dissabte, 22 de desembre de 2012

Nadales


Recordo quan era petita que em posava un cassette ben fort i jo, ben posada a sobre del llit cantava com si fos ben bé la fi del món. Crec que tenia micròfon imaginari i tot!

Recordo que hi havia una Nadala ben bonica que em feia gracia perquè nombrava a una germana del meu padrí i que deia...

"Ara ve Nadal,
matarem al gall
i a la tia Pepa 
n'hi darem un tall"




I era feliç cridant ben fort i res no em feia por.... o sí, però no tenia la rellevància que té ara. La música canalitza les nostres cabòries, no hauríem de parar mai de cantar! Ni que no tinguem veus dignes de ser escoltades :-)



Quina era (o és) la vostra nadala preferida?

Que tingueu sort!







Tant si hi ha hagut sort com si no preneu unes monedes que sempre puja la moral.