dissabte, 8 de desembre de 2012

Encara no ho sé

Ostres! He de fer el  post del Calendari d'Advent! És pel dia 8 i ja hi som! No sé pas de que fer-lo enguany. Em fa l'efecte, que l'any passat, ja vaig tocar tots els temes possibles sobre els que podia escriure una servidora, que és una mica limitadeta en aquestes coses o cosetes d'escriure. L'any passat tenia temps, aquest, potser no tant, ostres! de que el faig? La Mireia em matarà si no faig alguna cosa a temps. Just, al mig del pont!, total, tampoc no en tinc i treballo!
El faig sobre la crisis? Noooo! és un tema trist i no s'escau per aquestes dates i ja tothom sap que és la crisi i com afecta.
Aixxx, i que poso? és com una d'aquelles redaccions que et demanaven al cole i que no sabia mai que posar, per que no sóc original a l'hora d'explicar res, ni sé com escriure-ho, les redaccions de les altres nenes de la classe (era un cole de monges) sempre són més maques i ben escrites que les meves, les meves per passar l'expedient, amb un cinc justet i revisada per la meva germana, que si en sap d'aquestes coses.
Ja està, ja divago com sempre, clar, com m'ha de sortir cap cosa ben escrita, si no em centro!.
Va, pensa una mica, segur que et ve alguna cosa al cap. I a xerraire no em guanyar ningú! La meva incontinència verbal és de les grans! Sempre tinc alguna cosa per explicar. Hauria de ser emotiva, com pertoca per aquestes festes, però... jo no en sé d'escriure coses així, sóc poca-solta i sovint irreverent amb totes les festes. I tampoc tinc clar, si sóc agnòstica o atea. Però, això és una tradició tan nostrada, com el caganer, que depassa qualsevol creença o convicció personal.
Uf! A veure si m'inspiro, si no paro quieta! He fet no sé pas quants viatges a la cuina, he posat música de la més diversa, llevat de nadales, per que m'inspiri algun tema, ara li toca el torn a la bossanova, no és gaire nadalenc, ja ho sé, però té sentiment i emocions, clar, em venen imatges de platges!!! esborra això del cap. 
Caram, ja està la veïna fent el dinar, quina olor de sofregit!!! Em fa venir gana!, és hora de dinar? potser? Ostres, i mira que en sóc de primitiva! No fa gaire vaig llegir que el sentit de l'olfacte és l'arrel més primitiva de la nostra vida emocional, que és el primer sentit que es desenvolupa i que en temps remots, era l'òrgan que garantia la supervivència.
Ho sé, sóc molt primitiva, les olors em desperten records i sóc capaç de reconèixer qui ha passat per l'ascensor de casa. Si, de vegades és una mica dur! Que ningú no es pensi que sóc com el protagonista de El  Perfum!. 
Ves per on! Sembla que he trobat un tema pel post! Parlaré d'olors!!!! És molt difícil, descriure les olors i si una cosa se'm dóna una mica bé, només una mica, són les fotos! I com puc fer fotos de les olors? No, impossible, no es poden fotografiar les olors, però alguna cosa es podrà fer, no?
Cada estació de l'any, té la seva olor i les festes de Nadal, també, igual que cada un de nosaltres té la seva pròpia olor. Uf! sembla que la cosa va de nassos. I, és clar, finalment posaré fotos, supliran la meva manca de poder adjectivar amb total correcció les olors.

Per anar fent nas, una foto del carrer Ferran, del meu poble, que és on van rodar la peli de El Perfum,  no he vist la pel·lícula. Ja hem escalfat el nas?
El Nadal, al carrer, fa una olor freda, és aquella olor seca, que no té cap olor, apa! com l'aigua, inodora!

Abans el carrers aquests feien olors, que a l'hivern quedaven esmorteïdes, no eren molt agradables, però feien olor, ara, no. Buscava la identitat dels carrers de Ciutat Vella del meu poble, i no ho trobava, sentia l'olor freda de l'hivern i de la pedra dels edificis, per sort una escletxa del sol de la tarda donava escalfor i l'olor del sol s'esquitllava pel carreró estret, que el personal de l'ajuntament s'afanya a mantenir immaculat.

Dins les cases, les olors, esdevenen intenses i es barregen. Colònies i perfums de regals, espelmes, menjar, cuinat i per cuinar. Olors dolces del sofregit dels canalons, la pinya per postres i els torrons, es mesclen amb les olors més àcides i descarades de les escopinyes i els espàrrecs, que poden esdevenir un punt de partida per recordar aquell vermut que ens vam prendre a l'estiu a la platja envoltats de sorra. I no sé, el per que d'aquesta obsessió quasi malaltissa, per no gaudir del moment present i sempre recordar i idealitzar el passat i el futur!


Un element nadalenc important, són els vegetals, que durant l'any no els fem el més mínim cas, però per aquests dies, passen a ser imprescindibles. Com són la molsa, aquella olor, penetrant fins al cervell, fresca i de terra molla, que ens transporta a boscos de follets i fades, amb molta fullaraca per terra.

Els arbres de nadal, que acostumen a ser pins i avets, amb la seva olor enganxosa de resina, que ens trasllada fins els boscos nevats de països centreeuropeus, amb paisatges blancs.

I l'olor de l'eucaliptus! que puc dir d'aquesta olor? És una essència molt intensa i que recorda els refredats de petita amb vicks vaporubs, no és gaire nadalenc, però és el que és!!! i no poso un emoticono, per que no hi ha al blogger!!!

I les pinyes de pi pinyer! guarnides. Fan olor de sec, olor de whisky.




















I ara, tocaria la xocolatina!!! Perdó!!! Me les he menjat totes...No me n'he sabut estar!!!  :-)