divendres, 5 de desembre de 2014

Un poema de nadal de la Joana Raspall: Què puc fer?

Ahir mateix, aquest  dia 4, que tot just s'ha acabat ara, ha fet un any que la Joana ens va deixar.
He volgut recordar-la a ella, en un petit homenatge...  compartint un poema seu.
És un poema reflexiu i de lluita nadalenca, en el millor sentit de la paraula lluita.


Què puc fer?

Què puc fer, oh Senyor perquè m'entri
el sentit del Nadal més endins de la pell?
M'enfarfega la buida aparença
d'una pau de cartell i un amor pregonat
a tot vent sense solta ni volta.

Què puc fer que em sostregui a l'engany
dels eslògans pomposos i dels rètols llampants?
Si compleixo les lleis, bé puc  creure
que ja faig el que cal.

Però un jutge sever m'assenyala i m'acusa
perquè ignoro - m'han fet oblidar -
la justícia que és, més enllà d'aquest caos.

Ni segura de mi, ni segura dels altres,
vaig rodant vida enllà rebutjant les angoixes...
- lluny de mi, oh, la tràgica nosa!-.

Quan arriba Nadal m'ablaneixo un moment
- fins se'm trenca la veu quan entono l'hosanna -
Però... crec el què dic?  Però, sento el què faig?

Entorn meu, el dolor, la misèria i la lluita
de tants  homes que mai no sabré
deuen dir-me que tot l'any esperen
un Nadal salvador. Els escolto?

Arrenqueu-me, Senyor, la cuirassa!
Que llur clam de justícia em traspassi
fins que en ells, jo, fidel al missatge,
vivifiqui l'autèntic Nadal.

............................................Joana Raspall 1970

Us ve de gust  un trosset de xocolata?