dilluns, 12 de desembre de 2011

UN COP DE BASTÓ

A casa som molta colla, i costa reunir-nos tots. Però per nadal es una de les dates que sempre hi som tots. Fem cagar el tió el dia 25, ja sé que molts ho feu el 24, però cada casa té la seva tradició, i des de que tots estem aparellats hem descobert que hi ha moltes versions de la cançó del tió.

A Vic, o sigui, d'on som la gran majoria (tots els germans i la mare) cantem:
tió, tió
caga torró
si no cagués torró
et donarem un cop de bastó

Versió bastant simple i curteta.
La primera versió nova que va arribar a casa va ser la de la cunyada de Berga, que fa així:

tió, tió
caga torró
d'avellana i de pinyó
no caguis arengades que són salades
caga torrons que són mes bons

Versió més extensa i fa que puguis picar més estona.
Ja fa uns anyets va arribar encara una altra versió, la del cunyat d'Andorra:

tió caga torró,
si no cagues un bon munt
garrotades al damunt

I fins aquí les versions familiars, que de fet, les cantem totes, per no despreciar a ningú, i així fem cagar el tió un munt de vegades.

Que per cert, ja tenim el tió a casa des de fa uns quants dies, i les peques ja es cuiden de donar-li menjar cada nit. Quina feinada!! i quina emoció!!

I pel que he vist, hi ha tradició d'una xocolatina no? aquí la teniu, bombonets en forma d'arbre, ho he trobat molt mono.