diumenge, 1 de desembre de 2013

Primer diumenge d'Advent


Comença el mes de desembre... però encara és tardor... Fa molt de fred aquest any!


Sí, fa molt de fred. La gent va pel carrer amb guants, bufandes i gorrets... fa anys gairebé no es veien gorrets aquí a Catalunya i ara sí. Us hi heu fixat?... Brrrr... Arribes als llocs amb les mans glaçades.

Però una autèntica i real emoció, una sensació de calidesa emplena el meu cor quan sóc conscient que ja comença l'Advent... temps d'Espera... Esperança.

Esperem un infant. I l'esperem amb il·lusió. Pensem en ell i ens emocionem. Com fan els pares i mares "de veritat", que s'aturen a les botigues a mirar mitjonets, mantetes i pitets i es queden embadalits davant els aparadors... Nosaltres també pensem en l'arribada d'un Nen que ens ha de portar un missatge molt important. El més important. Però, enlloc de mitjonets, mantetes i pitets, preparem els nostres cors. Mirem de treure tot allò que sigui dolent, allunyem les rancúnies -que pesen molt i no serveixen per a res- i deixem força espai per omplir-lo de somriures i abraçades totalment sincers.

L'Advent és un període de temps en el que ens anem preparant per la gran festa del Nadal, que és quan naixerà el Petitó que esperem. Dura quatre setmanes, amb els seus corresponents diumenges. La Corona d'Advent simbolitza aquests quatre diumenges amb quatre espelmes. La primera setmana n'encenem una. La segona setmana n'hi haurà dues d'enceses, la tercera tres i el quart diumenge quatre. Aquesta llum de les espelmes dissipa la foscor i les tenebres i il·lumina el camí cap a Jesús, veritable Llum del món.

Una de les cançons més apropiades en temps d'Avent és el "Veniu, veniu Emmanuel", que aquí podem escoltar en la bellíssima veu d'Enya acompanyada d'unes precioses imatges:



Avui hem parlat d'espelmetes que anem encenent durant aquest camí cap el Nadal... i, per tant, les primeres xocolatines d'aquest any en el nostre calendari, seran això, espelmes! Les podeu menjar a mossegades o deixar-les fondre ;-)