuixos preciosos de la Pilarín Bayés. El Zoo d’en Pitus o Anna, van ser llibres que em van captivar molt i molt.

Som el que som i en temps de Nadal, també ens premiem i tenim cura de les nostres lletres, que ens fan ser també tal i com som.

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

(Carles Riba)

ps. I mentre esperem que s'atorguin els Premis a l'impressionant Liceu, endolcint-nos amb també les ben nostres catànies de Vilafranca!